Demanam que prèviament a un augment de l’import es clarifiquin els objectius i criteris d’adjudicació de l’impost.
Exigim a més un seguiment dels projectes 2016 i una revisió de la composició i funcions del comitè executiu i del Ple de la Comissió de l’Impost.
L’any passat, en motiu del primer exercici de l’Impost de Turisme Sostenible, el GOB ja denunciava que els projectes finançats distaven d’adreçar-se a rebaixar la càrrega ambiental del turisme a les nostres illes i que, en la pràctica, varen servir per suplir la manca de finançament de la Conselleria de Medi Ambient, en relació a dèficits de les infraestructures hidràuliques amb el pretext de la sequera, atès que el 50% dels 30 milions d’euros del Pla Anual de 2016 es va dedicar a la millora de les infrastructures hidràuliques i del cicle de l’aigua.
Des del GOB, hem fet arribar un escrit de petició al Vicepresident Biel Barceló, com a president de la Comissió d’Impuls del Turisme sostenible, perquè consideram que cal posar en valor l’impost turístic redefinint els objectius que pretén cobrir l’impost i la manera d’adjudicar-los. Motius ambdós que varen suposar el vot en contra i l’emissió del vol particular (https://www.gobmallorca.com/que-feim/territori-i-urbanisme/el-gob-vota-en-contra-de-la-proposta-de-repartiment-dels-primers-fons-de-l-impost-de-turisme-sostenible), a la proposta d’adjudicació dels primers 30.000.000 d’euros provinents de la recaptació de l’impost turístic.
Pel que fa a objectius i metodologia d’adjudicació
El GOB recorda que, d’acord amb l’article 47.3 del Decret 35/2016, de 23 de juny, pel qual es desplega la Llei de l’impost sobre estades turístiques i de mesures d’impuls del turisme sostenible, les funcions del Comitè Executiu són, entre altres:
a) Elaborar la proposta del pla anual d’impuls del turisme sostenible, que s’ha d’elevar al Ple per aprovar-lo.
b) Analitzar, valorar i seleccionar prèviament els projectes susceptibles de ser executats amb càrrec al fons per afavorir el turisme sostenible, els quals s’han elevar al Ple per aprovar-los.
Al vot particular presentat pel GOB, ja es va advertir que en la gestió del Pla anual corresponent a l’exercici 2016, el comitè executiu no va participar de manera directa ni en l’elaboració de la proposta del pla anual ni en l’anàlisi, valoració i selecció prèviament dels projectes. Aquest òrgan únicament va ser convocat per atorgar el vistiplau als documents elaborats unilateralment pel Govern.
Pel que fa a l’exercici 2017, el comitè executiu encara no s’ha convocat ni s’ha comunicat als membres l’inici dels treballs prevists per la redació de l’esborrany del correponent Pla anual. Tampoc no tenim constància que s’hagui convocat cap de les comissions de treball que preveu l’article 49 del decret.
En relació als criteris d’adjudicació
El GOB ja va denunciar l’any passat l’absència absoluta de criteris de valoració i adjudicació que siguin objectivables i que ens permetin, als que hem de votar tenir un mínim d’informació dels projectes i “entendre” els criteris d’adjudicació, valorar, avalar i baremar amb criteris comuns els projectes, permetent una adjudicació coherent dels doblers públics.
En aquest sentit el GOB va aconseguir que al Ple de gener de 2016 s’acordàs treballar aquesta qüestió de cara a la propera convocatòria. A dia d’avui no hi ha hagut cap novetat en relació a aquesta qüestió ni cap convocatòria de reunió per a tractar-ho en el Comitè Executiu.
En relació a la composició, representativitat i vots ponderats dels membres de la Comissió i del Comitè executiu.
