Fòrum del GOB

Just ara m'han comunicat la trista noticia de la mort d'Ann Mari Thorner.
Pots ser molts no la coneixeu, però Ann Mari era una enamorada de Mallorca i els seus ocells.
Eren habituals les seves visites a l'Albufera amb grups organitzats per l'empresa Avifauna que venien aposta des de Suècia a gaudir de les nostres aus i la nostra illa, i a qui sabia transmetre el seu apreci pel nostre entorn natural.
Vaig tenir l'oportunitat d'acompanyar-la en vàries ocasions junt amb en Jose Luis en les seves expedicions a la recerca d'espècies poc habituals pel seu grup, i sempre ha estat un plaer compartir vivències amb ella.

Malauradament aquesta primavera ja no va poder acompanyar el seu grup degut a una dolència. En Göran, el seu company de feina, ens va comunicar després que Ann Mari patia un càncer molt greu. Vaig xerrar amb ella fa un més i em va dir que estava lluitant fort per superar la malaltia, però aquesta vegada no ha pogut ser.
Des d'aquí m'ha parescut adient comunicar la seva pèrdua a tots els que possiblement la coneixieu i retre un petit homenatge a una persona que es va guanyar la nostra amistat des del primer moment.

Records per tu Ann Mari.

Conocer a Ann Mari, hace tan solo 5 años, fue un inmenso y tremendo placer, tanto desde el punto de vista personal como desde el suyo vocacional, EL AMOR POR LA VIDA.
Mientras en Suecia trabajaba en diversos aspectos del conocimiento de su avifauna (desde los censos regulares de reproductoras e invernantes hasta las colaboraciones con la estación de anillamiento de Falsterbo), en sus viajes como guía ornitólogico era una "empedernida" de Mallorca.
Seguía con detalle las evoluciones de los halcones de eleonor y las pescadoras marcadas en Mallorca (fue una satisfacción personal para ella ver que Karim ERA SUECA Y VISITABA MALLORCA), me consta que promovió el caso de Son Bosc con bastante eficacia entre sus conciudadanos y sin duda al hablar con ella, el que escribe se daba cuenta que no estaba equivocado al pensar que Mallorca era una especie de paraíso terrenal.
Para mí, Ann Mari ha sido y es, un tremendo ejemplo de humildad, defensa de la naturaleza, trabajo y sobre todo de comportamiento.
Ojala que sepa seguir sus pasos aunque sea solo en una pequeña proporción.
En el caso de Ann Mari, el anonimato en Mallorca, hace que su forma de ver nuestras islas no salga en los periódicos.
Mil besos y abrazos para Ann Mari y para Mats su marido. No estes triste amigo, sabes que tú mujer era maravillosa.
JOSE LUIS MARTINEZ

Pd: Gracias Cristina por escribir esta entrada, es un sincero y diminuto homenaje.

Vaig tenir la sort de coneixer-la i contactar posteriorment amb ella amb relativa freqüència, i era una persona absolutament encantadora! Només puc dir que la recordaré amb molt de carinyo.
La seva mort és una trista notícia, sense cap dubte.