Fòrum del GOB

Hola a tots i a totes.

Fa algun temps (per ventura un any... no ho recordo del tot) algú (tampoc recordo qui... però em sembla que viu per devers Artà... ;-)) ) em va demanar si sabia alguna cosa ...d'aquest canyet de s'Albufera que floreix cap a un costat.... Jo li vaig contestar que sols coneixia una sola espècie de canyet, a s'Albufera... el Phragmites australis...

Però aquesta primavera, en Joan Rita em va fer veure que són dues les classes de canyet que es poden observar: el canyet agre Phragmites australis ssp australis http://herbarivirtual.uib.es/cat-uib/especie/5408.html i el canyet alt (o gran) Phragmites australis ssp chrysanthus http://herbarivirtual.uib.es/cat-uib/especie/4622.html.

La meva sorpresa fou enorme i, sincerament, perfectament proporcional a la meva ignorància: tots aquests anys revoltat de canyet i no vaig ser mai capaç de veure les diferències tan evidents...!!

Us ho dic perquè ara és un bon moment per venir a observar-les.

El canyet agre Phragmites australis ssp australis és baixet (menys de 2 metres d'altura) i prim, d'aspecte aspre i fràgil i sol ocupar àrees de poca inundació, tolerant de manera notable la presència de salinitat eventual. Ara ja s'està acabant l'època de floració i la majoria dels flocs florals estan madurs, són de coloració terrosa violàcia i creixen de manera simètrica...

El canyet alt Phragmites australis ssp chrysanthus és molt alt (arriba a fer més de 7 metres d'altura) i més gruixut, de fulles més amples i de tija més carnosa. Ocupa àrees més dolces i forma "illes" elevades i espesses dins del canyissar agre o línies rectes acompanyant les vores dels canals i sèquies. Les flors són de coloració groga i tenen els flocs asimètrics, caient tombades cap al costat de la gluma més llarga. Ara mateix hi ha una forta i esponerosa floració...

Vaja... que des d'aquí vull fer arribar aquesta informació tardana a aquella persona que em va demanar sobre el canyet i, de passada, donar-vos conèixer la fenologia florativa d'aquesta(es) planta(es).

Una abraçada.

Pere

Si és artanenc, potser jo el conegui

Gràcies!

Ha, ha, ha...!! Ja m'ho pensava...

Aquest aaaalseeeeimer...

;-)

Pere

Pere, gracias por compartir esta información y a Joan Rita por hacertela ver.

Así, a bote pronto, que decimos los castellanos futboleros, se podrían mirar si existe algún tipo de relación sobre la presencia de estas 2 subespecie de carrizo (con aparentes diferencias en la ocupación de suelos, profundidad y aguante a la salinidad) y la presencia de algunas especies de vertebrados que tienen problemas en su población.

Ya hablaremos, pero me ha parecido muy interesante.

JOSE LUIS MARTINEZ

Hola José Luis,

Efectivament, hi ha una relació molt estreta entre els vertebrats (en aquest cas els aucells) i l'hàbitat.

Aquesta primavera, en Carlos Herrero i jo mateix, hem agafat una enooooooorme quantitat de dades que relacionen els hàbitats de s'Albufera amb els aucells que hi viuen. Suposo que aviat us les presentarem en forma d'artícle o treball... però encara estem en la fase d'analitzar, debatre i concretar.

Us avancem, però, que hi ha resultats sorprenents en relació a espècies com la boscarla mostatxuda ACRMEL o l'hortolà de canyar EMBSCH... i tenen a molt a veure amb el tipus de vegetació, que té a veure amb la temporalitat de les inundacions, la fondària de la làmina d'aigua, la salinitat, la presència d'herbívors i la relació d'incèndis de canyissar en els darrers anys.

Serà aviat...

;-)

Pere

FENOMENAL.....

Es un trabajo bien organizado y seguro que los resultados pueden ser muy interesantes.

Ánimo a los dos.

JOSE LUIS MARTINEZ

Collons! Que interessant, haurem de venir aviat per s'Albufera a descobrir aquesta "nova especie"
Si tu no ho sabies, ja te pots imaginar mooolts de noltros (la resta que no ets tu)

Hola Biel, hola a tots i a totes.

Per ventura tens raó de que podria ser més interessant del què sembla.

Tu poses "nova espècie"... i hi ha possibilitats que així sigui, però encara no se saben massa coses sobre aquesta curiositat dels canyets buferers.

Si aneu a la majoria de les zones humides de la península (o a Europa), el canyet Phragmites australis és relativament baix i de flors simètriques. És la ssp. australis. A algunes zones humides de València i Catalunya, però, també hi ha petits rodols de canyet alt: la ssp chrysanthus...

Curiosament, tan a s'Albufera com a aquests altres llocs, sembla que les dues subspècies de canyet no hibriden entre elles i mantenen una fenologia de floració diferent... a més de ser físicament diferents (fins i tot amb els ulls clucs i al tacte, crec que es podrien diferenciar).

