Fòrum del GOB

AQUESTA ÉS LA QÜESTIÓ



(es prega no sortir del tema)

Tenim les muntanyes plenes de cabres, i no és cap figura retòrica: “plenes”, vol dir plenes. Les notícies de què “assalten” corrals i jardins cada cop són més freqüents. A cala Bóquer venen a menjar dins el teu plat, directament. Pel caramullot de ciment de na Burguesa no s’atreveixen a tant, però aiximateix et miren de prop a veure què deixes.

En realitat es tracta d’un animal domèstic, però senzillament ningú no el vol dins casa seva, perquè s’ho menja tot, ho bóta tot, ho poteja tot i dóna molt poc profit; fora del cabrit, que tampoc no és un plat de gaire demanda, o del formatge o flaó d’Eivissa, que tampoc no trobarem a l’híper així com així, no hi ha res que pelar (a part del tema de la caça, que és una altra història, i ja veurem de quina manera tractam, s’admeten idees). Aleshores tradicionalment les muntanyes, una mena de far west marginal, era el lloc ideal per deixar-les anar.

A l’era preturística els nostres padrins desertificaven (per inèrcia, inconsciència i supervivència) tant com podien, per això, si les cabres feien el mateix no era notícia. D’altra banda, com que l’activitat humana arribava als darrers racons, suposam que les cabres estaven a retxa.

Les darreres dècades, però, el panorama de les muntanyes ha canviat per complet. L’agricultura tradicional ha desaparegut, i amb ella molts usos i costums, mentre les cabres s’han quedat per allà, multiplicant-se sense cap control.

Per altra banda, els patriarques naturalistes, tot fent el raonament més natural (i simple) del món, suposaren que la cabra havia substituït el miotragus, i aquí pau i després glòria. La generació dels 70’s (73?) deixa fer aquesta teoria, és més, aleshores els problema és un altre: el voltor és en perill d’extinció i ja va ben bé que pugui menjar cabra. Alguns s’han emocionat encara més i han volgut suposar que els nostres endemismes deuen molt al miotragus i a les cabres i parlen de l’ “l’associació de penyals”, com si realment els nostres endemismes, i d’altres plantes relictes i rareses, passassin gust de viure dins les escletxes de cal Déu. I aquí és on alguns, entre d’altres l’autor d’aquestes ratlles, començam a dubtar...

Els foradells on trobam Aristolochia bianorii, és realment el seu “locus tipicus”, o el seu “locus pateticus”? Per què quasi tot “lo nostro” ha d’esser a escletxes, i a partir de dos metres sense escalons? Quina cosa més recercada. En tots els llibres consultats de fora, l’Acer granatense, o els més pròxims, no té cap problema per arrelar en terra bona, això és extensiu a moltes d’altres espècies.

¿I si han desaparegut dotzenes d’endemismes de terra plana, abans de Cambessedes?

Són elucubracions, però també hi ha constatacions de què la cabra, species omnia, i la nostra flora clímax es duen molt malament, massa, per estar-nos tranquils: només tres exemples que s’han mostrat fa pocs dies a la discussió veïnada: alzinars paupèrrims, els revells més enreveixinats (topiaria cabruna) o el garballó amb tots els fruits i els voltants de les palmes ben menjats. A falta d’un (altre) estudi precís, es poden fer travessies a bell mig d’un alzinar sense veure cap plàntula.

Si miotragus va evolucionar durant cinc milions d’anys amb la nostra flora és clar que no la podia arrassar d’aquesta manera.

jejeje, ets molt bo Pere. Però el sarcasme excessiu jeje, no sé quantes pàgines portem de la cabra ni quantes visites; està clar però que és un tema que ven. Però el tema excessivament explotat, esgotat; ni una neteja de cara amb una nova línea temàtica el revitalitzarà. I si ho fa és que vertaderament som massoquistes o no tenim res més bo que fer jejeje.

