Hola de nou... ara que na Bàrbara ha enviat aquesta preciositat, aprofitaré per exposar-vos un dubte que tenc: dissabte vaig retratar aquestes dues Romulea però no sé si són columnae inmaculata o asumptionis... Algú dels experts em pot ajudar...?
Estaven a s’Algar, a Portocolom, ben a prop de la zona on la saladina de la mar no deixa créixer gaire cosa... concretament a l'ombra d’una paret de pedra, mirant cap a tramuntana... A la part assolellada, a pocs metres, hi havia una bona quantitat de Romulea de color cel-morat, però aquest rodol ombrívol estava farcit exclusivament de les de color blanc...
És normal aquesta distribució de "blanques a més ombra i morades a més sol"...?
Pere
Romulea blanca
- Pere Vicens
- Member
- Entrades: 696
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 4:01 pm
- Ubicació: Inca
Hola Vicens, jo diria que és R. columnae inmaculata, la forma i color de les fulles són més pròpies de R. columnae, perquè lR. assumptionis les té mes arrodonides i amb un color més vermellós o gris. No he reparat amb aquesta distribució ecològica que comentes, sí que he observat que R. columnae és molt variable segons la humitat del sòl, a lloc humits es fa molt gran amb flors pedunculades (i es va citar com R. ramiflora); és clar que aquest grup de R. columnae necessita un estudi mes acurat per saber on acaba la variabilidad i comença la diferenciació genètica. Salut!
- Pere Vicens
- Member
- Entrades: 696
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 4:01 pm
- Ubicació: Inca
Gràcies, Joan... no sabia com diferenciar-les, ara ja tendré aquests aspectes en compte...
Em pensava que aquesta distribució de coloració ombra/sol estaria descrita o observada... també m'hi fitxaré a més llocs i vos diré coses... Per cert, de Gagea mauritanica no en vaig veure cap per aquella zona... per ventura és massa seca...
Una abraçada,
Pere
Em pensava que aquesta distribució de coloració ombra/sol estaria descrita o observada... també m'hi fitxaré a més llocs i vos diré coses... Per cert, de Gagea mauritanica no en vaig veure cap per aquella zona... per ventura és massa seca...
Una abraçada,
Pere