Una hipòtesi plausible és que el canyet alt (o gran) fou introduït s s'Albufera en temps de la producció de paper (a mitjans del segle XX), per ser més productiva i, per tant, més rendible.

Però no deixa de ser una hipòtesi...

;-))

Ja que hem començat... podriem mirar quines flors i altures tenen les altres zones amb canyet a les Balears... Us sembla...?

Jo ho faré. Sols per curiositat.

I ja que parlem d'això... Algú sap alguna cosa sobre la presència o distribució de la canya mediterrània Arundo plinii a Mallorca...?


Pere

Bones Pere i demés forers.

Per completar una mica més la teva meravellosa explicació sobre el canyet i les diferents subsp. aquí teniu, tret d'un treball que estic fent, una petita explicació de les dues comunitats vegetals que conformen cada un d'ells:

Associació Typho domingensis-Phragmitetum maximi Costa, Boira, Peris & Stübing 1986 corr.

Codi Directiva:
Codi Atles d’Habitat: 621122

Descripció: Canyissar que pot arribar als 6 m d’alçada i que està dominat per Phragmites australis subsp. chrysanthus. Ocupa sòls de textura franca o franc-argilosa i amb proporcions no massa elevades de matèria orgànica. La salinitat és baixa o moderada.
Espècies: Calystegia sepium, Epilobium hirsutum, Phragmites australis subsp. chrysanthus, Typha domingensis.


Associació Typho angustifoliae-Phragmitetum australis (Tüxen & Preising 1942) Rivas-Martínez, Báscones, T.E. Díaz, Fernández-González & Loidi 1991

Codi Directiva:
Codi Atles d’Habitat: 621121

Descripció: Pobra en espècies, hi són predominants els grans helòfits, canyes, boves i joncs principalment. Són presents en aigües poc profundes, dolces o salobres i riques en carbonat càlcic. Tolera nivells de contaminació elevats. La naturalesa del substrat és compacta i torbosa amb quantitats moderades de calcària i oligoelements. La salinitat sòl ser més elevada que la associació anterior.
Espècies: Baldellia ranunculoides, Gallium palustre subsp. elongatum, Phragmites australis subsp. austalis, Rumex conglomeratus, Scirpus tabernemontani, Typha domingensis, Typha latifolia



Bé i per contestar lo de l'Arundo:
La cosa de moment es ben complicada, resulta que ultimament han sortit articles revisant el génere i han posat diverses especies noves ( http://www.bgbm.org/willdenowia/w-pdf/w34-2Danin.pdf ) De moment pareix ser que a Balears només hi ha A. donax i a Mallorca també el A. plinii.

Se que en Llorenç Gil està fent un treball sobre el tema.

La pots veure perfectament al torrent de Sa Riera quan passa per establiments fins arribar al polígon de Can Valero.

CArles

Ostres, Carles... ets un llibre obert...!

Gràcies per les explicacions sobre les comunitats vegetals dels dos canyissars. M'obri més els ulls, encara, i m'explica moltes més coses...!

En poder aniré a veure la canya de Sa Riera.

Una abraçada.


Pere

Molt interessant la informació sobre el canyet i les canyes!
És la primera notícia que tenc de canyes mediterrànies (gen. Arundo). Podeu concretar un poc més (distribució, tamany poblacional)?
Per cert, per mi l'Arundo donax, com a espècie introduida i invasora, representa un problema ecològic de primer ordre en síquies, torrents i zones humides, impossible d'eradicar. Un temps, amb els sequers i els canyissos de les teulades, la devien mantenir un poc a retxa, però avui és un invasor del mateix ordre que el Carpobrotus.
Pep

Pep, qui diu que Arundo sigui una espècie introduida?¿?¿?

CArles

Me referesc a Arundo donax, la canya de tota la vida.

Per exemple, aquí: http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/4187.html

O a l'exel·lent document tècnic de la Conselleria II època núm. 11 (Moragues i Rita 2005 "Els vegetals introduïts a les illes Balears"). Diu literalment "es tracta d'una de les plantes invasores que modifica més radicalment l'ambient que ocupa". No hi deixa créixer res més.

Pep

Hola de nou i bon dia...!

Ahir horabaixa, ja a tombar de sol, vaig fer una volta per s'Amarador de s'Albufera, a Muro.

És fàcil veure les diferències del canyet, perquè n'hi ha molt, les dues castes estan juntes, es poden tocar i, per tant, la floració és ben accessible.

El canyet agre ja quasi és ben madur, de mida baixa, amb la flor de coloració torrada.


El canyet alt encara té les flors que estan creixent, són de color groc-verd i és molt més alt (també n'hi ha de baixos...)


Amb el sol a contrallum, es poden veure belles imagtes, on es destaca clarament la diferència d'altura (una vegada que ha florit, el canyet ja no creix més):




Abans, de més prest, vaig anar al torrent de Son Real i també hi són presents les dues castes.

