La veritat és que després de llegir el text inclòs:( http://www.mma.es/secciones/biodiversid ... osques.pdf ) no sé si quan parlen de "preparació dels boscos al canvi climàtic" es refereixen a "preparar-los" com a fàbriques de biomassa per bioenergia, per a biocombustibles, per a pasta de paper, per a fusta, per a plantacions a gran escala de monocultius, per a la implantació d'arbres modificats geneticament... o sí es tracta de crear la millor política de conservació i millora dels boscos naturals, entesos com ecosistemos complexos i fràgils, reguladors de l'aigua, aportadors d'oxigen, magatzem de carboni, refugi de biodiversitat...
En tot cas vos don a conèixer dues propostes presentades perquè siguin tingudes en consideració. Una d'elles per part d'ERC a les Illes Balears i Pitiüses i una altra d'una organització no governamental anomenada Coalició Mundial pels Boscos. Ambdues han estat presentades en el format i terminis exigits per a ser tinguts en compte al debat.
Em demano si el GOB, la Universitat de les Illes, la Conselleria de Medi Ambient o qualcú altra han realitzat propostes al respecte. Seria molt interessant poder-les conèixer, valorar i incorporar en el futur debat. Quan més consens generin les diferents opinions i suggeriments, més força tendran per ser tengudes en consideració.
Salut.
Observacions i qüestions a plantejar sobre les preguntes formulades en el Llibre Verd sobre protecció dels boscos i informació forestal a la UE: Preparació dels boscos al canvi climàtic.
Pregunta núm. 1:
Considera que hauria de prestar-se més atenció al manteniment, equilibri i reforç de les funcions forestals? En cas afirmatiu, a quin nivell s'hauria d'actuar: a nivell de la UE, nacional o altra? Com s'hauria d'actuar?
Resposta:
La resposta és que sí i que a nivell de la UE s'hauria de treballar precisament en definir clarament la noció de bosc on es prioritzés el seu caràcter d'ecosistema natural i protector, a la vegada, de la vida humana. A partir d'una descripció en aquest sentit, com més endavant es proposa, altres nivells d'actuació, tendrien eixermat el camí.
Com es reconeix al mateix document, no existeix una definició comuna de bosc acordada entre els Estats Membres de la UE i utilitzen les emprades per altres organismes internacionals com la FAO. Definicions que han estat fortament criticades per organitzacions internacionals de defensa dels boscos precisament per ser molt ambigua i per això conduir errors greus com la d'entendre com a boscos a plantacions d'arbres a escala industrial que precisament el que han aconseguit és devastar i fer difícil l'existència dels vertaders boscos propis de la zona.
La definició de bosc que utilitza el document és la següent: “Bosc: Terra amb una cobertura de copes (o densitat de població equivalent) de més del 10% i superfície de més de 0'5 hectàrees. Els arbres han de poder assolir una altura mínima de 5 metres a la seva maduresa in situ. “
“Altres terres boscoses: Terres amb una cobertura de copes (o densitat de població equivalent) de entre un 5 i un 10% d'arbres que poden assolir una altura de 5 metres a la seva maduresa in situ, o una cobertura de copes (o densitat de població equivalent) superior al 10% d'arbres que no poden assolir una altura de 5 metres a la seva maduresa in situ i d'arbusts o matorrals”
Una descripció tan simple del bosc, pot, i pel que es pot llegir al document es fa, considerar que les plantacions d'arbres, per exemple les d'eucaliptus, també ho són boscos. Una explicació del que és un bosc hauria de provenir més dels elements de l'ecosistema que el tenen com el seu hàbitat, incloses les comunitats humanes properes, que no la d'una simple observació d'arbre i les alçades d'aquests. Mai més ben dit, els arbres no deixen veure el bosc.
En Ramon Folch, biòleg català, defineix el bosc atenent sols la vegetació, de la següent manera: “Un conjunt vegetal on domina un estrat arbori o diversos sobre un o diversos estrats herbacis i/o arbustius. Allò que tipifica el bosc és la dominància dels arbres. Són els arbres els que li presten el principal caràcter fisiognòmic. Però, ultra els arbres, fan també part inseparable del bosc les espècies arbustives i/o herbàcies i/o lianòides que constitueixen els altres estrats, és a dir el sotabosc”.
A aquesta descripció s'hi ha d'incloure finalment la que fa referència a la seva fauna, i per tant seria aquesta la nostra proposta : “Bosc: És un espai silvestre que acull una vegetació dominada per un estrat arbori sobre un d'arbustiu i d'herbaci, ocupat per una biocenosi animal i organitzat com ecosistema”
El document base del Llibre Verd te clares les funcions protectores del bosc pel que fa a la protecció del sòl, regulació hídrica, cau de la biodiversitat, protectora d'assentaments humans, usos recreatius, fixació del carbono, funció paisatgística, socioeconòmica etc. És per això que no s'entén una cosa com és el bosc en aquests paràmetres i l'altra que pot portar a admetre una industria forestal de gran abast i a la vista de cobrir necessitats de productes com biocombustibles, paper o fusta. Hem de recordar que aquesta industria a gran escala no és altra que la que es porta arreu de molts països en vies de desenvolupament amb espècies com la palma oliera, la jatropha o l'eucaliptus. Amb conseqüències molt dures per els respectius ecosistemes i comunitats que hi són establertes.
