Pàgina 1 de 1
Parus caeruleus pel pla...
Publicat: dc. gen. 13, 2010 7:11 pm
Autor: Rafel Mas
Bones,
avui capvespre hi havia 5 exs. de Ferrerico blau Parus caeruleus (formant un grupet cohesionat) per uns ametlers prop del torrent de Búger (UTM 4400/498126).
Per la zona hi ha petits Aulets d'alzinar. M'ha parescut interessant ja que estaven bastant lluny dels alzinars de la Serra on pareix ser que hi estan confinats.
Algú més té observacions pel pla?
Salut!
Publicat: dc. gen. 13, 2010 7:38 pm
Autor: Maties Rebassa
Hola Rafel.
Una dada ben interessant, sobretot pel nombre d'aus.
Jo només record una observació pel pla, precissament a s'Albufera. No record la data, per ventura en Pere la recordi?
Salut!
Publicat: dj. gen. 14, 2010 9:40 am
Autor: Pere Vicens
Hola Maties, hola Rafel...
Em sap greu però no, no record haver vist cap cita de ferrerico blau a s'Albufera...
I és ben interessant...!
Si trobes la data, ens la podries passar...
;-))
El que si he vit són ferrericos blaus juvenils de poques setmanes cridant i encalçant a un adult al puig de Santa Magdalena, a l'alzinar que mira cap a s'Albufera, vora l'àrea recreativa. A l'estiu.
Pere
Publicat: dj. gen. 14, 2010 9:41 pm
Autor: Llorenç
Bon vespre, he entrat dins el fòrum per saber si hi havia cap novetat respecte a demà (recompte).
He vist aquesta petició d'informació de Parus caeruleus. Tenc una cita d'haver-lo vist
dia 18 de gener de l'any 1992 pel voltants camí de ses Senyals (s'Albufera).
Fins demà si la méteo ho permet. Ja enyor saludar-vos i veure aucells.
Salut i a dormir.
Llorenç.
Publicat: dj. gen. 14, 2010 10:55 pm
Autor: pepsunyer
Uep Rafel,
No he observat mai Parus caeruleus (sembla que ara Cyanistes caeruleus, però no tenc clar si ja és un canvi taxonòmic acceptat) en els boscos del Pla, després d’una sèrie d’anys de trescar-hi. Per mi és un poc sorprenent que no s’observi més sovint fora de la Serra, almanco a l’hivern o a finals d’estiu (joves en dispersió). A la Península, en boscos mixtos de pi i Quercus, selecciona els planifolis per cercar l’aliment i ho fa molt rarament en els pins. Els alzinars són gairebé testimonials fora de la Serra, però a les illes les espècies solen ampliar el ventall d’ambients utilitzats, i per això me sorprèn que no provin més sovint de sortir de la Serra.
Un altre factor en contra és que és una espècie troglodita, és a dir, que nia en forats, i en els boscos del Pla aquests són molt escassos (els pins no en tenen), i els pocs disponibles ja estan ocupats pel dominant Parus major.
Pep
Publicat: ds. gen. 16, 2010 8:24 pm
Autor: Rafel Mas
Bones a tots,
gràcies a tots els que heu passat cites.
Precissament una vegada xerrant amb algú de voltros (Crec que era en Jose Luis Martínez) comentàvem que Parus o Cyanistes caeruleus és rar que no pul·luli per els camps de fruiters, així ho fa per la península.
Pep, això de la manca de forats no ho veig tan limitant, és vera que hi ha molt de Parus major més agressiu, però hi ha molt d'ametlerar decrèpit amb multitud de forats, també garrovers...
Estarem "al tanto"...
salut!
Publicat: dl. gen. 18, 2010 10:49 am
Autor: jaume adrover
Ep
Pensava amb el que comentaveu i he demanat a en Manolo que bucejàs a l'arxiu d'anellaments (aquest si està informatitzat!). Me confirma dos anellaments d'aquesta espècie a campanyes. Una femella adulta a Sa Dragonera el primer d'octubre de 2002 i un altre (adult) a Cabrera el 20 d'abril del 2001. Podriem dir que es tarcta de moviments poc significatius. no trobau?
