Destrucció territorial
Amb l’excusa de la crisi, la creació de llocs de feina i la dinamització econòmica, el Govern de les Illes Balears ha marcat unes directrius polítiques que ens aboquen a una nova envestida urbanitzadora, de desprotecció d’espais naturals i el foment d’operacions especulatives i purament financeres sota la figura d’inversions d’interès autonòmic, impulsant lleis que desregulen el panorama normatiu que afecta als usos del sòl.
Actuacions
Llei urbanisme “sostenible”, nova Llei del Turisme, la nova llei del sòl, declaracions d’interès autonòmic d’un hotel a sa Ràpita, devora l’àrea natural d’Es trenc i la zona humida de Es Salobrar de Campos, un complexe turístic a Canyamel, afectant una àrea natural protegida i d’un complexe turístic a Magaluf, damunt una zona humida. A part d’aquestes iniciatives legislatives desreguladores i l’impuls projectes singulars en zones de gran valor ecològic, el Govern impulsa i recolza l’ampliació de ports esportius, nous camps de golf, la construcció de grans centres comercials, parcs temàtics, etc.
Impacte ambiental i social
Aquesta política és un retrocés sense precedents en els avanços fets en els darrers 20 anys en matèria de protecció territorial i ens retornen a un model marcat per l’especulació, el ciment i la corrupció.
Reacció ciutadana
La ciutadania s’ha articulat en diverses plataformes i col·lectius contraris als projectes concrets i el GOB fa oposició a la dinàmica legislativa desreguladora amb accions d’incidència política i denúncia social. L’oposició al projecte de sa Ràpita, va generar una de les mobilitzacions més grans fetes fora de la ciutat de Palma per a la protecció territorial: una cadena humana de més de 10.000 persones als arenals de sa Ràpita i es Trenc.
Referències
