Avui al DIARIO DE MALLORCA
Una recuperación no exenta de polémica.
La suelta de fochas cornudas en s´Albufera choca con las dudas del GOB sobre su presencia histórica en la isla.
Llegir la notícia
Salut !
Fotges banyudes
-
Biel Perelló
- Member
- Entrades: 120
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 8:46 pm
- Ubicació: Pollença
- Contacta:
Fotges banyudes
Biel J. Perelló i Coll / Pollença - Mallorca / http://www.bielperello.com
--------------------------------------------------------------------------------
--------------------------------------------------------------------------------
Bones!: he vist l'articlet i bé, tampoc està malament. Una mica coix d'informació però aixó és habitual quan es parla de la nostra curolla. Curioses les postures dels que intervenen: tres ornitòlegs king size, tres opinions.
De tota manera vull subscriure el que ve a dir en Maties Rebassa: maldament no s'hagués citat mai a les Illes, no és descabellat pensar que temps enrere podia haver estat. I si ara està en perill d'extinció, hem de quedar sense fer res?.
Així i tot vull afegir un parell de coses per aclarir el que diu el Diari: en primer lloc, l'ornitòleg que cità per primera vegada la Fotja banyuda o de cresta, (al prat de S. Jordi, efectivament), de la que mai va dir que fos abundant, era Alexander von Homeyer (1834-1903), al seu Die Balearen -treball ornit. publicat en 1862 i 63, en tres parts-. Von Homeyer fou en seu temps una autoritat ornitològica deixant-nos en morir, més de 150 treballs i articles. Visità Menorca i Mallorca i descrigué per primera vegada la forma baleàrica de Loxia curvirostra, entre altres virgueries.
Com que un ornitòleg en principi, hauria de ser afeccionat a la lectura, podeu llegir el nostre Busqueret nº 13 (coneixeu aquesta revista nostra, no?), on surt una mica de biografia del personatge.
També vull dir que si bé n'Homeyer fou el primer que cità aquesta fotja, ara fa uns 150 anys, no és l'únic. És vera que els autors se copien uns als altres, com es fa ara amb les bibliografies, però també és vera que cada autor pot tenir les seves pròpies observacions i els seus informadors. El cas és que després de'n Homeyer, copiant-se o no, en Barcelo i Combis la cita al seu Catàleg (1866), també en Lluis Salvador al Die Balearen (1897), von Jordans en certa manera admet la cria (1924/25), figura als llistats de'n Guillem Colom, a la Biogeografia de las Baleares (1957), i en Fco. Bernis diu a un article a l'Ardeola que "probablement se presenta algunas veces en Baleares, aunque faltan datos convincentes".
No he volgut ser pesat, paraula!
Salut!. Jesús
De tota manera vull subscriure el que ve a dir en Maties Rebassa: maldament no s'hagués citat mai a les Illes, no és descabellat pensar que temps enrere podia haver estat. I si ara està en perill d'extinció, hem de quedar sense fer res?.
Així i tot vull afegir un parell de coses per aclarir el que diu el Diari: en primer lloc, l'ornitòleg que cità per primera vegada la Fotja banyuda o de cresta, (al prat de S. Jordi, efectivament), de la que mai va dir que fos abundant, era Alexander von Homeyer (1834-1903), al seu Die Balearen -treball ornit. publicat en 1862 i 63, en tres parts-. Von Homeyer fou en seu temps una autoritat ornitològica deixant-nos en morir, més de 150 treballs i articles. Visità Menorca i Mallorca i descrigué per primera vegada la forma baleàrica de Loxia curvirostra, entre altres virgueries.
Com que un ornitòleg en principi, hauria de ser afeccionat a la lectura, podeu llegir el nostre Busqueret nº 13 (coneixeu aquesta revista nostra, no?), on surt una mica de biografia del personatge.
També vull dir que si bé n'Homeyer fou el primer que cità aquesta fotja, ara fa uns 150 anys, no és l'únic. És vera que els autors se copien uns als altres, com es fa ara amb les bibliografies, però també és vera que cada autor pot tenir les seves pròpies observacions i els seus informadors. El cas és que després de'n Homeyer, copiant-se o no, en Barcelo i Combis la cita al seu Catàleg (1866), també en Lluis Salvador al Die Balearen (1897), von Jordans en certa manera admet la cria (1924/25), figura als llistats de'n Guillem Colom, a la Biogeografia de las Baleares (1957), i en Fco. Bernis diu a un article a l'Ardeola que "probablement se presenta algunas veces en Baleares, aunque faltan datos convincentes".