A Europa, l'any passat i concretament a Bèlgica i en el dia Internacional de la Diversitat Biològica, la Ministra d’Innovació i Ciència de Flandes (Bèlgica), Patricia Ceyssens, plantà un arbre. No hi ha res d’estrany en això, clar. Allò inusual d’aquesta cerimònia “verda” fou que aquest no era un arbre qualsevol. De fet, es tractava del primer poll modificat genèticament plantat per l’Institut Flamenc de Biotecnologia (VIB) en un assaig de camp obert, que seria seguit per la plantació de 119 espècimens més en el mateix lloc durant els dies següents. Hem de pensar que a Europa també gastam molt de paper. Aquesta iniciativa significa la plantació de futurs “boscos” de polls modificats genèticament?
L'explotació del bosc, sigui per la producció de fusta, usos recreatius, paisatgístics, plantes, bolets, etc. ha de tenir una consideració d'indústria local, d'abast moderat i regulat en primera instància per institucions regionals o municipals. Precisament fora bo que s'establissin mecanismes per fer rentables les petites industries forestals com per exemple promoure i fins i tot obligar a la manufactura de caixes de fusta per a transport de fruita o altres productes, o considerar un valor afegit la producció pròpia del bosc sigui com a plantes medicinals, mels, confitures, conserves de bolets o de nutrició de fauna domèstica.
Pregunta núm. 2:
En quina mesura estan els boscos i el sector forestal de la UE preparats per afrontar la naturalesa i magnitud dels reptes que planteja el canvi climàtic?
Considera que algunes regions o alguns països concrets estan més exposats o són més vulnerables als efectes del canvi climàtic? En quines fonts d'informació basa la seva resposta?
Considera necessari que la UE adopti mesures ràpidament per a garantir el manteniment de totes les funcions correctores?
Com podria la UE aportar valor afegit als esforços dels Estats membres?
Resposta:
Malament.
Pel que fa al territori català i concretament al de les Illes Balears, els efectes del canvi climàtic en la principal espècie d'arbre de la comunitat climàcica, l'alzina, ja s'han notat. La informació es basa en la constatació pròpia del fet que consisteix en que aquesta espècie tolera molt malament l'augment de la temperatura a que està sotmesa durant els ja de per sí durs estius mediterranis. A final d'aquest període molt sec i mol calorós, els efectius d'aquesta espècie que no assoleixen superar la prova són de cada vegada més.
El document base del Llibre Verd de la UE obvia increïblement la causa que agreuja molt els efectes d'aquest canvi climàtic i que no només afecta a territoris tan sensibles com les Illes Balears sinó a la pràctica totalitat de les voreres que encara conserven boscos de la Mediterrània: les cabres. Les cabres o altres herbívors que a causa de l'abandonament de la ramaderia de muntanya i darrerament amb el reclam turístic de caça major, s'han convertit en una espècie invasora de grans territoris forestals i que devasten pràcticament la totalitat del seu sotabosc. Aquesta desaparició de la vegetació arbustiva i d'arbrat jove provoca un augment de la temperatura del sòl i una reducció de la seva humitat relativa, alterant les condicions límit en què una espècie d'arbre com l'alzina necessita per viure. És tota la comunitat forestal la que resulta afectada per l'acció d'aquest gran rosegador. En el cas de les Illes Balears, el banyarriquer (Cerambyx cerdo) s'ha convertit en una plaga endèmica que no te cap dificultat per trobar arbres debilitats ni per moure's en un territori sense barreres biològiques amb els seus depredadors: el sotabosc és desert.
La única solució passaria per una reconstitució de la massa forestal a partir sobretot d'exemplars nascuts de llavor. Hem de pensar que l'activitat de producció de carbó vegetal fou fins a les darreries dels anys seixanta del segle XX molt activa. Que foren talades grans extensions de masses forestals i que la regeneració d'aquest bosc, l'alzinar (Cyclamini-Quercetum ilicis) ho fou de soca, de tanyada i molt poc de llavor. Avui una regeneració ni de tanyada ni de llavor no és possible amb la presència de les cabres a la muntanya. Una regeneració de llavor implicaria una regeneració genètica necessària per a l'establiment d'una massa forestal sana. L'única solució. Previsió gairebé utòpica si constatam que l'administració regional responsable tolera la presència d'aquest herbívor, fins i tot amb empara legal i per interessos aliens a la conservació i millora del bosc.
