29/02/2012 GOB, Gadma, Amics de la Terra i Amics de la Vall de Coanegra reclamen la gestió dels torrents com a sistemes naturals, no com a simples canals de desaigua

MAGDALENA RIBES JAUME, major d’edat, amb DNI núm. 43.038.831-N , actuant en nom i representació del la Secció de Mallorca del  Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB), entitat legalment constituïda, inscrita en el Registre d’Associacions de la Delegació del Govern amb el núm. 241, secció 2ona, declarada d’Utilitat Pública per acord del Consell de Ministres de dia 19 de juny de 1985, amb domicili al carrer Manuel Sanchis Guarner, 10, de 07004-Palma.

ALEJANDRA HEMINGWAY CLEMINSON, major d’edat, amb DNI núm: 01.176.207-X, actuant en nom i representació d’Amics de la Terra Balears, entitat legalment constituïda, inscrita en el Registre d’Associacions de les Illes Balears amb el núm. 1693, de la secció primera, amb domicili a efectes de notificació: Av. Comte de Sallent, 4 – 1rA, 07003 de Palma.

BERNAT FIOL MOYÀ, major d’edat, amb DNI núm. 42.987.630-D, actuant en nom i representació del Grup d’Amics en Defensa del Medi Ambient (GADMA), entitat legalment constituïda, inscrita en el Registre d’Associacions de les Illes Balears amb el núm. 4007, secció primera, amb domicili al C/Portella, 1ª de 07350-Binissalem.

JOSEP MARIA ESTARELLAS TORRENS, major d’edat, amb DNI núm. 43.051.532-V, actuant en nom i representació de l’Associació “Amics de la Vall de Coanegra”, entitat legalment constituïda, inscrita en el Registre d’Associacions de les Illes Balears amb el núm. 311000007258, secció primera, amb domicili al Carrer Bernat de Santa Eugènia, 40b, de 07320-Santa Maria del Camí.

Exposen

Que les nostres entitats han manifestat reiteradament la seva preocupació pel que fa a les actuacions realitzades als torrents per aquesta Conselleria.

Que en el marc del tràmit d’exposició pública del Pla Hidrològic de les Illes Balears li feim arribar lles següents consideracions, per tal que siguin considerades com a AL·LEGACIONS.

1. Problemàtica detectada

L’any 2011 s’han tornat a executar obres de condicionament de torrents, sota l’argument d’evitar danys per avingudes, de la mateixa forma que ja es varen executar en el passat. En total hauran estat 25 actuacions a Mallorca. En diversos casos que s’han pogut visitar, s’han observat actuacions fonamentades en l’ús de maquinària pesant (excavadora) afectant sensiblement el llit dels torrents (uniformització del llit, picat de roques, arrasament de gorgs, escampat de terra i pedres) i en alguns casos els seus marges (verticalització).

Aquesta metodologia ha estat emprada massivament (segons dades de la pròpia DGRH s’ha utilitzat en el 56% de les actuacions) i, segons hem pogut saber, amb una insuficient justificació, valoració d’alternatives, avaluació de repercussions ambientals, i adopció de mesures correctores.

Davant d’això consideram necessari que en el procediment vigent per a la realització d’aquestes actuacions siguin adoptades mesures per tal de corregir els aspectes citats, donant la importància que mereixen a les funcions ambientals dels torrents.

2. Consideracions ambientals

Un aspecte pràcticament oblidat al Pla Hidrològic vigent (2001), i per tant no considerat als projectes d’actuació que hem pogut consultar, és el paper ambiental dels torrents, més enllà de la seva funció d’evacuació de l’aigua. Així, hem de considerar que els torrents:

–    Són sistemes naturals ben caracteritzats i valuosos
–    Presenten gran diversitat biològica.
–    Tenen alta productivitat primària.
–    Actuen com a connectors ecològics entre àrees naturals.
–    Actuen com a reducte d’humitat i conservació d’aigua durant l’estiu mediterrani.
–    Són hàbitat diferenciat microclimàticament.
–    Són refugi mediterrani d’arbres caducifolis i flora eurosiberiana.
–    Actuen com a última barrera a l’erosió, abans que els materials arribin a la mar.
–    Tenen una alta funcionalitat depurativa d’aigües residuals.
–    Són estructures d’infiltració d’aigua al aqüífer.
–    Eleven la qualitat del paisatge.

