Fòrum del GOB

Hola amics i, en especial, en Joan Rita, en Rafel Curto, en Pep Toni Rosselló i en Guillem Alomar, que son els culpables de que jo m´hagi enamorat d´aquestes plantes ancestrals:

M´agradaría que pegassiu una ullada a aquest enllaç i que me donassiu la vostra opinió.

http://www.jardin-mundani.org/Cat/Sembr ... ndrium.htm

Gràcies a tots ells i a tots els forers que estimen les plantes.

Joan

Tinc problemes per veure les fotos...

Una aferrada

Sam

Em sab greu, Samuel. En aquestes hores sol tenir overbooking de visitants i el meu servidor no dona abasto. Insisteix un poc i ja veuràs com les podràs veure.

Ho intentaré més endevant.

Gràcies.

Sam

Impressionant...enhorabona!!!

Verament impressionant! Quina sort i quina importància per experiments futurs. Gràcies i enhorabona.
JV

Que guapooo Joan!! enhorabona!!!
Tenc un parell de preguntetes:

Quin sustrat vares utilitzar exactament?? quina marca era la terra vegetal?? ho saps? ho dic per saber a veure quina mescla tenia.

I això que dius amb molt de llum però sense sol directe, que es?? devall un porxo cara nord? a un hombracle?? per si ho puc fer al balcó de casa

I la tercera pregunta, cada quan regaves?? ho feies amb un pulveritzador supos, no??

Enhorabona, i moltes gràcies per compartir les teves experiències amb tots


CArles

Moltes gràcies, Xavier, Joan Vicenç i Carles. Sou molt amables.

Carles, sa terra que vaig utilitzar és sa de marca Composana, que és sa que sol usar per a fer es planters dets arbres. Sempre m´ha donat bons resultats. Posteriorment a sa sembra d´aquestes espores, n´he sembrades més d´altres falgueres i he utilitzada terra comercial totasola sense mesclar-la amb terra natural. De moment es resultats de totes ses sembres d´espores son molt bons.

Sa fiambrera de ses fotos la tenc a devora una caseta que hi ha dins s´hort en es costat que mira al Nord. Té moltíssima claror, però gens de sol directe en tot lo día. Ses altres fiambreres les tenc dins ca meva a devora un balcó que mira al Nord. Només els toca una retxeta de sol horitzontal a darrera hora des día, però tenen moltíssima claror.

Sa veritat és que a sa fiambrera de ses fotos no l´he regada mai, només es primer día, perque amb so vidre damunt no ha perduda casi gens d´aigua. A ses fiambreres de ca meva els vaig regar per primera vegada ahir després de bastants de mesos i només les vaig esquitar un poc amb aigua natural de font amb un polvoritzador, només per a humitar una mica sa superfície des substrat i es prótals, amb s´intenció de facilitat es desplaçament dets anterozoides masculins cap a s´oòsfera femenina. Resulta que a ses falgueres sa fecundació és molt semblant a sa dets animals superiors i ets anterozoides, que son flagel.lats, neden cercant una oòsfera fecundable per quimiotactisme, o sigui que s´oòsfera emet substàncies químiques ( àcid malic ) que atreuen ets anterozoides. Diriem que son una espècie de fito-feromones.

Esper que m´hagis entès.

Que passeu tots un bon horabaixa: Joan

Ei Joan, ben entes i millor explicat. moltes gràcies, ja tenc ganes d'anar a cercar espores a veure si em germinen.


CArles

Es tot un honor per a mi, compartir el gust a les falgueres amb Joan

Hola Joan, he de dir que vaig tenir el gust de poder veure in situ els cultius que has fet, i a més de donar-te les gràcies per mostrar-m'ho vaig quedar molt impressionat per tot el que fas, fruit de la dedicació i la passió que poses a aquestes plantetes. ¡Que no decaiga! i enhorabona.

Hola Joan, enhorabona! és bo guardar la tècnica que has emprat, per possibles plans de recuperació de les diferents falgueres amenaçades de Balears.
Guillem

Moltes gràcies a tots. Sou molt amables.

Joan

Avui he fet fotos dels esporofits. Ja fa 8 mesos que vaig sembrar les espores. Mirau quina monada de falguerones:



Bona nit a tots: Joan

¡Vaja familia! sembla que és cert que els fongs no són cap problema. Prest te surtiran per sa finestra :-) ! Una abraçada!

Efectivament, Joan, aviat ja me sortiràn per sa finestra. Ja tenc 23 fiambreres en marxa. Si de cada fiambrera me sobreviuen 10 falgueretes, l´any que vé en tendré 230 dins es seus respectius cossiolets. UFFFF, no sé on les posaré. Ses darreres 5 fiambreres les vaig sembrar la setmana passada amb espores que vaig dur de ses meves mini-vacances a Càdiz, on vaig visitar el "Parque Natural de Los Alcornocales" i el "Parque Natural Sierra de Grazalema". Vaig quedar meravellat. Son dos vertaders paradissos botànics, sobretot Grazalema, on vaig trobar dues poblacions no descrites d´Asplenium azomanes, les més orientals de les tres que hi ha a La Península Ibèrica. Ses altres localitats amb aquesta rara falguera son a Albacete (Los Chorros, al naixement del riu Mundo) i a Jaen ( Linarejos, a la Sierra de Cazorla), a més de les Illes Balears.


