Ei companys estiuencs, no anau de feina eh? Jo per llevar-me l'avorriment he enviat enviat aquesta carta al director, amem què vos sembla. Salut.
Els pins de Mallorca
Ras i curt, els pins no se mengen les alzines. Això és una senzilla i observable constatació científica. Una idea equivocada al respecte pot portar a una persona a matar centenars de pins de dins un alzinar i a una altra, en un article periodístic, a qualificar els pins com el cinquè genet de l’apocalipsi del nostre paisatge, sí, amb aquestes paraules. És possible que en ambdós casos el convenciment de que el pi és una espècie invasora i nociva, sigui una opinió compartida per molta gent i admesa, erròniament, amb tota bona fe.
En canvi els olivars de Mallorca sí que desapareixen per la colonització dels pins. En patir l’abandonament dels pagesos que se’n cuidaven, retornen a poc a poc al seu estat primitiu de bosc, de pins de pas primer, i d’ullastres o alzines finalment. També és vera que els pins no creixen en un dia i que un manteniment acurat d’eixermar, podar i tenir cura de parets i marjades n’evitaria l’ocupació per part de garriga i pins.
El problema ha arribat quan per a realitzar aquestes feines essencials de manteniment dels olivars, els seus propietaris, en molts casos ben rics, no han volgut pagar el preu just que val la seva feina. Si bé darrerament han descobert que és possible contractar un cert règim de semi esclavatge amb immigrants necessitats i acostumats a la vida dura del camp. És d’esperar una vigilància perquè aquest recurs humà es dignifiqui en els drets que corresponen als treballadors i que tant han costat de lluitar i assolir.
Quan a la presència dels pins a llocs silvestres, aquests desenvolupen una funció ecològica decisiva, primera d’avançada contra l’erosió i desertificació. Més tard tutelant i congriant el futur bosc d’alzines que s’hi instal•la a davall i que al cap i a la fi fa estèrils, amb la seva ombra limitadora, als pins que els han precedit. Els pins de grans capçades sobre les alzines, moriran un a un i seran engolits per l’alzinar climàcic.
Els pins en definitiva també dibuixen el nostre paisatge valorat per el turisme, la nostra principal i essencial industria. Qualsevol acció o opinió equivocada li pot fer mal.
Joan Vicenç Lillo i Colomar
Agost de 2008.
Els pins de Mallorca
-
Joan Vicenç
- Member
- Entrades: 670
- Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
- Ubicació: Alaró
- Contacta:
-
Joan Bibiloni
- Member
- Entrades: 493
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 9:36 pm
- Contacta:
Bon día, Joan Vicenç:
Una excel.lent lliçó d´arboricultura i ecología forestal, sí senyor. Tant que agraden els esclatasangs i ningú té en conte que se fan precisament damunt les arrels dels tant denostats pins. Sense pins no tendríen esclatasangs o en tendríem molts manco, ja que també els agrada viure en simbiosi amb les arrels de les mates, arboceres, uillastres, xiprells, carritxs, etc..., però el seu arbre preferit és el nostre pi blanc. Terra alcalina i calcària, arrels primes de pi i pluja a finals d´estiu i principis de la tardor és el que necessiten les espores d´esclatasang, Lactarius sanguifluus, per a germinar i prosperar.
Bon diumenge per a tots: Joan
Una excel.lent lliçó d´arboricultura i ecología forestal, sí senyor. Tant que agraden els esclatasangs i ningú té en conte que se fan precisament damunt les arrels dels tant denostats pins. Sense pins no tendríen esclatasangs o en tendríem molts manco, ja que també els agrada viure en simbiosi amb les arrels de les mates, arboceres, uillastres, xiprells, carritxs, etc..., però el seu arbre preferit és el nostre pi blanc. Terra alcalina i calcària, arrels primes de pi i pluja a finals d´estiu i principis de la tardor és el que necessiten les espores d´esclatasang, Lactarius sanguifluus, per a germinar i prosperar.
Bon diumenge per a tots: Joan
-
jordi muntaner
- Member
- Entrades: 523
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 5:08 pm
Hola a tots,
Constantment surten comentaris sobre el pi com un arbre de segona, o de tercera categoria. Moltes vegades comparant-lo amb l'alzina i sovint despreciant-lo allà o les alzines prosperen. Però no hem d'oblidar que a molts de llocs a on mai veurem una alzina tenim boscs de pins que estan fent una extraordinaria funció ecològica.
Joan, sembla molt encertada la teva carta i crec que es tindria de fer més feina divulgativa donant al pi el prestigi que es mereix.
Salut,
Jordi
Constantment surten comentaris sobre el pi com un arbre de segona, o de tercera categoria. Moltes vegades comparant-lo amb l'alzina i sovint despreciant-lo allà o les alzines prosperen. Però no hem d'oblidar que a molts de llocs a on mai veurem una alzina tenim boscs de pins que estan fent una extraordinaria funció ecològica.
Joan, sembla molt encertada la teva carta i crec que es tindria de fer més feina divulgativa donant al pi el prestigi que es mereix.
Salut,
Jordi
-
Pere Llofriu
- Member
- Entrades: 133
- Membre des de: dv. abr. 18, 2008 4:48 pm
El pi
(un altre elogi, gràcies)
Un "descobriment" recent ha estat que els pins nostres creixen una mitjana d'un centímetre de diàmetre de soca anual a la seca, és a dir, vivent de l'aire del cel, però també tenim documentats casos de 2,6 cm en pins que han trobat aigua i fems a voler. Pot esser que a la majoria de lectors, aquesta dada, amollada així de cop, no li dirà res, però aquestes xifres són les que ens poden donar els arbres de jardí habituals, i aquest "2,6" ja el voldrien per a ells molts polls i eucalip¬tus, els arbres considerats de creixement més ràpid. I passa molt freqüent¬ment que els arbres aquests es moren i que queda?... els pins. Per mi que era el darrer tòpic que quedava per davallar. Moltes plantes mediterrànies, efectiva¬ment, són de creixe¬ment massa lent per a les exigències actuals, i a vegades no agraeixen el conreu, però com veim, no és el cas dels pins.
Seria doncs un bon tema d’investigació l’odi que té molta gent als pins, fins i tot he conegut jardiners "professionals" que es varen jubilar maleint els pins. Quina llàstima!
Ja vàrem dir que Torre Cega, a Capdepera, és quasi l’únic jardí de Mallorca comparable als jardins famosos d'Europa, i els protagonistes en són els pins, ¿sabíeu però, que a Son Verí, i a moltes d’altres possessions, també es va intentar de fer un jardí paisatgista, de rendes dels pins? Doncs sí. ¿Algú es pot imaginar que seria de la plaça del Pont d'Inca, de la de Can Barrera, de l'església de Sant Marçal, de les estacions... dels turons de Marratxinet i sa Vileta sense pins? Jo no. ¿Sabeu que seria el catàleg d'Arbres Singulars de Marratxí, sense pins? Jo sí: un nyarro. ¿Sabeu que seria de Mallorca sense pins? probable¬ment una mena de província sahariana. O, com diria el filòsof més celebrat del segle XX, Marx, que seria del pinar de Son Macià sense pins?
Deu fer uns vint anys que varen llevar els pins de la plaça de l'Ajuntament de Marratxí: tots els veïnats encara ho recorden amb nostàlgia.