Què fan? Em sembla que ja ha quedat prou clar... en aquestes densitats, molt mal. Què hi han de fer? Les bordes res, i la resta molt controlades.

La solució? Una bona gestió i caça, caça i caça. I més caça.

Jo si que proposo un debat que pot ser interessant (per què és inèdit, no perquè el teu no tingui interès Pere...):

Comercialització de cabrit, bord i fi. Que en penseu? Com pot afectar (atentint-mos a la llei de l'oferta i la demanda, i als criteris tècnics de gestió) al panorama insular de la cabra salvatge i assilvestrada, als seus hàbitats, caçadors, propietaris, etc?

Si no n'heu sentit parlar, d'aquí a poc serà un tema d'actualitat.

Salut,
Joan.

El Dia del Mundo, 13.09.97: “Medi Ambient quiere eliminar 10.000 cabras de las montañas”

A l’espera de trobar paperots “nous” pel cofre, fa un mínim de 10 anys que arrossegam aquesta cançoneta, que es sol repetir cada dos anys amb amollada de coets i vino español pels periodistes i...

I les cabres es continuen multiplicant, independentment de caçadors, periodistes, polítics i posició del vèrtex de les banyes. Perquè un herbívor sense predadors naturals no té altre límit que el menjar disponible, i resulta que la cabra s’ho menja tot: des d’espàrecs fins a cartró. De fet la cabra forma part de l’estampa típica del llindar del desert absolut. Els caçadors no fan ni pessigolles a les poblacions de cabra.

Diari de Balears, 03.05.08 (ara): “El sector ramader de Balears es troba en una situació de fallida tècnica”. Ja pots anar corrensos a dir-los que el negoci és amb la comercialització del cabrit... “que no se enteran”.

Más de cien cabras salvajes ponen en peligro el tráfico y los chalets en Andratx
JULIO BASTIDA Ultima hora 29.05.08
Algo más de un centenar de cabras salvajes han provocado numerosas protestas por parte de los vecinos del municipio de Andratx.
Desde hace unos meses los animales silvestres bajan la montaña y se introducen en los chalets de la zona de Cala Blanca, arrasando con todo lo que encuentran a su paso. Los vecinos de la zona, en su mayoría alemanes, han tenido que tomar medidas alternativas y vallar sus propiedades para evitar el paso de las cabras salvajes.

Sil·logisme:

El tancament de les finques privades és una mesura poc compatible amb l'ús públic
Les cabres assilvestrades afavoreixen el tancament de les finques privades
Les cabre assilvestrades són poc compatibles amb l'ús públic

els turistes fan jardinets a l'estiu
els jardinets a l'estiu són verds
ses cabres mengen verd
ses cabres mengen jardinets de turistes
ses cabres molesten als turistes

idò

els jardins a s'estiu son incompatibles amb els turistes

Tan lògic i oportú com el d'aquell vell acudit:

Si tens peixera, és perquè t'agraden els peixos
i si t'agraden els peixos, és perquè tagrada el mar
i si t'agrada el mar, t'agrada la naturalesa
i si t'agrada la naturalesa, t'agrada la bellesa
i si t'agrada la bellesa, t'agraden les dones
i si t'agraden les dones, és que ets un bon mascle

idò,

Si no tens peixera, és que tens preferències homosexuals

(Només com a curiositat... no tinc res en contra dels jardins, ni dels turistes que mengen jardins, ni de les cabres que mengen turistes, ni dels homosexuals...)

—Ell que has vist aquests dos
estodiants de la sopa!
De Salamanca han vingut
per fer filosofia.

—A mem si fumen maria,
i de tant que han begut,
ja no troben sa copa,
i diuen pelut per tos.

La cabra asilvestrada (Capra hircus). La cabra es la principal plaga de las Islas Baleares después del hombre. La densidad de la cabra está causando graves daños a los ecosistemas forestales, por que es, en mucho, superior a la ideal. En el inventario de cabras realizado en 1993 se calculó una población en la Sierra de unas 20.000 cabras. Hoy en día (14 años después) la población ha podido duplicarse. Es necesario e imprescindible reducir a una población adecuada (1.000-1.500 ejemplares), para poder garantizar la supervivencia del bosque.


