Fòrum del GOB

Un garballó que es troba més tot sol que la lluna, entre Son Ordines i Tossals, pel camí vell, vora un revolt, a una quinzena de metres del camí. Les coordenades UTM del lloc: X484854 Y4401634. Com va arribar aquí una llavor de garballó? Qui es dedica a espargir-ne les llavors? Com així a molts jardins del Raiguer hi ha uns magnífics i fèrtils garballons i no en surten per la garriga? Com així aquesta distribució a Mallorca: Artà, Pollença, Andratx?...

Els pinyols de garballó necessiten espais oberts ben il.luminats per a germinar, tal vegada sigui per això que no cresquin dins ses garrigues espesses i ombrívoles. En canvi sí que neixen i creixen bé dins pinars clars amb molta llum al sotabosc i a zones costeres sense arbres que els fagin ombra:

Garballons a les dunes de Can Picafort:



Garballons a un penya-segat de Estellencs:



"Dehesa" amb surers i garballons al terme municipal d´Arcos de la Frontera a Càdiz:


A la natura hi ha moltes llavors que només germinen si cauen a un lloc amb molta llum, ja que tenen un "letargo" intern que només es romp si les llavors reben rajos solars molt intensos. És la manera que té la natura d´evitar que neixin garballons petits just davall sa mare. No he vist mai cap animal menjant fruits de garballó, el que sí he comprovat per jo mateix és que la seva popa és ben gustosa i dolça. Si tenguessin més popa seríen inclús més bons que els datils de palmera datilera. Bastaría que un garballó sofrís una mutació espontània que li fés fer fruits amb més popa i ben aviat els veuríem comercialitzats com "delicatessen":


Salutacions: Joan

Hola Joan y demás foreros.

Aunque no soy botánico (ya me gustaría), la relación planta / animal, esta siempre bien presente.

Yo si que he podido observar en Baleares y concretamente en Mallorca, algún ave comiendose los frutos de los garballó, concretamente se trata de un mirlo invernante en nuestra tierra en bajo número, el mirlo capiblanco (Turdus torquatus).

Les encanta el fruto de los garballó y es fácil que si encuentran uno en la zona donde han decidido pasar el invierno con frutos adecuados, se vea al mirlo capiblanco dia tras dia en el mismo garballó-

UN ABRAZO

JOSE LUIS MARTINEZ

Molt interessant aquesta observació de la mel·lera hivernant. Per cert, un company meu d'Artà, en Joan Manuel Rayo, m'ha comentat que fa uns anys va fer una observació de mel·lera vermella al puig de l'Atalaia Freda, el més alt de la serra de Llevant. Salut.