A molts altres llocs presumptament més importants, zones turístiques que encara val la pena de visitar, per exemple Canyamel, serien tota una altra cosa, francament molt més lletja, sense els pins, i ho comprovarem, perquè en aquest cas ja no vivim de rendes sinó que estam rosegant el capital que són els pins que ens va regalar la naturalesa, però ja fa bastants d’anys i ja no en fan de petits: entre urbanització, desperfectes col•laterals de la construcció, el trepitjar de l’estampida humana, jar¬dineria grollera i altres coses, els nostres protagonistes tenen els dies comptats, i ara posaria messions que ningú del Govern no ha pogut pensar tan enfora, aleshores, quan se’n faci l’acte de defunció oficial serà que ja és massa tart i irreversible.
Per acabar-ho de compondre, els geobotànics llepafils també han deixat de banda el pi quan parlen dels estadis clímax, tot donant a entendre que en un ecosistema ideal els pins no ens farien falta; però aquestes coses tan científi¬ques no es poden treure de context. L'ecosistema ideal fa milers d’anys que el vàrem perdre i ja no el recobrarem, mentre altres treballs igualment científics, encara que siguin d’altres matèries, no tenen cap problema per parlar de pinar, equi¬parant-lo a ecosistema, per exemple l'impagable Atles d'aucells nidificants del GOB.
En resum, diguin el que diguin llecs o científics estratosfèrics, els pins són el nostre paisatge, ens oxigenen en plena sequera i fins i tot les zones verdes més agradables són les que estan plenes de pins, a pesar dels que en flastomen mentre se n’aprofiten... O, com va dir molt millor Costa i Llobera: te pluges i rosades, i vents, i llum ardenta, i, com vell profeta, rep vida i s'alimenta de les amors del cel.
Qui en dóna més?
Pere Llofriu/Pòrtula n. 228. Any 2000
(un altre elogi, gràcies)
Un "descobriment" recent ha estat que els pins nostres creixen una mitjana d'un centímetre de diàmetre de soca anual a la seca, és a dir, vivent de l'aire del cel, però també tenim documentats casos de 2,6 cm en pins que han trobat aigua i fems a voler. Pot esser que a la majoria de lectors, aquesta dada, amollada així de cop, no li dirà res, però aquestes xifres són les que ens poden donar els arbres de jardí habituals, i aquest "2,6" ja el voldrien per a ells molts polls i eucalip¬tus, els arbres considerats de creixement més ràpid. I passa molt freqüent¬ment que els arbres aquests es moren i que queda?... els pins. Per mi que era el darrer tòpic que quedava per davallar. Moltes plantes mediterrànies, efectiva¬ment, són de creixe¬ment massa lent per a les exigències actuals, i a vegades no agraeixen el conreu, però com veim, no és el cas dels pins.
Seria doncs un bon tema d’investigació l’odi que té molta gent als pins, fins i tot he conegut jardiners "professionals" que es varen jubilar maleint els pins. Quina llàstima!
Ja vàrem dir que Torre Cega, a Capdepera, és quasi l’únic jardí de Mallorca comparable als jardins famosos d'Europa, i els protagonistes en són els pins, ¿sabíeu però, que a Son Verí, i a moltes d’altres possessions, també es va intentar de fer un jardí paisatgista, de rendes dels pins? Doncs sí. ¿Algú es pot imaginar que seria de la plaça del Pont d'Inca, de la de Can Barrera, de l'església de Sant Marçal, de les estacions... dels turons de Marratxinet i sa Vileta sense pins? Jo no. ¿Sabeu que seria el catàleg d'Arbres Singulars de Marratxí, sense pins? Jo sí: un nyarro. ¿Sabeu que seria de Mallorca sense pins? probable¬ment una mena de província sahariana. O, com diria el filòsof més celebrat del segle XX, Marx, que seria del pinar de Son Macià sense pins?
Deu fer uns vint anys que varen llevar els pins de la plaça de l'Ajuntament de Marratxí: tots els veïnats encara ho recorden amb nostàlgia.
A molts altres llocs presumptament més importants, zones turístiques que encara val la pena de visitar, per exemple Canyamel, serien tota una altra cosa, francament molt més lletja, sense els pins, i ho comprovarem, perquè en aquest cas ja no vivim de rendes sinó que estam rosegant el capital que són els pins que ens va regalar la naturalesa, però ja fa bastants d’anys i ja no en fan de petits: entre urbanització, desperfectes col•laterals de la construcció, el trepitjar de l’estampida humana, jar¬dineria grollera i altres coses, els nostres protagonistes tenen els dies comptats, i ara posaria messions que ningú del Govern no ha pogut pensar tan enfora, aleshores, quan se’n faci l’acte de defunció oficial serà que ja és massa tart i irreversible.
Per acabar-ho de compondre, els geobotànics llepafils també han deixat de banda el pi quan parlen dels estadis clímax, tot donant a entendre que en un ecosistema ideal els pins no ens farien falta; però aquestes coses tan científi¬ques no es poden treure de context. L'ecosistema ideal fa milers d’anys que el vàrem perdre i ja no el recobrarem, mentre altres treballs igualment científics, encara que siguin d’altres matèries, no tenen cap problema per parlar de pinar, equi¬parant-lo a ecosistema, per exemple l'impagable Atles d'aucells nidificants del GOB.
En resum, diguin el que diguin llecs o científics estratosfèrics, els pins són el nostre paisatge, ens oxigenen en plena sequera i fins i tot les zones verdes més agradables són les que estan plenes de pins, a pesar dels que en flastomen mentre se n’aprofiten... O, com va dir molt millor Costa i Llobera: te pluges i rosades, i vents, i llum ardenta, i, com vell profeta, rep vida i s'alimenta de les amors del cel.
Qui en dóna més?
Pere Llofriu/Pòrtula n. 228. Any 2000
-
Joan Bibiloni
- Member
- Entrades: 493
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 9:36 pm
- Contacta:
Sa raó vos vessa, Jordi i Pere. Què sería de ses nostres illes sense pins?. Realment semblaríen un predesert, roques pelades, tristes i mortes.
Sempre que vaig de viatge fora de Mallorca, quan torn, es cor se m´eixampla quan veig es color verd clar tant tipic des nostros pinars i no puc deixar d´exclamar: "Què ets de guapa, Mallorqueta, tant verda, tant viva, a pesar de tant de ciment i asfalt!".
Llevau es pins d´aquests llocs i què vos queda?
Bosc de Bellver:
Puig de s´Alcadena:
Es Trenc:
Torrent de Pareis:
Sa Calobra:
Puig Major:
S´Illeta:
I ara, digau-me amb sa mà en es cor: Sobren es pins? Sería més guapa Mallorca sense pins?
Bona nit a tots: Joan
Sempre que vaig de viatge fora de Mallorca, quan torn, es cor se m´eixampla quan veig es color verd clar tant tipic des nostros pinars i no puc deixar d´exclamar: "Què ets de guapa, Mallorqueta, tant verda, tant viva, a pesar de tant de ciment i asfalt!".
Llevau es pins d´aquests llocs i què vos queda?
Bosc de Bellver:
Puig de s´Alcadena:
Es Trenc:
Torrent de Pareis:
Sa Calobra:
Puig Major:
S´Illeta:
I ara, digau-me amb sa mà en es cor: Sobren es pins? Sería més guapa Mallorca sense pins?
Bona nit a tots: Joan
-
Joan Vicenç
- Member
- Entrades: 670
- Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
- Ubicació: Alaró
- Contacta:
Vosaltres sabeu molt bé com els pins, que són arbres que neixen i creixen a ple sol enmig de les roques nues o cremades, són el posador de molts ocells que, en descansar a les seves branques, fertilitzen la terra amb noves llavors, de mata, d'arboç, d'ullastre, d'alzines en el cas dels tudons. Què n'hi ha de veritats a simple vista que són males de veure per molta gent. Al cap i a la fi és una qüestió cultural, en tant que aquesta obre els ulls de les persones.