Tronco dañado por una cabra. foto:©Luis Núñez Tronco pelado por conejo. foto:©Luis Núñez

La cabra se come toda la regeneración existente y provoca que los bosques sean "bosques fósiles", además en verano, arranca la corteza de los pinos y de otras especies como los olivos, e incluso, las plantas de jardín, debilitándolas y permitiendo la entrada de plagas y enfermedades, que pueden causar la muerte de las plantas y del bosque a medio o largo plazo (como el encinar fósil de Son Moragues, Valldemossa). No se debería hacer ninguna repoblación forestal sin antes eliminar la cabra. Los protectores metálicos son una solución provisional que no acaba con el problema.

Capturadas casi un centenar de cabras salvajes en zonas urbanas

I. MOURE. Diario de Mallorca 14.09.08. Casi un centenar de cabras salvajes han sido capturadas este verano dentro de la campaña de control impulsada por la conselleria de Medio Ambiente del Govern para evitar las molestias y situaciones de riesgo que causan estos animales asilvestrados en zonas residenciales de la isla, adonde se acercan con la llegada de las altas temperaturas.
Con el verano, estos especímenes tienden a abandonar su hábitat natural en la montaña, donde la sequía dificulta las posibilidades de encontrar alimento, para adentrarse en núcleos urbanos en busca de su sustento. Un fenómeno que se da, sobre todo, en municipios como Andratx y de la Serra de Tramuntana.
Una vez se instalan en el nuevo entorno, pueden llegar a ocasionar molestias a los vecinos -invadiendo sus jardines, por ejemplo- o graves riesgos para la circulación, al atravesar carreteras.
Así sucedió recientemente a la altura de Bendinat en la autopista que une Palma y Portals Nous, lo que obligó a intervenir a una patrulla de la Guardia Civil.

La campaña de control de cabras salvajes impulsada por la Conselleria prescinde por lo general del uso del rifle. Según se apunta desde el departamento autonómico, se evita así crear alarma en núcleos habitados.
De tal manera que, para las capturas de estos animales, se opta por medios más tradicionales en Mallorca, como la modalidad de caza con perros y cuerdas.
Los responsables de Medio Ambiente destacan que, "en términos de gestión, resulta muy útil por el escaso riesgo que supone y porque permite capturar vivos a los animales".
Los ejemplares capturados se trasladan al recinto de Natura Parc y allí son sacrificados para convertirse en alimento de otras especies. De acuerdo a los datos ofrecidos por el departamento autonómico, desde que se implantó el dispositivo a mediados de junio hasta finales de agosto, han sido cazadas un total de 89 cabras.
En la isla, hay unos 40.000 ejemplares de estas especies salvajes, según estimaciones recientes de la Conselleria.

Por su mayor tamaño y una mejor capacidad reproductiva, estas cabras asilvestradas, conocidas también con la denominación de bordes, han ido ocupando territorios y relegando a la tradicional cabra salvaje mallorquina. Un fenómeno evidente en Cala Blanca y en la zona sudoeste de la Serra de Tramuntana.
Como se informó en su día, la Conselleria practica controles en aquellas fincas públicas y privadas que lo solicitan.
También autoriza la caza a aquellos propietarios que han sufrido daños en su vegetación y que cumplen con las condiciones requeridas por la normativa.
En la iniciativa impulsada por el departamento de Medio Ambiente, colabora la asociación federada de Caza Mayor y Conservación de la Cabra Salvaje Mallorquina (Acam), que cuenta con voluntarios armados con rifles que colaboran con agentes medioambientales y celadores federativos para controlar la población de estos animales.