És important mencionar que a la mateixa illa de Mallorca existeixen relictes de vegetació d'altres èpoques climàtiques molt més sensibles als efectes del canvi climàtic i absolutament confinades a indrets de penyals i roques per la pressió que sobre elles exerceixen les cabres. Es tracta d'espècies d'arbres com són el Taxus baccatta, Sorbus aria, Ilex aquifolium, Acer granatensis, Amelanchier ovalis.... així com nombrosos endemismes notables molt sensibles igualment i en greu vulnerabilitat. Espècies que sense aquesta pressió herbívora podrien formar rodals de boscos de gran valor i biodiversitat.
Per altra banda val a dir que un gran percentatge de superfície boscosa d'alzinar es troba sota la protecció de la Xarxa natura 2000. Si les administracions estatals o locals, per les raons que siguin, no són capaces de promoure solucions pràctiques a aquest problema, hauria de ser la UE, al manco a l'àmbit de la XN2000 la que aportés el seu suport. El valor afegit que la UE podria aportar a l'esforç dels Estats Membres haurien d'anar dirigits a dotar d'ajudes econòmiques, tècniques i legislatives per, al manco dins XN2000 col·laborar a mitigar aquest problema. Ja s'ha comentat, però, que en el document base no se'n fa cap tipus de menció a aquest mal endèmic mediterrani ni del greuge que comporta als efectes del canvi climàtic: l'existència d'herbívors invasors al bosc mediterrani.
Pregunta núm. 3:
Considera que les polítiques de la UE i dels Estats membres són suficients perquè la UE pugui contribuir a la protecció dels boscos, fins i tot en el que es refereix a la preparació d'aquests al canvi climàtic i a la conservació de la seva biodiversitat?
En quins àmbits considera que podria ser necessari adoptar mesures addicionals? Com podria organitzar-se aquesta actuació: en el marc de la política vigent o més enllà?
Resposta:
No són suficients, entre altres per les raons explicades abans.
La legislació actual i en especial pel que fa a la tutela protectora de la UE sobre la Xarxa Natura 2000 és del tot insuficient. Ho podem informar per experiència pròpia en una pregunta que l'eurodiputat Bernat Joan va formular a la Comissió l'any 2006 fent referència precisament a la degradació soferta per la comunitat vegetal d'un indret declarat LIC:
PREGUNTA ESCRITA E-3531/06
de Bernat Joan i Marí (Verts/ALE)
a la Comisión
Asunto: Degradación del ecosistema en el Puig d'Alaró, Mallorca
El Puig d'Alaró es un hábitat de interés comunitario declarado LIC (SE5310090 Puig d'Alaró – Puig de s'Alcadena) por el valor botánico de su hábitat natural prioritario en cuanto a su vegetación endémica. La masiva presencia de cabras ha malogrado la comunidad vegetal hasta el punto de provocar la desaparición de especies propias de este ecosistema y poner en peligro la propia pervivencia del hábitat.
1. ¿Tiene conocimiento la Comisión de la fuerte degradación a que está sometido este hábitat debido a la ganadería intensiva de cabras asilvestradas?
2. ¿Tiene conocimiento la Comisión de si el Gobierno de las Islas Baleares, que tiene las competencias transferidas en la materia, ha puesto en marcha sistemas de vigilancia y corrección a la importante degradación de este LIC?
E-3531/06ES
Respuesta del Sr. Dimas
en nombre de la Comisión
(3.10.2006)
Su Señoría hace referencia en su pregunta a una presencia masiva de cabras que está ocasionando el deterioro de la vegetación en el lugar de importancia comunitaria «Puig d'Alradó – Puig de s'Alcadena», propuesto por las autoridades españolas en aplicación de la Directiva 92/43/CEE del Consejo, de 21 de mayo de 1992, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres (Directiva «Hábitats»).
La Comisión no tiene conocimiento de la situación descrita. No obstante, cabe señalar que la gestión de los lugares es responsabilidad de las autoridades competentes de los Estados miembros, en quienes recae la obligación legal, de conformidad con lo dispuesto en el artículo 6, apartado 2, de la Directiva «Hábitats», de adoptar las medidas necesarias para evitar el deterioro de los hábitats naturales. La Comisión no se inmiscuye en el modelo de gestión desarrollado por las autoridades del Estado miembro.
No se ha comunicado a la Comisión ninguna medida adoptada en este lugar concreto para gestionar la población de cabras.
A hores d'ara el problema encara s'ha agreujat molt més, amb la desaparició de diverses espècies botàniques, degradació del bosc i erosió del sòl, i l'administració competent no ha aportat cap tipus de solució. Seria per casos com aquest que s'haurien d'adoptar mesures addicional, normatives o legislatives que permetessin la intervenció de la UE en la correcció del problema.
Pregunta núm. 4:
¿Com podria actualitzar-se l'aplicació pràctica de la gestió forestal sostenible amb vistes a mantenir les funcions productiva i de protecció dels boscos i la viabilitat global de la silvicultura, així com per reforçar l'existència dels boscos de la UE enfront del canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat?
