Biodiversitat

19/02/2015. La proliferació i massificació de les curses de muntanya necessita regulació

La Ultra Mallorca Serra de Tramuntana ha augmentat enguany el nombre de places fins a les 2.100

19/02/2015. La proliferació i massificació de les curses de muntanya necessita regulació

La Ultra Mallorca Serra de Tramuntana ha augmentat enguany el nombre de places fins a les 2.100


La proliferació de l’esport de muntanya en general i de curses de muntanya en particular comença a generar un debat interessant, necessari i urgent. Les muntanyes són espais espectaculars i per això són un escenari molt atractiu per a la pràctica de l’esport i la celebració d’aquest tipus de competicions, però a la vegada són sistemes naturals que sovint tenen una especial riquesa i fragilitat ambiental, i per això en molts casos formen part d’espais naturals protegits.

L’equilibri entre conservació i ús esportiu comença a preocupar, a causa de la tendència a la massificació que s’està experimentant, i a diversos espais naturals protegits d’Espanya i arreu del món ja estan establint limitacions importants per garantir que la conservació del patrimoni natural d’aquests espais no es posa en risc.

 

La Ultra Mallorca Serra de Tramuntana, prevista per al proper 19 d’abril, és una cursa que segueix creixent en nombre de participants (enguany, 300 places més que l’any passat) sense que per ara s’hagi mostrat cap intenció ni de l’administració competent ni de la pròpia organització de la prova per reduir el nombre de corredors ni per adoptar suficients mesures de contenció de l’impacte ambiental, com sí s’està fent a altres indrets protegits. Recordem que des de 2007 la Serra de Tramuntana és espai natural protegit (ENP) amb la categoria de Paratge Natural. L’organització de la prova va obrir la preinscripció al llarg de la primera quinzena de setembre de 2014, i va establir la formalització de la inscripció abans del 30 de setembre, oferint enguany un total de 2.100 places (Ultra 800, Trail 1000, Marató 300). A hores d’ara només queden places lliures per la prova Ultra.

Desconeixem si la prova i les condicions de celebració ja han estat autoritzades per l’administració competent. L’itinerari actual discorre per 31,59 Km de camins que travessen àrees d’ús limitat del Paratge Natural. Igualment discorre per 36,34 Km d’espais de la xarxa Natura 2000 (en bona part coincidents amb les zones d’ús limitat del Paratge).

A la vista de les mesures que s’estan proposant o adoptant en altres casos similars, el GOB ha remès escrit a la Direcció General de Medi Natural de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, suggerint una sèrie de propostes que consideram s’haurien de fixar com a requisits per a la celebració d’aquesta i altres curses similars. Són aquests:

 

Comptar amb la figura de comissari ambiental, tècnic independent que hauria de realitzar el seguiment objectiu de repercussions ambientals de la prova, fent un anàlisi previ i posterior a la cursa.

Redactar i fer públic un informe ambiental de la cursa, amb avaluació de repercussions i proposta de millores ambientals. Res a veure amb els informes que s’estan fent per part dels “arbitres ecològics” en algunes curses, amb participació de la FEDME. La seriositat que haurien de tenir aquest tipus d’avaluacions podria agafar d’exemple l’estudi d’impacte de la cursa del Mont Blanc:

http://www.ultratrailmb.com/documents/Temp/Document_de_synthese_Etude_d_impact_U.T.M.B._2010.pdf

– Canviar la data. La primavera és l’època més sensible a l’impacte, ja que tant la flora com la fauna es troben en un moment de màxima activitat i per tant de major sensibilitat. Es recomana la celebració de la prova a finals d’estiu o a la tardor.

– L’adaptació de l’itinerari a camins ben definits i en bon estat de conservació, si és possible fora de zones d’especial protecció. Bona part de l’itinerari discorre per camins no ben consolidats i/o que pateixen problemes de conservació per erosió. Cal dissenyar l’itinerari de forma que l’impacte físic sobre el terreny sigui el mínim possible.

Delimitar clarament el recorregut quan discorri per les zones més sensibles i per les més propenses a les dreceres, per minimitzar els efectes erosius i sobre la vegetació més enllà del traçat establert.

Reduir substancialment el nombre de participants. La prova es troba ja entre les més massives de l’Estat. El nombre màxim permès o suggerit a altres indrets protegits es troba moltíssim per davall de la xifra aquí establerta. A tall d’exemple, al Parc Nacional de Guadarrama, sense cap dubte més ben dotat i ordenat que la Serra de Tramuntana per tal de facilitar i controlar l’ús públic (4 centres de visitants, 21 àrees recreatives, 800 km de camins, …) s’ha limitat a 600 el nombre de participants per a curses de muntanya.

No autoritzar de bastons de marxa. Les avaluacions més rigoroses per al cas de curses massives, com la realitzada a la prova del Mont Blanc (vegi’s l’enllaç citat anteriorment), suggereixen ja la prohibició de l’ús de bastons de marxa pel seu efecte erosiu.

Limitar la cursa a horari diürn. El trànsit nocturn de centenars de persones per camins on això no passa més que un pic en l’any (aquest) introdueix molèsties a la fauna, que tot i que no han estat avaluades això no vol dir que siguin menyspreables.

– Realitzar un retorn positiu sobre l’espai, entre d’altres línies en forma d’accions de restauració dels camins utilitzats.

 

A més d’aquestes recomanacions, el GOB ha sol·licitat formalment l’autorització i les condicions que la Conselleria ha establert per a la celebració de la cursa, i els informes ambientals del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana i de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears en relació a l’afectació d’espais de la xarxa europea Natura 2000.

Més informació a:

Article “Cuando correr en montaña deja de ser un deporte amable” publicat a la revista Quercus (núm. 347, gener de 2015).

Al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient ja són conscients que s’ha d’abordar la situació, i es comencen a difondre informes sobre el tema, com aquí:

http://www.magrama.gob.es/es/ceneam/carpeta-informativa-del-ceneam/novedades/carreras-montana-evaluacion-impacto-ambiental.aspx

Altra bona referència, d’un consultor ambiental a més de corredor de muntanya, és aquesta: https://manuelmedioambiente.wordpress.com/category/carreras-por-montana/

 

Tags: Company, Diflubenzuron, Dimilin, Fumigació

Ajuda’ns a seguir impulsant aquesta i altres línies de treball

Més notícies de la mateixa àrea temàtica

Notícies recents