Des del GOB l’any passat ja férem arribar un escrit en relació a la representació de les entitats mediambientals que formen part de la Comissió. En altres casos d’organismes participatius som les pròpies entitats les que, en comú, triam als nostres representants, que no participen en nom de la “seva” entitat en concret sinó que ens representen al conjunt de les entitats mediambientals (amb la corresponent feina de preparació de reunions, coordinació, etc). No és el cas d’aquesta comissió per a la qual no s’ha seguit cap criteri concret per nomenar les que actualment hi tenim representació. En relació a aquest punt ja vàrem presentar un escrit que no ha estat contestat.
Per altra banda, i en relació a la composició de la Comissió, cal esmentar que la representació de les diferents entitats és desigual, ja que el nombre de representants de les administracions públiques (14 membres dels 32 membres) suposen gairebé el 44% dels representants; mentre que els representants d’entitats que tinguin com a finalitats principals la defensa i la promoció del medi ambient o qualsevol altra de les finalitats al fet que es refereix l’article 19.3 de la Llei 2/2016 únicament són 5.
Es tracta d’una distribució absolutament desigual, que ha demostrat que permet a les administracions públiques contrlar el Ple de la Comissió i el Comitè executiu, i que no té molt més valor que determinar el quòrum mínim per a la vàlida constitució dels òrgans de participació.
L’experiència de la gestió del Pla de 2016 ha demostrat igualment el gran llast democràtic de la Comissió, que no és altra que la redacció de l’art. 46 del Decret, que desenvolupa el sistema de vot ponderat, i que es caracteritza per dues notes fonamentals:
1. Atorga la majoria absoluta als representants del Govern, ja que emet un únic vot que val per 25 (el 51,02 % del total de vots possibles). Això significa que únicament es farà el que decideixi el Govern, ja que no hi ha manera d’aconseguir una majoria de bloqueig o de proposta alternativa.
Destaca la falta d’autonomia interna dels set membres del Govern, ja que únicament s’emet un vot, sense que es pugui saber l’opinió de cadascun dels representants.
2. El vot de les entitats que no són administració pública tenen una limitació que afecta a la presumpció de la seva validesa, i que obliga (sota amenaça de declarar l’abstenció del vot de tot el grup) al fet que tots els vots vagin en el mateix sentit.
Òbviament, aquesta norma limita la capacitat d’autonomia i independència dels representants de les entitats en la Comissió, i sembla tenir la finalitat d’evitar vots en contra del Govern (posat que en cas de discrepància interna, tots es “anul·len”).
Cosa semblant pansa amb el Comitè executiu (art. 47 i 48).
En relació al seguiment dels projectes finançats en l’exercici 2016
En relació als projectes als quals s’adjudicaren fons de l’impost turístic al 2016, no hi ha cap tipus d’informació disponible i actualitzada a la web pel que fa a l’estat d’execució i tampoc no tenim constància de que el propi govern estigui fent cap tipus de seguiment de les inversions.
Tampoc sabem què ha passat amb la recaptació definitiva del 2016 que va pujar a més de 40 milions d’euros, dels que només es va fer proposta d’adjudicació per 30 milions.
El GOB demana claretat i transperència
Atès que hi ha temes fonamental i urgents en relació al procediment i criteris d’adjudicació per a les noves convocatòries que no estan resolts i que són fonamentals per evitar la discrecionalitat alhora d’adjudicar els nous fons, des del GOB demanam:
- Que es convoqui el Comitè executiu per iniciar les tasques per elaborar la proposta del pla anual pel 2017, així com la creació de les comission de treball necessàries per desenvolcupar les activitats preparatòries del pla anual.
- Que es desenvolupi al Pla anual de 2017 un sistema objectiu de baremació i puntuació dels projectes que es presentin i que es financiin prioritàriament aquells que es destinini a actuacions de protecció, preservació i recuperació del medi rural, agrari i matí, reals.
- Que es convoqui la Comissió d’Impuls de Turisme Sosteible per efectuar el seguiment i avaluació de l’execució dels projectes aprovats al Pla anual de 2016, atès el que disposa l’article 35 del decret, i que es publiqui al web de l’impost el seguiment de l’execució dels projectes 2016.
- Que es modifiqui de la representació del govern per eliminar el sistema de vot ponderat establir una fórmula més paritària i democràtica.