Dins la Serra he trobat dos nius de mongeta (com l'hi diuen a Esporles) Parus caeruleus a parets seques, per tant el fet de ser troglodita ho tendria resolt niant dins les parets. A més, garrovers, ametllers i fins i tot ullastres grossos tenen forats bons per criar.
Res, que és un petit misteri.
Salut a tots
Jaume Adrover
Publicat: dg. feb. 14, 2010 12:56 pm
Autor: Jose Luis Martinez
Hola amigos.
Ya se que llego un poco tarde a estos comentarios pero como sabeís acabo de conectarme al forum.....
Efectivamente lo del Cyanistes caeruleus (herrerillo común), que parece que este si que esta aceptado, es raro...pero raro, raro....
Durante el año 2007, vamos a estar recogiendo muestras de la familia parus para la universidad de Olulu...en Finlandia (bueno Manolo lo explicara mejor que yo no sé ni pronunciarlo).
Esta gente es la que estudia al género parus en islas (creo que los que han sacado al parus teneriffae como especie) y parece que lo primero sorprendente era que en las islas normalmente el que mejor distribuido esta es el pequeño de los parus (en nuestro caso cyanistes caeruleus).
Como dice Rafel y Jaume, por problemas de agujeros en el pla, pues no sera (construcciones, algarrobos, almendros, olivares, marges etc.). Sin embargo nuestra amiga Cristina Fiol ha estado estudiando (mediante una de las Becas de Ornitología del GOB) la condición taxonómica del herrerillo común (se trata de una subespecie C.c. balearica, bien aceptada) y por los datos recabados parece que esta más próxima (en cuanto a medidas biométricas, que lo de la genética vale una pasta y aquí nadie esta por la labor de pagarlo), se parece mucho a C.c. caeruleus, del norte de España. Esto podría significar una colonización de aves desde Cataluña (las poblaciones Baleares se restringen a la Serra de Tramuntana en Mallorca), relativamente reciente (en tiempo evolutivo.....eh).
Sin embargo, las muchas dudas que presentan desde un punto de vista taxonómico, algunas de nuestras subespecies no parecen atraer la atención ni de las autoridades, ni de entidades científicas de nuestras islas.
Asi que seguiremos con las dudas (y si..... en la peninsula el herrerillo común esta en cualquier jardín de cualquier gran ciudad).
UN ABRAZO
JOSE LUIS MARTINEZ
Publicat: dj. feb. 18, 2010 9:28 am
Autor: Cristina
Bones,
el tema del Ferrerico blau més que ser misteriòs supòs que no sabem en quin paràmetre exacte ens em de fixar per intentar esbrinar aquesta sel·lecció en l'habitat. O pot ser és més d'un factor. Crec que a vegades tenim massa tendència a generalitzar que el que passa a la península o per altres bandes ha de passar aquí sense haver-ho comprobat abans i així estam que mos falta mooolta informació sobre les nostres aus.
També el que ja heu dit. Un niu de Ferrerico i un altre de Ferrerico blau que per casualitat vaig afinar, un dins un forat de marge i l'altre a l'encletxa d'una roca.
no soc cap experta en el tema però no trobaria cap animalada lo de la colonització "recent"...
Cristina.
Publicat: dl. març 22, 2010 11:10 pm
Autor: Rafel Mas
Bon vespre,
avui capvespre, sobre les 18'30, 2 exs. de Cyanistes caeruleus han vengut escapats a sortir-nos a camí quan hem passat pel costat d'un aulet (rodal d'alzines) que hi ha al camí des Rafal a Búger. Diguessim que estaven bastant rebotats i més encara quan els he "pistat" imitant el seu reclam.
Aquest alzinaret és diminut i està envoltat de camps d'ametlers, garrovers i tarongerar.
El podeu localitzar i veure l'escassa mida a google earth: 499532,75/4401716,96 situat a 36 metres d'altitud. (uns 25.000 m2)
salut!
