Davant els usos i abusos del sòl i els recursos naturals de la nostra realitat econòmica, cal preservar de manera decidida els recursos essencials per a les generacions futures.
L’agroecologia i les energies renovables són sectors estratègics per enfocar una societat i economia que s’alliberi de la dependència del monocultiu intensiu turístic i cal una planificació estratègica adaptada al territori i enfocada a la sobirania i seguretat alimentària i energètica.
El GOB ha participat en un projecte de l’Euroregió Pinieus-Mediterrània, anomenat CLIMED: Resiliència davant l’emergència climàtica a l’euroregió Pirineus – Mediterrània, juntament amb Catalunya, amb Ecoserveis, i la regió d’Occitània a través del Toulouse Biothecnology Institute. L’objectiu general del projecte era contribuir a promoure una sortida a la crisi socioeconòmica generada per la COVID-19 cap a la sostenibilitat i la resiliència i en aquest sentit, enfocar les propostes cap als sectors de les energies renovables i l’agroecologia.
Malauradament l’estiu ens ha demostrat que la sortida de la crisi econòmica de la COVID s’ha enfocat políticament en una intensificació preocupant i greu de l’activitat turística, acompanyada per indicis d’un creixement del sector de la construcció i del negoci immobiliari especialment enfocat al luxe, la sobresaturació de les infrastructures, la manca de control sobre els excessos al litoral i en espais naturals protegits, o les evidències de la problemàtica de disponibilitat de recursos hídrics. Tot això en un estiu on la calor intensa i continuada i rècords de temperatures màximes, també al mar, que posa en evidència la imminent i greu crisi climàtica i ecològica que haurem d’afrontar, un augment dels preus de l’energia, els combustibles i els aliments bàsics, i en el previ d’una tardor que ja s’adverteix complexe en termes d’economia mundial per escassesa de recursos i materials i conflictes geoestratègics.
Tot i això, les Illes, amb una situació d’alta vulnerabilitat tant pel fet insular i els impactes ja estudiats que tendrà la crisi climàtica, com per l’excessiva dependència del monocultiu turístic, com per l’augment de la precarització de la vida per a una àmplia majoria de la població, segueix sense enfocar la necessitat d’una política estratègica de resiliència i adaptació davant tots aquests canvis que implicarà inevitablement una reorganització social i econòmic sense precendents.
En aquest sentit, el GOB ha participat en el projecte CLIMED Resiliència davant l’emergència climàtica a l’euroregió Pirineus – Mediterràni. Durant els mesos que ha durat el projecte hem estat realitzant entrevistes i grups específics de debat, per identificar les barreres actuals, les necessitats i també les oportunitats que representen cadascún dels sectors al nostre territori per poder realitzar un diagnòstic i la proposta d’un pla d’acció. Les preguntes i qüestions per plantejar en les entrevistes i els grups de treball han estat orientades a recopilar la informació estructurada a partir de 5 eixos principals per a cadascun dels sectors d’ estudi. Aquests eixos són:
• Interès polític, normativa i legislació
• Interès social (iniciatives comunitàries, descentralització de la producció, etc.)
• Teixit empresarial
• Disponibilitat territorial (món urbà vs món rural; evitar conflictes renovables vs
agroecologia)
• Innovació (nous productes, noves tecnologies, etc.)
Els actors clau als quals s’ha entrevistat o convidat al grup de treball es divideixen en tres sectors: administració pública, empresa privada i societat civil. S’ha cregut necessari comptar amb l’opinió de, almenys, un actor de cada sector per tenir una visió holística de la situació actual i desenvolupar un diagnòstic i pla d’acció complet que compti amb una visió transversal.
Algunes de les principals conclusions/indicacions per a un Pla d’Acció en aquests dos àmbits són:
Energies renovables
S’espera que la transposició normativa relativa a les comunitats energètiques sigui un impuls definitiu per la transició energètica. Algunes de les propostes en aquest àmbit són crear una borsa d’espais per a comunitats energètiques i facilitar i acompanyar per incentivar l’autoconsum. En aquest camp es proposa també la implementació de normativa que obligui a la instal·lació de plaques fotovoltaiques en noves construccions i reformes – com ja passa amb les tèrmiques.
Es considera també que els ajuntaments juguen un paper determinant i que cal enfortir la seva implicació com a gestors energètics: bonificació de l’IBI per l’autoconsum residencial, creació de guies per facilitar la integració de les energies renovables en edificis, facilitar la participació de petites empreses locals en concursos públics i/o criteris de contractació que afavoreixin empreses locals i petites (plecs de contractació que fomentin proximitat).
És imprescindible enfortir el paper de la societat i ajuntaments per a la descentralització de la producció energètica. L’ impuls de les comunitats energètiques ha de ser una aposta en tots els fronts. Impulsar a través de guies i exemples pràctics l’educació, la consciència i la informació. La pujada del preu de l’ electricitat apareix com una evidència de la necessitat d’emancipació de l’actual sistema energètic i això representa un potencial impuls a aquest sector. Cal, a més, desenvolupar un desplegament de solucions concretes amb polítiques actives contra la pobresa energètica.
