Consum d'aucells marins a Mallorca a la posguerra
Publicat: dg. oct. 10, 2010 3:59 pm
Hola de nou
A finals d'agost, amb la plataforma Quinportvolem? de Portocolom vam convidar al periodista David Oliver a presentar un llibre en el que treballava fa anys: La mar quotidiana. Cartes d'un pescador. El llibre es nodreix de la relació entre el periodista i un mariner (Bartomeu Vera Mas 1926-2005). Aquest darrer tenia el bon costum d'escriure a un diari personal, com era la vida quotidiana al barri de Santa Catalina de Palma. Molts d'anys després va fer arribar els seus manuscrits a en David, amb qui establí una estreta relació. El llibre és una joia, crònica d'uns temps durs, retrat d'una barriada de Palma, marinera fins al moll de l'òs, plena de personatges senzills que visquèren com van poder uns temps difícils. Conté alguns apunts naturalístics, aquí i allà, força interessants.
A un dels capítols Bartomeu Vera explica com la fam de la posguerra, va empènyer al consum d'aucells marins: "Durant els anys de la fam vam haver de menjar corb marins, virots i baldritjes. Amb les gavines no ho provavem perquè són carronyaires i mos feia mania, però en menjavem els ous...".
Conta que els corbs marins (capturats a les Illes Malgrats) s'havien d'escorxar i tirar el primer brou. Els cuinaven amb moniatos.
Dels virots diu que tenien la mida d'un colom, (Puffinus mauretanicus, idò) només ponen un ou, entren a dormir a les coves de nit i quan clareja ja tornen pescar. Creu que sols cova l'ou la femella (potser cert?) mentre el mascle porta menjar. A l'entrada d'un cova en Tomeu i el seu pare n'omplien un sac en unes hores. Els torraven. Diu que: "Era tanta la gana que hi havia que aquells que no podien caçar-los, en volien comprar, tot i que mai els cobràrem res. Abans dels anys de la fam, eren molts els qui deien que mai menjarien aquests aucells, però arribà la gana i la majoria canvià de parer."
És sols un apunt ornític que constata com aquestes espècies, nidificants a les Illes Malgrats, eren consumides. No se si hi són totes actualment. Sols havia conegut una persona que menjàs virots o virotells a Mallorca, un mariner de Cala Rajada que va pescar amb mon pare als anys 80. Era natural d'Almeria o Murcia, no ho recordo bé.
En tot cas, la guerra civil sembla que va tenir conseqüències sobre algunes poblacions d'aucells, almanco localment.
Vos recoman el llibre, molt, molt. L'editor és Miquel Font i almanco el tenen a Llibres Mallorca (Palma) i Ca Na Massot (Portocolom) .
Salut
Jaume Adrover
A finals d'agost, amb la plataforma Quinportvolem? de Portocolom vam convidar al periodista David Oliver a presentar un llibre en el que treballava fa anys: La mar quotidiana. Cartes d'un pescador. El llibre es nodreix de la relació entre el periodista i un mariner (Bartomeu Vera Mas 1926-2005). Aquest darrer tenia el bon costum d'escriure a un diari personal, com era la vida quotidiana al barri de Santa Catalina de Palma. Molts d'anys després va fer arribar els seus manuscrits a en David, amb qui establí una estreta relació. El llibre és una joia, crònica d'uns temps durs, retrat d'una barriada de Palma, marinera fins al moll de l'òs, plena de personatges senzills que visquèren com van poder uns temps difícils. Conté alguns apunts naturalístics, aquí i allà, força interessants.
A un dels capítols Bartomeu Vera explica com la fam de la posguerra, va empènyer al consum d'aucells marins: "Durant els anys de la fam vam haver de menjar corb marins, virots i baldritjes. Amb les gavines no ho provavem perquè són carronyaires i mos feia mania, però en menjavem els ous...".
Conta que els corbs marins (capturats a les Illes Malgrats) s'havien d'escorxar i tirar el primer brou. Els cuinaven amb moniatos.
Dels virots diu que tenien la mida d'un colom, (Puffinus mauretanicus, idò) només ponen un ou, entren a dormir a les coves de nit i quan clareja ja tornen pescar. Creu que sols cova l'ou la femella (potser cert?) mentre el mascle porta menjar. A l'entrada d'un cova en Tomeu i el seu pare n'omplien un sac en unes hores. Els torraven. Diu que: "Era tanta la gana que hi havia que aquells que no podien caçar-los, en volien comprar, tot i que mai els cobràrem res. Abans dels anys de la fam, eren molts els qui deien que mai menjarien aquests aucells, però arribà la gana i la majoria canvià de parer."
És sols un apunt ornític que constata com aquestes espècies, nidificants a les Illes Malgrats, eren consumides. No se si hi són totes actualment. Sols havia conegut una persona que menjàs virots o virotells a Mallorca, un mariner de Cala Rajada que va pescar amb mon pare als anys 80. Era natural d'Almeria o Murcia, no ho recordo bé.
En tot cas, la guerra civil sembla que va tenir conseqüències sobre algunes poblacions d'aucells, almanco localment.
Vos recoman el llibre, molt, molt. L'editor és Miquel Font i almanco el tenen a Llibres Mallorca (Palma) i Ca Na Massot (Portocolom) .
Salut
Jaume Adrover