Fòrum del GOB

ERIPHIA VERRUCOSA








PACHYGRAPSUS MARMORATUS

Aquest cranc em mossegava sa pell des peus. Aleshores potser seria un cranc molt 'sabater'!?
Tenia alguns pèls, però sa foto no és tan nítida. A un vídeo se'l veu com picoteja sa pell amb ganes! És curiós, fa com pessigolles!


Eren com pessigolles i petits sustos intentant fotografiar aquest fems trobat jugant nedant o entre cocons, tenasses, encletxes, enfonyais entre roques... Algun fems era ben perjudicial...


Surant o a sa vorera, de feia moooolt de temps, hi havia vidrots transparents espenyats, botelles, roba i mantes enganxades... I a un o dos metres de fondària restes de fibra de vidre i resina sintètica d'embarcacions embarrancades, esprais de pintura...

Un bon entreteniment!



Ses teves fotos inspiren i són bones per a diferenciar crancs,
gràcies Tomeu Bosch!


Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.

ERIPHIA VERRUCOSA

Cranc pelut (Eriphia verrucosa)
de 4 o 5 cm. de cos. Anys enrera se'n veien més de devers el doble de tamany.

Vaja closca tan atractiva!
Quins dibuixos i patrons de colors...

I quins pèls i tubercles...

Gairebé sembla una cuirassa de punxes i berrugues


Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.