Què s'hauria de fer perquè el patrimoni genètic dels materials forestals de reproducció pugui conservar-se amb èxit en la seva diversitat i adaptar-se de manera satisfactòria al canvi climàtic?
Resposta:
1.- Tornant a la funció que antany varen tenir els boscos. Potenciant el control i titularitat administrativa dels boscos. Recuperant els boscos comunals per assolir beneficis comunals. Realitzant plans d'aprofitament forestal lligats a la industria forestal local o regional.
Establint una silvicultura aplicada a previsions segons el tipus d'arbre i de bosc i a llarg termini. Valorant els propis arbres i boscos i donant-los un aprofitament lligat a les necessitats de les poblacions locals i regionals. Valorant cada tipus de fusta en les seves possibilitats: Fusta noble per a fomentar fusteria de qualitat, mobles i ebenisteria en general , alzina, roure, servera, cirerer, fleix, om... Fusta de pi per a bigues, construcció, canastres, forns de pa, calefacció, energia... Fusta d'arbres de boscos de galeria per a funcions diverses i de rotacions més curtes. .
Aprofitant les restes vegetals per a compost, recuperació d'humus per a zones degradades.
Reconeixement del valor paisatgístic, social, recreatiu, ambiental dels boscos i fent-lo extensible a la societat en general i en especial a allò relacionat amb la prevenció de la salut. Creant espais forestals de relaxació i oci personal i social.
Gestió forestal aplicada a la recuperació de la biodiversitat en general.
Aplicacions pràctiques, en especial la que fa referència a la fauna silvestre i a la de producció de plantes especialment sensibles, internant-les a àmbits urbans. Protecció i creació d'hàbitats per a fauna silvestre, especialment aus migratòries: cigonyes, oronelles, falzies, rupits... i socialitzar l'estima per la flora silvestre amb la incorporació d'aquesta a jardins públics i particulars.
2.- La millor manera de conservar un patrimoni genètic forestal és treballant per assolir la seva conservació en el seu propi hàbitat. La seva adaptació al canvi climàtic s'assolirà en relació a les regulacions en consum d'energia i canvi d'hàbits en relació al canvi climàic que la societat humana sigui capaç d'assolir.
Els boscos seran més resistents al canvi climàtic quan més propers i estables siguin a la composició de la vegetació climàcica del seu propi territori. Això vol dir que qualsevol gestió i intervenció forestal, humana, si implica l'establiment d'espècies al·lòctones en una determinada zona, no només pot perjudicar greument la vegetació pròpia i amb més possibilitats d'adequació a la pròpia zona i al canvi climàtic, sinó que la introduïda pot comportar canvis que poden agreujar el problema d'aquest canvi climàtic. Això te una relació directa amb la industria forestal amb espècies de plantació de monocultius per a tipus de producció de gran abast.
Pregunta núm. 5:
Tenint en compte els diferents nivells polítics pertinents, es disposa a l'actualitat d'informació forestal abastament per a determinar amb la coherència i exactitud necessàries
La salut i estat dels boscos de la UE?
El seu potencial productiu?
El seu balanç de carbono?
Les seves funcions de protecció (sols, aigua, regulació de les condicions meteorològiques, biodiversitat?
El subministrament de serveis a la societat i la seva funció social?
La viabilitat global de la silvicultura?
De no ser suficient aquesta informació forestal, com hauria s'hauria de millorar? Són suficients els esforços realitzats per harmonitzar la recollida de dades sobre els boscos?
Què pot fer la UE per a desenvolupar més o perfeccionar els sistemes de informació forestal?
Resposta:
1.- no
2.- no
3.- no
4.- no
5.- no
6.- no
7.- no
8.- S'hauria de millorar atenyent més les comunitats locals o regionals en contraposició a l'estatal. En absolut són suficients els esforços per harmonitzar la recollida de dades sobres els boscos si depenen de la divulgació estatal.
9.- Donar més importància a les comunitats locals i regionals admetent, talment com ho haurien de fer amb els boscos, la seva diversitat i respectant la pròpia identitat i llengua amb la que parlen. Aquesta aportació al debat l'he hagut de traduir de la meva llengua, la catalana a una altra d'aliena, l'espanyola, per imperatiu de la UE.
* Nota: El document que ve a continuació ha estat traduït mitjançant una web, per tant és possible que s'hi detectin errors, així i tot s'ha procurat utilitzar el vocabulari forestal que normalment usam aquí, però que a l'actualitat ha incorporat nous vocables i conceptes que cal anar incorporant a la nostra activitat forestal actual. Agrairia molt qualsevol avís d'error o suggeriment pel que fa al text escrit i no cal dir que també pel que fa al fons de la qüestió que es tracta. Gràcies.
Coalició Mundial pels Boscos de resposta al Llibre Verd sobre la protecció del bosc i de la Informació a la UE: Boscos Preparació per al Canvi Climàtic
30 juliol 2010
Creiem que el Llibre Verd és una oportunitat perduda per a tornar a considerar la política comunitària de boscos en el context del canvi climàtic. És preocupant que diverses hipòtesis i recomanacions siguin contràries als coneixements actuals sobre l'ecologia dels boscos i les interaccions entre els boscos i el clima.