Belles fotos Joan.
Feliç estiu companys.
Belles fotos Joan.
Feliç estiu companys.
El que s'ha de dir del Pinus halepensis ja està dit:
Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera,
i lluita amb les tormentes que assalten la ribera,
com un gegant guerrer.
No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aromes sa testa consagrada
i li donà per trone l'esquerpa serralada,
per font l'immensa mar.
etc...
(Miquel Costa i Llobera, 1907)
Que's de guapo!!
CArles
Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera,
i lluita amb les tormentes que assalten la ribera,
com un gegant guerrer.
No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aromes sa testa consagrada
i li donà per trone l'esquerpa serralada,
per font l'immensa mar.
etc...
(Miquel Costa i Llobera, 1907)
Que's de guapo!!
CArles
-
Pere Llofriu
- Member
- Entrades: 133
- Membre des de: dv. abr. 18, 2008 4:48 pm
CCardona... t'ho penses!
"La millor cosa", i de la millor manera, que es podia dir del pi, ja ho va dir Costa i Llobera. Això sí.
Però del pi queden moltíssimes coses per dir, tantes que ben segur parlarem molt més d'aquest arbre que de cap altra...
Mira, per aquí tenc un d'aquests llibres de capçadera, la famosa guia de Masclans... pi blanc... correntment té poca alçària, però pot arribar a 20 metres... tronc sovint tortuós... S'ha de reescriure això.
Don Joan Bibiloni, gràcies pels vostres comentaris, jardí i fotografíes...
D'això darrer, ara que s'usa dir "fotoxop", si algú no té res més que fer, podria eliminar els pins i comparar amb l'original... quin xasco!
Per a mi no cal, de fet ja estit fart de reveure allò que va fer estampar l'Arxiduc... és tristíssim, supòs que en bona part es deu al sistema de reproducció (una epopèia), però així i tot, la manca d'arbres esgarrifa.
Doncs mirau, un altre tema per escriure: com estaven de pelades de pins les muntanyes a principi del segle XX... per què? Ho veis, com queda molt per escriure?
"La millor cosa", i de la millor manera, que es podia dir del pi, ja ho va dir Costa i Llobera. Això sí.
Però del pi queden moltíssimes coses per dir, tantes que ben segur parlarem molt més d'aquest arbre que de cap altra...
Mira, per aquí tenc un d'aquests llibres de capçadera, la famosa guia de Masclans... pi blanc... correntment té poca alçària, però pot arribar a 20 metres... tronc sovint tortuós... S'ha de reescriure això.
Don Joan Bibiloni, gràcies pels vostres comentaris, jardí i fotografíes...
D'això darrer, ara que s'usa dir "fotoxop", si algú no té res més que fer, podria eliminar els pins i comparar amb l'original... quin xasco!
Per a mi no cal, de fet ja estit fart de reveure allò que va fer estampar l'Arxiduc... és tristíssim, supòs que en bona part es deu al sistema de reproducció (una epopèia), però així i tot, la manca d'arbres esgarrifa.
Doncs mirau, un altre tema per escriure: com estaven de pelades de pins les muntanyes a principi del segle XX... per què? Ho veis, com queda molt per escriure?
Bones a tots,
Estant d'acord amb tot això que deis, també diria que sovint els pins han tengut una intensa gestió per part de l'home (aclarides, treta de branca per feixines) i que fora bo mantenir-la. Potser el problema dels pins és que ja no es gestionen. En els regenerats naturals després d'un incendi això és claríssim: com a bons oportunistes germinen massivament massa aferrats uns als altres, donant lloc a boscos "desequilibrats".
En els alzinars en regeneració amb coberta de pi madur se poden veure alzines llargues i primes, deformades a la recerca de la llum (i també ullastres). L'alzina necessita l'ombra en els primers anys, però una vegada que el sistema radicular s'ha desenvolupat, creix millor si se li fa un poc de lloc llevant els pins que té a devora.
Pinars sí, però gestionats. Recordem que el pi és un piròfit, i un pinar abandonat és una autèntica bomba que un moment o l'altre es cremarà.
Pep
Estant d'acord amb tot això que deis, també diria que sovint els pins han tengut una intensa gestió per part de l'home (aclarides, treta de branca per feixines) i que fora bo mantenir-la. Potser el problema dels pins és que ja no es gestionen. En els regenerats naturals després d'un incendi això és claríssim: com a bons oportunistes germinen massivament massa aferrats uns als altres, donant lloc a boscos "desequilibrats".
En els alzinars en regeneració amb coberta de pi madur se poden veure alzines llargues i primes, deformades a la recerca de la llum (i també ullastres). L'alzina necessita l'ombra en els primers anys, però una vegada que el sistema radicular s'ha desenvolupat, creix millor si se li fa un poc de lloc llevant els pins que té a devora.
Pinars sí, però gestionats. Recordem que el pi és un piròfit, i un pinar abandonat és una autèntica bomba que un moment o l'altre es cremarà.
Pep
The "balance of nature" does not exist and perhaps never has existed. C.S. Elton
-
Pere Llofriu
- Member
- Entrades: 133
- Membre des de: dv. abr. 18, 2008 4:48 pm
Don Pep, tant de gust.
Heu tocat molts punts cabdals que necessiten una àmplia reflexió i exposició. Massa, per explicar-ho aquí, entre d'altres coses perquè son questions molt més complexes del que ens pensam i mai no han estat ben consensuades, ni tan sols investigades...
"Gestió" buf! és que ara mateix demanaria per favor que ho esplicàs un altre, i què, per favor, ens explicàs, a priori, si està parlant de l'Arcàdia Feliç, de la teoria d'elaborar un PORN o de la pràctica de Binifaldó
http://amicsarbres.blogspot.com/2008/08 ... es-ii.html
si això és gestió, no sé per a què volem gestió, però demanaria per favor si podríem tenir alguna finca absolutament lliure de cabres (sp. omnia), no fer res, i d'aquí a 40 anys tornar-hi a veure que passa. A mi m'agradaria que es gestionas almenys una finca així, sobretot per comparar.
La vida i costums de l'era preturística ja és història, i com veim bastant desconeguda. A l'espera de la definició consensuada de "gestió", jo diria, provisionalment, que aquell temps no es gestionaven, els boscos.
La natura s'usava, s'explotava, i de vegades es cremava, a ús i costum de bon conrador, per supervivència pura i (molt) dura. Res a veure ni amb el que cantava Joan Alcover ni amb el que els universitaris actuals es pensen que és la vida. Vull dir que el que veim és "a pesar de..." i gràcies a que la natura és cabota com ella tota sola. I per la serra d'Artà, encara n'hi ha que cremarien... es portal de ses Païsses.
Boscos desequilibrats? ara? després de la "passada" de carboners i calciners, vos pareix que quedaven equilibrats? jo no ho crec.
En fi... caldia fer un informe de 3 toms, de tot això
Heu tocat molts punts cabdals que necessiten una àmplia reflexió i exposició. Massa, per explicar-ho aquí, entre d'altres coses perquè son questions molt més complexes del que ens pensam i mai no han estat ben consensuades, ni tan sols investigades...
