identificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?

Estudi i conservació dels aucells a les Illes Balears
Respon
Tord blau
Member
Entrades: 27
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

identificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?

Entrada Autor: Tord blau »

Nota: títol de tema camviat dia 11 març 2021.
de "ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?"
a
'identificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?'
per donar continuitat
.......................


ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?
Hola,
deman ajuda per identificar aquesta au marina 'exitus' -morta.

La vaig trobar surant a llevant de Mallorca dia 18/02/2021.
Aparentment no anava marcada anellada, i no semblava tenir cap més marca artificial, però li sortia des bec un monofil sintètic de pesca gruixat, tallat a devers un metre.
Ets ulls eren enfonsats, i dubtava si potser tenia es ventre inflat.
Diria que la van atracar flotant ses ones de vent cap a terra, que feia uns dies que bufaven així.

Es tamany i color clar des pit és parescut a un corb marí jove. Així m'ho deia altra gent que la va veure, i vaig dubtar si potser era una altra -no em sortia es nom- com un virot o similar, que em sonava que potser era endèmica balear, i més en risc. Em semblà des primer instant que tenia ses potes diferentes a un corb marí, com molt més delicades i fines, i es coll més curt, i molt color blanc com diferent davall ses ales....

La vaig deixar marcada i visible de lluny, elevada sobre roca i amb uns trucs casolans amb objectes, un poc protegida de gavines, moixos, menuts, ones...
Vaig continuar cuidant es medi netejant fent deport. "Deport" en es sentit molt antic, com a pràctica de lleure, lúdica, d'entreteniment, esbarjo... Doncs distreu i té bones avantatges variades, això de cercar i agrupar plastiquets i fems variats nedant o trescant, passejant...

Vaig avisar diversos serveis o entitats per recollir-la i sembla que la van recollir prest.
A uns servei inicialment els vaig dir que dubtava si era una au especial, protegida, però que no em sortia o no sabia es nom clar de s'espècie, però que no em semblava un corb marí ni gavina. Després d'escoltar altra gent, que m'assegurava que era un corb marí, vaig avisar altres serveis per recollir-la, i els vaig dir que potser era un corb marí segons altra gent.

Gràcies fòrum GOB
:-)
Fitxers adjunts
1614275741389.jpg
1614275741389.jpg (105.75 KiB) Visualitzat 4963 cops
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. maig 17, 2021 3:05 am, en total s’ha editat 15 vegades.

Pep Sunyer
New member
Entrades: 3
Membre des de: dj. ago. 27, 2020 4:32 pm

Re: ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Pep Sunyer »

Gran putada!! S'ha empassat l'am d'un palangre.
Jo diria que és un virot petit Puffinus mauretanicus. El gros te el bec més reforçat, grogós, amb les narines prominents.

Foto d'internet del petit
Imatge

Tord blau
Member
Entrades: 27
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

deman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Tord blau »

Moltes gracis per s'atenció, Pep Sunyer. Curiós això des bec, bona pista i clau!
Afegesc foto seua des detall des bec.
Feia més de mig metre de punta a punta d'ales. Potser sa foto anterior engana un poc, perquè es fil era molt gruixat.


Potser si fos virot petit, balear, s'endemisme nostro, seria més important, per ser més en perill d'extingir-se.

Gracis per sa pista i complicitat emocional!

:-)

Imatge
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: ds. març 13, 2021 11:22 pm, en total s’ha editat 8 vegades.

Tord blau
Member
Entrades: 27
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Re: ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Tord blau »

.
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. març 11, 2021 11:01 pm, en total s’ha editat 3 vegades.

Avatar de l’usuari
Juan J. Bazán
Member
Entrades: 1079
Membre des de: dl. gen. 07, 2008 7:45 pm
Ubicació: Son Rapinya (Palma)

Re: ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Juan J. Bazán »

Ostras, esa foto es mía. y ¿está así sin más en internet? Por saber, no es para que la quites ni nada, Pep.

Tord blau
Member
Entrades: 27
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

deman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Tord blau »

Uau Juanjo, ja ho val amb internet! Sa teua foto des virot petit volant em sembla una que surt de ses primeres a cercadors, i no sé dir segur, però crec allà és enllaçada a https://www.ara.ad/firmes/enric_culat/V ... 05441.html
Desig t'ajudi, Juanjo! És magnífica sa imatge!
Em semblen bones fotos també moltes altres teues, Juanjo, en es fòrum GOB!
:-)
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. maig 06, 2021 7:16 pm, en total s’ha editat 4 vegades.

Pep Sunyer
New member
Entrades: 3
Membre des de: dj. ago. 27, 2020 4:32 pm

Re: ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Pep Sunyer »

Si Juanjo, puse Puffinus mauretanicus en el buscador y cogí la que más me gustó ;)

Se podria confondre amb un corbmarí immadur, però no ho és perquè tenen els peus més grans, i no tenen el tubets del nas.
Si que val la pena avisar al cofib o 112 per que la vagin a recollir. És una dada d'interès.

Avatar de l’usuari
Juan J. Bazán
Member
Entrades: 1079
Membre des de: dl. gen. 07, 2008 7:45 pm
Ubicació: Son Rapinya (Palma)

Re: ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Juan J. Bazán »

Pues si, veo que está mi foto en esta MIERDA DE WEB
https://animales10.net/la-pardela-balear/

Sin pedirme permiso, sin mencionarme como autor, etc, etc. Cojonudo.

Tord blau
Member
Entrades: 27
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Tord blau »

Enhorabona de nou Juanjo per crear tan bona imatge de virot petit volant. Es blog que dius sembla que permet missatges. Potser donarien pistes o ho rectifiquin.

I gràcies Pep Sunyer,
Demanaré si els pot interessar diferent com virot.
Per ara jo no en sé de diferenciar pes bec, ni per sa forma, i tot i ser prou fosc, no groc, em confonc amb una petita part devora sa mucosa amb un color més clar.
Quina art i tècnica útil, que fa ganes de conèixer, això d'identificar espècies de virots!
:-)

Explic un poc més com va anar:
En trobar-la, primer vaig trucar un servei de vigilància de pesca de sa zona protegida. Els vaig dir que segurament no era corb marí ni gavina. Que em semblava que potser era una au més rara, protegida, però no sabia dir s'espècie segura.
Després altra gent variada em va dir que 'segur' que era un 'cormorán' Però jo no ho veia clar.
I vaig demanar ajuda a altres professionals locals que tracten animals morts, i COFIB, dient que potser semblava un corb marí, pel que em deia altra gent.
Diria que amb menys de 24h algú va ajudar i recollir s'au i sa senyalització amb objectes grossos que ajudava a localitzar-la.
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. maig 06, 2021 7:17 pm, en total s’ha editat 9 vegades.

Tord blau
Member
Entrades: 27
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Re: ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Tord blau »

Afegesc una imatge on se veu sa ploma davall ses ales.
Fitxers adjunts
1614719717681.jpg
1614719717681.jpg (90.8 KiB) Visualitzat 4826 cops
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. març 11, 2021 11:03 pm, en total s’ha editat 3 vegades.

Tord blau
Member
Entrades: 27
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

deman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Tord blau »

A varis llocs i fotos de sa www, es becs de virots peitits em semblen tal com comenta Pep Sunyer. Fins i tot sa petita porció de color clar que em feia dubtar, a sa zona més interna de bec, de teixit més proper a sa mucosa.

Quins detalls i claus més útils Pep, gràcies!


Llegir aquí sobre aquests dubtes i curiositats potser han animat a altra gent. Que com jo també de pas han revisat millor com és es virot petit, endèmic balear.
També saber que és un virot ha servit a altra gent que sol ser per allà voltant. S'au l'havia deixat exposada enterra a sa vorera, una mica inaccessible per moixos i menuts passejant, a una roca un poc rodejada de mar, però que a la vegada permetria recollir-la fàcil a una persona adulta.

Gràcies de nou, Pep Sunyer i fòrum GOB
:-)
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. maig 06, 2021 7:21 pm, en total s’ha editat 7 vegades.

Tord blau
Member
Entrades: 27
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

identificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?

Entrada Autor: Tord blau »

Hola,
ara dubt, curiosejant sense tenir molt ull, si aquest virot exitus és un Puffinus ¿seria d'espècie Puffinus puffinus, o yelkouan, o un híbrid, un balear de llevant, o es virot petit Puffinus mauretanicus que comentau?

Ha anat molt bé llegir el que comentava abans en Pep Sunyer, des bec i altres claus, per aclarir dubtes, i diferenciar que no deu ser un corb marí, ni virot gros, i que sembla més un virot petit, Puffinus mauretanicus.

Com què soc amb poc ull encara, i curiós, em perd un poc a sa www, on es tema em sembla que és ric i variat. Em pareix curiós es tema de diferenciar virots o baldritges... Ja siguin es Puffinus, o altres com es gros o més espècies similars que solen ser per aquí.

Alguns virots Puffinus pel que he llegit fa poc, a sa www, em semblen aus molt similars, i encara les confonc molt.

Pes bec o plomatge, aquest exitus que mostrava a ses fotos ¿potser seria un poc diferent a virot petit, P. mauretanicus? Més similar a Puffinus.puffinus, o Puffinus elkouan? (atlàntic i mediterrani)
Però ses potes semblen més llargues que sa cua, com un virot petit?

Quins dubtes i quina curiositat!

En general crec deu anar bé diferenciar es virots balears, P. mauretanicus. Em sona que són en molt risc crític d'extingir-se. En camvi em sembla que es diu que es virots mediterranis i atlàntics abundarien més.

Salut i gràcies!
:-)
..............
Nota: camviat es títol des tema dia 11 març 2021
de
' ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros? '
a
'identificar espècie: virot ¿ balear, mediterrani o atlàntic?'
per donar continuitat
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dg. març 14, 2021 10:01 am, en total s’ha editat 2 vegades.

Tord blau
Member
Entrades: 27
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

identificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?

Entrada Autor: Tord blau »

+fotos: mostren potes més llargues que cua? pel que seria més com un virot petit?
Jo no tenc gaire pràctica contrastant virots....


Diferenciar es virots petits, balears, deu ser important perquè és en risc crític d'extinció.

Setmanes enrera ses fotos em feien mal record, però aquí hi veig profit:

Per exemple, se pot gaudir mirant ses potes, es seu color mimètic i 'tallat' en dues bandes, sa inferior i sa superior quan deu volar.
Sa part fosca deu servir per evitar depredadors a damunt?
I sa part clara com es cel, deu evitar ser descoberta per preses seues, com ara un peix que vol pescar.
Molt ben adaptat per sobreviure pescant!

Un bell animal, i molt especial! Tens raó que és una gran pèrdua Pep Sunyer!
:)
Fitxers adjunts
1615649725464.jpg
1615649725464.jpg (94.03 KiB) Visualitzat 4063 cops
1615650245261.jpg
1615650245261.jpg (87.67 KiB) Visualitzat 4063 cops
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: ds. maig 08, 2021 6:12 pm, en total s’ha editat 2 vegades.

Tord blau
Member
Entrades: 27
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

dentificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?

Entrada Autor: Tord blau »

Aquí fotos de vessant més artística i editades de s'au, més creatives.
De sa que se la veu surant m'agrada ses llums.
Bon contrast entre emoció d'una part acollidora o atractiva, amb una part de desconcert, misteri... Ajuden a diferenciar, recordar, estimar, sensibilitzar, valorar, camviar hàbits...

Bones arts :-)
Fitxers adjunts
1615715647112.jpg
1615715647112.jpg (209.61 KiB) Visualitzat 3976 cops
1615715611533.jpg
1615715611533.jpg (92.78 KiB) Visualitzat 3976 cops
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dg. abr. 04, 2021 5:25 pm, en total s’ha editat 1 vegada.

Tord blau
Member
Entrades: 27
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

identificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?

Entrada Autor: Tord blau »

Afegesc dues pistes sobre virotets i similars.
Una és un llibret ben il·lustrat!
I a més, un vídeo! (enllaços, 'legal, de gratis ni registre') Uau! :o

Per si a algú encurioseix, hi ha quaderns o guies molt il·lustrades.

Per exemple, un enllaç de descàrrega de document en format d'arxiu '.pdf' molt complet i didàctic.
A:
https://www.caib.es/sites/proteccioespe ... ris-71498/
També hi ha moltes altres curiositats i documents més a ses planes de Protecció d'Espècies des Govern Balear.

I uep! Des GOB a un vídeo mostra un coautor des llibret, en Miguel Mc Minn, que fila prim, de com diferèncien per tendències de colors davall ses ales.
A:
https://youtube.com/watch?v=Y6xgcsrKw_E&ucbcb=1

Apareix a una videoconferència didàctica, de moltes que es poden consultar en aquest compte de vídeos des GOB en línia.
Quins tresors!
Serveixen molt per aprendre a diferenciar, a tenir un poc de fonaments.
Va bé poder escoltar a qui fa molt temps que cerca i divulga.
Ses guies i sabers de natura aporten tranquil·litat, per saber com actuar, sobretot quan hi ha imprevists mentres es neteja com a pràctica de lleure, activitat física, entrenament...
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dv. maig 21, 2021 12:05 am, en total s’ha editat 5 vegades.

Tord blau
Member
Entrades: 27
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

identificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?

Entrada Autor: Tord blau »

.

.
CUIDAR ES LITORAL NEDANT I GRIMPANT,
DEPORTS DE 'BASURA' PECULIARS



Sa troballa des virotet, es superposà mentres es cuidava es medi amb un tipus de pràctica poc coneguda que pot interessar
(Esbossos en procés de corregir, canviant-se a sobre)

S'explica aquí aquesta pràctica i es seu context, però en esbossos, com de notes a pinzellades rectificant-se. Es republiquen a sobre cada pocs minuts per evitar pèrdues accidentals. Editant-se amb una pantalleta tàctil, amb mooolts errors. Aquests esbossos són encara feixucs! Si s'espera una lectura ben clara pot frustrar. Però mostrar-ho amb errors pot inspirar curiositat, i anar trobant dubtes.
Pentura millor fullejar ses fotos! ♥ Encara no són molt ordenades, situades per il·lustrar es text. Poden sorprendre o motivar.
Hi ha també mirar links d'exemples i vídeos. Entretenir-s'hi és un bon deport! ;)
.
Imatge
Foto: A variants dialectals de Català a Mallorca, comunament en Mallorquí 'fems suquí' vol dir 'escombraries aquí. Aquí jugava un joc de nom Femsukí, i amb es rol de femsukiner, intentava femsukinar.
Aquí es fems és un carretó de supermercat a sa part més natural des port de Cala Rajada. N'hi havia un bon grapat, devers una dotzena, o més potser. I molts els vaig poder treure. Sa majoria eren més desfets que aquest, capolats entre ses roques


NETEJAR ES LITORAL NEDANT I GRIMPANT, JUGANT QUOTIDIANAMENT
Trobar es virotet coincidí amb una pràctica quaotidiana cuidant es litoral. Practicada com un lleure, esbarjo, deport i joc més o menys delimitat. Com en un joc prou cooperatiu, inclús interactuant ajudes amb es medi i ecosistema, en molts rols i sotrols i direccions. I amb una lògica variable, segons infinitat de criteris i factors i circumstàncies, prioritats...
No tant com un voluntariat massa fixat, ni com un joc fixat, ni un esport organitzat o molt regulat per qui no hi era practicant, ni competitiu, ni massa popular o estandarditzat.

Imatge
Foto de femsukí Cala Agulla. Era una coberta de roda de vehicle, que normalment s'incrusten. N'he tret ja dotzenes per aquestes voreres des municipi. I em queden moltes pendents. No molt lluny d'aquesta potser hi ha una mitja dotzena encara a 2021


Netejar així jugant ho coneixia amb es nom de jugar a Femsukí. Bàsicament femsukinar és cercar fems (escombraries) i agrupar tot on s'estableixen punts on fer uns bons munts. I sol practicar Femsukí pes litoral combinant alhora deport de netejar, nedar, trescar i grimpar. Nedant a sa part superior de sa zona infralitoral, i sa medilitoral, intermareal, gairebé fora de s'aigua. I grimpant i trescant, a sa supralitoral, on arriben ses ones majors.


A vegades en aquests racons de voreres es fems és difícil de controlar. Altres mètodes més populars i comuns solen ser planificats o puntuals. O més pesats, o lents. Normalment netegen bussejadors, navegants, voluntariats, gent trescant, vehicles...


Imatge
Foto de bicicleta a sa zona més natural des port de Calla Rajada.2009. En uns anys pes redols suquí crec que en vaig treure sa majoria, unes dotzenes. Però moltes han quedat prou desfetes i bastant enterrades

Aquest tipus de neteja femsukinera nedant i grimpant és una alternativa quotidiana, i és àgil. Complementen amb encert ses cures de ses voreres poc fondes, abruptes o a entrants estrets. On es fems a vegades s'hi acumulen, desapareixen de forma variable. Hi suren, s'incrusten o alliberen espontàniament. I amb ses rompents d'ones es capolen prest o dispersen discretament.

.
Imatge


.
CONTEXTUALITZANT I DIFERENCIANT AQUESTA FORMA PECULIAR DE CUIDAR ES LITORAL


SOBRE NETEJAR LLIUREMENT, TENDÈNCIES...
A sa cultura nostra s'entreteniment de netejar o cuidar es medi ja es practica de moltes maneres. I aquestes pràctiques es multipliquen, i es poden establir tendències, diferenciar o classificar segons infinitat de criteris. Algunes pràctiques són prou delimitades, amb trajectòria i història popular i cultural, i són pràctiques amb noms. I poden ser afins a uns sectors i col·lectius. Altres pràctiques van evolucionant, o són espontànies, o sense noms clars i comuns.

NETEGES PUNTUALS, CONTINUADES, ESPORÀDIQUES, VOLUNTARIAT...
Per exemple, des d'antic es neteja com activitat de lleure, integrada i encavalcada durant altres pràctiques majors. Durant moments en excursions, acampades, diades lúdiques i festes...
O netejar es practica com activitat principal de lleure, en diades puntuals de neteja. I poden ser com uns actes o rituals marcats, o com a voluntariat, i per educar i reforçar models.

Per exemple, Keep America Beatiful ha sigut un voluntariat variat de neteja, proper a valors d'antic, vinculat a es dany ambiental per massificacions. Un link: https://en.wikipedia.org/wiki/Keep_America_Beautiful

I a sa societat moderna qualcunes neteges darrerament han sigut famoses, per exemple per organitzar-se en diades de neteja mundials. Hi ha per exemple "Let's Clean Up!" Però hi ha moltes iniciatives més de diades i campanyes de neteja muldial o internacional.