Consideram que la gestió dels torrents no pot ignorar tots aquests aspectes. Pensam que és necessari un canvi d’enfocament, que fixi com objectius la recuperació i conservació dels torrents, i la restauració de la seva dinàmica natural en terrenys forestals i rústics. L’estratègia per evitar o reduir impactes generats per avingudes s’hauria de centrar en la correcció d’infraestructures a sol rústic que han alterat la dinàmica hídrica dels torrents, així com, sobre tot, en els trams urbans.

3. Suggeriments

3.1. Mesures generals

Consideram que a la vista de la seva funcionalitat hidrològica i ambiental en conjunt, els torrents en general han de ser objecte de mesures permanents adreçades a la seva conservació i restauració. Entre elles suggerim:

a)    La restauració hidrològico-agroforestal a la conca, per tal de minvar l’erosió per escorrentia i millorar la infiltració.

b)    La forestació dels marges amb espècies arbòries i arbustives per avançar cap a cobertures herbàcies menys denses.

c)    La restauració/potenciació de la seva funció connectora, en aquells casos en que les comunitats naturals hagin desaparegut o estiguin greument alterades.

d)    L’eliminació de la flora al·lòctona invasora (especialment Arundo donax i Ailanthus altissima).

e)    L’eliminació d’enderrocs, deixalles i altres materials impropis dels torrents

f)    La restauració dels marges de pedra, com a sistema tradicional que dóna estabilitat als marges.

3.2. En cas que la dinàmica actual o fonamentadament previsible del torrent pugui generar problemes o riscos ben identificats, i es plantegi la necessitat d’actuació, consideram que el procediment d’avaluació i planificació ha d’incloure:

g)    La justificació de la necessitat d’intervenció, sobre la base dels corresponents estudis de risc d’inundació i la valoració dels possibles efectes sobre els béns i les persones, considerant el període de retorn previst i la relació cost/benefici de les diferents alternatives possibles.

h)    La identificació acurada de les causes concretes d’inundació en cada cas.

i)    L’actuació prioritària sobre zones urbanes.

j)    L’actuació sobre obres realitzades a la zona de domini públic i a la de servitud de protecció.

k)    La identificació de zones amb potencial de retenció de les inundacions. Utilització de planes d’inundació controlada com a sistema natural d’atenuació de les avingudes i com alternativa a la intervenció sobre determinats trams.

l)    L’adequada caracterització del tram. Caracterització ecològica, inventari biològic, valors arquitectònics, etnològics, socials, etc.

m)    La identificació de la sensibilitat ambiental dels diferents trams de l’actuació, a fi de vincular la sensibilitat i importància ambiental amb la metodologia d’intervenció (maquinària pesant, maquinària lleugera, eines manuals, etc).

n)    Com a norma general, prescindir dels moviments de terres (modificacions de secció, desestructuració del llit, picat de roques, cobriment de gorgs, explanament de materials, etc.), ni per retirar materials ni per accedir amb la maquinària.

4. Marc legal

La normativa vigent en matèria d’avaluació d’impacte ambiental (Llei 11/2006 de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears) inclou a l’Annex II les “g. Obres de canalització i projectes de defensa de cursos naturals.”, que per tant segons l’article 10.2 “seran objecte d’avaluació d’impacte ambiental quan així ho decideixi l’òrgan ambiental.” Cal considerar que aquest supòsit està previst bàsicament per a les actuacions que suposen construcció d’infraestructura.

Una major concreció pel que fa a aquest tipus d’actuacions la trobarem als Plans Hidrològics. Al PHIB vigent (2001) l’article 75 estableix les “Directrices para el desarrollo de actuaciones en materia de defensa contra avenidas”. En ell es disposa que:

“Como fase inicial a las actuaciones estructurales en materia de defensa contra avenidas se elaborará un Estudio Previo que detallará los siguientes aspectos:
· Justificación de la viabilidad ambiental y constructiva.
· Descripción de las características básicas en relación con el efecto de la actuación sobre los hidrogramas de avenida y las características de la zona inundable.
· Análisis de los efectos alcanzados por la actuación en materia de reducción de daños.”

