Pàgina 1 de 1
Les esteses elèctriques continuen fent de les seves
Publicat: dc. maig 04, 2011 8:29 pm
Autor: Oliver Martínez
Hola. Ahir de tarda fent una volta pels estanys de Sal Rossa (P.N de ses Salines) vaig recollir una femella ferida de xerraire (Himantopus himantopus), la qual presentava fractura a una de les ales a causa de la col·lisió amb una de les esteses elèctriques que travessen aquesta zona humida d'aquest espai "protegit".
El més indignant a més d'aquesta troballa és que el Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural determina un plaç (el qual finalitza enguany) per al soterrament d'aquesta punyetera línia, la qual des de fa dècades continua segant la vida dels ocells que busquen aliment o refugi en aquest indret.
El nombre d'espècies i exemplars afectats no atura: Alectoris rufa, Anas strepera, Marmaronetta angustirostris (mentre recollia el xerraire a pocs metres hi havia 2 exs encara vius), Phoenicopterus roseus (l'espècie més afectada amb diferència), Pandion haliaetus (de la reintroducción en la isla ni hablamos), Tringa glareola, Philomachus pugnax, etc , etc.
En fi que haurem de seguir omplint el llistat fins que algú decideixi posar fi a aquesta matança, la gran majoria d'espècies catalogades. Mentre ens seguirem gastant els duros fent tornar espècies "emblemàtiques".
Salut
Publicat: dc. maig 04, 2011 9:54 pm
Autor: Jose Luis Martinez
Hola Oliver.
La verdad es que uno no sabe ya que decir.
El silencio es malo, el enfado (como el que tú tienes) contraproducente y perjudicial para tú salud y decir lo que uno piensa es algo que no tiene cabida.
Espero como tú, que a alguien se le ocurra que los cables en el aire (especialmente dentro de zonas húmedas) a lo mejor son perjudiciales.
Con respecto a lo de gastarse los "euros" con especies desaparecidas y emblemáticas, solo te pido que tengas paciencia . . . en cuanto alguna de estas especies, que mencionas, pueda suponer una buena "reputación" para quién debe decidir, tranquilo que se planteará la posibilidad de una "nueva reintroducción".
UN ABRAZO
JOSE LUIS MARTINEZ
Publicat: dj. maig 05, 2011 8:35 am
Autor: Pere Vicens
Hola Oliver, hola a tots i a totes.
Quan comentes que hi havia 2 ex. de Marmaronetta angustirostris "encara vius"... vols dir que també estaven ferits...? o sols apuntes que hi ha moltes probabilitats de que ben aviat estaran ferits...?
De tota manera, és ben preocupant que no es soterri...
Una abraçada.
Pere
Publicat: dj. maig 05, 2011 4:37 pm
Autor: Cristina
Ep,
és un sentiment d'impotència crec que molt compartit.
Però la prioritat moltes vegades no la marquen les pròpies espècies ni el valor dels espais.
Ànim,
Cristina.
Publicat: dv. maig 06, 2011 11:25 am
Autor: Oliver Martínez
Hola Pere. No, els dos exs de Marmaronetta, dels que faig menció, no varen patir cap accident; però si un exemplar de la mateixa espècie que vaig trobar mort l'any 1998 a la mateixa zona però baix d'una estesa diferent a la d'aquesta història. Els estanys de Sal Rossa són atravessats per línies de baixa tensió, una de mitja tensió, la qual té el rankin de col·lisions i alguna electrocució (Pandion haliaetus; 1994) i una de alta tensió que es on va col·lisionar l'exemplar de Marmaronetta angustirostris, abans esmentat.
Disculpau si el texte del primer missatge no era del tot aclaridor.
salut
Publicat: dg. maig 08, 2011 3:04 pm
Autor: jaume adrover
Hola
Idò jo trob que fas bé enfadar-te amb aquest tema Oliver. La primera passa és aquesta: emprenyar-se.
No vull estendre'm amb lo dels corbs electrocutats a Mallorca per no avorrir, ja n'he trobats uns 82 i sense mirar gaire arreu. Llàstima no haver aprofitat millor aquesta espècie "centinel·la" per fer més correccions. El corb ha estat una molt bona indicadora del problema, veurem fins quan aguanta. Les espècies emblemàtiques (extintes o no) s'enrampen a les mateixes torres que els altres bitxos, no discriminen gens.
Sort a tots
Jaume
Publicat: dl. maig 09, 2011 9:41 am
Autor: Carlota Viada
Hola Oli, Jaume, tots,
Potser és bó emprenyar-se, però sí crec que és millor quixar-se davant qui té la responsabilitat. El que pasa es que fins que no s'enrampa una emblemàtica, moltes vegades no van a corregir.
Jo me tem molt que qualque coabarrada de les que duguem s'electrocuti a alguna de les moltes estesses que encara queden sense aïllar, d'aquestes mateixes que ja estan als llistats de prioritàries i que se van corregin poc a poc (que ja és algo) però que encara fan de les seves.
Entre tots (amb les emblemàtiques com a bandera) hem d'anar (re-)indicant on hi ha aquestes mancançes, a mem si entre el Projecte Avilínia, el Pla Homeyer, el Parc Natural, el Pla del milà, de la peixatera, la reintroducció de la coabarrada... aconseguim disminuir més encara la incidència de les electrocucions a la nostra fauna.
Ànim i una abraçada,
Carlota
Publicat: dl. maig 09, 2011 7:33 pm
Autor: Oliver Martínez
Hola Carlota i resta de forers. Dels diferents plans que comentes al teu missatge, avilinia, homeyer, peixatera, etc llevat del primer tots els altres em sonen a xino. I és així perque les paraules Eivissa i Formentera no existeixen a l'hora de redactar i executar aquestes actuacions a l'àmbit balear.
En relació a l'únic projecte "executat" a l'illa d'Eivissa, l'Avilinia, et puc dir que, precisament una de les zones del P.N de ses Salines, on s'aplicaren suposades actuacions (colocació de elements disuasoris) per minimitzar l'impacte d'aquestes instal·lacions elèctriques cap a l'avifauna fou sa Sal Rossa. Com s'ha pogut comprovar des de aquesta posada en marxa d'aquestes mesures l'eficàcia ha set ZERO!!. Vamos una Rentada de cara total!!
Per posar un exemple d'aquesta dessidia i perdua de temps i duros puc dir que la simple col·locació dels elements anticol·lisió es posaren allà on el camió d'endesa arribava amb facilitat, per la qual cosa et trobes aquests aparells a trams de les línies absolutament ridículs i com ja he esmentat amb nul·la eficàcia per salvaguardar l'integritat dels ocells.
Esper que les coabarrades no passin per Eivissa........ ho tindran bastant cru.
salut
Publicat: dt. maig 10, 2011 7:03 pm
Autor: Jose Luis Martinez
De verdad, amigo Oliver, que en en este caso siento profundamente tener que darte la razón en ABSOLUTAMENTE TODO.
Desde la desidia con las "mal llamadas islas menores", hasta los numerosos proyectos que engordan vocas, periódicos e incluso en algunos casos curriculums y en que en muy poca medida se llevan a cabo sobre la realidad.
Por desgracia, pienso (luego existo) que esto va seguir así, porque en lo esencial todo está lleno de mentiras.
Siento ponerme un poco filosófico.
JOSE LUIS MARTINEZ (Oliver, ya sabes que estoy de tú lado).