A Balears a s'àmbit esportiu, i ja d'antic, també es neteja es medi en diades, actes o campanyes organitzades per clubs o federacions. Per exemple clubs de busseig, federacions d'espeleologia o clubs nàutics. Són neteges espectaculars, perquè sovint recullen grans quantitats de fems que no es veu, i era davall la mar.

A Capdepera de fa ja anys s'organitzen neteges populars pes Port de Cala Rajada i es litoral. Són una bella diada, plenes d'entreteniment, i anècdotes. Són variades, per exemple:
http://capvermell.org/index.php/festes/ ... -ser-bauxa
O un altre exemple, de campanya navegant netejant per més zones:
http://capvermell.org/index.php/actuali ... r-cala-gat


Imatge

NETEJA QUOTIDIANA COM DEPORT (ENTRETENIMENT) I EXERCICI FÍSIC DE SALUT
Ses neteges per lliure o quotidianes sovint són poc divulgades. Hi ha qui ho practica com esbarjo, entreteniment, exploració, exercici físic o voluntariat espontani, o just com entrenar es cos genèricament, o una expressió en privat.

Des d'antic es nins, famílies i majors juguen per voreres cercant i recollint curiositats, fent manipulacions i expressions. Inclús joc i art netejant fems, com qui juga fent castells a s'arena, o fa un penjoll de materials de vorera. Un exemple de tendència amb art espontani, amb fems marí, en es link:
https://www.laopinioncoruna.es/gran-cor ... 90980.html

A pics netejar ja ha sigut una activitat quotidiana i social de trobades.Com per exemple fa pocs anys ses colles de 'Mingas por el Mar', que deriva a pics cap a oferta complementària per a turistes. Un link de vídeo a Youtube de Mingas por el Mar:
https://youtube.com/watch?v=EEBUv9OYVGQ&ucbcb=1

O es Sierra Club ja fa dècades organitzava situacions de cuidar es medi i netejar similars. A més de turisme amb oferta complementària o central diferents. Cuidant ets entorns de moltes maneres, conectant es turisme amb valors ambientalistes. En una tendència ambientalista organitzada i segura per veure món cooperant diferent, més físicament o directe. Oferia oportunitats similars a estades, camps de treball, rutes i viatges alternatius, sovint minoritaris.
Un link amb sortides de Sierra Club:
https://content.sierraclub.org/outings/ ... activities

1619566272292.jpg
1619566272292.jpg (204.78 KiB) Visualitzat 2860 cops
Foto de munt que vaig deixar per recollir, de jugar a Femsukí nedant pes redol Es Coconar / Na Ferradura. Primavera, 2021. Es cocons, baixos i esculls i la mar són una gran font de vida, sorpreses i bons souvenirs, records de passejades deportives i capficos cuidant es medi! Tot es veu millor ;) jugant a cuidar s'entorn! :D
.
NETEJAR QUOTIDIANAMENT COM A FORMA D'EXERCICI O ENTRENAMENT, ACTIVITAT FÍSICA PER SALUT I ESBARJO, DEPORT...
D'antic netejar fems dins s'aigua s'usava i es reconeixia en alguns àmbits com a eina d'entrenament esporàdic, almenys d'habilitats tècniques. Per exemple a davall la mar hi ha un cas famós, d'escoles de bussos entrenant durant anys recollint rodes. Milers de rodes de cotxos que altres havien deixat per un error ambientalista, intentat crear esculls de corall i fer-ho crèixer a milers de rodes de cotxo.

Es gener de 2014 jo intentava inspirar breument i tímidament a netejar voreres de mar com deport, activitat física de lleure, salut o esbarjo, dient:
"... voltar voramar a gustet. I aprofitau per fer com caçar bolets, però caçau plàstics o escombraries, que també és una bona forma de moure's i relaxar-se.
Au va! Ànims! No fa tanta por ni vergonya per a recollir almanco un tap, una botella o una bossa per passejadeta. O si?...
"
en es final de s'article a
http://capvermell.org/index.php/agenda/ ... ts-al-moll
ATENCIÓ no usar s'adreça d'email meua que s'indica a peu de foto de sa notícia d'aquest link. No és segura, no l'ús des de fa anys


ES PLOGGING
Mesos després, altra gent i independentment a Suècia, coincidia similar. Cap a primavera 2014 es va fer coneguda sa pràctica d'entrenamemt esportiu corrent i recollint fems amb es nom de 'plogging.
Es plogging es divulgà a internet amb encert, amb gran acollida i practicat a àmbits d'atletisme, i després molts més. Ha sigut apropiat i adaptat en multitud de variants a tot es planeta, per exemple trrescant ràpid. També paralelament han aparegut moltes opcions competitives o challenge, o inclús en expressions fraternes, artístiques, i varietat de formes jugades, o humorístiques i estils ben desenfadats. A internet ho han fet seu tota casta de gent, grups i colles, nacionalitats i cultures.
Un link de plogging a Viquipèdia: https://en.wikipedia.org/wiki/Plogging


:D :o
Molts deports quotidians que cuiden es medi, i que antigament eren poc divulgats, ara amb ets smartphones amb càmera s'han conegut un caramull!

Imatge

COMPETICIONS DE CAPTURAR FEMS
Competint aporta una motivació que sol compaginar amb valors èpics, i estils de rendiment, afins a deports més propis d'esport modern, ben populars a sa societat occidental contemporània. Uns links d'exemples de neteja com a joc puntual estil "challenge" o repte, i competició:

https://en.m.wikipedia.org/wiki/TrashTag

https://www.mlive.com/news/flint/2020/1 ... hoods.html

https://indianfolk.com/company_update/t ... mpetition/


Imatge
Foto de femsukinar un abocament festiu típic d'embarcacions. Redols de Cala Moltó, prop Cala Agulla, aprox. 2012
.
NETEJAR I CUIDAR ES MEDI COM A JOCS COOPERATIUS I PECULIARS :)
EQUITATIUS, ECO UBUNTU...
Es lleures netejant es configuren intentant interaccions físiques directes que afavoreixen s'ecosistema i es paisatge, i moltes altres cooperacions.
Es practiquen condicionats amb normes, en atenció a es medi, a riscs, delimitant espais amb llindar abstractes, o limitant sa durada i ses tandes o etapes, rituals... I molts condicionants depenen de variables ambientals i canvis incerts.
Ses interaccions de curar o netejar depenen de coneixements, d'interpretacions, de saber millor què és o no és ajudar. De quins coneixements es tenen i ses perfepcions de ses dinàmiques des medi. Això pot variar molt ses prioritats cap a on ajudar. A pics no és ben clar ni hi ha consens, en si interactuant cuidant es pot ajudar o perjudicar s'ecosistema, o millorar es medi per uns animals o altres.
Es ritual o joc es crea amb certa complicitat, sovint com a jocs espontanis, amb una comunicació de què es viu una simulació. Igualment entre espècies animals, es va explorant comportament, ses capacitats i papers de cadascú, i varia com s'han anat aprenent per a cadascú.
Algunes neteges tendeixen a tenir un enfoc lúdic, i una dinàmica i lògica més clara de jugar, són més definides com un joc.
Aquest lleure de netejar que es fa jugant sol ser sovint amb interaccions cooperant. Majoritàriament per segons qui, ses neteges són pràctiques de dinàmica o lògica interna cooperant. Ajudant-se entre colles o participants, sense valorar tant sa diferència entre uns i altres. No sols hi ha sa igualtat, sinó també sa equitat i sa cohesió per un fi passant gust comú, inclús amb s'entorn.
Sa tendència lúdica de cooperar sense competir és peculiar! MOLT RARA COM A JOC! :D
Hi ha altres lleures cooperant, per exemple danses o sortides en es medi amb certa exploració. O com a biaix de rols com servei de turisme o educació. O en jocs íntims i familiars, exposats en un cercle relativament segur.
Cooperar sense competir no sol aparèixer massa a sa cultura lúdica esportiva i de masses, ni entre infinitat des jocs i deports de joves i adults moderns.


.
Imatge
Foto exemple d'observació naturalista i curiositat netejant. Closca de caragol de porcellana amb es seu cranquet ermità. És ben curiós, jo el malnom Pirata ;)

.
Ets esports moderns combinen cooperar dins bàndols, però competint entre bàndols. S'esport modern s'entén com un lleure i joc de competir+cooperar. A més és més organitzat amb criteris més des de fora des practicants. I en pràctiques repetides lluny, regulades i estandarditzades així. I solen ser prou fixes, i amb sistemes de punts, rànquings i rècords. Condicionen es valors i objectius, o sa motricitat, interaccions, relacions, emocions...
Normalment a sa nostra societat es lleure i jocs que són entesos com menys competitius, esportius amistosos, ho són en dedicar-se a valors diferents. Però es manté proj s'estructura i dinàmica des seu joc, sa seua lògica interna. Encara en algun punt es bassen en interaccions i marques o objectius de competició, entre bàndols o tandes.
Igualment passa amb jocs minoritaris, i que es solen denominar emotius, naturals, creatius o esports alternatius, o ambientalistes. En ells es solen modificar elements com materials reciclats o alternatius, ses expressions, ses intensitats, equitat, atencions... Però sa lògica interna a pics segueix sent cooperar+competir o marques, rànquings, entre bàndols o tandes.
I també molts jocs que es solen dir i popularitzar com a cooperatius o simbòlics mantenen aquesta lògica de competir, tot i que es destaquen altres valors cooperatius. Per exemple en usar un lema equitatiu, ambientalista, o una imatge sensibilitzadora, o molts altres valors educatius més cooperatius.. Però a pics segueixen sent de cooperar i competir entre bàndols o sistemes de punts, fites i tandes.


És interessant es lleure de netejar que és un joc o ritual ambientalista i de sols cooperar! Tendeix sovint a ser més cooperatiu a sa lògica interna, però a més cooperant cuidant i interactuant físicament directament amb es medi!
Poden tenir valor cultural a llarg termini, o ambientalista! :)
No vull dir que es jocs cooperatius siguin més importants! Però si són rars potser cal revaloritzar-ho! Perquè varien o enriqueixen diferent, són opcions per nous hàbits, relacions...
Ses neteges lúdiques, sovint no organitzades des de fora des practicants, són expressió social, i element cultural diferent pets animals i es medi. Ets animals ho perceben mentres s'hi interactua, i poden aprendre'n, i transmetre-ho.
.
Imatge


SA NETEJA LÚDICA COM A MODEL I ESPECTACLE :D
Recollir fems, a terra o a mar, pot tendir a destacar una expressió i model, manifestació... I ser joc i deport educatiu, 'influencer' o d'espectacle! Perquè fa joia observar qui gaudeix jugant i cuida i neteja es medi!
Per exemple aquest espectacle emotiu: "If you see a piece of litter pick it up!" d'UK a:
https://youtube.com/watch?v=lp7yppOAyPw&ucbcb=1
Quina allau d'art i brusqueta vital!! :)

I a pics ses neteges de voreres de platges fomenten sa imatge de cooperació institucional i popular internacional. Per exemple de sa UE per tot es món a un caramull de nacions, com ara a:
Montenegro:
https://youtube.com/watch?v=PRU4v0VZIm8&ucbcb=1
Ghana:
https://youtube.com/watch?v=o9uPdZXsJAE&ucbcb=1
Thailàndia:
https://youtube.com/watch?v=Iu6zPmB3fL8&ucbcb=1

També és interessant i útil que s'ajunten iniciatives privades, associatives, practicants, entitats i governs. Per exemple:

https://ambienteeuropeo.org/proyectos-2/

https://www.diariodeibiza.es/pitiuses-b ... 9.amp.html

https://www.caib.es/pidip2front/jsp/es/ ... ia/8888630


Netejar i cuidar la mar també pot inspirar gran art i bell, música, cançó, cinema, i inclús ser viculada amb sa publicitat i empreses. Per exemple aquests enllaços de publicitat de cervessa:

https://youtube.com/watch?v=P0kQdJ8ExYA&ucbcb=1
.
https://youtube.com/watch?v=A9HW3YlR1EI&ucbcb=1



.Imatge


CUIDAR SIMBÒLICAMENT, PERÒ INTENTAR ENCERTAR
En jugar a cuidar es medi, es viu un moment simbòlic, lúdic. Si es prioritza sa sensibilització i emocions, no té per què ser 'útil' o implicar una millora 'real' pes medi. Bastaria, en teoria, practicar intentant una ajuda que s'interpreta com a benefici pes medi.
Però té més valor, si realment s'ajuda es medi, encara que sigui un ajut humil.
Conèixer ses espècies i ecosistema, tenir encert naturalístic mentre es juga, permet saber millor com jugar. Saber actuar significativament pes medi mentre es neteja com a lleure.
Si es juga a cercar cuidar es medi, val més si realment ajuda s'entorn. Convé saber si realment s'està cooperant en afavorir equilibri o benefici ambiental. I no és senzill, podem patir molts biaixos i errar.

.
Imatge

.
NETEJAR ÉS VIVENCIAR AJUDAR DIRECTAMENT ES MEDI
Aquestes pràctiques cuiden es medi interactuant directament, físicament. Hi ha aquest component emotiu diferent, vivencial, immersiva, INSTANTÀNIA situacional, interactuant cuidant-se, ajudant físicament! Implica una experiència diferent, i afecta diferent com a premi psicològic.
Durant es lleure i joc de cuidar es medi netejant nedant es creen moltes interaccions cooperatives entre practicants. Però també hi ha certes normes i lògica interna per interaccions amb animals i ecosistema o ambient. Segons s'interpreta sa seua intenció, voluntat, personalitat... Hi ha interaccions motores i físiques per totes bandes, i són sovint de benefici, mutualisme, inclús 'cooperatives' o d'ajudes.
Observar aquestes ajudes és interessant, i varia segons models d'interpretar, criteris... Hi ha moltes curiositats per etologia, en com interactuam nedant!

I s'impacte emocional és també beneficiós localment a s'ecosistema i es paisatge. I mantingut a la llarga pot ser poc o.molt evident.
Per exemple, una neteja local puntual popular de platges aporta una vivència mantinguda un temps. I és emotiva per s'impacte a qualitat de vida i 'ajudar' en es paisatge. Mirar sinó aquesta neteja de platges que han fet a la Índia en es vídeo d'aquest link:
https://youtube.com/watch?v=jXcoPO76UyA&ucbcb=1

.
Imatge
(foto detall de jugar Femsukí nedant, amb embalums penjant de ses bosses boia. A Sa Punta de s'Entrador)

CUIDAR INDIRECTAMENT ES MEDI
Altres pràctiques ambientalistes són molt diferents perquè que intenten cuidar es medi indirectament. I quan es practiquen no hi interactuen físicament per ajudar es medi.
Per exemple, fer observacions, estudiar, fotografiar, divulgar... O anar a una manifestació ecologista. O organitzar una recollida de doblers mitjançant una competició, o una fita esportiva modèlica i èpica a favor de sa natura. O jugar un esport amb imatges a roba i lemes ambientalistes.
No impliquen accions que cuiden es medi directament, físicament, en es moment que es juguen, expressen...
Per exemple, en manifestar-se per salvar sa posidònia no implica que les estem plantant o treient fondejos entre elles en aquell moment.
Moltes pràctiques ambientalistes no cuiden directament, tenen aquestes diferència. No viuen sa ajuda directa, física a s'ecosistema en es moment de practicar-les.
No intenten ajudar es medi directament, sinó diferent.
I poden ser una expressió lúdica, un lleure, deport, entreteniment, o joc. Però no interactuen igual.amb es medi, a sa seua norma principal, lògica interna, accions... No hi és això de cuidar o ajudar es medi directament físicament.
Però són molt importants! Aquests lleures o expressions ambientalistes, ses manifestacions, art, estudis, observacions, fites, rècords, i sa imatge... Tots ajuden es medi indirectament, i poden ser de molta ajuda a la llarga.

.
Imatge
Foto d'un femsukí breu. Pes redols de Sa Regana Blava, sa primavera de 2021


ALTRES LLEURES QUE TAMBÉ CUIDEN ES MEDI DIRECTAMENT, PERÒ SENSE NETEJAR
Hi ha moltes pràctiques que no netegen es medi, però cuiden es medi directament. I poden ser lúdicament amb molt de goig i utilitat, interés. I poden ser a poc a poc, o fer-se amb activitat física intensa. I amb rècords o sense, i competir o no competir...
Per exemple, es pot cuidar es medi regenerant sa biodiversitat, o en carrers i camins millorar sa seguretat. O en un paisatge beneficiar expressions, s'estètica. O afavorir s'accessibilitat... Amb accions lúdiques mentre es fa construcció d'art, o renovant tanques, llindars, o arreglant i fitant camins, tallant branques, construint refugis... O de cura, sembrant llavors, decorant un bosc, nius d'aus o ratapinyades, beneficiosos per natura, o tasques a una finca amb bonsais, o una zona comuna amb jardins secs o horts, o trasplantant arbres a zones reforestades, limitant espècies alienes, foranes o invasives...
Així cuiden sa biodiversitat des medi, o sa seua capacitat de recuperar-se o sobreviure. O just fan que sembli bell, o més segur, útil amb més o menys encert per a ecosistema i benestars...
I poden cuidar a la vegada indirectament, per exemple un valor educatiu, ambiental, social, deportiu i de salut. Poder modificar es medi prou bé en es moment, i la llarga, i com ens hi relacionam i el percibim.

S'encert i criteri naturalístic no té per què renyir amb so lleure o joc.
Però és clar que en es principi convé estar una mica més a l'aguait, i contrastar tendències, tècniques, accions...

Imatge
Foto de cartell de publicitat. En general, divulgant de protegir natura solen succeir solapaments subliminars, no tant d'esport i més de deport: evasió, esbarjo, entreteniment, sensualitat, expressió no reglada...


DEPORT: CREACIÓ, EXPRESSIÓ SOCIAL I CULTURA
Es deport és una expressió de sa societat, i és indicadora de com és sa societat. També és una configuració creada, que pot ser joc repetitiu, i element cultural germinal, modificador i crear tradicions.
A vegades va bé consultar un diccionari. Es pot veure com s'usa deport des de temps primigenis de sa llengua, I per mi en sentit variat, com a diversió pràctica, model, inclús com exercici físic intens, i sovint fora casa, de portes sortint, de port o límits abstractes quotidians enllà, 'outdoor'... Així per exemple:
Segons es DCVB:
DEPORT:Diversió, recreació; cast. recreo, diversión. Los béns que nosaltres avem en est món són en menjars e en vestirs e deports e solàs, Llull Cont. 49, 21. Nostres vassalls ab grans alegries, cants e deports passaren tota aquella nit, Pere IV, Cròn. 80. Alguna stona | yo cave'n l'hort | per mon deport, Spill 15794. Car tots mos senys han perdut lur deport, Auzias March xciii. Lo amaven tant, que no tenian altre deport ni altra alegria sinó son fill, Comalada PP 8. Lluytaria més brau contra la fera, | fent l'espectacle de més viu deport, Costa Trad. 119.
O segons es DIEC:
DEPORT Recreació, esbarjo, comunament a l'aire lliure.

