Dilluns, 05 Agost 2013 01:00

05/08/2013. Per evitar els grans incendis cal millorar la planificació forestal i urbanística

Per al GOB l’existència d’edificacions o urbanitzacions en contacte amb masses forestals més denses i més contínues podria explicar en part els grans incendis forestals dels darrers anys. Cal avançar en la prevenció, conscienciant la ciutadania i gestionant les masses forestals.

05/08/2013. Per evitar els grans incendis cal millorar la planificació forestal i urbanística

Per al GOB l’existència d’edificacions o urbanitzacions en contacte amb masses forestals més denses i més contínues podria explicar en part els grans incendis forestals dels darrers anys. Cal avançar en la prevenció, conscienciant la ciutadania i gestionant les masses forestals.


 

Observant les estadístiques d’incendis forestals de les darreres dècades s’aprecia que el nombre de sinistres iniciats es manté bastant estable al llarg dels darrers 30 anys, dada que ens indica que estam fallant en prevenció. Tot i que els dispositius d’extinció s’han millorat considerablement, no som capaços de fer minvar el nombre d’incendis que s’inicien. Combatre la intencionalitat i insistir més en la informació pública per evitar les imprudències ha de ser objectiu fonamental.

Observam, però, que sobre tot a partir de la segona meitat dels anys 90 la superfície cremada per incendi és més baixa, cosa que indicaria una major eficiència de l’extinció. Hi ha gairebé els mateixos incendis, però es controlen més aviat. Sense dubte els mitjans d’extinció aèria han tingut a veure en aqueix resultat, a més de la millora dels protocols d’actuació.

 

 

Però tot i això, els darrers anys s’han produït grans incendis que trenquen la tendència. El recent incendi a la Serra de Tramuntana (2.330 Ha) i el de la Serra de Morna a Eivissa el 2011 (1.576 Ha) ens mostren que en certs casos el control del foc pot esser complicadíssim tot i el gran desplegament de mitjans d’extinció. Una tendència molt preocupant si es consolida, ja que els efectes sobre el conjunt de la massa forestal són molt impactants.

Edificacions i urbanitzacions en entorns forestals

Una part dels focs es genera a l’entorn d’edificacions residencials o d’urbanitzacions en contacte amb masses forestals. Diferents usos que es poden realitzar en aquests entorns (crema de restes de jardineria, barbacoes, ús de focs artificials, obres de manteniment de les edificacions, etc) poden iniciar el foc. Els usos residencials als entorns forestals incrementen el risc d’incendi.

D’altra banda, també els usos residencials dins o vora les masses forestals condicionen l’extinció. La prioritat en els incendis és sempre, lògicament, evitar danys a persones i edificacions. La concentració dels esforços d’extinció a l’entorn d’edificacions o urbanitzacions pot generar la desatenció, amb els mitjans que serien convenients, d’altres fronts de l’incendi. Aquest fet pot condicionar i molt l’evolució del sinistre. Quan potser estratègicament seria millor combatre el foc a un determinat punt per evitar la seva extensió, és possible que els mitjans s’hagin de dedicar prioritàriament a evitar que el foc arribi a edificacions aïllades o urbanitzacions.

Així idò hem de tenir clar que permetre urbanitzacions o edificacions a garrigues i pinars a més d’altres inconvenients pot tenir un cost ambiental important, en forma d’incendi forestal i les seves conseqüències.

Les urbanitzacions i construccions aïllades a entorns forestals han de comptar legalment amb una sèrie de mesures de prevenció i defensa contra el foc, entre elles una franja sense vegetació que separi la zona edificada de la massa forestal, de 30 metres per edificacions aïllades i de 50 per urbanitzacions. Igualment han de comptar amb una via d’accés que possibiliti l’arribada i les maniobres dels camions d’extinció. Es compleixen aquestes mesures, per part de totes les edificacions (legals i il·legals) situades a entorns forestals? És evident que no.

Consideram imprescindible que les administracions competents vetllin pel compliment estricte d’aqueixes obligacions legals, ja que el seu incompliment incrementa el risc d’incendi i complica la seva extinció, generant-se uns costos ambientals i econòmics que recauen sobre tots els ciutadans.

Boscos més espessos i més extensos

Una vegada iniciat el foc, la seva evolució estarà condicionada per una banda per factors circumstancials, com els famosos 30-30-30 (condicions ambientals de més de 30 graus de temperatura, menys del 30% d’humitat relativa, i vents de més de 30 km/h, que afavoreixen l’incendi) i factors més inherents al lloc, com el seu relleu i l’estructura i composició de la massa forestal.