A l´esquerra un Asplenium azomanes, a la dreta un Asplenium trichomanes ssp. quadrivalens. Fitxau-vos amb sos frondes vigorosos i amples amb un raquis negre molt gruixat de s´Asplenium azomanes:



Aquí podeu veure un fronde amb so raquis negre molt gruixat i ses pinnes coriàcies, que semblen fetes de plastic dur. Per això uns botànics alemanys que el varen descriure al mateix temps que en Josep Antoni Rosselló, li varen posar es nom de Asplenium trichomanes ssp. coriaceifolium. En J.A. Rosselló, emperò, juntament amb sos altres botànics espanyols que varen participar en es seu estudi i descripció, el varen considerar una especie apart, derivat de s´hibridació fa milers d´anys de s´Asplenium azoricum i s´Asplenium trichomanes, ja que s´estudi cromossòmic així ho indica.



I aquí podeu veure una altre de ses característiques típiques d´aquesta falguereta. Ses pinnes centrals i inferiors des frondes solen tenir una aurícula a sa base de sa pinna dirigida cap a s´àpex i dins sa majoría d´aquestes aurícules hi sol haver un soro:



Apart d´aquesta falguera que ja coneixía, també vaig veure Osmunda regalis, Asplenium billotii, Pleurosorus hispanicus, Christella dentata, Diplazium caudatum, Thelypteris palustris i bastantes més que ja coneixía. Sa que més me va agradar trobar va ser Pleurosorus hispanicus, una vertadera joia botànica raríssima, que creix a roques reçumants molt ombrívoles. És molt peludeta i fragil:


Bona nit a tots: Joan

Avui fa 8 mesos i mig, o sigui, 255 dies, des de que vaig sembrar les espores. Els esporofits han crescut molt i ja treuen la segona fronda que té el pecíol més allargat que la primera:



Bones tardes a tots: Joan

Hola Joan,

No sé com és però no havia reparat amb el teu comentari on expliques la teva vista a Grazalema i Los Alcornocales. ¡Quin descobriment amb l'azomanes per allà! enhorabona. Aquesta zona d'Andalucia és una maravella, jo vaig alucinar amb l'Abies pinsapo. Pensa en tancar la finestra de ca teva que no te fugin totes les falgueres!! :-))

Salut!

Joan

Avui he trasplantat les primeres falguerones dins cossiolets. Mirau quina monada:

Hola amics:

Ja ha passat un any i aquí teniu el resultat: 43 cossiolets de plàstic i de celulosa prensada amb unes magnífiques llenguetes de cero a punt per a ser sembrades ara que ja s´acosta la tardor.





Des d´aquí deman l´ajuda a en Joan Rita, per si vol organitzar una excursió d´estudiants de botànica per a sembrar-les a hàbitats adequats de la Serra de Tramuntana, ell que tan bé coneix tots els seus racons. Jo només en vull tres o quatre per a sembrar-les al meu trocet de terra sollerica. També, si qualcú està interessat, li puc regalar un parell de cossiolets.

Bona nit: Joan

Joan, enhorabona...!

Pere

Hola Joan, enhorabona de nou pels teus resultats. Te cridaré per a parlar-ne del tema del trasplantament. Pot ser caldrà fer una consulta a la Conselleria de MA. Perdona per no haver dit res abans, darrerament no estic entrant al forum tot el que voldria. Una abraçada!

Hola Joan:

Les espores del planteret son de les Phyllitis scolopendrium del Jardí botànic de Sóller. Na Magdalena Vicens me va dir que procedeixen d´una cova de la Serra de Tramuntana que per a accedir-hi s´ha de baixar amb cordes. No record el nom. Si ella ho llegeix, ens pot dir el nom d´aquesta cova. A la Consellería de Medi Ambient els pots dir que son Llengues de cero ben mallorquines.

Aquestes son les mares. Les podeu veure al magnific Jardí botànic de Sóller:


Una abraçada: Joan

i que en podem fer de coses guapes!

Salut i enhorabona!

Bon dia Joan,
Les plantes d'Asplenium scolopendrium del JBS són de la Cova des Cero (o cèrvol) que està a la Serra de Na Burguesa. En varem recol·lectar un parell d'exemplars amb els nostres amics espeleòlegs: Damià Crespí, Vicenç Pla, Pere Bover, etc.

A partir d'aquelles originals, i sense fer res, ja veus que quasi bé s'ha convertit en una mala herba en aquest redol del JBS. Fins i tot, va posar en perill uns petits exemplars de P. sagittata que vàrem haver de llevar i guardar a l'umbracle. Ara que ja s'han recuperat els tornarem a plantar al seu lloc.

Enhorabona per la teva tasca de reproducció!

Magdalena