.
Imatge
Foto fent humor amb nous esports. A prats, lluny d'aqueste voreres litorals

Ses pràctiques d'esport més modern solen ser un poc diferents de ses d'esport i deport que vénen de més antic. S'esport modern innovà una mica, tendeix més a entitats associatives reguladores, lluny des practicants jugant, i normes estandarditzades per condicionar es joc competitiu. I destaca per regular prou sa major igualtat de possibilitats entre gent diversa, i més aspectes, com ara ets àrbitres o sa vilolència. Això no implica siguin més o menys violents. Sinó que a s'esport se marca de lluny quina lluita simbòlica és sa que puntua, i es practicants s'arrisquen diferent.
I en entrenament o exercici físic, vinculat a esport modern, i nontant a esbarjo i deport, es sol practicar amb altres maneres, motricitat, models, finalitats...
.
Imatge


ESPORT MODERN IGUALITARI
VS
JOC NATURAL, EMOTIU, LLIURE, ESPONTANI, EQUITATIU, ECO-UBUNTU...
Sovint es cos es mou com en s'esport modern i s'exercici d'entrenament proper a ell. Es cos hi va cap amb un estil més esportiu, inclús motriument. Són esports moderns organitzats, molt populars.
Però hi ha pràctiques lúdiques diferents, naturals, amb menys tendències esportives, més lliures, informals, molt de deport, com esbarjo sovint a aire lliure, com molts lleures quotidians i rutinaris.
I tant s'esport modern i com un deport natural, tots poden ser beneficiosos ,i amb més o menys activitat física, un cert moviment corporal intencional aparent, o no aparent.
Ets esbarjos, exercicis i motricitats menys estàndards són com més naturals, menys culturalitzats. I qui els practiquen poden tenir més senzill executar el que desitgen. Serien jocs més fidels a qui i quan es practiquen. Hi flueixen millor es criteris espontanis, es significats i ses lògiques variables. Són un poc més lliures, naturals, improvitzats, variats en es condicionants que poden fer avançar es lleure, es joc... Amb més opcions per facilitar que es visquin i practiquin amb condicionants diferents. A pics poden no puntuar, ni competir i no seguir normes estàndards.
.

Imatge
Foto d'acumulació de grumers Pelagica nocticula, ja perdent filaments entre fems. Sa Pedruscada, 2009

.
En es deport natural, que no cerca regles comunes, ni fer estàndards es varia respecte de s'esport modern. Es pot passar un gust diferent, amb més llibertat de triar. I per exemple es poden fer sols interaccions de cooperació, no competir. Es pot variar ses lògiques des joc, i anar a objectius espontanis, i cap a expressions de jocs emocionals. De moooltes emocions com objectiu, o incertes. Per exemple, sentits o significats més cap a plaer, sensualitat, festeig, afectes, simular por, descobriment, terror, bromes, humor... En infinitat de variants i estils, juguesques...
En un lleure més natural es viu més fàcil experimentar i explorar espontàniament sa creativitat en joc. O es permet sa diferenciació de jugadors equitativa i integrats. Per contra a s'esport destaca sa igualtat.

I qui juga deport no tan estandarditzat pot triar més, fila més es perquè es mou. Es regeix diferent, i és ben variable. És lleure o joc culturalment més divers, i tot i poder ser cultura pot seguir sent com un ritual prou natural.
Si jugant naturalment es troba que no es gaudeix en igualtat de condicions, aquestes es poden modificar equitativament. Per gaudir tots, en ubuntu. Inclús ubuntu amb ecosistema :)

Imatge

NETEJAR JUGANT COM CRIATURES, PER APROPAR-S'HI I MODIFICAR RITUALS
Per exemple, un joc natural és més el que es sol dir un joc infantil. O jugar com nins, també dins sa vida adulta.
Jugat naturalment és més com un deport emocional, joc afectiu. Molt volubles, jugats amb naturalitat, que és ben sana dins una cultura adaptativa.

Com juga un adult amb animals de companyia? I amb infants de pocs anys? Jugam diferent amb un corb marí? I amb peixos?
Cada ésser té una perspectiva. I cada vivència, és un poquineu repetible com a pràctica de lleure lúdica. Cada tendència i animals tenen sa seua lògica, i podem entremesclar sabers i aprendre'n, segons condicionants, percepcions, motricitat, rituals i interesos, i estacions meteorològiques o hores des dia....
.
Imatge
Foto de coveta a Cala Rajada amb fems i carretó de supermercat, aprox. 2011

Jugant amb ets animals podem interactuar i trobar vincles dinàmicament. I entendre'ls més instintivament, interactuar millor automàticament.
A vegades cal jugar més amb ets animals per tenir-ne millor comunicació, o just com a teràpia i passar gust.
Mmm... Qui sap què reaprenem o aprenem, i recordam jugant amb peixos, pops, corbs marins o gavines. I sobretot podem aprenem a percebre i interpretar més com 'funcionen' ;) A vegades ens poden indicar aspectes nostros ben ràpid, més que ses persones que ens coneixen!
O per exemple, quants idiomes parla una persona estàndar? I recorda com comunicar-se i estqblir complicitat de jugar amb infants menudets? I amb un canet, un moixet? I amb un peixet? A vegades no en sabem gaire! No és senzill pes qui no hi tenim tracte sovint i som majors. Ens cal practicar, i potser reaprendre'n... Just pes cans us pas un link divertit de dos dibuixos còmics que he vist d'errors amb cans:

https://static.boredpanda.com/blog/wp-c ... 7__880.jpg

https://static.boredpanda.com/blog/wp-c ... 0__880.jpg

O mirar aquest vídeo curt, humorístic. Quin compendi d'art amb encert etològic! És d'un 'pastor' intentant comunicar-se amb en Lluc, es seu 'canet pastor' molt llest i sembla que en es fons fa bones migues amb ses ovelles. Ben segur que molts el reconeixereu a:

https://youtube.com/watch?v=oen2w8stTTc

.
Imatge
Foto exemple observant interaccions jugant, art i expressions animals. Es ca acompanyava passivament es malabarista de foc. Suquí a prop on vaig trobar es virotet, fa anys

.
INCOMODITATS I AUTOLIMITACIONS PER JUGAR NATURALMENT
Sa pràctica de lleure cuidant es medi és una part humil des lleure en general, que pot ajudar a canviar ses percepcions, coneixements, relacions, valors...
Netejar com a lleure pot ser important, un salt qualitatiu, de costums.
Es fet de netejar jugant en grup o colla pot ser xocant per a colles i costums consumidors, o per qui ho conegui i no ho hagi practicat, i sobretot per qui ho desconegui o ho menystingui. És ben sorprenent com reaccionam!
Un poc en es principi, es veu desorientador, com dissonant. És important viure sa situació, vivència, sa seua dinàmica i lògica interna de joc.
Pot incomodar un canvi, i viure que ses expressions de lleure i rituals poden entendre's de forma diversa. A jugar on es fa voluntariat o con es fa un esport estàndard explorant la mar.
A vegades ens autolimitam, no jugam amb animals, però no sols per no molestar ets animals, sinó per biaixos. A pics resistència cultural o social, a imprevists, desconcerts, i modificar altres costums.
Per exemple, jugar com un nin amb un peix a la mar pot semblar massa desconcertant o fer es ximple si ens veuen...
A pics hi ha costums hegemòniques des lleure i turisme amb ses que ens anam estructurant culturalment, i després no acceptam canvis fàcil.
Es joc esport modern estàndar, i algun estil transcendent i 'seriós' a vegades hi va lligat. Configurar com un fet fix que cert estil jugant un esport es considera un ritual o hàbit més honorable, valuós, que no un esbarjo amb infants, nadons, cans o animals, i més si són silvestres i poc agraciats o atesos.
Ses costums i es rituals, ses expressions lúdiques són definides socialment i a cada cultura es van acomodant.
Per exemple, pot desagradar a segons qui aquest enllaç. És d'escena de ficció, lúdica i preciosa, una gran obra d'art! I és d'un ritual, molt lúdic i emotiu, amb ball, art, cançó... I és d'una cremació i comiat familiar seguint desigs de sa mare. És des film Captain Fantastic, en aquest link:
https://youtube.com/watch?v=0PyecG4Tt2k&ucbcb=1

.
Imatge
Foto de contrasts emotius. Hi surten fems que sovint nom 'papallones salades'. Són molts de plastiquet surant mig transparents. Es veuen millor es de colors i opacs

CUIDAR NEDANT I TRESCANT, PER ESBARJO I SALUT
Així és com es va recollir es virotet jugant, passejant, com deport, diversió de vorera marina. Ha sigut durant es capficos i passejades netejant com a passatemps, esbarjo, activitat física més o menys típica i ja cultural, de salut, estil... Una pràctica deportiva, o sigui d'entreteniment, evasió. I és ambientalista i de recerca, per revisar i dubtar.
Amb expressió, exploració, o fins i tot construcció, reordenar objectes o manipulació i certa estètica i art efímera.

.

Imatge
Imatge
Foto exemple d'observació naturalista de geologia o nous atractius o motius de paisatge, coincidint mentres es cuida i es neteja sa vorera. Sols són unes roques que inspiren paridòlia i ficcionar. És una coincidència geològica curiosa, de devers un metre de grossa, a sa vorera marina de Capdepera. Similar a altres paridòlies tradicionals, com ara percebre a sa Lluna plena una cara, o un conill a es contes orientals.
.

També hi ha qui sí neda netejant entrenant proper a esport modern, més reglat estandarditzat. I crec hi ha qui diu que ja es practica natació netejant i competitint a la mar.
A sa Costa Brava amb so nom d'eco-swimming em sona que s'entrena per natació en aigües obertes, o no sé si pentura triatló. Per mi un link: curiós és aquest, més vinculat indirectament amb esport a travesses en aigües obertes:
https://www.rockthesport.com/es/evento/ ... mming-cdqs
És de organització de tallers de natació en aigües costaneres recollint residus dins boies.
Supòs que hi pot haver moltes variants i tendències. I condicilnants segons es tipus de bosses i càrrega, recorregut, regles, condició física, objectius educatius...

.
Imatge



LLEURE I JOCS TENDINT A COOPERACIÓ AMB ANIMALS I CUIDAR MEDI
Normalment preferesc cuidar es medi amb formes no competitives, per això de relaxar, fer art pausat, no destorbar...
És així una pràctica curiosa, on se sent que ses interaccions són d'ajuda per un mateix, o amb altres, grups, o interaccions d'ajudes cooperant amb ecosistema, ambient...
I diria que ets animals ens aporten comportaments ben diferents quan ens apropam a poc a poc, i si els tractam diferent. I se sent que expressen més llibertat, variants, i estimulen més a jugar.


Imatge
Foto exemple d'un truc femsukinant


LÒGICA VARIABLE. RITUALS SILVESTRES. APRENENT JUGANT, PER CUIDAR MILLOR JUGANT
Jo no sol jugar gaire elaborat amb peixos per aprendre'n de cadascun. Sols tanteig de reforç per anar recordant com moure'm, una mica amb cada espècie intent variar per veure com reaccionen.
I si començ a jugar una mica més elaborat amb qualcuna, qui configura es principi de sa lògica variable d:una pràctica lúdica són ells, es peixos silvestres.
Normalment sols jug estona i cercant avanç elaborat amb peixos joves, que són normalment més oberts, confosos, tantejadors, exploradors. I d'espècies que no corrin perill si es condicionen un poc a perdre sa por. Normalment són ses espècies que no es pesquen amb es nostro cos a la vista. I de ses que no solen atreure estèticament a bussos ni skorkeling.... No són perilloses, i sí abundants, juganeres... I en estols, perquè avancin es peixets més interessats o predisposats...
Sa lògica és variable, i inicialment la poden definir ells amb es seus rituals, agafant confiança. Començant normalment amb aproximació fent pauses, alternar creuar mirades pausades, temptejar intencions, mostrar passivitat...
I si reaccionen bé, després ja mostr curiositat, respectar distàncies, intercanvi de dominàncies...
A mesura que jugam i agafen complicitat, va una mica més per sort, que coincidesqui segons dia, hora, època, entrenament i encert...
I ja mir com els puc suggestionar, conduir cap a variants. Puc modificar elements constitutius de sa pràctica. Com ara s'espai, tempos, velocitats, itinerari, accions, gests, objectius, cooperar o competir, implicar més jugadors i es seus tipus...
Així vaig a jugar amb peixos, a gaudir i aprendre d'ells i aprenc a rectificar com moure'm.
El que aprenc nedant i jugant amb uns peixos amb poc risc i destorb, ho puc transferir sovint per no destorbar a altres espècies.
Així puc entrenar o jugar cuidant es medi més segur.
Pot semblar poc, però un avanç petit darrere altre, amb so temps es conjunt se va enriquint i torna ben curiós.
Si va bé, gaudim jugant, doncs molts peixets són jugadors divertits, bons ballarins aquàtics en estols, i mooolt bromistes. A vegades són considerats o no, interessats, sorprenents, curiosos...

.
Imatge


Hi ha qui s'hi dedica mooolt més a jugar amb peixos! Aquí un link de vídeo que he vist. No ho visc igual, no ho puc valorar massa, perquè és de gent amb peixos de companyia, peixeres o busseig acaronant morenes ben grosses:
https://youtube.com/watch?v=hHojgWYhDtw&ucbcb=1

Supòs que ets aucells són més rics i sociables, i més entenedors que es peixos. Però noltros no volam gaire bé! I nedam prou bé entre roques! ♥

A vegades sí que és més fàcil si són aus de companyia, o amb impronta. Per exemple, aquí un link divertit de vídeo que he vist amb un ca i un corb:

https://youtube.com/watch?v=dCIq90j38l4&ucbcb=1

Ja d'antic jugam amb animals de companyia. I abans des cans pentura aprenguérem com homínids a cooperar i intercamviar senyals i sons amb molts animals. I en passàvem gust i mutualisme. O servien per comunicar-se o fer ponts entre humans, ses llengües nostres i cultures, pentura una mica com es film de ficció 'Ballant amb llops'. Un link de info seua a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Ballant_amb_llops

En fer lleure a natura convé no fer massa influències a animals, ni encara que sigui netejant. I sobretot no crear aprenentatges perjudicials a animals i gent, amb gests, ocupant espais, distraccions... I pot haver-hi autoenganys perjudicials, com ara es feeding, que ondiciona es peixos a ser pescats, o a patir accidents a qui neda passiu o neteja massa pausat, o poc dominant.

A vegades va bé aprendre, practicar i tantejar jugant amb animals complicats o delicats. I una pràctica mesurada de jugar sense massa presses. No anar sempre a les totes, sense mesura de gests destorbant animals, sense intentar saber millor com ens viuen jugant.
Fent un símil, potser cal netejar com qui practica una cura a una ferida, o qui acarona. Això és un art, un procés, no es pot descriure fàcil o explicar tot. I té connotacions d'estil i de model de conducta. I es nostro coneixement i intencions biaixa ses nostres percepcions. Es lleure amb animals ens pot ajudar a adaptar sabers, costums, valors i sa cultura.

.
Imatge

.
SÍ ÉS NETEJAR NEDANT I TRESCANT, POTSER MOVENT COM SWIMRUN
Sí que cuid voreres amb un lleure intermedi entre nedar i trescar, com a swimrun, però sovint lent, o combinant amb grimpar.
Netejar entre cales i platges varia segons orografia, i moltes més variables. Per exemple traient residus a zones intermareals, roquissars, penya-segats, costers amb algues i plantes, o aus entre residus, esculls...

NO ÉS MARISQUEJAR!
No és marisqueig, ni agafar pedres, ni pescar animalons de companyia!
Sols és recollir deixalles!
No és recollir ni eriçons, ni escopinyes, ni crancs, ni gambons, ni peixets! Sols deixalles, fems, residus artificials, antròpics, contaminadors o perjudicials, o que flueixen diferent amb ones i erosionen, fereixen...
Però tot i no ser recollir vida, en èpoques de reproducció convé anar alerta a no distreure i moure aquests animals, molt afectables quan recollim fems. Crec que aproximadament ses dates de veda reproductiva sol limitar ats mesos amb una R en es nom. Això serveix de regla mnemotècnica, però no és de dates exactes segons normes, però sí a ull (setembRe, octubRe...i així tots, fins abRil, i deprés venen es mesos que no tenen una R en es nom: maig, juny, juliol o agost)

.
Imatge


NO ÉS TANT COM UN BANY, NI SNORKELING, NI BUSSEIG, NI SUBMARINISME...
Jo no practic així normalment, però hi ha mooolta gent que neteja i cuida així! I netegen molt ses voreres!
Sovint he vist al·lots i famílies que netegen fent banys, capficos i snorkeling a platges. I ben fet!
En banys i capficos entre familiars pentura potser no es neteja tant com trescant platges. Trescant i netejant és diferent de banyar-se. He vist molts que netegen trescant voreres, amb sos peus en remull, o secs... I motiven, quan gent major, i sobretot infants i famílies netegen voreres. Vos mostr enllaç aquí a un vídeo familiar entranyable que he vist, de família amb infants petitonets que netegen platges:
https://youtube.com/watch?v=enrWacOGPa4&ucbcb=1

Jo faig moolt similar com ells! Però vario es trescar, banys i petites apnees més cap a altres tendències.
Per exemple, jo hi sol fer afegir anar entre platges, cales, i nedar, grimpar. Amb equip on transportar tot entre platges, inclús es fems! Però a vegades entre cales he de sortir a descarregar, per poder continuar femsukinant.
I nedar ho sol fer una estona llarga. Ho permet més nedar amb equip específic, per anar entre cales, i tenir on recollir i estotjar-hi molt fems nedant.
Nedar netejant no és tant com un bany, submarinisme o passeig de snorkeling. Nedar és anar impulsant amb cicles de moviments de braços, i més estona...
l nedar implica impuls desplaçant repetit, en cicles amb braços, amb aletes, o sense. Per poder usar braços ses aletes són molt més retallades que a snorkeling. Són curtes com de natació entrenant.
I es neda sense pes de ploms, ni equip feixuc d'aire comprimit.
Es pot nedar amb un tub, però millor frontal de natació, no lateral de pescasub o snorkeling. Un tub serveix per seguretat i observar es fems sempre.
Nedar no es considera fer molta apnea, perquè es fa principalment avançant en superfície.
I nedar molta estona implica fer poques pauses per fer fotos, ni per observar es medi reposant, ni banyar-se quiets massa estona.
Nedar no és considerat busseig, escafandrisme, skorkeling o submarinisme, o busseig en apnea. Tot això sol ser altre forma de moure's. I implica tendències de pràctiques diferents, amb diferents normes i condicionants. I es sol anar triant equipament més específic, tot i que varia, i no és tan clau com es sol pensar.