"Gestió" buf! és que ara mateix demanaria per favor que ho esplicàs un altre, i què, per favor, ens explicàs, a priori, si està parlant de l'Arcàdia Feliç, de la teoria d'elaborar un PORN o de la pràctica de Binifaldó
http://amicsarbres.blogspot.com/2008/08 ... es-ii.html
si això és gestió, no sé per a què volem gestió, però demanaria per favor si podríem tenir alguna finca absolutament lliure de cabres (sp. omnia), no fer res, i d'aquí a 40 anys tornar-hi a veure que passa. A mi m'agradaria que es gestionas almenys una finca així, sobretot per comparar.
La vida i costums de l'era preturística ja és història, i com veim bastant desconeguda. A l'espera de la definició consensuada de "gestió", jo diria, provisionalment, que aquell temps no es gestionaven, els boscos.
La natura s'usava, s'explotava, i de vegades es cremava, a ús i costum de bon conrador, per supervivència pura i (molt) dura. Res a veure ni amb el que cantava Joan Alcover ni amb el que els universitaris actuals es pensen que és la vida. Vull dir que el que veim és "a pesar de..." i gràcies a que la natura és cabota com ella tota sola. I per la serra d'Artà, encara n'hi ha que cremarien... es portal de ses Païsses.
Boscos desequilibrats? ara? després de la "passada" de carboners i calciners, vos pareix que quedaven equilibrats? jo no ho crec.
En fi... caldia fer un informe de 3 toms, de tot això
El gust és meu Pere.
Torn a estar d'acord amb tu, i tampoc tenc ganes d'allargar-me.
Amb la gestió de pinars, me referia a gestió silvícola: aclarides lleugeres d'arbres i de sotabosc, si més no, per poder-hi passejar i reduir el risc d'incendi.
Pels interessats, aquest llibre editat pel Ministeri i accessible en pdf és molt recomanable (en concret el cap. 18 pel tema que ens ocupa):
Ecología del bosque mediterráneo
http://www.globimed.net/publicaciones/L ... Indice.htm
Salut,
Pep
Torn a estar d'acord amb tu, i tampoc tenc ganes d'allargar-me.
Amb la gestió de pinars, me referia a gestió silvícola: aclarides lleugeres d'arbres i de sotabosc, si més no, per poder-hi passejar i reduir el risc d'incendi.
Pels interessats, aquest llibre editat pel Ministeri i accessible en pdf és molt recomanable (en concret el cap. 18 pel tema que ens ocupa):
Ecología del bosque mediterráneo
http://www.globimed.net/publicaciones/L ... Indice.htm
Salut,
Pep
The "balance of nature" does not exist and perhaps never has existed. C.S. Elton
Hola, he lletgit amb gust tots els comentaris sobre els pins, amb els qui estic ben d'acord. L'importancia ecològica i paisagística dels pins és capdal per a totes les illes. L'escrit de Joan Vicent és ben oportú. De tota manera als tòpics del pins menjadors d'alzines, d'arbres introduïts, etc. s'ha afegit de vegades que els botànics els tenim menyspreats en front de les alzines. El problema comença perquè el nostre pi té una gran amplitut ecològica i és difícil d'utilitzar-lo com espècie indicadora. Quan es veu un pinar d'enfora no es pot fer una predicció de quines altres plantes pot haver devall: un ullastrar, una garriga de xiprell, un alzinar jove. Per aquest motiu es fa dicífil descriure la comunitat de "pinar". Això no passa amb els ullastrars o amb els alzinars. D'altra banda és difícil de dir quin és el lloc ecològic original (a Mallorca i Menorca, no tant a Pitiüses). A molt de llocs els bosc de pins són estadis transitoris que, si no hi ha cap impacte, seran substituits total o parcialment per alzines o ullastres. Un estadi transitori no és menys "honorable" que el final, perquè ni no se passa per ells no es pot continuar. No ser part del "climax" tampoc és menys "honorable", els nostres endemismes de penyal no són part del "climax", per exemple. La definició de "climax" no és mes que un concepte esquemàtic que ens ajuda a entedre el lloc on som, básicament és la vegetació que trobarem a un lloc amb sòl suficient, on teòricament les limitacions per a les plantes venen donades pel clima. A Mallorca l'alzinar i l'ullastrar són aquest estadis finals. El pi podria trobar-se juntament amb l'ullastrar en aquest estadis finals. També podria trobar-se a llocs amb substrat i orientacions que facin impossible que pugui haver un alzinar tancat, però llavors no seria "climax", malgrat perduri indefinidament, perquè en aquests llocs el substrat pot tenir tanta o mes incidencia que el clima en la comunitat vegetal. De la mateixa manera la vegetació de dunes, del litoral, de les zones humides, no són considerades "climax" malgrat les poguem trobar perfectament constituides i puguin mantenir-se sense canvis durant segles, perquè... depenen d'un substrat particular. Les anomenam "comunitats permanents". Això no les fa menys "honorables". Esteim parlant de només de definicions, sense donar categories de si són mes o menys valuoses. Però de vegades els botànics no sabem donar-nos a entendre prou i surten aquest tòpics desafortunats.
¡Visca els pins!
Sento el "rollo" i disculpau l'ortografia que estic de vacances i no tenc corrector.
J. Rita
¡Visca els pins!
Sento el "rollo" i disculpau l'ortografia que estic de vacances i no tenc corrector.
J. Rita
-
Pere Llofriu
- Member
- Entrades: 133
- Membre des de: dv. abr. 18, 2008 4:48 pm
Si ja ho deia mon pare: parlant clar s'entenen.
Mont bones explicacions Joan, ens has estalviat un totxo d'allò-d'allò.
No sé si he notat, però, un tema que no te feia ganes aturar-t'hi: les Pitiüses, anomenades així pels grecs, precisament pels pins 'pinoses'. La població pre-púnica sembla clar que va esser testimonial, mai d'un embalum suficient com per cremar tota l'illa, aleshores els grecs veren el bosc primari.
Un cas semblant a Mallorca serien els penya-segats de marina, de muntanya baixa... (lo pi de Formentor). És ben cert que els nostres padrins grufaren als racons més estrafol.laris, però un impacte "total" als penya-segats és mal d'explicar, i faria moltíssims d'anys... i són pins, generalment.
Aviam si ens estalvies el totxo II.
Salut i el cap clar!
Mont bones explicacions Joan, ens has estalviat un totxo d'allò-d'allò.
No sé si he notat, però, un tema que no te feia ganes aturar-t'hi: les Pitiüses, anomenades així pels grecs, precisament pels pins 'pinoses'. La població pre-púnica sembla clar que va esser testimonial, mai d'un embalum suficient com per cremar tota l'illa, aleshores els grecs veren el bosc primari.
Un cas semblant a Mallorca serien els penya-segats de marina, de muntanya baixa... (lo pi de Formentor). És ben cert que els nostres padrins grufaren als racons més estrafol.laris, però un impacte "total" als penya-segats és mal d'explicar, i faria moltíssims d'anys... i són pins, generalment.
Aviam si ens estalvies el totxo II.
Salut i el cap clar!
Hola Pere,
Sobre el tema de les Pitiüses: Hi ha una gran diferencia entre el paisatge vegetal de Pitiüses i de "tandem" Mallorca-Menorca, a aquestes dues darreres illes la vegetació escleròfila (alzinar i ullastrar) té una enorme rellevancia, a les Pitiüses no. Tots podem veure com l'ullastre té una gran capacitat de col·lonització i d'expanssió, i com les alzines podem dominar grans extensions de les dues illes. Això no passa a les Pitiüses, tant l'ullastre com l'alzina (la carrasca, millor dit, o bellotera del eivissencs, Quercus rotundifolia) tenen un paper molt secundari i fins i tot s'ha dit que la segona podria ser introduïda per l'home. No vos puc donar una idea clara de per què és així, especialment pel cas de l'ullastre (que tampoc té cap paper rellevant a la costa llevantina de la P. Ibèrica). En O. de Bolòs deia que el climax eivissenc seria una mena de garriga alta de coscoll (Quercus coccifera). Jo no ho tenc gens clar aixó, malgrat que efectivament a algunes fondalades és pot veure aquest tipus de comunitat.
