El primer espai protegit de les Balears pateix ara una reculada sense precedents en la seva gestió conservacionista
28/1/2013. Avui es compleix el 25è aniversari de la declaració del Parc Natural de s’Albufera de Mallorca
El primer espai protegit de les Balears pateix ara una reculada sense precedents en la seva gestió conservacionista
El 28 de gener de 1988, Gabriel Cañellas signava el Decret 4/1988 pel qual es declara Parc Natural s’Albufera de Mallorca.
El Decret justifica la seva necessitat indicant que:
“El sector nord-occidental de la badia d’Alcúdia és ocupat per una extensa zona humida de característiques molt rellevants des del punt de vista ornitològic, botànic i limnològic. En general, les zones humides tenen un gran valor, com a reguladores del règim hídric i com a hàbitats d’una fauna i una flora peculiars, la pèrdua de les quals, per ser un recurs d’importància econòmica, cultural, científica i recreativa, seria irreparable, com estableix el conveni relatiu a humitats d’importància internacional, especialment com a hàbit d’aus aquàtiques fet a Ramsar dia 2 de febrer de 1971 i ratificat per Espanya dia 18 de març de 1982.”
Una magnífica redacció, tenint en compte el temps que ha passat i, sobre tot, a la vista les l’actual línia política sobre espais protegits que executa el Govern Bauzá.
Obrint camí en la protecció d’espais a les Balears
Al llarg d’aquests 25 anys s’Albufera de Mallorca ha aconseguit consolidar-se com espai natural protegit, amb eines de planificació, de gestió i de participació, i comptant amb una dotació de mitjans i de personal que, tot i que sempre insuficient, ha permès evolucionar positivament cap als objectius de conservació, investigació i gaudi públic.
S’Albufera de Mallorca va se el primer espai natural protegit declarat a les Illes Balears, va marcar camí i sempre ha estat un referent. Posteriorment arribaren les declaracions de Cabrera (1991), Mondragó (1992), Sa Dragonera, Es Grau i Ses Salines (1995), Península de Llevant, s’Albufereta i les Fonts Ufanes (2001), Cala d’Hort (2002), Torrent de Pareis (2003) i la Serra de Tramuntana (2007). Des de fa 6 anys la declaració de nous espais protegits no ha avançat, i el Govern actual ha cancel·lat els procediments que hi havia en marxa, com el de declaració d’Es Trenc-Salobrar de Campos, o l’ampliació del Parc Natural de la Península de Llevant.
El vaixell insignia fa aigua
Tot i això, s’Albufera arrossega alguns temes pendents que fins ara no s’han abordat convenientment. Tal i com es detalla a l’informe elaborat per la missió d’assessorament Ramsar realitzada el novembre de 2010. Entre ells, podem citar:
– La manca d’una zona perifèrica d’esmorteïment, que esmorteeixi l’impactes de les activitats que es porten a terme a l’exterior.
– La manca d’un Pla de Gestió vigent. L’anterior pla aprovat fou del període 1997-2002, pel que ja es porten 11 anys sense planificació a mig termini.
– La manca de consideració de la conca hidrogràfica en la planificació i normativa de l’espai protegit, tenint en compte que és un espai totalment condicionat per la qualitat de les aigües que hi arriben.
Però els darrers dos anys estam assistint a una situació no només de mancança, sinó de greu reculada en aspectes fonamentals per al parc:
– El Pla d’Ordenació de Recursos Naturals, instrument de planificació bàsica, iniciat la passada legislatura ha estat congelat. Tot i que el Programa anual 2012 contemplava enllestir-lo, ni s’ha fet ni sembla que es tingui previst finalitzar-lo a curt termini.
– Després de l’acomiadament del naturalista, no es realitza seguiment biològic, ni de qualitat de les aigües. Aquest aspecte és fonamental, ja que el seguiment permet una diagnosi continuada de l’estat de salut del parc, sobre la base de la seva biodiversitat i les condicions ecològiques. A més a més han quedat igualment a l’aire les tasques de control d’espècies exòtiques, i les funcions de suport als equips que realitzen investigació al parc.
– Després d’instaurar el pagament per activitats d’ús públic (tallers, visites guiades) la participació pública en aqueixes activitats, a l’espera de les xifres oficials, sembla haver caigut estrepitosament. Un fracàs no només pel que fa a la promoció social del parc, sinó igualment com a iniciativa que persegueix la rendibilitat econòmica.
– La vigilància és irresponsablement insuficient. El 2012 no hi ha hagut vigilància de suport durant els mesos d’estiu (3 persones en anys anteriors) tot i que estava previst a la planificació i que augmenten els casos d’usos públics problemàtics (trànsit de cavalls i vehicles al sistema dunar, proves esportives no autoritzades, pesca furtiva, navegació no autoritzada, etc).
– L’equip de manteniment no dona l’abast. Després dels acomiadaments de l’any passat, l’equip s’ha reduït a només dues persones i no hi ha capacitat suficient per fer les diferents tasques de manteniment per conservar l’espai en un estat òptim per a la conservació i l’ús públic.
– La inversió econòmica és escandalosament baixa, emmarcada en l’important retall del pressupost d’Espais de Natura Balear (recordem que pel conjunt dels espais protegits s’ha passat de 12,1 milions d’€ el 2010 als 6,1 milions l’any 2013).
Aquests retalls van en contra de qualsevol lògica que persegueixi tant l’adequada conservació d’aquest espai natural per a la societat com la seva utilització racional com a eina de millora econòmica. Recordem que les visites a s’Albufera, bàsicament per turisme naturalístic i ornitològic i per tant d’important nivell adquisitiu, es concentren sobre tot en els mesos de temporada baixa (abril-maig i setembre-octubre), pel que amb aquestes mesures de mala gestió s’està posant en risc un recurs natural i econòmic de primer ordre.