.
Imatge
Foto mostrant fent Femsukí fàcil i plaenter, p.ex. aprofitant itinerari de línees de fems, formades per ones majors a arena i alguers. Cala Agulla. Primavera, 2021


NO ÉS UNA PRÀCTICA DE PESCASUB, APNEA...
PERÒ FA GUST SABER QUE ELLS TAMBÉ NETEGEN!. I COMPETINT! ♥:)
Jo no pesc en aquests lleures practicant aquestes neteges nedant i trescant. No practic pescasub, però qui mira a pics ho sol confondre.
Cuid es medi lúdicament nedant en superfície, i pot haver breus capficos. Nedar és impulsar-se en cicles amb braços i cames.
Sense portar eines de pescar. I ses aletes grosses de pescasub o apnea dificultarien sa braçada.
S'equipament de nedar en mar netejant es cerca específic i limita a això, a natació activa.
I es tratge de nedar és adaptat per a molta més activació aeròbica i funcional diferent.
Es fred en aigües de superfície no és tan intens d'aigües avall més fredes.
Amb un tratge de natació s'agafa més fred en poca estona que amb un de pescasub o busseig, si s'està quiet.
I nedant cal tratge àgil per moure braços. I es coll des tratge per nedar és per exercici amb molta més intensitat aeròbica.
Amb tratges de pescasub, i de molts altres esports nàutics, no es podria respirar o tenir agilitat igual que amb un de natatació a la.mar. A es braços i cames es perfils i disseny varien.
I es materials de sa roba varien, es flota i mouen diferent. Fatiguen diferent així per a cada tendència motriu...
I jo ned sense ploms, costant molt més mantenir-se submergit sense reflotar.
Tot i així, s'equip es pot anar modificant segons es fems acumulat en un punt, si cal fer moltes immersions i apnees breus, superficials en un mateix lloc, i segons es fred, per exemple.
En aquest cas meu, de netejar nedant en superfície, no ha sigut mai una pràctica de pescasub.

.
Imatge
Foto d'abocament antic, que erosionà durant anys es fons removent-se amb ones de fons. Port de Cala Rajada, aprox. primavera 2011

Hi ha qui neteja mooolt practicant apnea o pescasub! I solen participar a neteges amb bussejadors.
A pescasub s'ha inclòs sa neteja a fases de ses competicions, i a ses normes! Crec que existeixen competicións que estableixen uns mínims de recollir fems.
Pot semblar a primer cop d'ull que és com altres esports que netegen en trobades. Però és molt més, perquè aquest netejars es valoren per sa competició i rànquings.
Això és important cultural i emotivament dins s'esport modern.
I per mi que a ses competicions de pescasub que netegen intenten anar amb prou compte. I coneixen molt bé com tractar sa fauna.
No ho he vist, però supòs que a sa lògica de sa fase de neteja es marquen uns mínims de netejar. I això ajudaria a limitar pràctiques massa accelerades.

Supòs que sa neteja de pescasub i apnea no es deu fer nedant, sinó més en apnea, i s'equipament i moviments deuen tendir a això. Que no es tractaria de natació principalment en superfície, ni propulsant amb braços.
Aquest avanç esportiu de integrar sa neteja a ses competicions té molt valor ambientalista, educatiu, són model... I és una organització i canvi valent! Esper sigui popular i similar a altres esports. Jo no ho faig pescasub, ni pesc nedant! Però valor molt a qui neteja i cuida la mar mentres fa apnea i competeix! :)



ALTRES COMPETICIONS D'APNEA NETEJANT?
No record ara si es fan fases de neteja en trobades per altres esports similars, de durada estàtica i recorregut o velocitat d'apnea, o sa baixada a grans profunditats amb gran pes o sense.
Potser amb sos anys es van adaptant i prenint força molts més jocs i competicions, de fer apnea.
Pentura estandarditzats en equips a piscines, amb fems simbòlic. Podrien establir munts de fems simbòlic, estàndar.
De fet ja hi ha molts jocs i entrenaments d'esports en equips a piscines amb objectes subaquàtics, o perseguint objectes, similar a polo o rugby, hòquei, salvament... Qui sap si es fan estàndards i en es futur es consoliden nous esports o exibicions internacionals, competint i cooperant netejant fems simbòlic estandarditzat dins piscines :)

.
Imatge
(Foto art de vida delicada, afectable prop de fems i plàstics amb una dinàmica diferent amb ses ones. Practicant neteja a poca fondària, a Cala Rajada, aprox. 2011?)

NO ÉS FOTOSUB COMPETINT
Fer fotos submarines es pot fer de mil maneres, i es fotosub, pot ser també com en un joc competint, que no sol practicar.
Competint o no, és una ajuda indirecta, pot ser un model, divulgació i unes formes jugades ambientalistes, on fent fotos es cuida indirectament es medi marí. Ajuden indirectament, i eduquen a llarg termini, i poden ser de molta ajuda ambiental i emotiva.
Pescasub i fotosub poden anar tendint a jugar, competir, a anar a veloç, i a tenir més ull i cura a no destorbar animals, plantes enganxades... Sa competició de fotosub contrarellotge, o pescasub agafant un mínim de fems és delicada. Es tracta d'un joc esport amb competició, regulat, estandarditzat, jerarquitzat en nivells i llistats de mèrits, o punts, rànquing competitiu... I són model, perquè ja es van organitzant i divulgant, i mostren si es fa amb cura. I en ser ambientalistes mostren millores en com es practica i si es controlen afectacions, afluències, destorbs a fauna...

Imatge
(Foto de fems que vaig treure de la mar, i va venir es corb marí i també va fer com gratar-se picors, Cala Rajada, aprox. 2012?)


NO ÉS FOTOSUB CAÇA , BIRDING COMPETINT, FOTO BIRD WATCHING...
A vegades jugant femsukinant faig observacions i fotos d'aus. És més com es un registre naturalista. No és de jpracticar jugant de competir.
S'observació i naturalisme fotografiant d'aucells, pot variar cap a molts estils i noms, com es bird watching. Potser són diferents ses competicions, es birding, sa caça fotogràfica competitiva...
A vegades es voluntariat i lleure deriva en jugar. Tant si és netejant, observant com fotografiant. I el que practiquen altre a vegades és joc de més competició. Supòs que a pics els implica més velocitat, i atenir diferent a com es mouen, per no destorbar. Deu haver varietat de gent habilidosa, i diferent cura. I encara més si són animals delicats, a racons especials, o són ferits. I competint deuen afinar molt més sa freqüència de visites. Si són grosses i amb prou gent, en trobades o competicions, afljències en poc temps... Aporten molta difusió i emocions, i sensibilitazació.

Imatge
(foto preparant trastos començant a jugar femsukí. Calonets a prop Carrer Can Patilla avall, Primavera, 2021)

ALERTA! HI HA VIDA LOCAL INTERACTUANT I APRENENT
En general, es lleure, deports, jocs o esports són sans i profitosos i educatius! I art, i voluntariat... Tot influeix en es medi. Inclús tot i ser practicat puntualment, influeix a la llarga.
Però dins es medi ets animals ens fiten i diferencien prest! I aprenen!
Entre peixos i animals de mar, o aus, hi ha conductes complexes, aprenentatges, condicionaments...
Entre animals hi ha traginar informatiu, memòria, escoles, cultura, diferències locals i fomenten exemplars amb comportaments, estrès i personalitats diferents.
Sobretot ajudam si es va amb cura amb sa conducta i es gests que podem impactar més o menys positivament a es medi i sa vida.
A la llarga influeixen molt si es practica per prou gent, segons afluències, i afinar que no destorbin. Sobretot si són quotidianament. I més interactuant, recollint fems, on hi ha animals sensibles i afectables.
A corbs marins i colles de gorrions trob comportaments des més propers i interactius a noltros, en tolerància, i en expressions i emocions, i són prou socials, amb personalitats, i colònies de corbs marins a prop.
Es pops, també són prou rics en expressions, a la seva manera. I no són tan socials pes redols suquí devora. No hi he vist microhàbitats complexos, ni colònies de massa pops. Pentura perquè són molt destorbats i pescats.
Alguns peixos sedentaris per aquí ja majors, vells, com ara dorades, també sorprenen per semblar tenir cadascún una història de tractes amb gents i personalitat peculiar. O per exemple ses colles dets anfossets joves, femelles, són ben encuriossits! Et persegueixen d'amagat pes redols des seus niarons, racons de descans o de festeig, o des nou canvi a mascle gros. O es verderols, que solen tendir a voler nedar devora, com desitjant patrullar junts.

Imatge

FER O NO FER AMISTAT AMB CORBS MARINS? (exemple de cooperació mantinguda netejant nedant, amb dubtes de què o a qui es reforça)
Mentre ned a poc a poc recollint plastiquets parelles o trios de corbs marins em freguen, toquen de pressa com passant. Aprofiten per capturar peix, perquè es peixos eren confiats.
I dies després algun corb marí amb bons records, potser apareix de cop solitari i saluda. I va movent-se com comediant, amistós. I si és empiucat més, ve com per més protecció a lloc adequat, a recer, solejat i aleshores sí que els he ajudat per lesions.
Per això, i evitar males puces, he de seguir més sa guia de s'autoestopista galàctic, de Douglas Adams, que recoana dur sempre una tovallola ;) És ideal per abduir mini dinosaures amfibis voladors, si semblen massa ferits i parasitats.

Imatge
(Netejant fems a Cala Rajada, aprox. 2012)

SES PUNXES AMIGUES (exemple de riscs i dubtes de reforçar amistats perilloses netejant)
A vegades es va aprenent a no fer massa cas, a.marcar sa distància de peixos amistosos complicats... Per exemple, quan es comportament de ses escórpores jovenetes, deixa de ser passiu, molt més que es típic repòs/atac /fogida, senzill i previsible.
A pics, rars, coincidesc amb alguna escórpora molts dies a un mateix lloc mooolt brut. I alguna escórpora agafa massa confiancesn i curiositat. No resta immòbil, ni tampoc ataca o fuig com un llamp. S'apropa un poc massa, neda variable, tranquil·la, amb gests similars a altres peixets curiosos o semblen com contents de tenir visita meua. Pens que tan sola deu trobar bo tenir-me com un 'peixot' grandolàs, amistós amb altres peixets.... ;)
I aleshores em va bé fixar-me mooolt en es moviments, aparences i prendre precaucions diferents. Sol dubtar en si 'inocular' cert estrés, reforç de rebuig. Un poc similar amb altres pexios que solen atacar més a nedadors passius. Com passa per exemple amb ses morenes, aveçades a rebre feedings de bussejadors variats, i intentar robar de ses boies o cinturons de pescasubs. Són peixos 'mal educats' per humans, que ja associen ets humans passius amb sos moments per alimentar-se. Això altera es seu comportament, i poden sorprendre més agressivament als qui netejam nedant pausats.


.
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: ds. juny 12, 2021 1:29 pm, en total s’ha editat 187 vegades.

Tord blau
Member
Entrades: 27
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

identificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?

Entrada Autor: Tord blau »

.

PROVANT TRUCS JUGANT I CUIDANT ES LITORAL NEDANT, GRIMPANT...
(esbós amb errors, en procés, canviant-se a sobre seu. Continua es missatge anterior)

Continuo s'esbós parlant sobre trucs que vaig provant, amb imatges meus i link a vídeo on en mostr.
:-)
TRUCS I NORMES DE CADASCÚ, INTERCANVIS, COSTUMS, CULTURA LÚDICA...
Potser hi ha moltes variables riques que anam integrant amb ets anys. Sobre com practicar, i anam interactuant, i modificant normes i gusts segons el que anam veient. Ho anam considerant, integrant, estructurant sovint ja inconscientment. I és molt positiu exposar-les, verbalitzar-les a nous aficionats, visitants... I valorar aprendre tots compartint i avançant en etnologia però sobretot en etologia, i sí, més o menys casolanes i amb erors i dubtes.
Sa vida animal és encara molt incerta i interessant, a vegades localment irrepetible.

Imatge
Foto de trucs de bosses boies en es port de Cala Rajada

.
Imatge
Foto d'exemple d'observació naturalista i etnològica: fems i descarts de pesca a sa zona. I aporten un motiu expressiu, art...

.
Imatge
Foto amb truc i art de contrast emocional, que trob ajuda a recordar millor. Es Coconar/Na Ferradura. Primavera 2021

ES TRUC DE DUR UNA TOVALLOLA
-Una tovallola!? Mmm... Tal com aconsella Douglas Adams a s'autoestopista galàctic!? A The Hitchhiker's Guide to the Galaxy? :o
Costa de dur una tovallola grossa flotant, nedant estona entre cales i voreres! Però aquest un truc va de cuidar sa natura jugant nedant! I sí, és dur dur, dur una tovallola grossa!
Per què dur una tovallola? Doncs per poder capturar aus i animals malalts, amb dificultats, ferits...
A vegades crec que algunes aus no cal portar-les a clínica, si just són enredades a fils, o sols tenen petites enganxades, no coses clavades grosses, i volen bé. Però millor consultar amb tècnics! Potser febles emmalalteixen...

BOSSA PER BOIA I FICAR ES TRASTOS DE JUGAR
Igualment serveix nedar amb una bossa estanca com boia, per portar molt pes, i tot sec, com ara un telèfon, farmaciola, documents, menjar, aigua... I un punt per flotar pot donar molta seguretat, descans...

BOSSA PER FICAR I PENJAR FEMS, CORDINO, POLITGES...
Un altre truc, per exemple, és usar una bossa qualsevol de fems fàcil d'obrir-tancar, on estotjar ses escombraries lleugeres, petites... També serveix per penjar o pujar fems pesat amb politges! I de flotador extra!
Hi ha bosses inflables, o flotadors tipus planxa o barqueta, però trob que pesen molt a terra. I amb ones i vent no m'agraden, per si es fems pot capgirar... Supòs que va a gusts, potser sí si uses cotxo, i amb mar plana. M'agrada pes fems poc voluminós, poc dens, petit i freqüent.

UNA BOSSA, PETS ULLS? ;-)
Dur una bossa on ficar fems pot fer variar molt sa predisposició a cercar, trobar, recordar instintivament i recollir fems nedant, o a ajudar aus...
Sa 'vista', sa percepció, sa memòria molt breu 'de peix'  ;)  varia si es neda amb una bossa!
Amb una bossa consider factible recollir més fems, i això ho automatitz inconscientment. De cop amb una bossa percep més fems! Se sol dir 'veig' un caramull de deixalles!
És tant s'efecte que és difícil entendre-ho si no es viu, però sol passar en fer uns quants capficos de ses dues maneres.

Imatge
Foto: Mostra es truc amb bosses on estotjar fems nedant. O penjar fems, pujar amb politges.... Amb fems de redols de vorera poc fonda a Na Ferradura. Tardor-hivern 2020.

ABRACADABRA, ES FEMS MÀGIC ;-)
Guard forces per quan arrib a sa vorera a descansar... Perquè a vegades hi ha sorpreses si hi ha confusions.
Des de fa poc més de deu anys que recull fems nedant i trescant, com deport i exercici físic de salut, per sa zona on aparegué es virotet, i a vegades quotidianament. I ja antic era bell veure com sa gent ja de tant en tant en recollia similar, sobretot bussejadors o gent trescant. Potser ara és més públic, sabut, popular, o se'n recull més. En general crec que a sa zona s'accepta i s'ajuda per això. Sobretot es jovent i infants és espectacular!
Ja fa anys que s'organitzen belles neteges populars, sovint pes  moll, i a pics van més enllà des port, pes litoral depenent d'ones i gusts.
A vegades pot confondre trobar per sorpresa un caramull de fems recollit de s'aigua i deixat provisional entre roques, o després a sa vorera, i posteriorment a un llindar de carrer. Si ve d'agrupar fems i arracerar-ho provisionalment on es pot. Sobretot si dins la mar era mig ocult, desconegut per qui hi neda o passeja sovint.
A vegades sembla màgic! I amb escepticisme es dubta, per molta gent, com pot ser que tant fems sigui d'aquella vorera tan bella i turqueta on neden o miren es fons cada poc!
Es fems tret provisionalment a ses voreres pot semblar mal paisatge, però es pot veure'l més en positiu. Com una bona expressió de què es juga i ja no és a aigua! Millor que sigui provisional allà que no anys perdut dins la mar.
És bell veure com s'accepta aquest voluntariat o lleure de cuidar netejant. Doncs a pics era minoritari, experimental, una expressió, pentura una excentricitat.
Un cop es percep millor es medi, es valora prou sa neteja i gura des litoral.
I des de moltes colles i fins es valora més cuidar es medi netejant, per lliure o organitzats, o quotidianament com a deport, exercici físic de salut, entreteniment, entrenament...