D'altra banda, el Llibre Verd utilitza una definició errònia dels boscos, presa de l'Organització per l'Agricultura i l'Alimentació, que no distingeix entre els boscos reals i les plantacions industrials d'arbres, generalment d'arbres no nadius, que a tot arreu danyen la diversitat biològica, el cicle d'aigua dolça i sòls, en lloc de protegir-los, com els boscos de veritat. No es reconeix que la resiliència del bosc al canvi climàtic, així com la capacitat dels boscos per prendre i emmagatzemar carboni, depèn directament de la biodiversitat i els sòls sans. El fet que la més recent enquesta "boscos" (sense dubte, també incloses les plantacions) només disposin d'una a tres espècies d'arbres no es considera motiu de preocupació de la Comissió Europea i el Llibre Verd assenyala: "la biodiversitat global se sap que no només depenen de les espècies d’arbres. Tot i la diversitat natural dels arbres serà menor en algunes regions de clima que altres”, tal declaració no fa distinció entre, per exemple, un bosc de faig natural a les muntanyes dels Càrpats (amb alts nivells de diversitat biològica en general), o una plantació d'avets de Sitka al Regne Unit o Irlanda (que no admet pràcticament cap biodiversitat). Tampoc la declaració reconeix que les pràctiques que redueixen la diversitat d'arbres en gran mesura augmenten la vulnerabilitat a noves plagues i malalties i condicions climàtiques extremes.
Altres exemples de supòsits d’efectes relacionats amb la tala de rescat després de les tempestes, reducció en nom de la prevenció d'incendis i el suggeriment de que només els joves, no els arbres madurs, segresten carboni, cap de les quals neixen dels coneixements actuals de l'ecologia forestal. Prenem nota que tots aquests supòsits altament qüestionables són els que afavoreixen una major tala i explotació forestal, especialment per a la bioenergia, creant la impressió que el que és bo per a la indústria de la bioenergia és també bo per als boscos, mentre que en la realitat, la veritat és allò contrari. El Llibre Verd afirma fins i tot que "l'ús de residus de tala d'arbres, soques i arrels poden danyar i empobrir els sòls i causen emissions de gasos d'efecte hivernacle addicionals en virtut de les condicions del lloc i en funció de la situació local". És inconcebible que una retirada arrels i soques, així com l'eliminació temerària a l'engròs, no danyin els sòls, en qualsevol circumstància. La referència per a aquesta afirmació és un enllaç web a un estudi que està realitzant la Comissió Forestal del Regne Unit, que no es veu en l'arrel i l'eliminació de les soques en absolut. Els resultats de l'estudi encara no han estat publicats, però la Comissió Forestal ha assenyalat en una altra part a l'evidència que l'eliminació temerària i després plantacions d'arbres per talar redueix significativament el creixement en deu anys més tard (1).
La suposició que hi ha un marge important per seguir la "mobilització de fusta sostenible" no s'ha provat contra les prediccions de canvi climàtic, el coneixement de les pressions acumulades en els boscos (com els esdeveniments meteorològics extrems, sòls més càlids, més la deposició de nitrogen, etc), ni tampoc sembla que les conseqüències per a la biodiversitat, els sòls, la hidrologia i la resistència s'han considerat en absolut. Sorprenentment, tot i les convocatòries de mobilització de fusta molt més gran "a tot Europa, Secció 2.3.3.1, diu que" si es produeixen increments imprevistos en l'extracció de fusta pot tenir un impacte sobre aquesta capacitat d'absorció ". Així, d'una banda, el Llibre Verd convoca molt més per a l'eliminació de la fusta, sobretot per a la bioenergia, i per contra, quan es tracta dels impactes climàtics negatius evidents d'aquests, diu que l'eliminació de la fusta suposa un dels més grans "imprevists"!
Més tala i les plantacions a Europa no han de ser considerats per tal de reduir les importacions de fusta procedent de fora de la UE, per tal de satisfer la nova demanda en el ràpid creixement de la bioenergia. Aquesta demanda assegurarà que la UE també importarà quantitats cada vegada majors de fusta. En molts països de la UE, suposarà encara una més agressiva expansió de les plantacions fusteres i no pot acostar-se a satisfer la nova demanda de bioenergia a base de fusta. Això es confirma per una anàlisi realitzat per McKinsey i Poyry, que conclou que, fins i tot amb les extraccions de fusta molt més grans i la superfície plantada a la UE, la creixent demanda de bioenergia encara donaria lloc a un dèficit de fibra de fusta de 200-260 milió de metres cúbics en 2020. No obstant això, el Llibre Verd de la UE no pot veure l'impacte que aquesta demanda massiva que, directament o indirectament, sobre els boscos de pastures i en les persones que depenen dels boscos, particularment en el Sud global, i també en el clima, com a resultat d'un major registre i més conversió d'ecosistemes naturals en plantacions d'arbres per a les centrals elèctriques d'Europa i, possiblement, els automòbils i avions. Els demano que considerin el nostre recent informe "La fusta dels biocombustibles: La mentida verda" com a part de la nostra resposta a la consulta (http://www.globalforestcoalition.org/im ... inal_1.pdf).