Publicat: dt. març 23, 2010 1:46 pm
Autor: Jose Luis Martinez
Hola Rafel y amigos.
Muy interesante lo del Cyanistes por esa zona. Lo podrías seguir un poco? Creo que junto a los encinares de Campanet sería la localidad más alejada de la Serra de Tramuntana y me parece muy interesante para observar temas de colonización.
A lo mejor Cristina lleva razón con sus investigaciones y la colonización de la especie sobre Mallorca es reciente y es ahora cuando se va expandiendo.
UN ABRAZO
JOSE LUIS MARTINEZ
Publicat: dt. març 23, 2010 7:53 pm
Autor: Rafel Mas
Hola Jose i tothom,
aquest alzinar està a uns 2,5 km, en línia recta, de la zona d'alzinar de Crestatx, Sa Pobla
a uns 4,5 km, en línia recta, de l'alzinar de ses fonts ufanes Campanet
a uns 10 km, en línia recata, de la carretera Pollença-Lluc.
No me semblen distàncies bèsties per a un bitxo amb ales.
El que resulta interessant també, és que l'espècie estigui aprofitant ambdós tipus d'Alzinar, el mèsic o de muntanya i el xèric o de pla, amb una comunitat d'espècies de sotabosc ben diferents. Les masses d'alzinar de la serra són més o menys extenses i les del pla (encara que Búger és Raiguer) són reduïdes i enrevoltades d'altres cultius, generalment molt humanitzats.
curiós...
seguirem trescant no passis pena

Publicat: dt. març 23, 2010 8:03 pm
Autor: Jose Luis Martinez
Te quiero Rafel.
Siempre te he querido y tú lo sabes....besos, pero en la boca no ¿eh?
UN ABRAZO
JOSE LUIS MARTINEZ
Publicat: dc. ago. 04, 2010 7:04 pm
Autor: Rafel Mas
Bones,
Hola Cristina, Pep Sunyer i resta...
na Gemma va veure divendres passat a prop del torrent de Búger, a una zona d'ametlers una familia de Parus caeruleus, crec recordar que em va dir que eren 3 joves i es sentia un altre exemplar (possiblement un dels adults). Per la zona hi ha ametlerars i figuerals i als voltants del torrent alzinar.
UTM: 498610/4400040
Salut!
Publicat: dj. ago. 05, 2010 7:29 am
Autor: xaviermas
Bones gent,
a mi si no me falla la memòria
a un dels sacs hivernals de fa una partida d'anys
al meu recorregut entre Cas Concos i Campos
vaig passar la cita d'un grapat de Parus caeruleus
a dins un sementer d'ametlers... a prop dun pinaret i qualque alzina
quan ho vaig comentar a nen Manolo, ja me va dir que era estrany.. però se veu que no tant
en tot cas Cristina i Xavier, si teniu els documents històrics, de quan vosaltres encara no ho gestionaveu, mirau de fer un consulta i sortirà la meva cita
salut capferrericos!!
X
Publicat: dt. ago. 17, 2010 11:54 pm
Autor: Cristina
Hola a tots,
Sí, tenim les dades den Xavier de caeruleus a la zona de Campos. Per lo vist moviments de ferrerico blau fora de la seva àrea habitual de distribució no són tan estranys.
Repassant els anuaris trobam cites (com ja heu dit alguns) de caeruleus a Betlem, l’Albufereta, s’Albufera, Cabrera. Això si, el tema està en les dades de reproducció que sí que ens poden ajudar a confirmar la “colonització” de noves àrees per aquesta espècie.
Fins el moment pareixia que el límit estava, per dir-ho d’alguna manera, a l’àrea que queda a l’esquerra de la carretera d’Inca (podríem dir que encara zona d’influència de la Serra de Tramuntana), però ja en el darrer atles de nidificants surt la dada que diu en Pere de caeruleus a la quadrícula del Puig de Sta Magdalena per exemple. Així que seria la zona més allunyada de la Serra.
Per això són importants totes les cites, sobretot de cria, de les quadrícules que es troben en aquest marge.
Gràcies Rafel i Xe, prenc nota!
Cristina.