Imatge

TRUCS DE FEMATERS CAÇADORS TÀCTICS I ESTRATEGUES ;):D
Per recollir fems nedant, sense vergonyes i amb un poc d'humor, es sol triar estratègia, entre perseguir ses deixalles que suren i rompen amb ones, o ses incrustables entre roques... O segons es temps lliure, ànims, salut, llum solar, temperatura, meteorologia, corrents, orografia...
Ull a ses ones de vent, duent molt de plastiquet flotant, que acumula a entrants amb vent que arriba a terra diversos dies.
I estar a l'aguait de ses ones de fons, perquè fan accessible es fems que durant mesos o anys era incrustat, sedimentat... El remouen i el poden fer més accessible, o atracar a menys fons, almanco durant unes hores o dies.
Són unes oportunitats que cal aprofitar, per fer munts a fora, i després apropar-ho a papereres, i el gros intentar fer-ho coincidir amb serveis de recollida, o si és lluny avisar demanant ajuda.
Nedar en superfície amb equip lleuger i àgil permet accedir i recollir petits fems, amb molta freqüència, o en aigües poc fondes, intermareals, esculls, llocs on desgrimpar... Té bones avantatges a voreres abruptes!
Pes fems gros no sempre calen bosses i cordes penjant-hi amb politges. Per exemple ,amb peces planes de fibra molt pesades es pot moure ràpid si es fa com planejant, deslliçant-se horitzontals, un poc inclinades simulant una ala que planeja. Nedant veloç amb equip lleuger a sa superfície sol ser més fàcil. Això escurça molt sa recollida, sobretot si és llarga.
1620062506669.jpg
1620062506669.jpg (241.95 KiB) Visualitzat 2642 cops
Foto d'un Femsukí, que vaig recollir breument, suara primavera de 2021, pes redols de vorera poc fonda de Na Ferradura

.
INTENTAR NO CONFONDRE I DESTORBAR VIDES
Practicant aquest lleure es millora sa percepció, i es gests i tempos amb aus, peixets... Per exemple, a vegades en veure'ns, estan curioses per saber pellucar deixalles! A la llarga s'acostumen a estar passives, i amb sos dies s'espanten manco, i ens diferencien des pescadors. Igualment passa amb sos peixets, pops...
Però ja passa que a qui cuida o neteja nedant se'ns pot confondre'ns amb pescadors, bussejadors, pescasub, o furtius!
Pot ser que es peixos i aus aprenen abans? ;-)
Ses darreres temporades es vigies de sa Reserva Marina en barca molts pics crec que també recullen restes. Si poden em recullen es fems que trob nedant. Així puc continuar gaudint fàcil, perquè si buid sa bossa boia de fems còmodament sense sortir, puc perseguir més fems. I a vegades és molt avanç, si em cal sortir a buidar sa bossa moltes vegades. Sobretot evita cansar tant i quan fa fred refredar en sortir de s'aigua. Es trajecte per buidar fems també pot ser llarg, si és lluny apropar-se a una zona amb paperera. I calgui treure equip especial, diferent, d'anar terra endins a cercar sa paperera a peu. Això amb tot s'equip de nedar, i tornar a nedar aigua molts pics...
Entre tots gaudim molt més i queda més peix bell i sanot! :-)

Imatge

FITAR SES PAPERERES DE VORERA, SÓN GUAPES!
Normalment entre cales faig sortides a terra per buidar i poder reomplir fems. I va fantàstic que hi hagi on tirar plastiquets! Una paperera o cartell pot servir de referència per indicar on hi ha un munt per recollir.
Sobretot va bé coincidir a prop de punts on passen a netejar, en es final de diada. I més si hi ha papereres de reciclatge, i amb més pau final sa majoria de fems de la mar el separ, i duc fins a sa paperera que pertoca. Normalment els hi fic si hi caben, i són prou eixuts.
Però si no puc portar-ho tot? Potser fan rar, i confusions i disgust, si no se sap que són deixats agrupats a sa vorera!
Però  és IMPORTANT decantar s'esforç en treure prest es màxim de fems des medi aquàtic. Abans no degradi, perdi, incrusti sense remei... O sobretot convé recollir es fems abans que envelleixi, es rompi, es dispersi, compliqui sa recollida. O abans que se'n perdi sa pista per un altre dia recollir-ho nedant.
Si torna menudet contamina ecosistema com microplàstic o nanoplàstic... A fora, a sa vorera, tot i fer rar, és un avanç, hi ha avantatges, i es fa accessible per altres practicants de lleure netejant a peu...
És important recollir i triar recollint, i un cop tret i agrupat, i seleccionat, si vegades no es pot traginar tot a abocar a papereres... Aleshores si es deixa agrupat, convé intentar facilitar que sigui un lloc on arribem fàcil un altre dia i destorbi poc, o accessible a altres serveis de recollida amb qui es pot seguir segons horaris. I convé fer un esforç i avisar si deixen lluny o on semblen estranyes, o per evitar disgustar... També convéIç tenir planejat i establert com demanar ajuda, que pot variar segons quina vorera passi.


Imatge

PELLUCANT PAPALLONES SALADES SOVINT ;)
Si netejar nedant es practica quotidianament, com ara qui passeja, juga o entrena, es recullen plastiquets que se solen acumular amb ones de vent que arriben.
És delicat, perquè en aquests entrants hi ha vida filtradora, sensible, amb infinitat de diversitat d'animals microfiltradors, alevins herbívors que els tasten o mig carnívors que els confonen, o es distreuen, s'estressen, o afecten física mecànicament...
I si hi ha altres contaminants, acumulacions, i degradacions o entren en cadena tròfica, pot haver-hi efectes de cavall de tròia cap a dins teixits, o acumular en carnívors...
Aquests plastiquets se solen rompre i dispersar de pressa, i sovint són convertits en aerosols salats o pols, i poden anar amb ones i vent cap a terra, arribar a cocons, llacunes, aquífers...
I perseguir o tocar un nigul de plastiquets surant és molt dinàmic! Sobretot entre ones i remolins! Realment és com ewpantar i capturar papallones! Així es fa moooolta activitat física, exercici físic per entrenar! :)

Imatge

VÍDEO DES JOC / FEMSUKÍ /
Vaig fer vídeo d'exemple, per inspirar cercar i crear lleure netejant nedant.
Es pot trobar just escrivint i cercant Femsukí en es cercador de Youtube.
O provar d'anar a aquest enllaç :
https://youtube.com/watch?v=QyX3eoTSJMM&ucbcb=1

Aquest vídeo parla de jugar a es joc de es 'Femsukí', jocs de cercar i agrupar fems.
Es nom de es Femsukí ve de cercar fems (residus), i com que es lloc on es fa munt de fems varia segons ses circumstàncies, aleshores a mig joc, s'avisa indicant un bon lloc on agrupar fems, cridant fort, ràpid i tot seguit on fer munt "-...es FEMS SU AQUÍ!!!" (o suquí) o en trobar-ne es crida '--...hi ha molt FEMS SUQUÍ!' i crits similars. Fonèticament i d'enfora sonaria a cridar molt per ses platges /femsukí/! i d'aquí es nom, de voler jugar a es joc des Femsukí!
Però es nom Femsukí sonava xocant escoltat per un anglòfon, i creava rialles o confusions. Pentura sonaria com 'femme sucking'? I per divulgar-ho com a joc infantil no és trivial. O dir que es jjugadors són femsukiners també pot sonar xocant.
O també 'fems' a fora Mallorca no vol dir escombraries, sinó que sol ser usat per merda o femta animal, adobs agraris...
Es jugava segurqment amb mil noms i de moltes maneres, organitzat espontàniament, superposat en excursions i acampades de lleure, almanco ja devers ets anys setanta. Per exemple baixant La Trapa, prop Sa Dragonera, a entrants de mar, racons de bosc...

1620133928444.jpg
1620133928444.jpg (245.42 KiB) Visualitzat 2578 cops
Foto d'art humor amb fems, començant a destriar fems per tirar, i mostrant possibles objectes perduts de poc valor,, un poc destarotats. Afavorint que es recuperin si els cerquen per allà. Recollit nedant a voreres d Cala Agulla-S'Entrador. Primavera 2021

CARETA I TUB, I A NEDAR ! :)
Sa roba i equipament de visió, respiració i propulsió varia depenent de com es practica, des lloc, o sa profunditat on hi ha deixalles, medi i vida a cuidar. Però sol anar molt per gusts i trucs personals!
És important s'equip quan fa fred o hi ha fems i grumers! Convé per a nedar en superfície amb fred o moooolta estona...
Normalment preferesc usar equip de natació! Per 'nedar' se sol implicar s'impuls i desplaçament, usant braços i cames.
I millor ser previsor per si cal alenar amb intensitat...
Crec que per nedar no sol anar tan bé un patró o material de roba de snorkeling, busseig, pescasub, surf... Millor de natació!
Em sembla molt adequat usar roba de natació en aigües obertes, o a voreres pot ser millor un equip de swimrun, segons s'itinerari...
Igualment m'agraden aletes curtes, per facilitar s'impuls de nedar amb mans i capturar fems ràpid, àgil. M'agraden aletes adaptades de snorkeling modificades, retallades, perquè solen ser amb una sola més reforçada.
I preferesc tub de nedar, frontal de natació, no lateral de pescasub ni snorkeling. Permet no girar es cap per respirar, comoditat i així observar captura de fems. I atenció a netejar-ho bé, i no treure'l gaire si es neden hores i es passa netejant entre detritus, sobretot quan fa calor.
També convé almanco un guant, i una gorra major, potser un poc més lliure i retallada en es coll, a base, per evitar sa pressió en es coll amb activitat intensa, o ofegs si hi ha imprevists.
Ses ulleres les preferesc àmplies, potser de busseig, pescasub, o ses majors de natació, que permeten vista excel·lent. Potser millor ullera amb nas lliure, destapat, però preferesc sovint cobert, per compensar sa pressió a ulls, típica si de tant en tant es baixa a nedar dos o tres metres.
I a sa ullera preferesc un vidre, doncs és més resistent a la llarga. Tal vegada amb molt Sol i llum serviria una capa que tria llum polaritzada.
I uns taps auriculars ajuden a evitar fred i vent, sobretot entrant i sortint, o s'hivern. Important per higiene, i sa neteja, sobretot en zones de detritus.
Ets escarpins de natació amb un poc de sola ferma són un avanç. O també per trepitjar roques cal ses sandàlies aquàtiques de sola ferma.
Va bé prevenir amb una mica de roba especial per protegir-se. Perquè una ferida marina a dits o una cremada de grumer sol implicar dies d'estar quiet, no sortir tant per haver d'evitar sa calor i es llum des Sol a ses picades de grumer. I per això també convé farmaciola per netejar prest. I tot i que una picada de peix aranya no sol passar tant com a banyistes o surfers, va bé estotjar un encenedor o font de calor per desfer es dolor i verins d'aranyes i escórpores.
Ah, i fer una bona trunyella també evita descambuixar-se i enganxar sa careta i tub, creant riscs, o perdre cabells ;)
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. juny 03, 2021 2:57 pm, en total s’ha editat 50 vegades.

Tord blau
Member
Entrades: 27
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

identificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?

Entrada Autor: Tord blau »

.

SITUACIONS ACCIDENTALS I PROTOCOLS CUIDANT ES LITORAL LÚDICAMENT
Exemples: animals malalts/afectables/àliens/arqueologia...

(Continuant esbós anterior. És en procés de revisió, canviant, corregint-se)

Exemples d'imprevists i troballes, una mica imaginaris i amb humor creatiu, per recrear possibilitats..
Són fotos meues adaptades i editades per això:

Imatge

Imatge


Recollint fems i jugant a ses voreres, a més d'aus, i altres espècies lesionades, sol haver-hi imprevists i observacions naturalistes útils, o espècies alienes, restes perillosos, troballes peculiars...

Imatge
Atac accidental de llimac marí 'Doris Gegant Peluda'
(És humor-ficció! ;) Era un fems penjat de sa bossa boia. Pes redols de Na Ferradura, tardor- hivern 2020 )


S'ATAC DES COGOMBRES MARINS :shock: :twisted:
Un dia que passava gust i nedava recollint unes deixalles des fons a rompents, devers Na Ferradura, vaig tenir un ensurt en recollir una planxa de metall i fibra de vidre.
A davall sa deixalla hi havia aferrat i ocult un cogombre de mar, un animal dit popularment pardal de moro.
Quan vaig aixecar sa deixalla, es cogombre de mar activà es seu automatisme de defensa!
Es cogombre va començar a amollar mucositats intestinals! En tocar aigua anaven formant filaments de proteïnes, en pocs segons eren com una teranyina gegant!
Supòs que si aquests animals deixessin anar ses mucusitats intestinals quan la mar és més en calma tendrien menys efecte. Però a mi em va envoltar sa teranyina, perquè hi havia vaivé d'ones!
Era una teranyina molt adhesiva! En es principi ses mucositats sols són com uns fils deformes, gruixats i grumosos. Però amb ses ones s'anaven filant i desfilagant, i estenent cada pic més!
Si envoltessin un peix supòs quedaria frenat, incapacitat, patiria per xocs i ferides amb roques, o seria presa fàcil per altres animals. A més els afecta bioquímicament, és un poc tòxic.
Quan ses teranyines em tocaren sa roba i sa pell, sa sensació fou similar a enredar-se amb filets de cola. O com quan es vesteix una malla rompuda. Però són molts filets, i formen un esplet gegantí!
En sortir de s'aigo sa teranyina se va assecant i comprimint. I ses fibres tornen cada pic més fines, per mi més que un cabell. I produeixen sensacions rares, gairebé rasposes, van com mig penetrant o irritant sa pell.
En treure sa teranyina adhesiva de sa pell i sa roba, es filaments se van rompent un poc. I es trossets romputs des filaments secs tornen més, i molt més petits, gairebé invisibles i enganxosos.
Es trossets, són fàcils de transferir per descuit, per exemple netejant. Van fàcil de ses mans a ses zones delicades, com ara nas, boca, pipelles o plecs íntims. No sé si es poden respirar, segons flotin, o si pentura poden fer molta més irritació o reaccions al·lèrgiques.
Es trossets més fins i perduts en es principi no es noten molt, ni es veuen gaire.. Peeeero si queden molta estona irriten moolt més! I sobrrtot a sa pell més fina o llocs delicats, com ara boca, mucoses, plegs, ets ulls...

Miratú! ;) Es cogombres marins! Sa poca cosa que semblen, i pentura donarien lliçons a n'Spiderman i tot! ;)


Imatge

Alguna d'aquestes fotos serví per motivar sa curiositat i col·laboració ciutadana en observacions de natura. Per exemple a
http://www.capvermell.org/index.php/med ... i-cranques (ATENCIÓ no usar s'adreça d'email meua que s'indica en es final de sa notícia d'aquest link. No és segura, no l'ús des de fa anys)


Imatge
(Foto d'ou de tauronet, trobat netejant fems nedant pes redols de Cala Gat, s'hivern de 2020)

A Mallorca s'Associació Cayume ha acollit i recuperat ous de tauró i rajada (elasmobranquis ovípars) amb acords amb sos pescadors que els capturen accidentalment.

Imatge
(Foto d'exemple de troballa arqueològica meua casual netejant, informant tot d'una a autoritats)

Per exemple, sembla que convé un tracte diferent a algunes troballes de fems, o si semblen restes especials, com ara escombraries delicades de naufragis moderns. O no tocar troballes que semblin dubtoses, o d'arqueologia marina.
Normalment davant un dubte és millor consultar o avisar autoritats, o qui ho conegui millor, tècnics....

Imatge
(Foto de dany a troballa arqueològica per un naufragi modern, després d'haver informat des risc per rodar amb ses ones de fons)


M'agrada un protocol a sa web des GOB Menorca, i de mooooltes colles que cuiden ses voreres, i hi van cercant i recollint fems.

Link a pdf de protocol a sa web des GOB Menorca:

https://www.gobmenorca.com/sites/defaul ... tocols.pdf


.
1620223206251.jpg
1620223206251.jpg (126.85 KiB) Visualitzat 2510 cops
Foto d'exemple de troballa arqueològica meua casual. Fou fa un poc més de mig any, i m'era un dubte, de si podia ser una pedrera o gran obra antròpica, a 4-6 m de fondària.
Tot i ser una probable coincidència geològica natural, per si de cas inmediatament vaig informar autoritats des sa troballa accidental.
Em va anar bé utilitzar una localització exacta, marcant-la a una ortofoto aèria detallada, incloent sa costa, que és ben a prop.
Si no fos jna obra natural, sinó antròpica (humana) i així tan profunda, sugeriria ser una obra ben antiga, pes nivell tan baix de la mar.
Qui sap! Ànims pets entesos!

Imatge
Unes estimacions de s'evolució des nivell de la mar es darrers milenis. S'autoria d'aquesta gràfica no és meua. Vos indic es crèdits d'autoria i es link de sa font:
Bungenstock, H. & H.J.T. Weerts, 2010, The high-resolution Holocene sea-level curve for Northwest Germany: global signals, local effects or data-artefacts? International Journal of Earth Sciences (Geologische Rundschau) 99: 1687-1706.
https://www.academia.edu/2164225/Bungen ... _1687_1706

Imatge
(Foto: A vegades convé informar si netejant trobam fems de pesca fantasma de furtius. Tot i no ser pescasub de fussellers que vagin sense senyalitzar i destorbin sa seguretat quan netejam nedant. Aquest cas fou després d'avisar inmediatament de veure deixar s'art a mitja aigua pes furtiu nedant, un nedador comú allà que vestia similar i solien confondre amb mi, i no em feien gaire cas! Finalment s'art aparegué cala endins, amb un congre ja pudent, ocult entre rocs a s'arena. Cala Gat, aprox. 2012?)

Imatge
(Foto per il·lustrar una llevantada i recordar es poders i incerteses de ses ones de la.mar. Per sort podem mirar ses previsions abans de nedaf i netejar voreres! Fixau-vos en sa galiota flotant volant just davant sa punta major d'ona grossa. I una més a la dreta, que es veu a mitges, entre escumes)

Imatge
(Imprevists meteorològics greus localment. Cap de fibló primer, ja fibló després a vorera a terra, i aquí a sa foto com a màniga marina. És zona típica de pas més entre Menorca i aquí. I aquest pic diferent, vaig atenir a previsions meteorològiques, pes tipus de front que arribava en direcció més cap aquí. I vaig tenir sort de no nedar netejant! Alguns pics després altres fiblons han romput prou contruccions su allà. Cala Gat)


Imatge
(Foto d'observació naturalista. Detall de potes de corb marí mort recollint es cos. Proper a unes festes i coets, amb moltes afluències a Cala Rajada. Aprox. 2014?)


Imatge
(Vigies de sa Reserva Marina de Pesca netejant després de grans temporals que per sorpresa arrosseguen fems de pesca des ports. Nedant aquests fems em són un risc gros si els trob nedant netejant)


Imatge
(Hi ha riscs variats de fems imprevists. Pes peus i mans que afecten a banyistes i deportistes, netejant... Millor prevenir i utilitzar un guant i bones espardenyes per netejar, i fqrmaciola a sa bossa boia. Foto en Es Coconar / Na Ferradura, aprox. 2014?)


Imatge
Foto exemple d'observació naturalista durant natació superficial netejant. I atenint a canvis estacionals, de períodes de vida. A pics sa natura també crea un motiu fàcil per art i humor de sexe. Diria que passa també en general a es noms científics. Aproximadament a Font de sa Cala es 2011



Imatge
(Foto exemple de netejar fems de vandalisme repetit. A pics crea altres incerteses, imprevists humans. Per exemple perquè a pics no es sol entendre es motiu de neteja, i entre astoraments crea confusions. Redols de Cala Rajada o Son Moll, 2010?)

Imatge
(Foto exemple d'observació naturalista i danys accidentals de cadenes d'àncores, i veure evolució i impactes dia a dia en posidònia. Cala Moltó, 2011?)


