Una taxa injusta, ofensiva, abusiva i sense precedents
25/07/2012 El Ple del Consell de Mallorca podria aprovar demà la taxa contra els refugis de fauna
Una taxa injusta, ofensiva, abusiva i sense precedents
El Ple del Consell de Mallorca debatrà demà la “Proposta d’acord d’aprovació definitiva de l’ordenança reguladora de les taxes corresponents a tràmits administratius i serveis en matèria de caça i pesca fluvial a Mallorca, aprovada inicialment pel ple del consell de Mallorca en sessió de dia 12 d’abril de 2012.”
Aquesta ordenança disposa una nova taxa anual sobre els refugis de fauna que suposarà als propietaris de finques haver de pagar 17,56 € per Ha i any per les primeres 20 Ha (amb un suplement si la superfície és superior). Per al cas dels vedats de caça privats la taxa serà de la meitat (8,80 € per Ha i any) i per als vedats locals, gestionats per societats de caçadors, serà de només una vuitena part (2,2 € per Ha i any).
Recordem que els refugis de fauna són zones on no es pot caçar de forma general, i que tenen com objectiu facilitar la conservació de la fauna silvestre que hi viu. Normalment són impulsats pels propietaris de finques no volen que es caci dins ca seva, i compten amb el suport del GOB durant la tramitació, ja que consideram que és una necessitat comptar amb zones on la fauna es pugui refugiar, reproduir-se o descansar amb la tranquil·litat necessària.
La mesura és injusta, per gravar amb una taxa una funció pública i socioambiental (la conservació de la fauna), i que no comporta cap tipus d’aprofitament particular. A més a més és clarament ofensiva contra els refugis de fauna i els seus propietaris: hauran de pagar 17,56 € per hectàrea per què altres no puguin caçar dins ca seva, mentre els caçadors només hauran de pagar una vuitena part per poder caçar, dins finques que a més a més són seves. Això és injustícia, discriminació i ofensa contra els propietaris de les finques que formen part de refugis de fauna, i un atac claríssim contra aquesta figura de protecció.
El Consell justifica la mesura pel cost dels tràmits administratius que implicarà el seguiment anual dels refugis. Ara resultarà que el Departament de Medi Ambient del Consell dedicarà proporcionalment més esforços a controlar la situació a les zones on no es caça que en vetllar pel que passa als vedats de caça. Ens sembla absurd, i una mala excusa gens convincent.
Recordem que la figura dels refugis de fauna (abans denominats refugis de caça) existeix des de l’any 1970 (antiga llei de caça estatal) i que mai fins ara enlloc (ni a nivell estatal ni autonòmic) s’havia plantejat una taxa anual com aquesta. El GOB no ha pogut trobar un cas similar a altres comunitats autònomes, i tampoc existeix la taxa a les altres Illes. Es veu que els legisladors havien considerat fins ara que la funció ambiental dels refugis no havia de ser carregada amb una taxa. Els actuals responsables de Medi Ambient al Consell de Mallorca pensen diferent.
Des del GOB pensam que aquesta iniciativa és producte de la pressió d’algunes societats de caçadors locals sobre el Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca. La figura de refugi de fauna és una bona opció per als propietaris rurals cansats de patir que els caçadors entrin dins ca seva i causin danys o molèsties. Interpretam que la creació de refugis és percebuda negativament per les societats de caça locals, ja que retalla superfície als vedats municipals. I els dirigents del Consell semblen molt predisposats a satisfer la demanda de les societats de caçadors.
Curiosament, també demà es porta al plenari l’aprovació de la “Proposta d’acord d’aprovació definitiva de l’ordenança del Consell de Mallorca per la qual s’aproven les bases reguladores de les subvencions en matèria cinegètica i de pesca fluvial, aprovada inicialment pel ple del Consell de Mallorca en sessió de dia 12 d’abril de 2012.” Aquesta ordenança facilitarà una línia de subvencions, bàsicament adreçada a les societats de caçadors, per a finançar la seva activitat. El GOB va al·legar en el seu moment, reclamant la inclusió dels propietaris de refugis de fauna com a beneficiaris, però des del Consell es va respondre que “l’objecte principal de les subvencions de caça és fomentar les activitats que es duen a terme en matèria de caça i pesca fluvial, que són les que interessa promoure des del Departament de Medi Ambient. Atès I’anterior no s’ha considerat adient subvencionar les activitats que es duen a terme en els refugis de fauna, ja que aquestes no es basen en el desenvolupament d’activitats ni de caça ni de pesca fluvial, així com tampoc de fauna cinegètica, en ser I’objecte de la declaració del refugi assegurar la conservació d’espècies de fauna silvestre.” A més de la greu incorrecció tècnica (la fauna cinegètica forma part de la fauna silvestre), a la vista d’aquesta línia de subvencions i de la taxa als refugis de fauna queda clar què interessa afavorir i què interessa castigar als responsables del Departament de Medi Ambient del Consell.