Per cert, les canyes Arundo donax també tenen la floració emergent, ara.

Pep, a s'Albufera les canyes no toleren les àrees embassades. Volen zones seques i elevades a les voreres dels canals, properes al nivell freàtic amb possibilitat d'inundació eventual i de poca durada.

Curiosament, algunes de les àrees de canyissar espès (com la del malecó del torrent de Muro) han fet de tallafocs efectius als darrers incendis de s'Albufera: les canyes no cremen amb tanta facilitat i, literalment, aturen el front intenssíssim del canyet.

Pere

Jo posaria en dubte que l'Arundo donax sigui introduit. Perquè l'Arundo és introduit i el Pinus pinaster de Menorca no?¿
Bé no ho se, son elocubracions de botànics que fan molt mal afirmar en rotunditat. Aquest cap de semana m'hi va fer pensar un botànic madrileny.

Pere, precioses les fotos!!
En quant al que dius de l'Arundo mira això: Arundo-Convolvuletum

http://books.google.es/books?id=-MjWqYu ... um&f=false

Esper que ho puguis veure bé, que aquest link em pareix molt llarg.

CArles

Me resulta un poc sorprenent que no estigui clar l’estatus de la canya a ca nostra. Veig que l’opinió predominant és que és introduïda (absència de registres palinològics?), però se considera nadiva a Algèria per exemple, a escassos centenars de km. Ni tan sols està clar si les seves llavors són viables…
http://www.issg.org/database/species/ecology.asp?si=112

En la imatge que adjunt, del torrent de Na Borges, la meva sensació és que aquí on ara hi ha una barra impenetrable de canyes hi devia haver originàriament una bòveda d’ullastres, llampúdols, Crataegus, etc on la canya no hi tenia lloc.


Pep

Hola de nou...

Tens raó, Pep: la canya Arundo donax és una planta molt utilitzada per l’home des de molt antic, i probablement fou introduïda com a recurs amb els pobladors vinguts de fora. Serveix per fer contenidors: cistells, covos, paners... i també com a material de construcció, navegació, etc.

Sembla que no es reprodueixen per llavors, però si que ho fan per rabasses i pels ulls de la mateixa canya, enterrada si encara és verda. Per això, suposo, que en Carles diu que no és del tot segur que va arribar de la ma de l’home: una rabassa o una canya pot arribar fàcilment per la mar amb una tempesta de tardor i arrelar a la platja, vora la bocana d’un torrent o d’una bassa d’aigua dolça...

Talment com els pinastres Pinus pinaster de Menorca o d’Artà, que podrien haver arribar per les llavors dins les pinyes arrossegades per alguna tempesta. Una hipòtesi que, com en Carles, també em sembla molt creïble.

Una altra cosa és la barrera impenetrable i poc diversa que forma on creix de manera esponerosa... De tota manera, junt amb els abatzers Rubus ulmifolius, crea un hàbitat molt adequat per a la cria, refugi i alimentació de moltes d'espècies d'animals.

Pere

Sí, ha de ser en tot cas una introducció antiga, i se podria considerar ja una espècie nostra, com els conills o els marts. El problema al que jo aludia és que segurament està desplaçant a comunitats autòctones, com els herbassars de corrents d'aigua (Nasturtio-Glycerietalia) o la comunitat de baladres a Eivissa. No sé que diuen els botànics.
Pep

Com ja he dit abans, no ho tenc gaire clar que pugui desplaçar res. No se no se. El Nasturtio em pareix més humit que l'Arundo.. no ho se.

CArles

Carles, i aquí no veus una dura batalla per controlar el reduit espai que el pagès concedeix?



El meu pronòstic és que Arundo es farà seu aquest tram de torrent. En ser vells en tornam xerrar!
Pep

Hola de nou a tots i a totes.

Ahir na Naomi Riddiford, ecòloga experta en pol.len que passa unes setmanes a s'Albufera, va agafar mostres de pol.len de cada una de les castes de canyet (d'agre i de gros)...

i no ha trobat diferències entre elles...!

Pfff...! Seguim sense entendre del tot perquè no hi ha exemplars de forma intermèdia...

;-((

Pere

Avui he trobat aquesta magnífica representació de les comunitats autòctones de rierol (Nasturtio...), amb les dues espècies diagnòstiques, la bova borda (Sparganium erectum), de fulles acintades, i l'àpit d'aigua o créixols -segons el pagès- (Helosciadium (Apium) nodiflorum), al torrent de Pina. Crec jo que incompatible amb la canya, per la necessitat de sol.
Damunt el sementer se veuen bocins de la paret seca que un temps hi havia a les voreres i que les retros ajuden a esbaldregar.





Pep

Bones imatges, Pep.

Tens raó que quan la canya Arundo donax hi arriba, aquestes àrees queden completament alterades i convertides en un canyissar específic.

Interessant la troballa de la falsa bova Sparganium erectum... és escassa i localitzada...!

Pere