Aquests dies farà un any de l’incendi forestal més gran de la història de les Illes Balears
24/07/2014 El GOB valora positivament les actuacions realitzades a la zona cremada, tot i que la resta de la Serra segueix igual de vulnerable als grans incendis
Aquests dies farà un any de l’incendi forestal més gran de la història de les Illes Balears
______________________________________________________________________________________________________________________
Ara fa un any de l’incendi que cremà prop de 2.400 Ha de la zona de ponent de la Serra de Tramuntana, l’incendi més gran de la història de les Illes, amb un desplegament de mitjans sense precedents, i que cremà sense control entre el 26 de juliol i el 2 d’agost.
L’incendi tingué un gran impacte social i mediàtic, i ha marcat diverses fites entre les quals pensam que en podem destacar dues. En primer lloc, ha quedat ben de manifest l’elevat risc de generació de grans incendis forestals de difícil control, a causa de l’estructura actual de les masses forestals a les Balears, i la necessitat d’abordar convenientment aquesta situació. En segon lloc s’ha visualitzat un canvi en l’enfocament tècnic i polític de les actuacions postincendi, prioritzant la recuperació natural per davant de la sembra d’arbres.
Des del GOB valoram positivament les actuacions realitzades a la zona cremada. Les mesures de control de l’erosió, la realització de faixes de seguretat, la recuperació de conreus i el control de la població de cabres assilvestrades són línies que consideram que van en el sentit adequat, per tal de facilitar la recuperació natural de les formacions vegetals. Sense dubte amb més mitjans s’haurien pogut estendre aqueixes mesures més enllà de la superfície en que s’ha actuat, però tot i així valoram positivament l’enfocament, que ha defugit de la plantació d’arbres a gran escala, un recurs fàcil i populista molt utilitzat en el passat però que en la majoria dels casos no és ambientalment el més convenient.
Però tot i que el remei a curt termini sobre la zona cremada sembla ben encaminat, no podem oblidar que les causes que facilitaren el gran incendi segueixen existint. L’abandonament de la gestió forestal tradicional al llarg de les darreres dècades està possibilitant masses forestals més madures, i això és positiu, però als boscos més densos i més grans és més complicat apagar el foc.
Aquest no és un tema que es pugui resoldre d’un dia per l’altre, tot i que convé fer-hi feina sense perdre temps. Cal ordenar les grans àrees forestals, reservant unes àrees per tal que puguin seguir madurant, i actuant sobre altres per tal de crear discontinuïtats (amb menys cobertura arbòria, o amb recuperació de conreus de muntanya) i disposar així de punts on el control del foc sigui més fàcil. D’altra banda, cal intervenir per garantir els perímetres de protecció entorn a les moltes edificacions que estan en contacte amb zones forestals. Bona part dels incendis comencen en aqueixa zona de contacte residencial-forestal, que a més a més condiciona molt les feines d’extinció (la prioritat en aquests casos són les persones i edificacions, per davant del control del foc al bosc).
La Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori tramita el Pla Forestal de les Illes Balears, un marc necessari que en major o menor mesura pretén abordar les necessitats que plantejam. Tot i així, dubtam que les seves directrius es tradueixin a curt termini en compromisos ferms establerts legalment, i amb actuacions que facilitin la implantació d’un nou model de boscos ben conservats i a la vegada menys vulnerables. Per fer-ho s’haurà d’intervenir sobre l’urbanisme, i sobre la gestió de les grans propietats rurals, i ja sabem que el Govern no n’és massa partidari en cap dels dos casos. Mentrestant, el risc que es repeteixi un incendi de grans dimensions seguirà essent elevat.