No he volgut ser pesat, paraula!
Salut!. Jesús
Tots jorns aprench e desaprench ensemps (Jordi de Sant Jordi. S. XV)
-
jordi muntaner
- Member
- Entrades: 523
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 5:08 pm
Hola a tots,
La veritat es que, sota el meu punt de vista, l’article no es gens afortunat i no afavoreix en absolut les feines que es fan aquí per a aquesta espècie.
Encara que no tinguéssim cites de fotja banyuda a cap de les illes, que com en Jesús ha deixat bastant clar si que ni han, el que és cert és que, antigament (segles XVIII o XIX):
1. Les Balears es trobaven ben enmig de l’antiga àrea de distribució, com va dir molt clarament en Maties.
2. Les nostres zones humides eren molt més no,mbroses, moltissim més grans i diverses i acollien a una fauna d’aus molt variada i abundant.
Per altre part, estic segur de que hi han espècies que antigament hi eren i que ara també i son i que no les ha citat ningú dels naturalistes d'aquelles èpoques. Pot ser en Jesús ens pot mencionar alguna d’aquestes.
Encara que jo estic molt implicat en aquest projecte, penso que val la pena i que està plenament justificat, no només per el que he dit abans, sinó també pel delicat estat d’aquesta espècie i per la seva catalogació legal.
Salut,
Jordi
La veritat es que, sota el meu punt de vista, l’article no es gens afortunat i no afavoreix en absolut les feines que es fan aquí per a aquesta espècie.
Encara que no tinguéssim cites de fotja banyuda a cap de les illes, que com en Jesús ha deixat bastant clar si que ni han, el que és cert és que, antigament (segles XVIII o XIX):
1. Les Balears es trobaven ben enmig de l’antiga àrea de distribució, com va dir molt clarament en Maties.
2. Les nostres zones humides eren molt més no,mbroses, moltissim més grans i diverses i acollien a una fauna d’aus molt variada i abundant.
Per altre part, estic segur de que hi han espècies que antigament hi eren i que ara també i son i que no les ha citat ningú dels naturalistes d'aquelles èpoques. Pot ser en Jesús ens pot mencionar alguna d’aquestes.
Encara que jo estic molt implicat en aquest projecte, penso que val la pena i que està plenament justificat, no només per el que he dit abans, sinó també pel delicat estat d’aquesta espècie i per la seva catalogació legal.
Salut,
Jordi
-
GOB-ornitologia
- Member
- Entrades: 71
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 8:53 pm
- Ubicació: Mallorca
Bones,
la veritat m'ha sorprés veure aquesta notícia i he tengut que pensar una estona quan va ser que vaig dir aquestes coses. Pens que va ser a una periodista que va cridar fa uns dos mesos o més per un altre tema (perdonau, es que a la meva mala memòria habitual s'uneix que criden bastants periodistes per demanar coses) i que xerrant va sortir el tema de les fotjes banyudes.
Dic això perque no es la meva intenció reobrir un debat que ja se va fer en el seu moment, també al forumaus si no recordo malament i no pensava que se publicàs sobre el tema després d'uns 3 anys de les primeres amollades.
Jordi, a l'article no se critica en cap moment la feina feta amb l'espècie ni se diu que estigui malament el que s'ha fet, només s'expresen diferents postures generals com comenta en Jesús. De fet comparteixo el que diu en Maties Rebassa a l'article, però una cosa no lleva l'altra.
Salut
Manolo
la veritat m'ha sorprés veure aquesta notícia i he tengut que pensar una estona quan va ser que vaig dir aquestes coses. Pens que va ser a una periodista que va cridar fa uns dos mesos o més per un altre tema (perdonau, es que a la meva mala memòria habitual s'uneix que criden bastants periodistes per demanar coses) i que xerrant va sortir el tema de les fotjes banyudes.
Dic això perque no es la meva intenció reobrir un debat que ja se va fer en el seu moment, també al forumaus si no recordo malament i no pensava que se publicàs sobre el tema després d'uns 3 anys de les primeres amollades.
Jordi, a l'article no se critica en cap moment la feina feta amb l'espècie ni se diu que estigui malament el que s'ha fet, només s'expresen diferents postures generals com comenta en Jesús. De fet comparteixo el que diu en Maties Rebassa a l'article, però una cosa no lleva l'altra.
Salut
Manolo