D'altra banda, el Llibre Verd fa referència a les diferents posicions de la UE sobre l'ordenació forestal sostenible, sense discutir com aquest terme està sent interpretat pels diferents Estats membres i la indústria, i el que els impactes reals de les pràctiques d'explotació industrial falsament classificats com a tals, fan sobre els boscos.
Abans de respondre a les preguntes, ens agradaria ampliar sobre les qüestions relatives a l’aprofitament de salvament dels boscos per reducció i segrest de carboni.
Registre de salvament:
El Llibre Verd abraça sense crítica l’aprofitament de salvament després de les tempestes, sense cap tipus de cura en el tot. Això va en contra d'un gran volum d'estudis que mostren que la tala de rescat pot causar danys a llarg termini als sòls, rius i rierols, a la recuperació dels arbres i la biodiversitat. Per exemple, l'experiència de l’ huracà de 1938 a Nova Anglaterra als EUA van mostrar un efecte negatiu a llarg termini de l’aprofitament de salvament en el cicle de nutrients, l'erosió del sòl, la biodiversitat, els rius i la vulnerabilitat als incendis posteriors (2). Un estudi després d'una tempesta a Colorado va demostrar que el rescat activa el registre de sòls estèrils, 5 º C més càlid que els sòls en les zones afectades per la tempesta no registrades, i sec, amb només plantes herbàcies capaços de sobreviure, així com en els alts nivells d'erosió dels sòls, els nivells de nutrients del sòl i la pèrdua de plàntules d'arbres. Mentre tant dins zones afectades no registrades, hi havia més nutrients, una major diversitat d'espècies vegetals amb més densitat i més ràpid creixement de plàntules d'arbres i boscos no pertorbats (3). A Suïssa, la regeneració amb i sense aprofitament de salvament després d'una tempesta el 1990 es va estudiar, i de nou es va demostrar que la tala de rescat va causar la compactació del sòl, menys penetració de l'aigua i perjudiquen el creixement de les arrels dels arbres. Els autors van destacar que, si la tala de rescat es va dur a terme, s'hauria d’haver feta amb cura i fusta morta suficient hauria d’haver restada. El Llibre Verd, en canvi, sembla requerir de declaració agressiva de vastes zones, que en gran mesura minaran la repoblació forestal i la resiliència. Les úniques raons que dóna són els beneficis a curt termini a partir de fusta i l’escarabat de l'escorça, tot i que l'experiència per exemple, de la República Txeca indica que els impactes de l’aprofitament de salvament dels boscos són molt pitjors que les dels escarabats de l'escorça (4). Pel que fa al dany de la tempesta, prenem nota que el Llibre Verd assenyala: "Al gener de 2009 una altra gran tempesta," Klaus ", tombava enormes extensions de plantacions forestals al sud-oest de França i Espanya N ". Tanmateix, no es treu cap conclusió del fet evident que les plantacions d'arbres són molt més vulnerables a les tempestes que els boscos naturals.
Incendis Forestals:
El Llibre Verd suggereix la reducció forestal com la forma principal de prevenir els incendis destructius i suggereix que la demanda de bioenergia mitiga els incendis mitjançant la promoció d'aquestes pràctiques. No es fa esment del fet que a Espanya en particular, les plantacions de pins i eucaliptus en particular són molt més inflamables que els boscos natius i s'han cremat de manera especialment greu en els recents incendis forestals, encara que els incendis també s’estenen a la vegetació nativa. Al voltant de 500.000 hectàrees de terra a Espanya es troben sota l'eucaliptus.
Hi ha evidències significatives, principalment d'Amèrica del Nord, que l’aclariment agressiu dels boscos pot fer que l'impacte dels incendis subsegüents siguin pitjors. El bosc pot disminuir l'ombra a causa del fullatge i els arbres petits s'assequin, reduir els nutrients del sòl, i exposar els arbres restants a més vent, provocant que molts es trenquin i caiguin. Per exemple, un estudi realitzat a Califòrnia suggereix que l'eliminació prèvia dels arbres morts no fa incendis menys greus i que l'eliminació dels arbres més grans podria ser contraproduent (5). Una revisió científica recent també mostra que l'aclariment i l'eliminació de la fusta infestada d'insectes (amb excepció d'aclariments prop de les comunitats) no fa els incendis menys greus o menys probables (6). Encara que l’aclariment podria tenir un paper en circumstàncies particulars, en particular prop de les comunitats, la lliçó dels EUA és que fàcilment es pot utilitzar com una excusa per intervenir a la resta dels boscos naturals i parcs nacionals, fins i tot per venda a la fusteria industrial. El perill és que això podria fer-se també a Europa, en benefici a curt termini de les empreses fusteres i la bioenergia, però a costa de la salut dels boscos, la biodiversitat i la resiliència.