Imatge
(Foto exemple d'observacions naturalistes de freqüència d'algunes ortigues o tot tipus de vida peculiar i bella, a aigües superficials, poc comunes, accidentals, i com afecta es fems. Prop Cala Rajada, 2012?)


Imatge
(Foto exemple observació en aigües superficials, de postes i èpoques, ses costums per zones segons ones i fems. Redols de Cala Rajada, aprox. 2011)


Imatge
(Foto exemple observant ses arribades de grumers ou. Normals per setembre? I aqprofitant per art expressiu amb bona complicitat jugant amb peixets. Supò que hi viuen en simbiosi detrits-defensa)
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dt. juny 08, 2021 10:07 am, en total s’ha editat 37 vegades.

Tord blau
Member
Entrades: 27
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

identificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?

Entrada Autor: Tord blau »

.

HISTÒRIES DE DEPORT 'BASURA'
Esbós en procés de corregir, canviant-se, que continua es missatges anteriors
Inclog més fotos meues, des redols i voreres per on aparegué es virotet. Qualcunes apareixien des meu vídeo des joc Femsukí, que explicava dos missatges enrere.

.
Imatge

.
UNES CAPTURES DEPORTIVES EXAGERADES :shock:
Pentura semblarà exagerat, i em fa certa reserva explicar això... Ja es diu, que és típic que qui fa captures esportives les torna gegantines! I com mes les explica més grosses i bones són!
;)
Algunes temporades, a sa majoria de jornades netejant nedant he agrupat més fems des que apareix en es munts més grossos de ses fotos que us he mostrat.
Inclús pitjor, bastants pics he recollit en un dia molt més fems que tots es munts que surten en es vídeo junts!
Arribava a arreplegar munts desenes de vegades més grossos que es majors de ses fotos que us mostr.
Per què no surt a ses fotos? Suara ho explicaré, amb alguns exemples.

.
Imatge


MOTIUS FOTO MATONS ;)
Ses fotos mostren quan ja no hi havia molts residus en temporades riques. Quan ja no era molt brut o no era arriscat distreure's. També són fotos de moments de sa pràctica més relaxats, o des final des capficos. O de quan la mar és més calmada i neta, o transparent. També n'hi ha de pauses de descans dins aigua, o quan em dedic a una freqüència de captura baixa. I apareix el més vistós per fotos, no el rutinari i més nombrós.
I altres prioritats i dificultats frenen fer moltes fotos, sobretot es fred pes vent, en sortir a buidar es fems de ses bosses boia cap a ses papereres i voreres a mig camí entre cales.

Imatge
Foto de femsukí nedant a vorera poc fonda. Sa Pedruscada, 2020

COSTA FER FOTOS DE PLÀSTICS 'INVISIBLES'!
PELLUCAR PAPALLONES SALADES INVISIBLES ÉS RUTINARI :evil:
Él més habitual de netejar nedant és capturar milers de peces petites surant. Són sovint plastiquets surant complicats de veure, transparents, i costa de fer-hi fotos. Els vaig ficant a ses bosses boia nedant entre platges. És un bon exercici dinàmic de natació! I ben activador ;) sobretot perquè es grumers que vaig esquivant solen ser-hi mesclats i camuflats. Tots són atracats per ones de vent, i per entremig dets estols.de plàstics surant hi arriben grumers. Solen ser animals pelàgics, i comencen així a perdre filaments uritcants ben ràpid, abans de morir a ses voreres.
En haver omplit ses bosses boia de plastiquets que suraven sol fer una aturada per abocar tot a una paperera. En sortir, si fa vent s'agafa més fred, i sovint me n'afluix d'aturar per fer fotos des fems. Em centr en activar es cos i moure'm, i continuar perseguint papallones :)


Imatge


RUTINES DE MOLTA MERDA I POCA FOTO ;)
Com es diu en es món des teatre, en sentit figurat, a vegades hi ha molta merda, gresca, entreteniments variats i embolics. A més d'escombraries i fems... Aleshores tot distreu tant que motiva més que usar sa càmera!
A vegades fer una foto implica haver de moure's a un lloc sense ones, ancorar o reorientar un caramull d'embalums de bosses boia, i es residus carregats que xoquen entre corrents. I una càmera és delicada, ocupa atenció observant, riscs per enquadrar imatge, i agafar fred per aturar de nedar.
Es mesos que hi ha més quantitat de fems nou normalment són ets estius. I ses tardors i finals de primaveres després de ploure també, però fems més envellit.
Aleshores sa pràctica de netejar nedant pot allargar-se molta estona, però encara que sigui estiu s'agafa fred i fatiga. Entrant i sortint molts pics sa temperatura baixa, i motiva més moure's que aturar-se a fer fotos.
Si és un dia de goig capturant fems, és tan entretingut que no pens gaire en agafar sa càmera! :)

Imatge
(foto de Femsukí nedant per na Ferradura, primavera 2021)

ABRACADABRA! PLASTIQUETS ASTORADORS ENMIG DE S'AIGUA TURQUETA :o
Es fems en trossets menuts flotants sol ser en estols, o forma línies de front, i el transporten ses ones de vent que arriben cap a terra, i acumulen a caletes i entrants.
Es fems més finets i vells s'oculten prou de sa vista en arribar a sa vorera. Sobretot uns que són com cel·lofana o trossets de bossa. Sovint sols es veuen nedant, i amb ajuda d'ulleres àmplies, respirar amb tub i experiència...
I costa molt moure es fems en arribar a terra, entre turistes i gent diguem que en situació molt informal... Ses anècdotes varien prou... I no hi sol fer ganes fer fotos entre tantes incerteses...
Es fems translúcids són gairebé invisibles des de fora. Tant que a vegades, dins ses cales es banyistes no els veuen encara que siguin nedant amb ulleres a pocs metres meu. I se sorprenen quan 'apareixen' quan jo arrib nedant amb bosses i hi ned.


Imatge
(Foto de nacra, supòs que Pinna nobilis, i femsukí. Cala Rajada,aprox. 2011?)

Per què es veuen més es plàstics quan hi soc? Pentura perquè els remen i destac. I tot i ser translúcids, a fora des llindars canvien sa vistositat, es fan més evidents. Quan són surant a es llindar des fons o sa capa fineta aire-aigua no es veuen gaire des de fora, ni nedant, si no s'hi até bé i fixant-se amb ulleres i experiència del que es cerca.
I no vaig amb sacs de fems entre ses platges i arrib per a embrutar-les. Hi entr perquè hi haurà una paperera o acabar sa diada. I per cada trosset flotant que se'm cau des sac nedant, a canvi en sol recollir centenars.
A pics ses aparences enganen, i tot i ser estiu i mostrar joia, quan ned vestit de colors llampants puc estar patint pes tremolors i fred i prioritats. Fan poques ganes d'aturar a explicar tecnicismes, i més així vestit com de clown xop :D
En arribar a ses voreres mai se sap qui hi ha, i en quin estat... I en vacances, per exemple de bon matí, sol haver gent que empalma sa revetlla en un estat prou 'informal'. I em costa triar fems i fer fotos des fems entre gent mirant. O hi ha gent que em vol fer fotos a mi sense preguntar. Hi ha moltes confusions, i de molts idiomes. O antigament era comú que penséssin que jo era un pescador furtiu. O un servei laboral de neteja amb rols i obligacions de servilisme cap a es visitants a platges.
I hi ha situacions ben divertides, però amb fred en es coll i mandíbula costa de parlar, i convé reservar forces per gaudir més en sortir de s'aigua :)

Imatge


.
ACUMULACIONS EFÍMERES A VORERES DESINTEGRADORES, CREADORES D'ESCUMA I AEROSOLS DE FEMS :twisted:
Per mi alguns fems que suren a ses voreres es degraden prest si ja hi arriben fins i vells. Hi solen acabar acumulats a entrants i calonets, agrupats per sa força de ses ones de vent arribant cap a sa costa. I formen línies o estols estacionaris, segons equilibris entre ses ones de fons i de vent.
Sa degradació accelerada d'aquests fems a ses voreres pentura té relació amb es lloc. Potser per sa rompent d'ones i voreres, o per patir més xocs per fluir diferent, ser més agrupats o calents... O qui sap, tal vegada sa microvida que els colonitza superficialment, en aquestes condicions contacta més, creix o varia.
De fet a vegades a ses voreres surant trob plàstics grossos que són tan degradats que es desfan entre es dits.
És sorprenent com degraden de ràpid i desapareixen de sa vista. Fan com un adéu en dies, en un dia o hores. Com un símil de tal com fan es grumers que arriben prou a sa vorera, que entre rompents i acumulacions moren. Primer sembla com què dormin i desintegren es filaments, i després es cos en una espècie d'escuma.
Totes aquestes restes de plastiquets degradats tornen com una capa ben fina, per mi mesclats com en u a escuma de proteïnes o orgànica a sa fase o capa fineta entre aigua i aire. Des de terra aquestes escumes són ben vistoses, m'encanta veure'n es procés. O també veure si creen bancs estacionaris a uns metres de sa vorera, per joc de forces entre ones de vent i retons d'ones de fons. Són similars a ses escumes típiques d'altres restes orgàniques i que seguesc manco.
Ses escumes amb microplàstics i nanoplàstics i altres brutors i detritus també solen tornar a terra, en aerosol amb so vent, com espurnes salades. Ja fa anys que s'estudien, per exemple amb cates, amb una espècie d'aspiradores gegants. Com en una metàfora o rondalla, són com pescadors de brises marines! :)

.
Imatge

.
INTENTANT FITAR FEMS VIATGER 8-)
Per mi sovint es fems que sol recollir són arribats de fa poc, però ja eren vells abans de banyar-se a la mar. I arriben a la mar en decantar per vents i pluges. D'acumular-se a pluvials,
torrents, i raconades a voreres properes.
Els plàstics que a vegades vénen de mar endins, i apareixen a ses voreres, van arribant segons ones de vent i corrents. Però alguns per mi vénen de cop, perquè crec que són pescats lluny, massivament, i poden ser apropats en caure d'embarcacions, en destriar peix o ordenar i aclarir ses cobertes.
Pes fons hi ha també molt de fems, dens i pesat, i d'algun es pot intuir s'origen. Per exemple resta molt residu per abocaments d'obra, per reformes urbanes o d'equipaments nàutics.
Es noten prou es fems de ses festes a voreres, o en haver-hi majors afluències puntuals de visitants de turisme, es dies festius. I per mi també hi sol coincidir algun vandalisme quan acaben i dispersen.
I ets accidents nàutics o ses torrentades grosses destaquen per aportar grans quantitats de fems, voluminós, que perdura i es va dispersant a poc a poc erosionat.

.
Imatge
(Na Ferradura,. tardor o hivern 2020)

.
SA RONDALLA DE CALA CAPOLADORA :twisted:
Hi ha caletes estretes i allargades de roca que funcionen com trampes per mantenir es fems dins elles, i anar-ho i triturant. Per exemple si són perpendiculars a sa línia més o manco recta des litoral. O si formen una línia de litoral estretint-se com un embut. I si són orientades a rebre ones des vents predominants. I protegides d'altres vents que traurien es fems de dins sa caleta cap a mar més obert, amb barreres de vent com estar baix penya-segats de roca alta o edificacions.
Es fems que hi arriba no surt gaire, es va acumulant capolant i degradant fin ser pols, que després dispersa pes fons i ja entra a altres dinàmiques i corrents. O si sura, ja torna mesclat amb detritus flotant, formant escumes i volant cap a fora cala, cap a terra...
Aquests aerosols que arriben de la mar amb micro i nano plàstics ja fa temps que s'estudien, per exemple es controlen punts de ses voreres, on se situen una espècie de 'filtres, que fent broma semblarien unes aspiradores de vent marí. ;)



.
NEDAR ÉS UNA FORMA COMPLEMENTÀRIA DE NETEJA D'ESCULLS :D
Un embarrancament, si ha deixat milers de residus petitets, dispersen, erosionen i costen de trobar i treure. Per mi no se solen acabar de recollir del tot si embarranca i es romp a una zona poc fonda d'esculls, o caleta estreta, de rocams i multitud de raconets poc fondos.
Sa labor de qui hi deu fer feina netejant es deu complicar si cal esperar una calma de la mar, per actuar barques, bussos professionals...
I entre deportistes o voluntaris no sempre hi ha qui duu equip per transport de fems dins s'aigua.
I cal sort i constància, poder aprofitar ses calmes de mar. I estar a l'aguait, per aprofitar ses finestres de ses oportunitats, quan es remou el que no es veia, o era empotrat, infrustat...
Per exemple ses calmes després que ses restes incrustades o fondes són remogudes amb ones de fons, després de sa mala mar. A pics la mar és incerta per fer grans plans de tants recursos, o mantenir-ho estant a disposició terminis llargs.
També hi ha costes que van canviant temporada d'usos, i qui o com ho neteja, i si es passa esporàdicament netejant en barca o a peu, i camions, tractors...
A ses caletes i voreres més desertes se sol notar molt quan es passa a netejar.
Ets entrants poc fondos, ses caletes abruptes properes i poc visitades és on no s'aprècia sa neteja o sa brutor, no es valora, i s'hi acumulen fems. I regularment poden rebre aportacions per corrents o desde terra.... Poden estar continuament i durant dècades així, aportant discretament pols de fems triturada a la mar!
Aquests racons discrets entre platges és on sovint tenc sort per trobar i fer grans munt de fems suquí ses voreres. Per poder jugar a Femsukí, i cuidar es litoral, practicant com a lleure, esbarjo, deport d'exercicis saludables pes medi, nedant, trescant i grimpant.

.
Imatge

.
FEMS QUE PUJA PER ETAPES :)
Es resultats de recollir nedant mooolt de fems com a deport quotidià no es sol divulgar, o no es coneix ni percep gaire.I qui passeja, si no ho sap, si veu munts de fems per sorpresa, a pics tampoc no sol saber que vénen de fer deport de recollir i agrupar fems nedant.
Es fems que han sigut capturats i deixats provisionalment a prop de la mar, a vegades des de fora pot semblar erròniament que s'han mogut per ses forces de ses ones.
Per exemple, vegeu un article que explica prou bé això, per una confusió així, a
http://capvermell.org/index.php/agenda/ ... 30-08-2020
Parla sobre es fems que vaig anar traient d'aigua d'una embarcació embarrancada i triturada per ses ones, a prop Sa Punta de S'Entrador, i Cala Agulla.
I un altre article a
http://capvermell.org/index.php/actuali ... -ferradura
parla de restes d'embarcacions embarrancades i moolts de restes capolats per ses ones, a prop Na Ferradura / Coconar. A s'article es relacionen amb sa força d'ones de temporals.
Aquests caramulls prop Na Ferradura són de quan hi havia relativament deixat poca quantitat, perquè allà i pes voltants havia agrupat munts de fems i objectes moooolt majors feia pocs dies o setmanes, en diferents tandes de treure'ls des fons marí per etapes. P. ex. es pals principals des veler. :shock:
Ho havia anat pujant a poc a poc durant mesos. Alguns munts foren de desenes de vegades just abans de ses fotos. I de milers de trossets. Es volum totals des munts eren de desenes de vegades, i peces moooolt majors.
També sovint apareixien així dispersades qualcunes restes pes fons, més devers Na Ferradura o cap a Son Moll. I es munts eren similars, i es feien més cap allà.


.
Imatge
(Foto detall de part d'una captura d'una persona mariscant a Es Coconar, /Na Ferradura, i m'indicà que era per a peixeres per a educar infants)

.
VIDA VULNERABLE I AFECTABLE A VORERES I ESCULLS PECULIARS
Es Coconar / Na Ferradura és una zona de vorera de vida rica especial, plena d'esculls, roques, graves i platgetes de pedretes. Hi té infinitat de raconets i cavitats amagades i laberíntiques poc fondes.
Sa part a flor d'aigua, intermareal, té sa típica tenassa, i sa seua pedra que fa com una crosta blanca. I aquí sovint és de tenassa viva, creada per aquesta espècie de cucs i algues.
Ses tenasses i ses seues crostes blanques vives són molt delicades a certs mals. Si les trepitgen persones visitants caminant o banyistes ocasionals.
Sa vida filtradora es pot afectar amb sos residus d'obres, com ara es reble i àrids. I sovint i quotidianament hi ha abocaments a aquestes voreres des de pluvials, per exemple de productes de neteja, avaries de clavegueres, o brutors de terrasses i carrers. I igual alguna afectació greu des de la mar, per exemple ses embarcacions, sobretot ses antigues, que perden oli o combustible més sovint.
Aquesta tenassa és una espècie protegida per normes, reconeguda com a vulnerable.
A flor d'aigua entre cocons hi ha infinitats d'altres espècies filtradores o delicades. Algunes pugen a sa vorera i es mostren quan varia la mar, o ets animals pugen per reproduir, menjar...
A aquestes zones són ben abundants sastres, caracoles, cornets, ermitans, crancs, cogombres, eriçons, ortigues, ofïures... I de tant en tant sípies, algun popet, i mooolts peixets, gambons, gambetes, i peixos reposant.

.
Imatge

.
Inclús hi ha alguna colònia de corall de madrèpora. O també hi van apareixent i afectant nacres rugoses joves.
Entre ses graves i pedres i aigües someres hi ha microhàbitats rics i ideals per reproductors, inclús amagats a davall.
Aquí hi ha moltes afluències de visites puntuals i esporàdiques de turistes i banyistes explorant. Alguns pocs hi marisquegen, entre banys, capficos i deport explorant voreres.
Hi ha qui va ficant animalons a bosses o poals. Per exemple cranquets, gambons, ortigues, eriçons, pellegides, cranquets ermitans, caragolins, sastres, cornets, ofïures, sípies, gambetes, popets...
Aquests animalons són estressats en ser visitats o manipulats, pescats... Sovint no es retornen a la mar. Els maten per fer esquer de pesca, o enriquir gusts per brous a casa. I per a decorar peixeres, a pics potser educatives.
És delicat perquè es van sumant afectacions entre visitants.
També alguns practicants creen model, sense voler o obertament. Alguns juguen així sovint, dia festiu darrere dia. I a pics es visitants menys coneixedors fan grans captures, omplint bosses.
Sovint aquestes captures d'animalons mariscant són en mesos delicats, de reproduccions. En època reproductiva, es mesos de veda de mariscar, quan és millor no destorbar massa aquests entorns. Just que ens hi atraquem massa netejant o movem pedres els podem destorbar.

Es fems capolant i sobretot certs abocaments contaminants habituals, afecten aquests baixos de mar. Si hi ha deixalles que amb ses ones decanten i flueixen diferent, aquestes fereixen, i si perduren poden destorbar sa vida durant anys.
Aquest entorn inclou i afecta es descans de peix reposant, festejant, o es malalt i postes a raconets. I hi ha recers amb infinitat d'escoletes de peixets i guarderies de cries.