A Eivissa, a més del pins, hi ha una extraordinaria presència de la Sabina i el Ginebró, que són presents per tot. Com vaig sentir a un bon professor de botànica, a Eivissa trobam un bosc de gimnospermes: pins, sabines i ginebrons (penseu que a Menorca el ginebró és raríssim). En la meva opinió aquest bosc mixt gimnospérmic podria ser l'estadi final, però no m'agradaria ser gens categòric amb aquesta idea. Però és clar que al paisatge actual de Pitiüses aquestes pinedes/sabinars tenen un paper fonamental. Mentre que l'ullastrar és testimonial. ¿Pot ser pel susbtracte més arenós d'aquestes illes? És possible, però no ho explica completament. ¡Hi ha tant de factors! Molts de caràcter històric i biogeogràfics que desconeixem ...
Sobre la presència de pins a Formentor i altres indrets de Mallorca. Estic bastant convençut que un dels ambients mallorquins on podria mantenir-se els pins de forma permanent són a les moles rocoses, marges de penyassegats, vessants costaners amb substractes margosos, llocs en definitiva on no podem ser desplaçats pels arbres planifolis. La costa mallorquina i del sud de menoroca, podrien tenir de forma permanent formacions de pins, la típica "postal" turística dels pins que baixen cap a la mar (vegeu fotos 4 i 5 de Joan Bibiloni). També és un bon lloc pels pins les vessants interiors de Serra (veure per ex. els voltants de Valldemossa, d'Esporles, de Puigpunyent), però només allà on el bosc d'alzines queda trencat per un penyal, per unes grans roques, llocs amb poca terra, allà trobareu els pins que guaiten, aferrats a les pedres, on reben la llum que les alzines li treuen als llocs més amables (vegeu les zones mes verticals de la foto 2 de Joan Bibiloni).
El pi necessita llum, aquesta és la clau. On altres plantes li podem robar la llum el pi no perdurarà (vegeu, per ex la foto 2 de Joan Bibiloni, la vessant amb poca pendent es veu com el pinar té a devall un sotabosc d'alzinar -no perdurarà-). On l'alzinar no pugui arribar a tancar-se allà podrà mantenir-se indefinidament.
Al meny així ho veig jo. Que trobes, Pere?
Una abraçada,
Joan
Sobre el tema de les Pitiüses: Hi ha una gran diferencia entre el paisatge vegetal de Pitiüses i de "tandem" Mallorca-Menorca, a aquestes dues darreres illes la vegetació escleròfila (alzinar i ullastrar) té una enorme rellevancia, a les Pitiüses no. Tots podem veure com l'ullastre té una gran capacitat de col·lonització i d'expanssió, i com les alzines podem dominar grans extensions de les dues illes. Això no passa a les Pitiüses, tant l'ullastre com l'alzina (la carrasca, millor dit, o bellotera del eivissencs, Quercus rotundifolia) tenen un paper molt secundari i fins i tot s'ha dit que la segona podria ser introduïda per l'home. No vos puc donar una idea clara de per què és així, especialment pel cas de l'ullastre (que tampoc té cap paper rellevant a la costa llevantina de la P. Ibèrica). En O. de Bolòs deia que el climax eivissenc seria una mena de garriga alta de coscoll (Quercus coccifera). Jo no ho tenc gens clar aixó, malgrat que efectivament a algunes fondalades és pot veure aquest tipus de comunitat.
A Eivissa, a més del pins, hi ha una extraordinaria presència de la Sabina i el Ginebró, que són presents per tot. Com vaig sentir a un bon professor de botànica, a Eivissa trobam un bosc de gimnospermes: pins, sabines i ginebrons (penseu que a Menorca el ginebró és raríssim). En la meva opinió aquest bosc mixt gimnospérmic podria ser l'estadi final, però no m'agradaria ser gens categòric amb aquesta idea. Però és clar que al paisatge actual de Pitiüses aquestes pinedes/sabinars tenen un paper fonamental. Mentre que l'ullastrar és testimonial. ¿Pot ser pel susbtracte més arenós d'aquestes illes? És possible, però no ho explica completament. ¡Hi ha tant de factors! Molts de caràcter històric i biogeogràfics que desconeixem ...
Sobre la presència de pins a Formentor i altres indrets de Mallorca. Estic bastant convençut que un dels ambients mallorquins on podria mantenir-se els pins de forma permanent són a les moles rocoses, marges de penyassegats, vessants costaners amb substractes margosos, llocs en definitiva on no podem ser desplaçats pels arbres planifolis. La costa mallorquina i del sud de menoroca, podrien tenir de forma permanent formacions de pins, la típica "postal" turística dels pins que baixen cap a la mar (vegeu fotos 4 i 5 de Joan Bibiloni). També és un bon lloc pels pins les vessants interiors de Serra (veure per ex. els voltants de Valldemossa, d'Esporles, de Puigpunyent), però només allà on el bosc d'alzines queda trencat per un penyal, per unes grans roques, llocs amb poca terra, allà trobareu els pins que guaiten, aferrats a les pedres, on reben la llum que les alzines li treuen als llocs més amables (vegeu les zones mes verticals de la foto 2 de Joan Bibiloni).
El pi necessita llum, aquesta és la clau. On altres plantes li podem robar la llum el pi no perdurarà (vegeu, per ex la foto 2 de Joan Bibiloni, la vessant amb poca pendent es veu com el pinar té a devall un sotabosc d'alzinar -no perdurarà-). On l'alzinar no pugui arribar a tancar-se allà podrà mantenir-se indefinidament.
Al meny així ho veig jo. Que trobes, Pere?
Una abraçada,
Joan
-
Pere Llofriu
- Member
- Entrades: 133
- Membre des de: dv. abr. 18, 2008 4:48 pm
Trob les explicacions perfectes... i el que deia: parlant clar s'entenen... de què parlam... del Terciari? cap problema, jo no en sé, vaig a fer una altra cosa i ja em donareu el resultat.
Qualsevol cosa que es digui, mentre estigui ben fonamentada, en el seu context, en un discurs coherent. És positiva.
Els problemes, adeshiara, són derivats de la incoherència, de barrejar masa temes, extrapolacions inoportunes. Ja ho vàrem fer notar quan parlàvem de les cèlebres plantes invasores, i com a exemple... les cotorres argentines. I si algú, a priori, ja vol embullar, no vegis!
Si el pi no acaba d'encaixar en els estadis clímax (o sigui pre-humans i que ja no veuran ni els nostres fills, i tal vegada ningú), en bona lògica hauria d'esser un tema per a estudiosos i poca cosa més. Però al contrari, vés a saber per què, això de què el "el pinar no existeix", ha fet una gràcia fora mida i tothom que vol fer gràcia ho ha de tornar a repetir.
Per l'altra flanc, a l'inconscient col.lectiu dels nostres padrins hi ha hagut un odi ferotge contra els pins, del que encara n'hi ha seqüeles.
No sé si algú recorda la premsa post 11.11.2001 (l'huracà aquell), pareixia que el problema no havia estat el vent de fins 150 km hora, sinó els pins que "s'havien atrevit" a posar-se enmig... La sicosi d'incendi, que per la cara que posen molts semblen els mateixos que tenen cremera...