Segrest de carboni:
Al Llibre Verd es repeteix la creença ja refutada que només arbres joves, no madurs,segresten carboni. Aquesta creença de nou beneficia a la industria de la fusta, la bioenergia i altres empreses que afirmen que els nous arbres absorbeixen el carboni ràpidament i que la tala d'arbres vells i la plantació de nous beneficis del clima.
Diversos estudis recents mostren que on maduren els boscos naturals, fins i tot a les regions temperades, segresten grans quantitats de carboni - en el cas dels boscos temperats oldgrowth als EUA, al voltant de 2,4 tones de carboni per hectàrea a l'any (7). Un estudi que va analitzar els boscos naturals madurs a Suècia va trobar que una mitjana de 180 kg de carboni per hectàrea és segrestat en matèria orgànica del sòl (8). El carboni del sòl és completament ignorat en les reclamacions que només els arbres en creixement absorbeixen el carboni. No obstant això, quan els arbres madurs es tallen, en particular per la bioenergia, caldran moltes dècades per al cultiu d'arbres joves per reabsorbir el carboni alliberat. Segons un recent estudi austríac, la bioenergia a partir d'arbres talats per a aquest fi a Europa incorrerà en un deute de carboni d'uns 250 anys (9).
Pregunta 1: Creu vostè que el manteniment, el balanç i millorar les funcions dels boscos hauria de rebre més atenció?
D'una banda, molts boscos europeus ja estan patint la tala destructiva (per exemple, a Suècia i Finlàndia), la conversió de terres per plantacions d'arbres (per exemple, a Espanya) arbres invasors s'estenen arreu dels boscos naturals (per exemple a Escòcia), i són vulnerables també al canvi climàtic i la contaminació de l'aire. D'altra banda, ens preocupa profundament que les pressions sobre els boscos europeus, així com els boscos a tot el món sigui cada vegada més gran a causa del suport de la UE per a la bioenergia a base de fusta a gran escala. A Europa, en particular les pràctiques destructives com l’aprofitament de tot l'arbre i eliminació de les soques, així com l'eliminació cada vegada més de fusta morta s’estan començant a aplicar molt més àmpliament. Ens preocupa que la tendència cap a l'extracció de llenya i l’augment de plantacions d'arbres es superposa a la preocupació sobre la salut dels boscos, la biodiversitat, els sòls, l'aigua dolça, etc
En cas afirmatiu, en quin nivell s'han de prendre mesures, la UE, nacionals i / o altres?
Més important encara, necessitem veure una reversió de les polítiques que impulsen la demanda de fusta. Millor protecció per als boscos europeus, sense reducció de la demanda simplement es reemplaçaria la tala i les plantacions a altres països, mentre augmenti la demanda, en particular per a la bioenergia, donarà lloc a la degradació dels boscos més a l'expansió de les plantacions a Europa, però encara més en altres llocs, especialment en els països del Sud. La demanda de bioenergia està impulsat per les decisions polítiques de la UE i, en particular la UE Directiva d'Energies Renovables i mentre els Estats Membres tenen un marge d'apreciació sobre les polítiques de bioenergia, els canvis a nivell de la UE es necessiten amb urgència.
Com s'ha de fer?
El més immediat és modificar la Directiva d'Energies Renovables per tal de suprimir el 10% d'energia renovable per a l'objectiu de transports, garantir que la bioenergia a base de fusta a gran escala ja no sigui incentivada en nom de les energies renovables, i que la demanda de paper també es redueix significativament.
Pregunta 2: En quina mesura estan els boscos de la UE i el sector forestal a punt per fer front a la natura i magnitud dels reptes que planteja el canvi climàtic?
Una gamma d'impactes climàtics sobre els boscos està en la llista en el Llibre Verd, però ens preocupa que les pressions del canvi climàtic no ha de ser vist de manera aïllada d'altres pressions sobre els boscos o sobre els ecosistemes, se sap que es reforcen mútuament. Els monocultius tenen menor resistència al canvi climàtic, mentre que els boscos amb la diversitat biològica reduïda, degradada i amb sòls compactats a causa de la tala .els anomenats 'd'eliminació de residus” etc són més vulnerables als impactes del canvi climàtic que els sans, els boscos rics en biodiversitat.
¿Considera vostè que determinades regions, alguns països estan més exposats o són més vulnerables als efectes del canvi climàtic? Amb quines fonts d'informació es basa la seva resposta ?
Vegeu les observacions anteriors. Ens pregunta l'afirmació continguda en el Llibre Verd que "algunes regions poden experimentar condicions més favorables per al creixement del bosc en un termini mitjà” i sobretot les polítiques per a l'eliminació de fusta creixents i que semblen basar-se en aquest punt de vista. Les sequeres més extremes i tempestes, i el canvi de plagues i malalties posen sota pressió als boscos a qualsevol lloc, especialment amb els impactes del clima que poden ser especialment greus ja en la regió mediterrània.