.
Imatge
(Foto d'intentar collir un fems d'anella de llauna refresc i una morena va venir curiosa)

.
MARISQUEIG I JOCS DE PESCAR. TURISMES, LLEURES I JOCS SIMBÒLICS A ECOSISTEMA LITORAL
Es lleures a s'escapada de dies festius s'intenta variar sa rutina quotidiana. Variar de lluites i estrès, o un entorn repetit i urbà, humanitzat...
A vegades aquest lleure s'expressa en tendències més èpiques, rudes o amb certs punts de jugar a supervivència. I de recordar costums antics, un poc d'etnologia o records bons de costums de vida marinera casolana.
Si no hi ha prou mesura en aquest lleure, o hi ha tanta visita, es pot incidir en espècies vulnerables o afectables.
A vegades convé mirar amb perspectiva, com evoluciona sa resta de mar i ecosistema, i ses altres voreres.
Convé mirar si es qui juguen ara de nins podran jugar de grans en es futur, si hi haurà esculls...
Encara que no es passi fam ni penúries, jugant o fent deports, en alguns punts i moments, aquesta lluita es sol recrear. Just per passar gust o motivar, reviure costums i habilitats...
No és rar que a sa nostra societat aparegui aquesta tendència a simular, i transformar algun detall de com és s'entorn o sa vivència, recreant cert misteri o saber ancestral. O es reviure un costum etnològic de cultivar i mariscar. O tendir a ser èpic, de lluita, competitiu, o fins i tot d'aventura de supervivència....
Pot ser dur per s'ecosistema a llarg plaç, encara que sigui un simulacre, un instant emotiu. Si es repeteix i copia per masses visites, es turisme massiu com a sa resta de litoral.

.
Imatge
(foto agrupant fems.de fons a vorera poc fonda, pes redols de Na Ferradura. Primavera 2021)

.
PUJANT FEMS EN MÉS ETAPES, ES CREA MÉS CONFUSIONS
Explic un poc més com vaig agrupar fems dets embarrancats a Es Coconar, perquè sovint es van pujar des fons marí nedant i trescant per etapes, que de fora podia crear més confusions.
Es temporals d'abans de ses fotos i ses restes que mostra s'article, afectaren en altres sentits. Perquè allunyaren moltes de ses restes des fons proper d'esculls, o els desincrustaren, i ho veig aprofitar. També unes restes les havia deixat entre roques en algun moment, com en una etapa durant un jorn. I altres restes gegantines sobresortiren. I es removien a s'aigua dies i setmanes abans, entre esculls, però calia treballar dins s'aigua amb un poc de fons, havent de desembolicar mirant amb careta i tub. Era un embolic de cables, cordes, estructures rompudes, encavalcades i submergides.

En un jorn, primer anava apropant estratègicament fems segons prioritats, des fons llunyà i esculls cap a fons proper i accessible. Després entre roques, o a sobre uns instants...
I un cop fora, intentar que sigui a recer d'ones o travelades. Quedava un caramull més o menys assegurat. I si un munt s'estenia si podia semblar interessant per curiosos, culejadors o pellucadors.
S'estenia per deixar clar a la vista què no és res de valor. Per evitar que es pellucadors habituals amb presses o deixadesa deixin restes molt més desordenades, i creïn algun risc extra.
Aleshores ja acabava un jorn!
:)
En altres jorns ja, es fems que era assegurat en sec es va pujant per etapes cap amunt, fins a un llindar des passeig. A pics on es van fer ses fotos de s'article dit suara d'Es Coconar / Na Ferradura.

.
Imatge
(Femsukí calonets avall carrer Can Patilla i Sa Regana Blava, primavera 2021)

.
FER O NO FER MUNTS DE FEMS... MIL DUBTES I ANÈCDOTES
Hi ha molts condicionants. A pics també es deixa pendent si hi ha prioritat per treure'n més, o no es pot dur tot, o és banyat, brut, per triar, o cal guardar esforços per a fems a s'aigua o que és especial, i que no és per papereres, perillós, inflamable, de líquids molt contaminants, explosius com bengales de senyals, objectes personals de possible valor sentimental pels naufragats i que coincidim just quan recull.
Es llocs on es deixen munts també varien segons indicacions, de quan i com es recolliran després. O ses molèsties i riscs que creen. I segons ocupacions de terrasses. O si s'esperen ones grosses...
Si es deixaven es munt de restes molt avall, a vegades no es recollien per serveis de recollida, o es torbaven setmanes, però així es fems destorbaven manco.
I sí, algun cop apareixen vàndals i els llençaven de nou cap avall. I com que dispersaven es fems lluny, i desordenat, aleshores en quedaven per allà avall, i sí que semblava que havien arribat en onades. Ehem, vandàliques...? ;)
Per això també a prop des dies festius no sol deixar gaires munts de fems cap a es carrer. Ha succeït un grapat de pics, pocs, però anam agafant trucs. Sol passar més a altres punts, o per fems que ja havia arribat inicialment a la.mar com un acte de vandalisme.

Imatge
(foto de muntet de Femsukí nedant prop s'arena de Cala Agulla, primavera 2021)

UNES DARRERES INFOS DE FEMS D'EMBARRANCATS A ES COCONAR - NA FERRADURA
Ja queda poc fems des primer veler embarrancat a Es Coconar, a prop Na Ferradura aquell estiu. Vegeu quin era des dos, a article d'aquest link:;
http://capvermell.org/index.php/actuali ... -ferradura
Gran part de s'estructura i casc es va retirar per bussos i embarcacions. Però pes fons quedà després durant mesos el que, fent un símil, podria semblar com si haguessin buidat es contingut d'un habitatge amb estudi, cuina i banys, i amb garatge nàutic o taller inclòs. Ses primeres setmanes em vaig centrar en el més contaminant (pots de pintures, olis, dissolvents, coles, electrònica triturada, escumes...) I capturar nedant infinitat d'objectes personals que suraven fins passat Na Ferradura cap a Son Moll. I entregar i estendre'ls amb sos nàufrags francesos, una bella família, que eren ja relaxant a terrasses de restaurants suquí. Es mesos següents vaig recollir molt, i més o menys ho diferenciava prou des segon veler posteriorment embarrancat just allà.
Des segon veler embarrancat aquell estiu just aferrat, ni a deu metres lluny en Es Coconar, ara queden també algunes restes. És es veler que explicava abans, i s'enllaç d'article sobre restes a llindar des passeig.
Entre esculls, des dos velers, a flor d'aigua o poc més fondo, el que queda és molt dens i molt pesat. Per exemple des segon queda el que crec és part d'un motor interior entre esculls poc fondos, aferrat a una peça de casc poc densa que fa vaivé amb ones, amb una punta que a vegades surt a flor d'aigua.
També d'aquests dos embarrancats hi ha alguna cosa per parts més exteriors i fondes. Hi ha encara entre esculls a poc fons, devers un metre i mig, el que em sembla era un motor fora borda des segon veler. I unes poques peces grosses i denses des cascs a uns pams de fons entre esculls.. Una d'elles, una peça blava grossa i densa és ben visible, surt a fotos que fan es passejants, perquè surt molt per sobre aigua i esculls.

Gairebé totes ses altres restes des dos velers ja s'han netejat. Fins i tot sa majoria des trossets de fibra de vidre des cascs de pocs centímetres. Per sort pets animalons filtradors ja s'ha pogut netejar prou entre esculls aquestes restes d'embarrancats. Ja no els destorbaran durant anys molts des trossets erosionant de metalls i vidre, fibra de vidre i molts més contaminants variats capolats. :D

Imatge

FEMS CAPOLANT-SE A VORERES VARIADES
Uns altres exemples de fems d'embarrancament que vaig trobant i surten a fotos que mostrava, és per exemple per devers Son Moll i Sa Pedruscada, a Capdepera. Hi havia moltes restes disperses d'una llanxa cremada navegant per allà, no fa massa anys. Em sembla que ja queda poc, almenys a la vista, o fàcil de treure, i cal anar mirant quan es remoeuen.
Fins i tot a Son Moll, a gairebé tocar arena hi ha hagut durant anys, i ara supòs, un ciclomotor enfonsat, ben incrustat, i mig ple de concrecions de calç i detritus.
També hi ha algunes poques restes que van apareixent de s'esfonsament i embarrangament devora Sa Punta de sa Pedrera o S'Entrador, es 2020.
I alguns més, per exemple d'una altra embarcació baix carrer Can Patilla...

Imatge
(foto atinant a plastiquets surant mentre jugava Femsukí nedant)

UNA OBRA DE MIRÓ BAIXANT CARRER CAN PATILLA? ;)
Entre Cala Lliteres i Cala Agulla, hi ha un calonet o entrant llarg i estret, situat davall de pluvials, baixant i prolongant es Carrer Can Patilla, recte fins a la mar.
Allà s'entrant o es caló és orientat a ses ones de components nord, i es va estrenyent, entre penya-segats que protegeixen que surti de dins s'entrant amb d'altres vents. I ses ones acaben fent un rompent en una costa de blocs i roques desordenades. És una cala on molt des fems que arriba no surt, queda i va triturant, i no surt fins a ser pols fina...
Allà hi van arribar unes restes d'embarcació. I es van rompre en milers de trossets, surant o enfonsats. Per mi devia ser des de novembre -no record ara si era desembre de 2018... I pes gener, en veure-ho passejant astorava! Era un caramull de restes capolant-se amb es xocs de ses ones i es rocams...
I quan es veia es deia Uuuuroooo! Quin berenar! :(


Imatge

Era mooolt fems endinsant-se i embolicant-se per dins forats, fent una sopa pujant i baixant segons temporals...
Aleshores allà hi vaig fer moltes recollides de fems, agrupat per etapes, pujant... Sobretot sa que vaig practicar a peu netejant entre gener i febrer, a sa zona de roques, grimpant i trescant. I variava sa recollida segons dies, a mesura que es desincrustaven i alliberaven de roques amb onades de temporals grossos.
Durant gairebé un mes en aquests penya-segats hi vaig deixar un itinerari marcat amb mooolt de fems, com un circuit lúdic. Marcava corriols, donava accessibilitat, delimita o marcava punts amb exposició a riscs de caure, i ajudava a fer algun pas entre blocs i roques. Anant des des restes incrustats a es buits entre ses roques des calonet allargat i estret, a davall es penya-segats, i cap amunt fins just davall es passeig, on es podrien recollir millor a peu pla i camionetes...
I fou divertit i amb anècdotes variades. Per exemple, algun caramull i senyals que hi vaig fer semblava art modern! Eren amb escumes de suros sintètics de colors, ben grosses i rodonenques, erosionades i polides. Per mi semblà bonic i a qui passejava els recordà una mica ses escultures de Joan Miró! ;)
Per mi que cap a mitjans o finals de març altra gent va pujar es munt qje jo ho havia deixat ben amuntegat, protegit de vents, a uns pocs metres trescant un rost a peu, davall es passeig. Supòs que ho degueren ficar a camionetes, perquè hi havia mooolt fems.
Però encara reapareixen fems des cas, sortint d'entre roques a sa caleta dins la mar. No s'han acabat encara, i aprofit quan s'han remogut amb ones de fons.

Imatge

ES GEGANTS D'EN WALL·E :D
Quan netejam com a lleure o se'n fa art, ens recolzam a ses espatlles des qui ho practicaven fa molt temps.
Netejar com a exercici físic de salut, entrenament, deport i activitat física de quotidiana per mi es feia fa molt. Però pentura més com activitat experimental, minoritària o poc divulgada. I fins i tot un poc minoritzada per altres, evitada o tractada com una excentricitat, que s'ha anat acceptant i no es tanta timidesa en mostrar.
Antigament, si es jugava i recollia fems per lliure sovint era poc sabut públicament, o no es publicitava, o no es veia tot a mitjans massius.
Sa gent que netejava així, i ho practicava més sovint potser era un poc minoritària, inclús marginal dins àmbits ambientalistes o d'esport i lleure.

Netejar per lliure a pics tornà quotidià, derivat i ampliat des des jocs i costums, cultura... Potser per segons qui entremesclat amb records i instints incerts, de rondalles i sabers ancestrals apresos de menuts. Com un missatge dispers des temps llunyans, de costums i haver escoltat de creences de fades. O d'esperits i éssers mitològics i deus... Caramulls de figures simbòliques de ses relacions i equilibris de forces de sa natura.
Hi ha orígens i evolucions per totes bandes! ;)

Imatge


Per exemple, ses llegendes i creences influïren a artistes, i aquests a periodistes i escriptors, i a moviments com es romanticisme. I vet aquí que en mesclar-s'hi sabers de ciència, naturalismes, i universitats i poders, pot aparèixer qualsevol cosa, tan grossa com un Parc de Yellowstone!
O qui sap si una crisi econòmica llunyana, i ses seves guerres i es seus pàries i viatgers, poden haver engrescat moviments hippies, eco llibertaris... I entre tantes relacions, haver recalat i experimentat a Balears i fomentat s'ecologisme suquí. I pot aparèixer qualsevol cosa, tan grossa com un Dragonera Lliure!
Sa cultura i ses expressions va fent camí i recordant, i es renoven sabers i models. I pot anar vestida de moltes maneres, de jocs de nins, cançons i contes o com indústries d'arts, per exemple. I són eina per a educar i recordar millor, amb figures retòriques, metàfores per simplificar, i cercant recrear emocions. Però cal anar alerta amb ses representacions i que siguin ben guiades. No passi com un film d'animació infantil d'aventures i desventures de peixets, que va esgotar ses existències d'alguns peixos exòtics.
Sa cultura lúdica va evolucionant, i sa seua expressió. I es models, valors, i ses seues indústries culturals i d'art.
Aquí un exemple, és un enllaç a un curt divertit, de netejar platges jugant, relacionat amb videojocs, des Hungry Shark World:
https://youtube.com/watch?v=ajjmDJK2hDg&ucbcb=1

O per exemple, es famós film de Wall·e, també és ara a videojoc. Aquí un enllaç que mostra en vídeo es joc:
https://youtube.com/watch?v=5UGQTPdqUmY&ucbcb=1

O sa cura de sa natura i ses llegendes de relacions cooperatives amb ella inspira art i indústria per a més majors.
Per exemple, en es film 'Lady in the water' es rememora constantment a ses rondalles ancestrals de ses forces i éssers de sa natura més marina o aquàtica, i com evolucionen a sa literatura, i impactarien a sa societat.
Aquí es pròleg de 'Lady in the Water':
https://youtube.com/watch?v=k_0gFS_njgI ... =1&ucbcb=1
O quan parlen una mica de contes perduts:
https://youtube.com/watch?v=XWdk6J-6g6U ... 15&ucbcb=1
O s'escena de s'escriptor que, inspirat per sa nimfa, fomentaria s'evolució de sa humanitat cap a una relació més cooperativa:
https://youtube.com/watch?v=dkKodA_BgZY ... 35&ucbcb=1
O un altra escena de redempció i cura ajuntant sa gent diversa:
https://youtube.com/watch?v=Wb2fhkh98EU ... 62&ucbcb=1
I una peli anterior, sobre medi marí i un missatge similar, i més visual i senzilla potser, era The Abyss. Vendria a ser com si ses nous de mar ens recordin què és valuós. Curiós perquè es Ctenòfors, es desconeixen prou, i tenen un sistema nerviós evolutivament mal de situar! I no sona rar que haguessin evolucionat ocults pes fons? uuuuh! ;) A sa peli, tant com per ara venir i, amb tecnologies misterioses, ensenyar a comportar-se a ets humans que ens barallam. Aquí un link a una escena que he vist:
https://youtube.com/watch?v=jLna_E0FKrM&ucbcb=1

Imatge

JUGAR NETEJANT, VA DES VOLUNTARIAT I S'EDUCACIÓ A ES DEPORT QUOTIDIÀ I ESPORTS
Fa unes dècades, a ses sortides de lleure i excursions infantls i juvenils es solien 'organitzar ses neteges des medi superposades a moments de descans, o en arribar i partir. I molts nins practicants d'esplais o escoltes ho continuaren ja quan han sigut grans. És un costum, intentar deixar es lloc visitat més polit de com es troba.
Igualment colles d'esports com espéleo, sortides de naturalisme, ecologisme, excursionisme, torrents, activitats subaquàtiques...
Podia passar durant passejades, en córrer per complementar un entreno creatiu. O en anar a fer diada i nedar a un lloc on volen fer net per fer guapo. I moltes excursions per passos bruts, anant a fer torrents fer neteges de torrenteres, i a certes sortides a coves. O a ses visites puntuals per activitats a acampades, camps de treball, encontres...
I sa gent que anava a fer sortides grosses, després entrenava o practicava sovint igual, però per lliure i poca gent, entre setmana. I hi superposava i transferia netejar en altres accions, exercicis físics, deports...
També netejar se solia anar alternant amb diversitat de sortides setmanals en estius o vacances, on cooperar, visitar amistats, fer bona gresca i experiències, mostrar novetats i passar gust i relaxar o distreure's...
Si es tenia afició en netejar, o s'havia passat gust en companyia, a poc a poc es sabia, i es rebien més infos i per costum ja s'anava on demanaven ajuda boca a boca, o just per passar gusts, i afectes còmplices per tornar a veure es racons estimats ben guapos.
Per això per segons qui no era tan puntual i esporàdic, sinó que es tornava quotidià, com entreno o salut, deport, exercici físic quotidià, i no sols caps de setmana.

Imatge

ES GEGANTS AMB UN POC DE SUCRE SÚPERCALIFRÀGIC :D
Recordau sa cançó de na Mary Poppins que endreçava tot amb un poc de sucre? Per si de cas, afegesc un link a s'escena:
https://youtube.com/watch?v=Cy-6DoO_xKM ... 2E&index=6

A sa nostra cultura, a més de netejar amb deport es cuidava es medi directament de moltes formes! Es cuidava es medi de mil formes, i sovint ens recolzam a ses seues espatlles per fer-ne de noves.
I en molts moments... Alguns esporàdicament a activitats lúdiques festives i diades ben variades. O com activitat superposada en moltes sortides o passejades quotidianes pes redols de casa, com un entreteniment o costum més a ses sortides més freqüents i amb menys gent.
I es feia de tot, com ara a poc a poc anar arreglant camins estimats o apreciats i útils, poc practicables. O endreçar fites, bots, passadors, indicacions... O moltes casuístiques de cuidar petites de plantes o arbres en risc o i plantar a poc a poc reforestant. O marcant tornalls d'espais i itineraris per activitats puntuals, jocs... I experimentant exercici físic o entreteniment a horts educatius o artístics, jardins, tallers de manualitats a lo gros a voreres i boscs... O murals i expressions i protesta que no afectin, i impliquin exercici físic. O passamans per passos efímers, per accessibilitat i millores a entorn per a qui fa altres activitats.