En l’aspecte més controvertit i polèmic de les implantacions renovables en sòl rústic es requereix urgentment una planificació integrada energètica, territorial i agrària de la implantació de camps de de generació d’energia fotovoltaica. De moment, molts consideren imprescindible una moratòria de grans parcs fins a tenir la planificació territorial de zones prioritàries atenent criteris territorials, energètics i agraris. Ara mateix els esforços de planificació i inversió s’haurien de dirigir a cobrir teulades i espais urbanitzats i anar desenvolupant i implementat un model basat en petites instal·lacions d’autoconsum renovables optimitzant infraestructura existent i evitant macro projectes en sòl rústic.
En aquest sentit es considera essencial elaborar i publicar un mapa de cobertes per desenvolupar-hi instal·lacions d’energies renovables.
Qualsevol sector que vulgui enlairar-se, requereix un pla de formació i capacitació, amb perspectiva de gènere per tenir un teixit empresarial fort i qualificat com a font de diversificació econòmica, no masculinitzat. I en aquest cas, que implica un desenvolupament i implementació de noves tecnologies adaptades al context territorial, és un element essencial.
L’àmbit de la innovació té un gran potencial: cal incentivar la innovació local en la gestió energètica; potenciar la recerca en sistemes integrats en l’entorn i invertir en sistemes intel·ligents d’usos energètics.
Agroecologia
Tot apunta a la necessitat de desenvolupar un pla específic per al desenvolupament i impuls de l’agroecologia a nivell de comunitat autònoma que inclogui aspectes de gestió territorial, recuperació de sòls fèrtils, fiscalitat, recerca, planificació estratègica de recursos, sòls, producció, transformació i comercialització. També s’apunta a una flexibilització normativa sanitària.
Una de les qüestions també essencials és promoure la transició de l’activitat productiva agrària i ramadera, definint unes pràctiques mínimes obligatòries pròpies dels maneigs agroecològics, com a base, i a partir d’aquí generar incentius que impulsin i afavoreixin el canvi.
És important un canvi de paradigma que impulsi la protecció normativa d’aigua, sòls i recursos genètics en una política estratègica de sobirania i seguretat alimentària i l’impuls de la compra verda pública i deixar de subvencionar la producció intensiva i convencional per a l’exportació que ha marcat la realitat del sector agrari balear en les darreres dècades.
Necessitem fomentar l’associacionisme agrari per poder diversificar i planificar produccions, reduir costos. Impulsar estructures cooperatives i col·laboratives de producció, transformació i comercialització.
El sector agrari necessita un impuls per canviar de rumb davant els escenaris futurs. Això implica un canvi de paradigma polític, econòmic i cultural que impulsi la creació d’empreses amb ajuts i incentius també fiscals, fomentar la capacitat de creixement de la producció i la capacitat de transformació i adaptació al canvi climàtic, tant en termes de pràctiques convencionals perjudicials, llavors, accés a recursos hídrics, etc.
En relació a la disponibilitat territorial les propostes de pla d’acció van també enfocades a la necessitat d’incentivar, fomentar i afavorir iniciatives cooperatives de treball col·lectiu de la terra i sistemes diversos d’accés a les terres (per exemple Moviment Sense Terra del Brasil, dinamitzar els bancs de terra, etc. ). Per a joves nous, potser podria plantejar-se no, ajudes a la inversió inicial – tal com està ara establert amb els ajuts a joves agricultors – sinó un sou o renda bàsica agrària per fomentar la capacitació, accés i estabilització. Les ZAVAs (Zones d’Alt Valor Agrari) són eines fonamentals si s’estableixen uns criteris bons i una bona caracterització per crear un bon mapa de sòls. Això permetria la planificació també enfocada a adaptar la producció al tipus de terreny existent.
En el camp de la innovació les propostes estan enfocades a la creació d’un programa d’innovació agrària propi de la comunitat autònoma que pogués incloure des de la creació d’un programa de digitalització i recollida de la producció per optimitzar processos, a la creació de bancs de germoplasma i a impulsar la innovació i recerca en tot allò relatiu als canvis introduïts pel canvi climàtic: adaptabilitat de llavors, canvis en les condicions i disponibilitat de recursos hídrics, cultius de genètica diversa, etc. I també una part important de recerca destinada a mitigar impactes del model actual; control de plagues i maneig. És essencial per tant el desenvolupament específic d’un àmbit de recerca en experimentació agrària.
En tot aquest desenvolupament necessitem una reconnexió de la societat amb el món rural i tot el que sosté el sector agroalimentari com a sector estratègic de les polítiques de resiliència i tot el que això comporta: producció, transformació, comercialització i consum…
Incloure formació/connexió en els currículums escolars i cicles formatius de grau mitjà i superior. Necessitem que les formacions reglades assumeixin un enfocament agroecològic i s’apunta en diverses ocasions a la necessitat d’implementar una Escola Agrària que sigui referent en el context insular.
Es poden consultar les conclusions dels tres territoris a l’informe complet.