Hi veu la necessitat d'una ràpida acció a nivell comunitari per assegurar que totes les funcions del bosc es mantenen?
Vegeu els comentaris
Pregunta 3: Considera que la UE i les polítiques dels Estats membres són suficients per garantir que la UE contribueix a la protecció dels boscos, incloent la preparació dels boscos per al canvi climàtic i la conservació de la biodiversitat en els boscos?
No - Es va discutir anteriorment, les polítiques de la UE que, a més, fan pujar la demanda de fusta estan soscavant la protecció dels boscos, la biodiversitat i resistència al canvi climàtic a la UE i a tot el món.
Pregunta 4: Com podria l'aplicació pràctica de l'ordenació forestal sostenible actualitzar-se per tal de mantenir les funcions productives i protectores dels boscos i la viabilitat general de l'activitat forestal, així com per millorar la capacitat de recuperació de boscos de la UE en vista al canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat?
El concepte de «ordenació forestal sostenible" ha de ser revisat, per la seva associació amb les plantacions industrials d'arbres i la tala destructiva industrial. Fins i tot la tala ha estat classificada com "ordenació forestal sostenible" en alguns llocs (per exemple, al Regne Unit). El Llibre Verd advoca per una major substitució de combustibles fòssils per fusta, però al mateix temps s'espera que els boscos serveixin per a segrestar carboni, protegir la biodiversitat, els sòls i l'aigua, tot això en un moment en què les pressions del canvi climàtic són en gran mesura en augment. Podem veure cap raó creïble per a tal creença.
Quins passos són necessaris per garantir que el patrimoni genètic de materials forestals de reproducció es puguin conservar amb èxit en la seva diversitat i adaptar-se al canvi climàtic?
Assegureu-vos que la restauració del bosc té sentit , és a dir, la restauració de boscos naturals o amb una barreja d'arbres nadius que es troben a la zona. Amb la fi de revertir les plantacions d'arbres no nadius. Evitar i reduir la fragmentació dels boscos i assegurar que les espècies es puguin disseminar cap als pols. Posin fi als assaigs d'arbres de GE sobre el terreny i assegurar-se que els arbres GM no poden ser plantats a la UE.
P5: Tenint en compte els diferents nivells polítics pertinents, es disposa de prou informació sobre els boscos d'avui per avaluar amb suficient precisió i la coherència:
La salut i l'estat dels boscos de la UE?
El Llibre Verd no suggereix cap seguiment a escala comunitària de la salut i l'estat dels boscos, més que de preocupació.
El seu potencial productiu?
El "potencial productiu” tendeix a ser informat sense referència a la salut i les condicions dels boscos i el que es descriuen com les seves funcions de protecció.
El seu balanç de carboni?
Estem preocupats pel creixent èmfasi sobre el control dels saldos de carboni, sobretot perquè la capacitat dels boscos per ajudar a regular el clima depenen directament de la biodiversitat natural, terres sanes i aigua. Un enfocament reduccionista dels saldos de carboni no pot reflectir la interacció entre els boscos i el clima.
Les seves funcions de protecció (sòls, aigua, regulació de clima, biodiversitat)?
Com a l'anterior, cap seguiment en tota la UE es proposa.
(1) Impact of whole-tree harvesting on second-rotation growth of Sitka spruce: the first 10 years, Michael F Proe and Janet Dutch, Forest Ecology and Management
Volume 66, Issues 1-3, July 1994
(2) Reorganization in a temperate forest following simulated hurricane blowdown," Cooper-Ellis, S., D. R. Foster, G. Carlton, and A. Lezberg. 1999, Ecology
(3) Changes in understory composition following catastrophic windthrow and salvage logging and a subalpine forest ecosystem, Christina Rumbaitis al Rio,Canadian Journal for Forestry Research, 2006
(4) The influence of bark beetles outbreak versus salvage logging on ground layer vegetation in Central European mountain spruce forests, Magda Jonasova and Karel Prach, Biological Conservation, June 2006
(5) Influence of Pre-Fire Tree Mortality on Fire Severity in Conifer Forests of the San Bernardino Mountains, California, Monica L Bond et al, The Open Forest Science Journal, 2009, 2
(6) Insects and Roadless Forests: A Scientific Review of Causes, Consequences and Management Alternatives”, S.H. Black et al, 2010
(7) Chad J. McGuire. "A Case Study of Carbon Sequestration Potential of Land Use Policies Favoring Re-growth and Long-term Protection of Temperate Forests" Journal of Sustainable Development 3.1
(8) Carbon sequestration rates in organic layers of boreal and temperate forest soils — Sweden as a case study, Cecilia Akselsson et al, global Ecology and Biogeography, January 2005
(9) The upfront carbon debt of bioenergy, N. Bird et al, Graz, Joanneum Research, June 2010.