Dissortadament el PHIB vigent aprofundeix ben poc en aquesta matèria, dóna molt poca rellevància a la funció ecològica dels torrents i per tant para poc esment al control sobre l’impacte de les actuacions que s’hi puguin plantejar.

D’altra banda, el nou Pla Hidrològic (2011), que ha estat sotmès a exposició pública i es troba encara pendent d’aprovació, presenta un articulat molt més detallat pel que fa a actuacions sobre els torrents per a la prevenció d’avingudes.

Així, l’article 184 (“Criterios para el desarrollo de obras y actuaciones en materia de defensa y minimización de los daños por avenidas e inundaciones”) fixa una interessant sèrie d’actuacions prèvies:

“a) Caracterización del tramo de la actuación (vegetación en la ribera, taludes, etc.) en función de la longitud de la obra y la tipología del cauce.
b) Justificación de la viabilidad ambiental y constructiva.
c) Descripción de las características básicas en relación con el efecto de la actuación sobre los hidrogramas de avenida y las características de la zona inundable.
d) Análisis de los efectos alcanzados por la actuación en materia de reducción de daños.
e) Análisis coste eficacia de alternativas, incluyendo el coste ambiental.
f) Inventario de elementos patrimoniales potencialmente afectados.
g) Criterios de protección que se deben utilizar en cada zona.
h) Período de retorno para el que se pretende defender la zona ante avenidas futuras. Dicho período dependerá del nivel de riesgo admisible en la zona inundable, considerando los aspectos sociales, medioambientales y económicos.”

A més a més, dins el mateix article, estableix que :
“Todas las medidas que lleve a cabo la Administración hidráulica en materia de defensa y minimización de daños, ya sean preventivas o paliativas y estructurales o no estructurales, deberán contemplar las siguientes medidas:
a) Medidas de restauración fluvial, consistentes en:
1) La recuperación del comportamiento natural de la zona inundable y de sus valores ambientales asociados.
2) Restablecimiento de corredores ecológicos.
3) Restauración hidrológico-agroforestal de las cuencas con objeto de reducir la carga sólida arrastrada por la corriente y de favorecer la infiltración de la precipitación.
4) Utilización de llanuras de inundación como sistema natural de atenuación de la avenida.”

Més enllà, l’article 186 (“De la conservación de cauces y vegetación en la ribera”) determina que:
“1. A efectos de mantener la estabilidad de los márgenes, disminuir la escorrentía y la erosión, se prohíbe toda actuación sobre la vegetación en la ribera (bosques, setos y vegetación herbácea), que se considera protegida a todos los efectos. Los particulares y Administraciones interesados podrán realizar labores de conservación, restauración, rehabilitación o regeneración de cauces y vegetación en la ribera, con informe favorable vinculante de la Administración hidráulica.
2. Se excluyen de lo contemplado en el apartado anterior las actuaciones necesarias a realizar por la Administración hidráulica, para garantizar la capacidad de evacuación de las aguas de avenida, eliminación de flora alóctona invasora, así como la explotación tradicional de determinadas especies para actividades agrícolas, siempre que no tengan efectos ambientales negativos importantes.
3. En las labores de conservación de cauces u obras de infraestructuras referidas en este Plan, se priorizarán en todo caso, las actuaciones de naturalización, la recuperación del espacio fluvial y de la llanura de inundación frente al simple encauzamiento, a efectos de garantizar al máximo el funcionamiento natural del sistema, minimizar los efectos de potenciales avenidas e inundaciones y, a largo plazo, los impactos económicos derivados de las mismas.”

Com veim és un enfocament que encaixa bastant amb els suggeriments que hem relacionat al punt 3 d’aquest document.

Per tot això
SOL·LICITAM

Que pel que fa a la restauració i conservació dels torrents i la correcció dels riscos generats per les avingudes, s’acordi:

–    El manteniment dels articles 184 i 186 del nou Pla Hidròlògic de les Illes Balears (que s’està tramitant i ja ha estat sotmès al procediment d’exposició pública).

–    La incorporació o el reforçament, als esmentats articles del nou PHIB, dels aspectes suggerits al punt 3 d’aquest document.

Palma, a 29 de febrer de 2012

Magdalena Ribes Jaume

Alejandra Hemingway Cleminson