Cabres a la Comuna , tot s’ho mengen

Si en el número anterior d’Es Castellet ens fèiem ressò de què grups de cabres baixaven al poble, aquesta imatge de cabres presa a la Comuna [de Bunyola] dóna una idea de la presència de gran quantitat d’aquests animals i dels problemes que provoquen. (JMV in Es Castellet n. 37 p. 7)

*****

Cabres assetjant la Trapa

Fa 10 dies, uns 3 quilòmetres a llevant de la Trapa, entre sa Paret des Moro i el puig de ses Basses (3 quilòmetres?) me vaig topar amb 4 manades d’uns 15 exemplars (i exemplareses?) cadascuna. Això era caminant amb gent, sense aturar i sense binocles, amb un recompte com cal, ves a saber. (Jo)

De Lo pi de Formentor al corral de cabres

Fa uns dies el senyor Miquel Àngel Escanelles ens explicava l’aventura que suposa visitar els castells emblemàtics de la nostra història que, pel que parlam aquí, són tots en un escenari paisatgístic inigualable. No record si va poder arribar a consumar l’aventura, d’entrar dins els castells, o si a pesar de tot encara es va quedar ante portas. Potser val més així, perquè pel Castell del Rei, si falla tot, hi ha un pla B: declarar-ne la protecció integral amb el PORN del “paratge artificial”.
La qüestió d’avui, però, és que fa anys i més anys que ens estam lamentant que calen obres de restauració per als nostres monuments històrics més importants i no hi ha manera de posar una palada de ciment: tot són excuses de mal pagador. Sembla que totes les institucions esperin que no hi hagi remei mentre, diuen, estan preocupadíssimes per desestacionalitzar i augmentar la qualitat del turisme. I del castell del Rei per avall, podeu fer comptes com està el nostre patrimoni... De pena.
Amb aquest panorama, quan surt alguna iniciativa d’aquestes que, presumptament, ens ha de reactivar l’economia, sempre ha d’esser a costa de rosegar encara més la natura, recursos limitats (o ja insuficients) l’espai públic o el que sigui insostenible i a costa del que és de tots, el nostre paisatge: camps de golf, parcs temàtics, camp de Polo... el darrer invent, tot i que prou més groller, és la caça de cabres que, diuen, també serà un al•licient turístic de primera. El problema és bastant més complex, però bé, de moment ja tenim més excuses per posar més portes al camp i patent de cors per continuar degradant la natura, privatitzar camins, cales i cims. Doncs a mi, francament, em sembla que no es pot caure més avall.

“Lo pi de Formentor”, “Cala Gentil”... són els símbols de la Mallorca idíl•lica. És possible que mai no hagi existit, però necessitam creure-hi; en qualsevol cas és la millor presentació que tenim i turísticament encara funciona, a pesar de les dificultats creixents per fotografiar una postal d’aquestes. El corral de cabres és el símbol de la degradació: la darrera cosa que hom veu al llindar del desert absolut és un ramat de cabres, als caps cimals on la balearització sensu stricto no pot arribar, hi afuam les cabres.
Pareix esser que part de les maniobres estranyes que s’han fet darrerament per Formentor van en aquesta direcció. Precisament Formentor, que és un dels principals llocs amb “denominació d’origen”. Mallorca, el turisme illenc, deu molt a Formentor. Massa, per fer-lo malbé.
Fins i tot el mateix hotel, ben al contrari de quasi tots els seus congèneres, des dels seus inicis èpics i fins ahir mateix, ha estat tot un referent i ratificat amb la millor desfilada de personatges il•lustres. Precisament a un d’ells, Winston Churchill, se li atribueix aquesta sentència: Formentor és massa important per deixar-lo en mans dels hotelers.