Des del moment del traspàs de l’economia illenca de l’agricultura al turisme, les masses forestals han experimentat un canvi radical. La comparació mitjançant fotografia aèria dels boscos en els anys 1950 i ara no deixa lloc a dubtes. Les masses forestals han crescut, i s’han fet més denses. L’explotació de llenya com a combustible, que des de l’arribada de l’home a les illes s’havia mantingut, ha passat a no ser atractiva econòmicament, o fins i tot pràcticament inviable a moltes zones forestals de relleu complicat. Moltes zones agrícoles de muntanya es van abandonar, i el bosc les ha ocupat. Fins i tot fa anys, sota l’empar de la Unió Europea, es va subvencionar l’abandonament de terres de cultiu i la seva forestació.

 

Zona de Sa Coma Freda, Andratx, en els anys 1956 i 2012. Font: IDEIB

Tenim boscos més grans, i més madurs. Més “bruts” diuen alguns de forma errònia i un tant despectiva. L’evolució natural dels boscos cap a estadis més madurs és un procés natural i positiu per a la biodiversitat. Pretendre que els pinars no siguin més que pins eixermats sense res a sota, com si fos un parc urbà, és tan inconvenient ambientalment com inviable econòmicament. Tot i això, el risc que tenir boscos més madurs i més grans és evident.

Cal dissenyar i aplicar una estratègia viable per a la gestió de les masses forestals, que respecti l’evolució natural dels boscos però que a la vegada faciliti el control dels incendis. Trencar la continuïtat de les grans masses forestal sembla una via a tenir en compte. I no estam parlant únicament de realitzar i mantenir les necessàries franges de protecció als marges de carreteres i camins.

El foment de l’explotació de la biomassa és una possibilitat, tot i que la seva viabilitat econòmica és complicada a molts indrets de Mallorca sense generar un impacte ambiental important. Bona part dels boscos de Mallorca s’ubiquen a zones de relleu important, on treure la fusta és difícil i l’obertura de vies per a l’extracció pot generar efectes erosius importants.

Incentivar la recuperació de zones agrícoles de muntanya sembla altra via interessant. Després dels incendis, veim amb sorpresa com als pendents fins fa poc coberts de pinar apareixen marjades que en el passat estaven ocupades per conreus de muntanya, sobre tot d’olivar. El foment per a la recuperació de zones agrícoles de muntanya crearia discontinuïtats en les masses forestals, alhora que incrementaria la biodiversitat: el paisatge de mosaic, en el qual conviuen masses forestals madures, masses forestals explotades i àrees agrícoles manejades amb criteris respectuosos sembla un escenari molt convenient, per a la biodiversitat i per a l’estabilitat ambiental de les zones forestals.

Pensam que en el marc del Pla Forestal de les Illes Balears, que en aquests moments s’està redactant, és imprescindible que, amb uns criteris tècnics que estableixin on i de quina manera, i sempre amb l’objectiu de conservar el paisatge i els sistemes naturals, es faciliti l’explotació forestal controlada per a l’extracció de biomassa forestal. Igualment consideram que cal incentivar la recuperació de cultius a zones forestals, en el marc d’una planificació territorial que persegueixi aconseguir un mosaic entre conreus, zones forestals controlades i zones forestals madures.

El foment de les mesures proposades té un cost econòmic. Però cal tenir clar que la manca d’actuació té uns costos ambientals dramàtics, a més d’uns elevadíssims costos econòmics. Seria molt interessant conèixer, per exemple, el cost total del recent incendi a la Serra: personal i mitjans d’extinció utilitzats, pèrdues econòmiques als municipis afectats, pèrdua de qualitat paisatgística per al turisme, mesures de recuperació que es facin a partir d’ara, ... La prevenció és ambientalment i econòmicament més convenient.

El paisatge és un component fonamental de la nostra economia, pel que cal invertir adequadament en la seva conservació. El Govern ha de disposar els mecanismes necessaris per tal que una part dels guanys del negoci turístic reverteixi en forma d’inversió en el manteniment i millora dels espais naturals.

 

Llegir 2590 vegades Darrera modificació el Dimarts, 01 Agost 2017 20:01

uneixtealgob

Reps el nostre newsletter?

Subscriure's

Vols rebre el nostre newsletter setmanal? Inscriu-te aquí i et mantindrem informat de les darrers notícies, agenda d'activitats i altres informacions interessants.