Tot plegat quasi ens havia fet oblidar que pitiuses vol dir pinoses, que les postals dels anys 60 eren de pins, i que Costa i Llobera, era el profeta.
Qualsevol cosa que es digui, mentre estigui ben fonamentada, en el seu context, en un discurs coherent. És positiva.
Els problemes, adeshiara, són derivats de la incoherència, de barrejar masa temes, extrapolacions inoportunes. Ja ho vàrem fer notar quan parlàvem de les cèlebres plantes invasores, i com a exemple... les cotorres argentines. I si algú, a priori, ja vol embullar, no vegis!
Si el pi no acaba d'encaixar en els estadis clímax (o sigui pre-humans i que ja no veuran ni els nostres fills, i tal vegada ningú), en bona lògica hauria d'esser un tema per a estudiosos i poca cosa més. Però al contrari, vés a saber per què, això de què el "el pinar no existeix", ha fet una gràcia fora mida i tothom que vol fer gràcia ho ha de tornar a repetir.
Per l'altra flanc, a l'inconscient col.lectiu dels nostres padrins hi ha hagut un odi ferotge contra els pins, del que encara n'hi ha seqüeles.
No sé si algú recorda la premsa post 11.11.2001 (l'huracà aquell), pareixia que el problema no havia estat el vent de fins 150 km hora, sinó els pins que "s'havien atrevit" a posar-se enmig... La sicosi d'incendi, que per la cara que posen molts semblen els mateixos que tenen cremera...
Tot plegat quasi ens havia fet oblidar que pitiuses vol dir pinoses, que les postals dels anys 60 eren de pins, i que Costa i Llobera, era el profeta.
Hola Pere,
Perdona que te faci una matització al teu text, però crec que és important. Quan parlam de "climax" NO ens referim a la vegetació havia abans, es un concepte que es refereix només al futur. No té perqué haver coincidencia entre la vegetació del passat i la del futur. El "climax" no té res que veure amb el Terciari, sino amb el clima actual. Preten responde a la pregunta: quina vegetació final es formaria a un lloc amb terra suficient sota el clima actual i sense impactes? Això, que és molt teòric ens permet comparar territoris entre si i fer models de successió de la vegetació.
De tota manera ja diuen que és molt difícil fer pronóstics... especialment si es refereixen al futur!!.
Salut!
Joan
Perdona que te faci una matització al teu text, però crec que és important. Quan parlam de "climax" NO ens referim a la vegetació havia abans, es un concepte que es refereix només al futur. No té perqué haver coincidencia entre la vegetació del passat i la del futur. El "climax" no té res que veure amb el Terciari, sino amb el clima actual. Preten responde a la pregunta: quina vegetació final es formaria a un lloc amb terra suficient sota el clima actual i sense impactes? Això, que és molt teòric ens permet comparar territoris entre si i fer models de successió de la vegetació.
De tota manera ja diuen que és molt difícil fer pronóstics... especialment si es refereixen al futur!!.
Salut!
Joan
-
Pere Llofriu
- Member
- Entrades: 133
- Membre des de: dv. abr. 18, 2008 4:48 pm
Me pensava que el concepte de climax també seria aplicable al que es va trobar l’home de Moleta. Si no és així mea culpa.
Això del Terciari, precisament, era un exemple aleatori per fer notar que no som aquí per a discutir del que no sé. Aleshores ara punyiré per una altra banda, mem si algú m’agafa el relleu...
... Cabrera, on ja fa alguns anys que no he estat. Deu fer uns 15 anys que el trànsit fora dels camins és prohibit i tenc entès que es va descabrar. Aleshores ja hi podria haver senyals de “futur”?
Això del Terciari, precisament, era un exemple aleatori per fer notar que no som aquí per a discutir del que no sé. Aleshores ara punyiré per una altra banda, mem si algú m’agafa el relleu...
... Cabrera, on ja fa alguns anys que no he estat. Deu fer uns 15 anys que el trànsit fora dels camins és prohibit i tenc entès que es va descabrar. Aleshores ja hi podria haver senyals de “futur”?
-
Joan Vicenç
- Member
- Entrades: 670
- Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
- Ubicació: Alaró
- Contacta:
La Xarxa Forestal de la Conselleria de Medi Ambient, s'ha incorporat a les xarxes socials editant un nou grup en facebook anomenat "Xarxa Forestal de les Illes Balears" i ha publicat també a youtube vídeos sobre actuacions de prevenció d'incendis forestals, de la conservació i de la gestió forestal. També ha publicat L'arbre i un poema. El Pi de Formentor una visió poètica del pi, que moltes vegades es poc valorat fins i tot degradat socialment i ambientalment, però que conforma una de les principals masses forestals de les Illes Balears i que fa un gran treball tant per la qualitat ambiental com per la nostra qualitat de vida.
Esperam que vos agradi aquesta iniciativa i gaudiu de la visió d'aquestes pel·lícules.
Teniu dues formes d'accedir-hi:
CANAL DE YOUTUBE:
http://www.youtube.com/user/xarxaforestalbalears
PAGINA DE FACEBOOK:
http://www.facebook.com/#!/pages/Xarxa- ... 6724278243
http://www.youtube.com/user/xarxaforest ... spXzuySF5s
http://www.youtube.com/user/xarxaforest ... c526knjukk
Esperam que vos agradi aquesta iniciativa i gaudiu de la visió d'aquestes pel·lícules.
Teniu dues formes d'accedir-hi:
CANAL DE YOUTUBE:
http://www.youtube.com/user/xarxaforestalbalears
PAGINA DE FACEBOOK:
http://www.facebook.com/#!/pages/Xarxa- ... 6724278243
http://www.youtube.com/user/xarxaforest ... spXzuySF5s
http://www.youtube.com/user/xarxaforest ... c526knjukk
-
Joan Vicenç
- Member
- Entrades: 670
- Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
- Ubicació: Alaró
- Contacta:
Un estudi interessant que crec ben adequat per aquest tema i un altra per si vos interessa, més o menys relacionat també.
Salut.
http://publicacions.iec.cat/repository/ ... 000012.pdf
http://www.wwf.es/que_hacemos/bosques/p ... orestales/
Salut.
http://publicacions.iec.cat/repository/ ... 000012.pdf
http://www.wwf.es/que_hacemos/bosques/p ... orestales/
-
Joan Vicenç
- Member
- Entrades: 670
- Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
- Ubicació: Alaró
- Contacta:
Sobre la protecció dels boscos europeus
Dues reflexions sobre el document LLIBRE VERD sobre protecció dels boscos i informació forestal a la UE: Preparació dels boscos al canvi climàtic
http://www.mma.es/secciones/biodiversid ... osques.pdf
Primera: Els boscos.
La pobra definició del que és un bosc que es fa al document, ja presagia futurs problemes. A manca d'una definició comuna acordada entre els estats de la UE, es descriu com a Bosc a una : “Terra amb una cobertura de copes (o densitat de població equivalent) de més del 10% i superfície de més de 0'5 hectàrees. Els arbres han de poder assolir una altura mínima de 5 metres a la seva maduresa in situ. “ i a “Altres terres boscoses: Terres amb una cobertura de copes (o densitat de població equivalent) de entre un 5 i un 10% d'arbres que poden assolir una altura de 5 metres a la seva maduresa in situ, o una cobertura de copes (o densitat de població equivalent) superior al 10% d'arbres que no poden assolir una altura de 5 metres a la seva maduresa in situ i d'arbusts o matorrals”
Una descripció tan simple del bosc, pot, i pel que he comprovat més endavant ho fa, considerar que les plantacions d'arbres, per exemple les d'eucaliptus, també ho són boscos. En tot cas, al meu entendre, una explicació del que és un bosc hauria de provenir més dels elements de l'ecosistema que el tenen com el seu hàbitat, incloses les comunitats humanes properes, que no la dels qui fa anys l'abandonaren. Mai més ben dit, els arbres no els deixen veure el bosc.