Pere Llofriu. Diari de Balears 16.04.08

http://amicsarbres.blogspot.com/2008/04 ... nes14.html


*******************

Diario de Mallorca, Avui

Formentor se convertirá en breve en el segundo coto de caza mayor de Balears

El nuevo vedado promovido por el Grupo Barceló, accionista mayoritario del hotel, tendrá una extensión de 1.250 hectáreas
M. CAÑELLAS. PALMA. La península de Formentor se convertirá en breve en el segundo coto de caza mayor de Balears. Así lo informó a DIARIO de MALLORCA Francesc Cladera, director insular de Caza del Consell de Mallorca, que destacó, igualmente, los beneficios que ello reportará al sector turístico de la isla.
En estos momentos el único vedado autorizado para esta práctica cinegética está ubicado en el monte de La Victoria de Alcúdia, que obtuvo el certificado de calidad de la conselleria de Medio Ambiente hace ahora exactamente un año.
Según Cladera, Formentor recibirá los pertinentes permisos en un plazo de dos meses. Su anuncio, estimó el director de Caza, coincidirá con la participación de Balears en la feria Venatoria, uno de los eventos más destacados del sector a nivel estatal, que se celebrará en Madrid el próximo mes de marzo.

El nuevo vedado, promovido por el Grupo Barceló, máximo accionista del hotel Formentor, tendrá una superficie de 1.250 hectáreas, poco más que el de La Victòria que cuenta con 1.200. Los ratios, por tanto, serían similares a los del coto alcudienc, cuyo plan técnico cinegético cifra la población de cabras en 150 ejemplares.
Cladera destacó, en este sentido, el esfuerzo realizado por las administraciones de las islas para depurar la raza autóctona. "Hemos apostado por el boc balear como pieza de caza mayor, su pureza supera el 80%" indicó. La intención del Consell es "que los aficionados vengan expresamente a cazar estos animales y por ello potenciamos su exclusividad", añadió.
Inicialmente la población en La Victoria "era muy elevada, rondaba las 400 cabras", recordó Cladera, buena parte de las cuales desaparecieron cuando se erradicaron los ejemplares asilvestrados, que "suponen un gran peligro para el boc puesto que se reproduce con mayor facilidad", indicó.

Alternativa al turista de playa

Govern y Consell trabajan conjuntamente en el control y la gestión de la raza como reclamo cinegético, sobre todo de cara al turismo. Para Cladera el cazador "es un turista de mayor calidad, que puede venir acompañado y que también tiene la opción de gozar del sol y la playa".
De hecho, más del 90% de cazadores mayores que a lo largo de 2008 acudieron a La Victoria procedía de fuera de la isla. "La mayoría son de la península aunque también hay muchos americanos", indicó Cladera. No en vano, la pieza que ha obtenido mayor puntuación corresponde a un mallorquín, destacó. Precisamente la semana pasada la junta de homologación de trofeos de caza de Balears, del que Cladera es el vicepresidente, decidió otorgar un total de 20 medallas -siete de ellas de oro-, distinción para la cual tienen previsto crear una placa específica del boc.
Según Cladera, la caza mayor en Mallorca es una práctica en auge de la que se están realizando diversas campañas de promoción. Prueba de ello son las demandas de fincas que han solicitado la creación de este tipo de vedado. Cladera detalló que Cala Murta, Ternelles, Binigran, Binipetit, Monnàber, Cals de Rei y Bonaire están interesadas en ello. Según dijo, Cala Murta es la que está más avanzada, por lo que va camino de convertirse en el próximo coto de caza mayor, después de La Victoria y Formentor.

El bosc a les darreretes:

[nivell 5]

En diverses ocasions s’ha parlat de l’alzinar fòssil: una mena de mostra light, estàtica, d’un trosset de paradís perdut que mai no va existir, com un decorat d’obra teatral per a turistes poc exigents.

Pareixia que ho havíem aconseguit, el bosc sense els inconvenients d’un bosc, transitable, arbrets arboriformes, a escala humana, amb una soqueta i unes quantes fulles, poc perill d’incendis, (s’hi pot fumar tranquil), no hi ha regeneració, però... ja ho veurem, l’oratge passa bé i fa un poc d’ombra: una gestió modèlica. Només un petit inconvenient, que per altra banda preocupa poquíssima gent... què pot passar a la pròxima fase, si és que passa alguna cosa, perquè si el bosc és fòssil potser que es quedi embalsamat per sempre.

