reproducció de la milana 2011
Publicat: dg. nov. 06, 2011 11:48 pm
Hola
Haureu de disculpar el retràs en oferir-vos dades sobre el cens reproductor de la milana (Milvus milvus) però és un any complicat. El GOB realitza aquest cens fa 12 anys, amb suport econòmic de la Conselleria de Medi Ambient i alguns anys amb l'ajuda d'empreses com Gesa o la Fundació Biodiversitat, però també (i sobretot) amb l'ajuda dels socis de l'entitat, que amb la seva petita aportació ho han fet i fan possible. Queda dit.
http://www.gobmallorca.com/que-pots-fer ... oci-a.html
Sempre hem procurat oferir-lo just acabar la temporada (molt tardana enguany) pel gran interès que demostra molta gent per la delicada situació d'aquesta preciosa rapinya, però ja vos dic que no hem pogut fer-ho abans.
Vius a aquest apunt sobretot: El febrer de 2011 la milana ha estat declarada en Perill d'extinció a tot l'estat (a les Illes Balears ja ho va ser el 2003) el que ens indica que es continua produint una imparable davallada general de l'espècie que ningú és capaç d'aturar. Responsable principal: el verí, sobretot el verí.
A Mallorca el 2011 hem localitzat 19 parelles territorials, 1 manco que el 2010 (20) i 4 manco que el 2009 (23). La distribució és molt similar als darrers anys, amb el gruix de colles dins el termes de Santa Maria, Bunyola, Esporles, Alaró, Valldemossa, Llucmajor (1) i Artà (1).
Sembla que el tancament del femer de Son Reus, clausurat el 2009, està generant canvis en la distribució de l'espècie, encara que lentament per mor de la dinàmica de les darreres dècades. Enguany, hem observat exemplars reproductors amb dificultats per localitzar parella. Amb poblacions petites passa.
De les 19 colles territorials localitzades, 16 van efectuar posta (84%) i 13 (68%) van treure algun poll. Algunes dades de productivitat experimenten una lleugera recuperació respecte la mitjana de la darrera dècada.
En total van volar 26 polls. Fins a 3 d'ells els vam rescatar en el moment del marcatge. En un cas, 1 ex. es va quedar sense pares (s'alimentava d'un germà mentre els esperava!) i altres 2 estaven lligats al niu amb cordes i plàstics. Vam marcar 10 exemplars amb emissors i fins a 25 amb anelles i marques alars. TARONJA!
Haver localitzat 19 colles, tenguent present que el 2010 vam trobar 15 exemplars morts (7 d'ells adults), no està tan malament ferm. Caldrà estar atents a l'evolució de la població per saber si les davallades dels darrers anys són circumstancials o consoliden una tendència negativa.
Una coseta bona és que continua reproduint-se amb èxit la parella d'Artà fruit de la reintroducció de l'espècie al Parc Natural de Llevant. Ha surat 3 polls, i en suma 7 els darrers 3 anys. El Parc de Llevant (10 aniversari) està fent bona feina.
No es registren grans oscil•lacions que indiquin un problema greu atribuïble a disponibilitat d'hàbitat ni d'aliment. El gran problema, com sempre, l'enverinament i l'electrocució acumulada. No hem constatat gaire casos, però cal advertir que la intensitat del seguiment ha hagut de ser molt menor els darrers mesos per manca de recursos.
Tota la informació que pogueu arreplegar (lectures de marques, nidificació, exemplars fora de les zones habituals, sospites d'ús il•legal de verí...) ens serà més útil i valuosa que mai. Com no pot ser d'altre manera, estem a la vostra disposició per recopilar-la, i que ens sigui útil a tots per conservar aquesta espècie.
Ànim idò!
Jaume Adrover
Haureu de disculpar el retràs en oferir-vos dades sobre el cens reproductor de la milana (Milvus milvus) però és un any complicat. El GOB realitza aquest cens fa 12 anys, amb suport econòmic de la Conselleria de Medi Ambient i alguns anys amb l'ajuda d'empreses com Gesa o la Fundació Biodiversitat, però també (i sobretot) amb l'ajuda dels socis de l'entitat, que amb la seva petita aportació ho han fet i fan possible. Queda dit.
http://www.gobmallorca.com/que-pots-fer ... oci-a.html
Sempre hem procurat oferir-lo just acabar la temporada (molt tardana enguany) pel gran interès que demostra molta gent per la delicada situació d'aquesta preciosa rapinya, però ja vos dic que no hem pogut fer-ho abans.
Vius a aquest apunt sobretot: El febrer de 2011 la milana ha estat declarada en Perill d'extinció a tot l'estat (a les Illes Balears ja ho va ser el 2003) el que ens indica que es continua produint una imparable davallada general de l'espècie que ningú és capaç d'aturar. Responsable principal: el verí, sobretot el verí.
A Mallorca el 2011 hem localitzat 19 parelles territorials, 1 manco que el 2010 (20) i 4 manco que el 2009 (23). La distribució és molt similar als darrers anys, amb el gruix de colles dins el termes de Santa Maria, Bunyola, Esporles, Alaró, Valldemossa, Llucmajor (1) i Artà (1).
Sembla que el tancament del femer de Son Reus, clausurat el 2009, està generant canvis en la distribució de l'espècie, encara que lentament per mor de la dinàmica de les darreres dècades. Enguany, hem observat exemplars reproductors amb dificultats per localitzar parella. Amb poblacions petites passa.
De les 19 colles territorials localitzades, 16 van efectuar posta (84%) i 13 (68%) van treure algun poll. Algunes dades de productivitat experimenten una lleugera recuperació respecte la mitjana de la darrera dècada.
En total van volar 26 polls. Fins a 3 d'ells els vam rescatar en el moment del marcatge. En un cas, 1 ex. es va quedar sense pares (s'alimentava d'un germà mentre els esperava!) i altres 2 estaven lligats al niu amb cordes i plàstics. Vam marcar 10 exemplars amb emissors i fins a 25 amb anelles i marques alars. TARONJA!
Haver localitzat 19 colles, tenguent present que el 2010 vam trobar 15 exemplars morts (7 d'ells adults), no està tan malament ferm. Caldrà estar atents a l'evolució de la població per saber si les davallades dels darrers anys són circumstancials o consoliden una tendència negativa.
Una coseta bona és que continua reproduint-se amb èxit la parella d'Artà fruit de la reintroducció de l'espècie al Parc Natural de Llevant. Ha surat 3 polls, i en suma 7 els darrers 3 anys. El Parc de Llevant (10 aniversari) està fent bona feina.
No es registren grans oscil•lacions que indiquin un problema greu atribuïble a disponibilitat d'hàbitat ni d'aliment. El gran problema, com sempre, l'enverinament i l'electrocució acumulada. No hem constatat gaire casos, però cal advertir que la intensitat del seguiment ha hagut de ser molt menor els darrers mesos per manca de recursos.
Tota la informació que pogueu arreplegar (lectures de marques, nidificació, exemplars fora de les zones habituals, sospites d'ús il•legal de verí...) ens serà més útil i valuosa que mai. Com no pot ser d'altre manera, estem a la vostra disposició per recopilar-la, i que ens sigui útil a tots per conservar aquesta espècie.
Ànim idò!
Jaume Adrover