Fes un refugi de fauna

 

L’any 1980 el GOB va promoure la declaració de la finca de La Trapa com a Refugi de Caça, sobre el marc legal de la llei estatal (1/1971) de caça. D’aleshores ençà la nostra entitat ha ajudat a molts propietaris a seguir el mateix camí.

La pràctica de la caça és una activitat amb unes implicacions ambientals importants en el nostre territori, ja que és poca la superfície forestal i rural on no es pot caçar (alguns parcs naturals, penya-segats costaners i refugis de fauna) i d’altra banda el nombre de practicants és molt elevat (unes 17.000 llicències a Mallorca).

Amb aquest panorama, d’alta pressió cinegètica i pocs indrets on no es caça, la figura del refugi de fauna sembla una bona eina per facilitar indrets on les espècies cinegètiques puguin viure tranquil·les.

 

Què és un refugi de fauna?

És una zona on està prohibida la caça per motius de caràcter biològic, científic o educatiu, amb la finalitat d’assegurar la conservació de determinades espècies de la fauna silvestre. Aquesta figura legal està regulada per la Llei 6/2006 de caça i pesca fluvial, i pel Decret 72/2004 pel qual es regulen els plans tècnics i els refugis de caça.

 

Per què són necessaris?

A l’illa de Mallorca es pot caçar pràcticament arreu, i el nombre de persones que practiquen la caça és molt elevat. Per això és necessària una xarxa d’àrees on les poblacions d’animals estiguin lliures de la pressió cinegètica i puguin recuperar-se fins als nivells que els ecosistemes puguin mantenir.

Amb aquesta figura es preserven de la caça les poblacions d’espècies cinegètiques que viuen a la zona, i a la vegada es potencia la recuperació del conjunt de la fauna com a conseqüència de la millora en les condicions de tranquil·litat.

Els terrenys de caça veïnats es veuen igualment beneficiats, en incrementar-se naturalment les seves poblacions cinegètiques gràcies al paper de centres de producció i dispersió que exerceixen els refugis de fauna.

 

Com es crea un refugi?

La declaració de refugis de fauna, que correspon al Consell de Mallorca, pot esser instada conjuntament pel propietari dels terrenys i una entitat privada de caràcter científic o cultural. En el cas de Mallorca, el GOB ha participat en la promoció de la majoria de refugis existents.

Segons estableix la Llei 6/2006 de caça i pesca fluvial, l’extensió mínima per als refugis de fauna és de 10 hectàrees llevat de casos excepcionals. Aquesta superfície pot estar formada per una sola propietat o per la suma de vàries propietats colindants.

 

Quins compromisos suposa?

Una vegada declarat el refugi de fauna, entra en efecte la prohibició de tot tipus d’activitat cinegètica. Excepcionalment es podrien autoritzar mesures de control biològic de certes espècies si es consideràs imprescindible.

El propietari té l’obligació de senyalitzar el refugi, adquirint i col·locant els rètols legalment establerts al perímetre del refugi i als accessos, i abonar les taxes correponents establertes pel Consell de Mallorca. La propietat assumeix també el compromís d’informar el GOB o la Conselleria de Medi Ambient en aquells casos en que es detectin problemes ambientals o l’incompliment de la prohibició de caçar.

El GOB, actuant com entitat promotora, és responsable de l’elaboració dels informes biològics de seguiment i de la proposició de mesures de millora ambiental del refugi, documents que s’elaboraran en el marc d’un acord de col·laboració amb la propietat.

 

Desgarrega aquí un article, en format pdf, que publicàrem a la revista Es Busqueret.

 

 

 

Per a qualsevol aclariment, contacta'ns a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.