M'explico. En Ramon Folch defineix el bosc, baix del punt de vista de la vegetació, de la següent manera: “Un conjunt vegetal on domina un estrat arbori o diversos sobre un o diversos estrats herbacis i/o arbustius. Allò que tipifica el bosc és la dominància dels arbres. Són els arbres els que li presten el principal caràcter fisiognòmic. Però, ultra els arbres, fan també part inseparable del bosc les espècies arbustives i/o herbàcies i/o lianòides que constitueixen els altres estrats, és a dir el sotabosc”.
Al meu entendre a aquesta descripció s'hi ha d'incloure finalment la que fa referència a la seva fauna, aquesta seria la meva proposta : “Bosc: És un espai silvestre que acull una vegetació dominada per un estrat arbori sobre un d'arbustiu i d'herbaci, ocupat per una biocenosi animal i organitzat com ecosistema”
En el document no se n'amaga gens de considerar les plantacions d'arbres com a boscos: “La major part dels boscos de la UE estan formats per rodals seminaturals i plantacions d'espècies autòctones o introduïdes”. Les plantacions d'eucaliptus o d'altres espècies silvícoles són boscos, doncs?. Personalment he conegut i patit de prop aquests seus “boscos d'eucaliptus” i puc assegurar que tenen tant de bosc, fora del seu vertader territori, com els plataners de la plaça del meu poble.
És per això que en el punt 2.3.3.2, quan parla de desforestació dels boscos on diu que: “...a algunes regions àrides, els boscos poden agreujar el dèficit hídric degut a una evapotranspiració més acusada que la d'altres tipus de vegetació. Això ocorre, en particular, en el cas d'espècies arbòries de creixement ràpid i que requereixen reg, així com en de varietats plantades en lloc inadequats”, no diferencia els boscos que ho són, silvestres, dels que són per plantació, que si creen aquests problemes que menciona és precisament per això, perquè no són boscos i no funcionen com a tals, sinó com a plantacions d'arbres, en aquest cas xucladores d'aigua, dessecadors i potenciadors del risc d'incendis.
Aquest posicionament pot portar a admetre una industria forestal que tengui com interès primordial la plantació d'arbres per a òbvies finalitats lucratives i que a més aquestes espècies comportin, en base a la seva funció industrial, modificacions genètiques que s'adeqüin a l'interès de l'explotació, que no del “bosc”. Segons aquest document aquestes plantacions no només tendrien la consideració de boscos, sinó que serien tractats com a tals, s'entén que també amb un protecció i subvenció institucional adequades. Aquest posicionament sembla preparar el terreny a la producció dels biocombustibles a escala europea, que no és altra que la que es porta arreu de països en vies de desenvolupament amb espècies com la palma oliera, la jatropha o l'eucaliptus. Amb conseqüències molt dures per els respectius ecosistemes i comunitats que hi pogués haver establertes. Les protestes també són d'abast mundial.
A Europa, l'any passat i concretament a Bèlgica i en el dia Internacional de la Diversitat Biològica, la Ministra d’Innovació i Ciència de Flandes (Bèlgica), Patricia Ceyssens, plantà un arbre. No hi ha res d’estrany en això, clar. Allò inusual d’aquesta cerimònia “verda” fou que aquest no era un arbre qualsevol. De fet, es tractava del primer poll modificat genèticament plantat per l’Institut Flamenc de Biotecnologia (VIB) en un assaig de camp obert, que seria seguit per la plantació de 119 espècimens més en el mateix lloc durant els dies següents. Em de pensar que a Europa també gastam molt de paper.
Paradoxalment sembla que el document te clares les funcions protectores del bosc pel que fa a la protecció del sòl, regulació hídrica, cau de la biodiversitat, protectora d'assentaments humans, usos recreatius, fixació del carbono, funció paisatgística, socioeconòmica etc. És per això que no s'entén una cosa i l'altra a no ser què sigui per l'existència d'interessos diferents al del bosc i la seva influència positiva que aquí s'amaguen.
Segona: Les cabres.
He de reconèixer el meu euroescepticisme que cada vegada és fa més radical. He viscut molt pròxima la constatació que a Europa a les nostres Illes no les tenen en compte per allò que les haurien de tenir: per la seva òbvia condició insular. Res de res, les directrius europees, com sovint fan les lleis estatals, ens tracten com un territori aferrat al continent. Si allà hi calen autopistes i carreteres ben amples per fer-hi circular vehicles de gran tonatge per estalviar combustible, aquí ha de ser igual i per això ens menjam aquests Plans de Carreteres tan bèsties. Si a més com és la nostra condició, ens trobam més a prop d'Àfrica que de Barcelona, llavors el desconeixement i els errors que hi solen anar lligats són habituals. Quin diríeu que és per a vosaltres el principal problema dels boscos de les nostres Illes, concretament de la Serra de Tramuntana de Mallorca? El canvi climàtic? El banyarriquer? Les cabres?.
Les conseqüències del canvi climàtic o la virulència del banyarriquer als alzinars mallorquins s'agreugen en molt a causa de la ramaderia intensa, descontrolada, de la població de cabres i no tan sols això, sinó que moltes espècies estan en franca regressió si és que no han assolit ja estadis de vulnerabilitat pròximes a la seva desaparició. N'he parlat a bastament d'aquest tema, de la vegetació confinada, relicte dels penyals, arbres que podrien formar part dels nostres boscos: Amelanchier ovalis, Taxus baccatta, Acer granatensix, Sorbus aria, Ilex aquifòlium, dels interessos particulars enfrontats al general, de la incompetència de la nostra administració, de l'absència d'autoritats científiques o de la universitat a la batalla del debat, de la inacció incomprensible del GOB...
Aquí, si és que realment som part d'Europa, tenim boscos en perill per i amb diferència a causa de les cabres que van a lloure. Llevat de tants llocs destrossats per l'urbanisme groller que tant be coneixem, gairebé tots els territoris de la costa mediterrània on hi havia boscos, varen ser devastats primer per la ma i el foc de l'home i després de manera permanent i meticulosa pel barram de les cabres. Aquest document de la Unió Europea no en fa cap ni una menció. Nosaltres, les nostres illes, no hi comptam tampoc pel que fa als boscos.
Dues reflexions sobre el document LLIBRE VERD sobre protecció dels boscos i informació forestal a la UE: Preparació dels boscos al canvi climàtic
http://www.mma.es/secciones/biodiversid ... osques.pdf
Primera: Els boscos.
La pobra definició del que és un bosc que es fa al document, ja presagia futurs problemes. A manca d'una definició comuna acordada entre els estats de la UE, es descriu com a Bosc a una : “Terra amb una cobertura de copes (o densitat de població equivalent) de més del 10% i superfície de més de 0'5 hectàrees. Els arbres han de poder assolir una altura mínima de 5 metres a la seva maduresa in situ. “ i a “Altres terres boscoses: Terres amb una cobertura de copes (o densitat de població equivalent) de entre un 5 i un 10% d'arbres que poden assolir una altura de 5 metres a la seva maduresa in situ, o una cobertura de copes (o densitat de població equivalent) superior al 10% d'arbres que no poden assolir una altura de 5 metres a la seva maduresa in situ i d'arbusts o matorrals”
Una descripció tan simple del bosc, pot, i pel que he comprovat més endavant ho fa, considerar que les plantacions d'arbres, per exemple les d'eucaliptus, també ho són boscos. En tot cas, al meu entendre, una explicació del que és un bosc hauria de provenir més dels elements de l'ecosistema que el tenen com el seu hàbitat, incloses les comunitats humanes properes, que no la dels qui fa anys l'abandonaren. Mai més ben dit, els arbres no els deixen veure el bosc.