Doncs no. No era fòssil, era un bosc en pròrroga terminal. Aquest bosc es podreix, és a les darreretes i no hi ha relleu de res. No sé si aquest tema és digne d’esser tingut en compte, per als promotors de la reserva de la biosfera, per exemple. És segur que calen estudis multidisciplinaris per intentar avaluar què passa. Pareix esser que el canvi climàtic hi ha de tenir a veure, d’altra banda, és evident que el banyarriquer, és una plaga, però en algunes soques també es veuen indicis de fongs, que són moltíssimes espècies i caldria avaluar l’impacte de cada una, també cal ponderar l’impacte dels darrers temporals, podeu estar segurs que, per allà dalt, tiraven d’esquena, després caldria fer un estudi de la flora i fauna actual i potencial, sense oblidar-se dels aglans... què passa amb els aglans: en fan, no en fan, germinen, són bords? I els excursionistes, que me’n deis dels excursionistes? els excursionistes erosionen, no t’ho perdis. Mirau com es desvetlla el Consell per a què als nostres fills els pugui quedar un caminoi per travessar la Serra, idò heu de creure i pensar que encara hi ha rebecos que no es conformen amb aquesta línia, i és clar, se’n surten, i ara peguen una coça a una pedra, suara trepitgen una mata: tot això produeix un impacte.

Doncs és ben hora de començar a pensar a fer un pla de gestió de tot això, si esperam un poc més, entre que ens ho pensam, el feim, l’aproven, feim com si posar-lo en pràctica: les cabres ja s’ho hauran menjat tot.

http://amicsarbres.blogspot.com/2009/03 ... retes.html

Caça Major a Ternelles. La possessió dels March al municipi de Pollença va camí de convertir-se (si no ho és ja) en un vedat per caçar cabres amb rifle. Mentrestant, el trànsit d’excursionistes per aquest indret al nord de la Serra de Tramuntana continua patint greus restriccions, que freguen la prohibició. Puig Gros de Ternelles, impossible!!! Castell del Rei, impossible!!! I tot això per què? perquè el senderista és un ser perillós i molest per al voltor negre, per a la perpetuació de la seva espècie i per a a la seva correcta i tranquil•la nidificació. El rifle, el tro i la bala no ho son. Fins i tot, podriem pensar que la seva presència harmoniosa estan en perfecte sintonia amb l’entorn. Més que el desagrable excursionista. Ha passat a Formentor i podria passar també a Ternelles. (Joan Carles Palos al blog dBalears)

Crec recordar que al primer esborrany de “Paratge Artificial” ja apareixia Ternelles com a zona d’exclusió. En qualsevol cas el denominador comú és prohibir el pas a Ternelles (…i si només fos a Ternelles…), l’excusa oficial és secundària: reserva integral o camp de tir… tant se val. (ego)

Aquí no hi ha cabres,
tot va ben espès...
tan sols sargantanes
que fugen de res
i aucells, que amb ses ales,
al cel fan d’estels.
petita estimada:
qui t’ha vist, qui et veu.

Llentiscles immensos,
ullastres rodons,
pins verds d’esperança,
aladerns murtons,
lletreres que llancen
fulles de colors.
Illot d’enyorança
país d’il•lusions.

Gent que no t’estima
a això li diu brut,
més jo dic, per contra,
de net no pot pus.
L’espès de garriga
de vida és curull.
Illeta garrida,
el seny ha vençut.

No queden pirates
ni urbanitzadors,
hotelers salvatges
ni especuladors,
ni Grandes d’Espanya
ni petits cabrons.
Recordes petita?
“Dragonera pels dragons”

Els anys de la vida
millors que hem tingut,
pensant que podríem
haver-te perdut.
De somnis vivíem...
Feliç joventut.
Existeix la utopia:
la utopia ets tu.



Pere Llofriu