Imatge

CURES AMAGADES DE MALLORCA ;)
Però no se saben moltes modificacions o millores per s'entorn o ecosistema que es fan anònimament i quotidianament. Potser antigament gairebé totes, o sa majoria de llarg. Moltes no les hem vist, o no les percebem, ni les sabem apreciar.
Per exemple sa gent apassionada d'equipar vies d'escalada crec que sumava mooooltes hores.
En certa manera anaven cuidant es medi en seguretat i accessibilitat, a més de crear recursos esportius. I són amb molt valor si en triar es lloc o s'època d'escalar ho feien amb criteri naturalístic, atent a afectacions futures, afluències...
Segurament hi ha hagut moltes altres passions intentant ajudar directament o indirectament es medi i ets ecosistemes, per lliure o organitzades, que després sa resta de gent no les sabem, ni les sabem veure!

Imatge

ESCAMOTS INFANTILS ESPIANT POLÍTICS CAFETERS, AMB PALA i GRANERA :shock:
Un exemple antic més, és un cas curiós de 'neteja' jugant i espectacle, que fou una protesta, una ajuda indirecta, simulant fer una neteja directa. Era com surrealista, desconcertant a primer cop d'ull...
Fou una evolució de netejar realment espontàniament en esplais, alternant mesos i temporades, cap es principis dets anys 80s.
Decantà a fer com unes performances, expressions de grupets de nins netejant ets carrers de Ciutat.
No record gaire es motiu de ses performances, em sembla van tenir efecte pràctic.
Per mi, no record bé, aquell pic demanàvem potenciar més es reconeixement de sa neteja viària, i que es fes diferent sa feina i condicions laborals de netejar Ciutat.
Era ben entretingut I lúdic, netejar ciutat fent performances davant Ajuntament, Consell i Parlament, i front ses cafeteries on per 'casualitat' hi havia polítics. O ja posats, es nins ens engrescàvem, i anàvem de pas més enllà del previst pes majors, on trobàvem que tocava fer més humor i escarrufar algun cafè, copa o puro 8-)

Imatge

.
Imatge
Foto de fems que vaig trobant. Qualcun és massa incrustat, com aquest carretó de supermercat. A s'estatueta religiosa li faltava sa mà esquerra. Fou 'adoptada' amb apreci pes vigilants des Club Nàutic. Jo la nom "Sa Verge de tenir mà esquerra" en sentit figurat, i així, torejant tot amb una mica de mà esquerra ;)


Imatge
Foto de femsukí nedant a Cala Rajada, aprox. 2011? ara no ho trob s'any. L'amo des ca pentura afinaria s'edat :)




Imatge


.
Fitxers adjunts
1620510603230.jpg
1620510603230.jpg (205.51 KiB) Visualitzat 2226 cops
1620412271184.jpg
1620412271184.jpg (6.09 KiB) Visualitzat 2323 cops
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. juny 10, 2021 9:30 pm, en total s’ha editat 123 vegades.

Tord blau
Member
Entrades: 27
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Re: identificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?

Entrada Autor: Tord blau »

.

.
CUIDAR LITORAL, NEDANT i +DEPORTS d 'BASURA'
Avís que en es missatges d'abans, ets esbossos suquí amunt, he millorat alguns errors a es links de vídeos. I he afegit fotos. I ampliat text, i dubtes ♥ i errors ;)

Està per reordenar! Ho estic renovant a sobre seu. Són esbossos, com de notes a pinzellades que es rectifiquen.
Ho public a sobre cada pocs minuts per evitar pèrdues accidentals. Es text és editat a pantalleta tàctil amb mooolts errors, i és encara feixuc, de lectura poc clara. Escriure-ho en obert motiva, i tot i ser amb errors pot inspirar i trobar dubtes.

Pentura millor fullejar ses fotos! ♥
O mirar es vídeos i es links, pot ser un bon deport! ;)
Gràcies, fòrum GOB per s'espai! Bona primavera, desig passeu gust! ♥
:)

Imatge
Foto de jugar a es joc Femsukí nedant. En Català, a variants dialectals de Mallorca, comunament en Mallorquí 'fems suquí' vol dir 'escombraries aquí'

.
Hi parl d'un tipus de pràctica peculiar de cuidar es litoral netejant jugant, que es superposà amb sa troballa des virotet d'aquest fil des fòrum.
Aquesta forma peculiar de cuidar es litoral és un lleure, esbarjo, deport, no esport estandarditzat. És sovint un joc una mica més cooperatiu, inclús pes medi, i de lògica interna variable. D'antic el coneixia similar amb es nom de Femsukí. En Català, a dialectes de Mallorca, en Mallorquí "fems suquí" ≈ "escombraries aquí". I jugar a femsukinar bàsicament és cercar i agrupar fems lúdicament.
Sol cuidar es litoral lúdicament així, netejant i combinant alhora nedar, trescar i grimpar. Nedant amb bosses boia a sa part superior de sa zona infralitoral, i sa medilitoral, intermareal, gairebé fora de s'aigua. I grimpant i trescant, a sa supralitoral, on arriben ses ones majors.

Netejar així ses voreres marines complementa de forma lúdica es control des fems i sa cura des litoral. Ajuda a es mètodes més comuns, planificats i puntuals, més pesats o lents, normalment de bussejadors, embarcacions i vehicles per camins.
Aquest tipus de neteja nedant femsukinera, és lúdica i quotidiana, i és àgil per adaptar-se. I és encertada per algunes atencions a ses voreres poc fondes, abruptes, o a entrants estrets. Es fems a vegades aquí s'hi acumulen, desapareixen de forma variable. O suren, s'incrusten o alliberen espontàniament. I amb ses rompents d'ones es capolen prest o dispersen discretament.
.
Imatge
Dues fotos d'un corb marí que era ferit. Va venir a reposar on jo era. El vaig poder capturar i diferents serveis coordinats van poder cuidar-se'n, a Cala Gat, desembre 2011


.
Imatge

.
Imatge
Foto de carretó de supermercat que vaig treure de la mar, i es corb marí va venir i m'ajudà a fer-ne art expressiu de picors ;) La veureu més grossa missatges amunt, on vaig afegint i reordenant fotos a poc a poc.

.
1622226344284.jpg
1622226344284.jpg (179.93 KiB) Visualitzat 829 cops
Foto de tenassa. Una espècie de ses més protegides d'invertebrats, com a vulnerable. No sé cert si en aquest tram de costa Port-Coconar-Na Ferradura, està delimitada, i es seu estat, si és en es catàleg que es va fer a moltes voreres de Mallorca. O des port a Cala Gat.

.
Imatge
Foto d'estat actual de restes de velers embarrancats en es Coconar. 'A' i 'B' són peces mooolt denses des cascs embarrancats en Es Coconar 2019. Prop 'B', a devers metre i mig de fons, hi ha unes poques peces grosses de metalls i motor fora borda, amb ja prou vida adherida (p.e. vist avui 29/05/2021) Ja més lluny, i ja molt més profundes, hi ha algunes planxes lleugeres capolades des casc. Mig ocultes entre foscors i roques des fons

.
Imatge
Una tercera gran peça 'C' es troba a la vista i superficial. És ben diferent de ses altres dues 'A' i 'B'. És molt lleugera, i flota sa punteta a flor d'aigua amb algues adherides, i fent vaivé amb ses ones. Té lligat part d'un motor intern des veler, es segon veler embarrancat s'estiu de 2019 a Es Coconar. Tot es conjunt de sa peça fou desplaçada allà arrossegada com si fos un estel o vela aquàtica amb aquest 'ancoratge' de fortuna. Ha quedat aquí, entre esculls ben poc fondos des de fa devers un any

.

Imatge

Fotos de Femsukí en Es Coconar. Amb ses ones de fons, i després nedant a ses calmes, es fan accessibles restes remogudes capolades d'embarcacions embarrancades fa anys. Algunes són delicades per a banyistes, animals, i a la llarga contaminen.Foto de 27 de maig de 2021


Imatge
Foto detall de femsukí: hi havia una bateria de telèfon i una pila elèctrica! I això que he fet net molts pics en es forat on eren, a un metre i mig de fons. Ses ones remouen tot, i aprofitant calmes es veuen novetats. Foto de 27 de maig de 2021

.
Imatge

Foto de curiositat de nacra (Pinna sp., supòs que Pinna rudis) Perquè sa peça o sa part blanquinosa central, a sa foto em sembla rara. Diria que sa foto engana com si fos un plàstic o brutor. En viu no record fixar-m'hi, i supòs és teixit seu ben sanot. Crec que aquest error em solia passar fa anys, amb altres fotos de nacres

Imatge

Imatge



Imatge

Aquí tres fotos de fems de fa poc, de femsukinar típic, amb (a) es típics plastiquets que suren i són una mica transparents. Formen una espècie de sopa amb es grumers, arribant amb ones de vent, durant uns dies , (b) plàstics i teixits que queden romputs desfilagats, ben aferrats a ses roques punxegudes on piquen ses ones, i (c) i una altra jornada de fems que no flota, capolat d'embarrancaments des 2019. Després d'ones de fons, ha sigut més visible entre graves i accessible uns dies suara 2021. Aquest nou munt de femsukí és damunt sa mateixa roca que es de dies abans, que ja era netejada. Sol ser bon lloc a recer d'ones i gent.
Però l'endemà dematí vaig revisar-ho. Sí que havien netejat es plàstics més visibles. Però potser es munt destorbava es paisatge, o hi coincídí algun vandalisme. Perquè algú havia dispersat i tirat desordenadament a s'aigua sa cadena grossota a devers un metre, i gairebé tota sa resta, s'endoll o transformador de telèfon, sa massilla grisa, i sa majoria de casc capolat.
Ho vaig reagrupar tot de nou en un nou munt su allà es dematí.

Imatge
Continuu comentari de foto anterior.
Es mateix fems que havia reagrupat es dematí, s'horabaixa ho vaig pujar més i a lloc més discret i accessible. I vaig informar i demanar ajuda amb email per a qui ho sol recollir

Imatge

.
1621859594810.jpg
1621859594810.jpg (103.18 KiB) Visualitzat 1081 cops
Foto de femsukí recollit nedant des fons de sa part més natural de Cala Rajada, de nit. Havia avisat a es port, que tenia previst netejar de nit. Per dificultats d'horaris o per no destorbar embarcacions potser. Trobava que calia treure aquest fems, perquè es preveia un temporal en un dia o pocs dies.
I fou una nit complicada... Primer jo era fent proves de foto nocturna a sa terrassa de bar. I fora aigua m'apuntà bastant descaradament un fuseller furtiu, suquí sa cantonada. Com violent i ofensiu, en fer-li una foto amb molta pesca furtiva.
(Nota: Era típic que m'apuntessin es fusellers mal senyalitzats dins sa reserva marina de pesca. Però solien ser altres més variats i més joves, i a sa zona de Cala Gat. En general una vintena de fusellers solien ser menys agressius, esporàdics. Amb excepcions, altra mitja dotzena a pics més freqüents o molt agressius. Per mi em solien temptejar o coaccionar així, apropant-se confosos en veure'm nedar amb boies, o coincidíem per factors de mar, o a accessos, i no es comportaven gaire respectuosament. Crec que ho solien fer per intimidar, això d'apuntar mig simulant un descuid)
I sa resta de nit es mateix m'apuntà de nou, ja amenaçant clarament de veu, dins aigua. On ell escapava de policia a Son Moll, i jo hi vaig anar a parlar nedant, o motivar-ho a anar a sa vorera, amb ajuda de llanternes. Com que no servia, ses autoritats em van permetre poder tornar a port a netejar, com havia previst, de nit.
Van haver-hi més situacions curioses. Com ara que sa gent des bars des passeig, amb ambient nocturn, es van animar en veure'm vestit amb roba de nedar, i veure tants moviments de gent amb llums.
Es furtiu no sé quant tardà en sortir de s'aigua, però em sembla que aleshores va agredir a agents.
Fet es femsukí, es dematí vaig tornar a comprovar que sa peça no hagués patit un nou vandalisme, i d'aquí aquesta foto.
Desig que explicar-ho ajudi a evitar errors com jo, a estar a l'aguait, i evitar més coincidir accidentalment amb furtius. Tant des fusellers com de mariscadors puntuals que no filen prim, alteren prou s'entorn, i capturen massa o fora norma. I sobretot rebutjar qui recolzi algun, per exemple per mantenir així com a seu un redol de mar. Trob que coincideixen en el fet que emboliquen i van desinformant. Sorprèn que per mantenir cert de privilegi gastronòmic es comportin amb rudesa i prepotència, i fomentin moltes situacions de risc, desagradables i patiments cap a nedadors i banyistes i veïnats.
Ànims però, ♥ en practicar lleure i esports de pesca i marisqueig més responsable. I és bo consumir es peix fresc de professionals formals i propers. Així es passa més gust i es conviu millor amb s'entorn :)


.
1620513719906.jpg
1620513719906.jpg (241.14 KiB) Visualitzat 2223 cops
Foto de galiotes en ets esculls des Coconar. A vegades hi solen descansar aquí. Per mi a pics relacionades amb es descarts propers d'embarcacions pesca que arriben a port.
I ull! ;) Alguna més espavilada torna cada any. I és famosa en es restaurants de terrasses. Té nom i tot :)
Ull, que li encanta robar es bistecs calents i es marisc des plats servits davall es parasols! ;)


.
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dv. juny 11, 2021 12:36 pm, en total s’ha editat 19 vegades.

Tord blau
Member
Entrades: 27
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Re: identificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?

Entrada Autor: Tord blau »

.

+FOTOS d CURIOSITATS I FEMS SUQUÍ ON ES VIROTET

De cuidar litoral femsukinant nedant ♥ Continuant missatges anteriors.

Domés afegesc aquí provisionalment un parell de fotos més, observacions i dubtes... Tal vegada les inseriré en es missatges d'abans si els reordén més.
.
Imatge
Foto ordenant femsukí acabat de treure. Es plastiquets i sa coberta de roda i capolats de casc eren a Cala Agulla. Es casc segurament de s'embarcació embarrancada que explicava article de fems en es passeig devora Sa Punta Pedrera de s'Entrador es 2020 a
http://capvermell.org/index.php/agenda/ ... 30-08-2020
Sa resta per mi era més arribat de la mar, baix es carrer Can Patilla. Tot és femsukí d'un capfico entre cales dilluns 7 juny de 2021. Su allà a poc fons hi vaig revisar algunes restes similars més. Queden pendents per altres diades, per després d'ones grosses, potser. O per veure si hi passa algun altre femsukiner ;)


Algunes imatges a més intenten afegir expressivitat o art, ficció i humor.

Bons desitjos! Tan de bo ses imatges i texts us agradin, entretenguin, motivin, encurioseixin...
:)
T.

.
Imatge
Foto d'art i un truc per motivar a observar es detalls de ses ones mentre es cuida sa vorera. Per exemple, observar es canvi de tons en es buf d'aigua segons es raigs de sa posta de Sol. Aquí no és un efecte de filtre fotogràfic roig a sa zona superior de sa foto. Es raigs rojos no eren aturats per ses roques a aquest nivell, i coincidien il·luminant directament sa punta des buf d'aigua. I creaven també algun aerosol mòbil amb iridescència que no es veu bé aquí. Però no hi he vist cap fullet d'arc de Sant Martí que vigilés aquest tresor! ;)

.
1622808028780.jpg
1622808028780.jpg (168.33 KiB) Visualitzat 539 cops
Foto: aquesta roca i es seu forat. No tenc idea què és o com s'ha fet.
Pens en si era una estalagmita erosionada, feta originalment com amb bolletes, de nòduls de calcita o aragonit molt ordenats. Potser no està relacionat amb bacteris o coralls.
De records, crec que deu mesurar un mig metre de diàmetre, a ull. A devers metre o metre mig de fons. A sa part central d'una sala marina i d'entrada d'una coveta marina, però ja a una zona una mica fosca. A sa mateixa sala que hi vaig fer sa foto des carretó de supermercat, i que mostr a misstages d'abans. S'entrada grossa d'accés és ample, però entre blocs, en es front marí entremig es carrers Faralló i Xuclamel, de Cala Rajada. I aquesta saleta és ben especial per sa vida, perquè s'hi solen arrecerar estols de desenes de peixos grossos a reposar ♥ de nit i a vegades també de dia :)


.
Imatge
Foto de sabata entre esculls. És es típic fems a voreres de nova temporada, Contrastat amb es fems antic, des primer veler i més gros, de s'estiu de 2019. Si l'amo de sa sabata la cerca, ja no hi és... ;)

.
Imatge
Foto fent humor sobre es tema que abans explicava, de jugar o ballar amb animals i peixos. Per aprendre com són, com 'funcionen' ;) I agafar confiança en variar qui mana, en què, ets rituals i objectius jugant.
Així aprenc a no destorba'ls tant netejant i cuidant es medi ♥


.

Imatge
Foto de detall de femsukí nedant de Cala Moltó a Cala Agulla avui dimecres 9 de juny a sa posta de sol. A vegades darrerament apareixen materials mèdics, normalment guants i mascaretes. Potets d'injectables és rar.
Avui una anècdota des trajecte ha sigut amb un cranquet de closca llisa, de color ataronjat amb ses pinces blanques, de potes una mica fines. Amb ses potes esteses devia fer uns sis centímetres, potser uns dos de cos. Pentura és des tipus de crancs, de vàries espècies, i que els nomen voladors.
Jo era nedant a uns quinze metres de sa vorera, a mig camí de sa punta de s'Agulló, que separa Cala Moltó de Cala Agulla.
Es cranc, en veure'm a uns cinc metres lluny, ha abandonat un tros de herba saupera, una alga ramificada arrancada on surava. M'ha vingut perseguint-me i directe, com ansiós. Nedava d'una manera que em recordava veure volar borino ros, però gegant i dins s'aigua! ;)
Es cranc volador se m'ha aferrat desesperat, arrastrant-se pes meu cos rapidíssim, com fent pessigolles, fins aturar-se'm devora es llombrígol. He rigut molt!
I l'he duit a sa vorera, a un crui ombrívol, plè de vida i arrecerat. Però ben a prop de lloc obert a ones, perquè així ell pogués triar on volia anar.
Es cranquet volador taronja era ben guapo i sanot. És espectacular com neda! Es mou molt de pressa, i àgil, no es pot esquivar!
:)


.

Respon