Fòrum del GOB

Hola,
de part d'en Pere Vicens, vos adjunt l'enllaç a un PDF amb el resultats del recompte d'enguany a s'Albufera (inclou Estany des Ponts).
Hi figuren les dades comparatives de la sèrie 1986-2010.

http://www.mallorcaweb.net/salbufera/do ... alitat.pdf

Comentaris d'en Pere Vicens als resultats :-)

Màxims històrics d'anàtides amb 9175 ex.
Màxims històrics de setles rosses amb 2235 ex.
Segon màxim històric de capblaus amb 3876 ex.
Màxim històric d'ànneres blanques amb 17 ex.

Recuperació notable de fotges amb 1816 ex.
Màxim històric de fotges banyudes amb 21 exemplars

Màxim històric de juies amb 3049 exemplars

Màxim històric d’esplugabous amb 617 ex.

Màxim històric de censadors: 65...


Moltes gràcies, una vegada més...!!!

Gràcies per compartir les dades, bones d'aucells i de colaboradors.

Salut.
Llorenç.

Hola a tots,

Molt interessants els resultats. Estaria bé saber quina valoració feis des del Parc de tant de record històric. Supós que la climatologia i l'abundància d'aigua té molt a veure, no? però segur que hi ha hagut altres anys de frets semblants. No sé si se poden fer alguns comentaris sobre la gestió de l'espai, o -fins i tot millor- sobre el bon estat de les poblacions d'aquestes espècies a Europa (sobre tot just començant l'any Internacional de la Biodiversitat)!

Els misteri dels Sterna... s'ha aclarit doncs? eren sandvicensis?

Jo també vaig disfrutar molt de participar a aquest event anual, la organització va ser formidable i me va agradar molt trobar a tanta de gent.

Enhorabona a tots per l'èxit de públic i de resultat!
Besos,
Carlota

Hola Carlota.

Crec que tu ja has apuntat les causes principals d'aquesta pujada, la climatologia i l'abundància d'aigua. Sense cap dubte aquests factors han estat molt importants. L'abundància d'aigua ha tengut també una altra conseqüència, la millora de la seva qualitat, determinant per a algunes espècies (un dels casos més coneguts és el de la fotja).

Es fa difícil determinar per espècies quins són els factors que més influeixen en els seus canvis poblacionals interanuals, però es pot intentar en algunes sense massa por a equivicar-nos.

Per començar, hi ha espècies a les que uns nivells molt alts de l'aigua resulten perjudicials. Alguns petits limícoles i fins i tot agrons de mida petita se'n veuen afectats. La davallada d'efectius d'E.garzetta pot ser conseqüència d'això. Ha de ser ben difícil trobar petits peixets i animalons per a alimentar-se dins aquest "mar d'aigua"!

Per altra banda, hi ha espècies que van augmentant any rera any per mor que les poblacions mediterrànies més properes així ho fan. Seria el cas, per exemple, d.E.alba, T.tadorna, B.ibis.

La pujada de F.atra, A.crecca y A.platyrhynchos (i anàtides en general) ve motivada principalment pel que s'ha comentat al principi (molta aigua i de bona qualitat, molt de fred a Europa). El fet que s'Albufera tengui, a cada any que passa, més zones obertes d'aigües lliures (conseqüència en part de la gestió que es fa de l'espai, però no exclusivament), també els beneficia.

La pujada de V.vanellus ve motivada sense cap dubte pel fort fred que ha fet a bona part d'Europa. També la gestió de l'espai ha d'haver influit. Per exemple, les 3 grans àrees obertes que es varen crear l'any passat al Cibollar (2 d'elles davant els observatoris) són les zones que ha aprofitat aquesta (i altres espècies) per sedimentar-hi.

En definitiva, són varis els factors que pens que han influit, però els que has apuntat (molta aigua, fred a Europa) són determinants.

Salut!

Hola a tots i a totes...!

Vaja... en Maties m'ha passat al davant amb una resposta absolutament assenyada.

De fet, és ell qui ha de contestar en referència a la gestió: control de la qualitat de l'aigua que ens arriba, la salinització dels aqüífers o la creació de noves àrees (llacunes, malecons, fangars oberts...) Sens dubte, són aspectes que han afavorit algunes espècies.

Una altra cosa és la climatologia. Aquesta és més difícil de dominar... però si als aucells no els agrada una zona, no s'hi queden.

Tanmateix, dins les dades dels 22 anys darrers, enguany hi destaquen molt els comentaris que posava al missatge den Biel Perelló... però també podríem parlar de la consolidació d'una població molt notable d'arpelles, de la recuperació de les gallinetes d'aigua o de la minva de les oques i dels quequins.

De les Sterna "rares"... no hem vist res, ni a s'Albufera ni a les dues badies properes (de Pollença i d'Alcúdia)... En canvi, si que hi havia llambritges de bec llarg (Thalasseus sandvicensis)... sobretot a la de Pollença.

En Llorenç em proposava, en broma, Sterna llorencinus-prohensis...

;-))

Pere

Moltíssimes gràcies, Maties i Pere, per aquestes acurades explicacions. És ben interessant poder analitzar dades com aquestes, amb 22 anys de recorregut, i un bon coneixement de la gestión de l'espai que teniu voltros.
Besos,
Carlota