M'explico. En Ramon Folch defineix el bosc, baix del punt de vista de la vegetació, de la següent manera: “Un conjunt vegetal on domina un estrat arbori o diversos sobre un o diversos estrats herbacis i/o arbustius. Allò que tipifica el bosc és la dominància dels arbres. Són els arbres els que li presten el principal caràcter fisiognòmic. Però, ultra els arbres, fan també part inseparable del bosc les espècies arbustives i/o herbàcies i/o lianòides que constitueixen els altres estrats, és a dir el sotabosc”.
Al meu entendre a aquesta descripció s'hi ha d'incloure finalment la que fa referència a la seva fauna, aquesta seria la meva proposta : “Bosc: És un espai silvestre que acull una vegetació dominada per un estrat arbori sobre un d'arbustiu i d'herbaci, ocupat per una biocenosi animal i organitzat com ecosistema”
En el document no se n'amaga gens de considerar les plantacions d'arbres com a boscos: “La major part dels boscos de la UE estan formats per rodals seminaturals i plantacions d'espècies autòctones o introduïdes”. Les plantacions d'eucaliptus o d'altres espècies silvícoles són boscos, doncs?. Personalment he conegut i patit de prop aquests seus “boscos d'eucaliptus” i puc assegurar que tenen tant de bosc, fora del seu vertader territori, com els plataners de la plaça del meu poble.
És per això que en el punt 2.3.3.2, quan parla de desforestació dels boscos on diu que: “...a algunes regions àrides, els boscos poden agreujar el dèficit hídric degut a una evapotranspiració més acusada que la d'altres tipus de vegetació. Això ocorre, en particular, en el cas d'espècies arbòries de creixement ràpid i que requereixen reg, així com en de varietats plantades en lloc inadequats”, no diferencia els boscos que ho són, silvestres, dels que són per plantació, que si creen aquests problemes que menciona és precisament per això, perquè no són boscos i no funcionen com a tals, sinó com a plantacions d'arbres, en aquest cas xucladores d'aigua, dessecadors i potenciadors del risc d'incendis.
Aquest posicionament pot portar a admetre una industria forestal que tengui com interès primordial la plantació d'arbres per a òbvies finalitats lucratives i que a més aquestes espècies comportin, en base a la seva funció industrial, modificacions genètiques que s'adeqüin a l'interès de l'explotació, que no del “bosc”. Segons aquest document aquestes plantacions no només tendrien la consideració de boscos, sinó que serien tractats com a tals, s'entén que també amb un protecció i subvenció institucional adequades. Aquest posicionament sembla preparar el terreny a la producció dels biocombustibles a escala europea, que no és altra que la que es porta arreu de països en vies de desenvolupament amb espècies com la palma oliera, la jatropha o l'eucaliptus. Amb conseqüències molt dures per els respectius ecosistemes i comunitats que hi pogués haver establertes. Les protestes també són d'abast mundial.
A Europa, l'any passat i concretament a Bèlgica i en el dia Internacional de la Diversitat Biològica, la Ministra d’Innovació i Ciència de Flandes (Bèlgica), Patricia Ceyssens, plantà un arbre. No hi ha res d’estrany en això, clar. Allò inusual d’aquesta cerimònia “verda” fou que aquest no era un arbre qualsevol. De fet, es tractava del primer poll modificat genèticament plantat per l’Institut Flamenc de Biotecnologia (VIB) en un assaig de camp obert, que seria seguit per la plantació de 119 espècimens més en el mateix lloc durant els dies següents. Em de pensar que a Europa també gastam molt de paper.
Paradoxalment sembla que el document te clares les funcions protectores del bosc pel que fa a la protecció del sòl, regulació hídrica, cau de la biodiversitat, protectora d'assentaments humans, usos recreatius, fixació del carbono, funció paisatgística, socioeconòmica etc. És per això que no s'entén una cosa i l'altra a no ser què sigui per l'existència d'interessos diferents al del bosc i la seva influència positiva que aquí s'amaguen.
Segona: Les cabres.
He de reconèixer el meu euroescepticisme que cada vegada és fa més radical. He viscut molt pròxima la constatació que a Europa a les nostres Illes no les tenen en compte per allò que les haurien de tenir: per la seva òbvia condició insular. Res de res, les directrius europees, com sovint fan les lleis estatals, ens tracten com un territori aferrat al continent. Si allà hi calen autopistes i carreteres ben amples per fer-hi circular vehicles de gran tonatge per estalviar combustible, aquí ha de ser igual i per això ens menjam aquests Plans de Carreteres tan bèsties. Si a més com és la nostra condició, ens trobam més a prop d'Àfrica que de Barcelona, llavors el desconeixement i els errors que hi solen anar lligats són habituals. Quin diríeu que és per a vosaltres el principal problema dels boscos de les nostres Illes, concretament de la Serra de Tramuntana de Mallorca? El canvi climàtic? El banyarriquer? Les cabres?.
Les conseqüències del canvi climàtic o la virulència del banyarriquer als alzinars mallorquins s'agreugen en molt a causa de la ramaderia intensa, descontrolada, de la població de cabres i no tan sols això, sinó que moltes espècies estan en franca regressió si és que no han assolit ja estadis de vulnerabilitat pròximes a la seva desaparició. N'he parlat a bastament d'aquest tema, de la vegetació confinada, relicte dels penyals, arbres que podrien formar part dels nostres boscos: Amelanchier ovalis, Taxus baccatta, Acer granatensix, Sorbus aria, Ilex aquifòlium, dels interessos particulars enfrontats al general, de la incompetència de la nostra administració, de l'absència d'autoritats científiques o de la universitat a la batalla del debat, de la inacció incomprensible del GOB...
Aquí, si és que realment som part d'Europa, tenim boscos en perill per i amb diferència a causa de les cabres que van a lloure. Llevat de tants llocs destrossats per l'urbanisme groller que tant be coneixem, gairebé tots els territoris de la costa mediterrània on hi havia boscos, varen ser devastats primer per la ma i el foc de l'home i després de manera permanent i meticulosa pel barram de les cabres. Aquest document de la Unió Europea no en fa cap ni una menció. Nosaltres, les nostres illes, no hi comptam tampoc pel que fa als boscos.
-
Joan Vicenç
- Member
- Entrades: 670
- Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
- Ubicació: Alaró
- Contacta:
El bosc molt més que fusta
Del 12 d’agost al 19 de setembre del 2010
Caixa Forum Palma
Plaça de Weyler, 3
Palma de Mallorca (Illes Balears)
Horari:
De dilluns a dissabte: de 10 a 21 h.
Diumenges i festius: de 10 a 14 h.
Entrada gratuïta
http://amicsarbres.blogspot.com/2010/08 ... ma-de.html
Del 12 d’agost al 19 de setembre del 2010
Caixa Forum Palma
Plaça de Weyler, 3
Palma de Mallorca (Illes Balears)
Horari:
De dilluns a dissabte: de 10 a 21 h.
Diumenges i festius: de 10 a 14 h.
Entrada gratuïta
http://amicsarbres.blogspot.com/2010/08 ... ma-de.html