Ara el repte de millorar-hi la gestió és encara més important
El Consell de Ministres aprova avui l’ampliació del Parc Nacional Marítim i Terrestre de l’Arxipèlag de Cabrera, que passa de les 10.021 hectàrees inicials a les 90.800, convertint-se en el parc nacional marítim més gran de la Mediterrània occidental.
Amb aquesta ampliació s’incorporen dos hàbitats naturals fins ara no representats a l’actual xarxa de parcs nacionals: els bancs de coralls profunds i les àrees pelàgiques de pas, reproducció o presència de cetacis i grans peixos migradors. Així, es veuen especialment afavorides amb aquesta ampliació algunes espècies de fauna com el catxalot, els rorcuals, els dofins, els taurons, la tonyina vermella, o el peix espasa, a més de les diferents espècies d’aus marines entre les que destaca el virot petit, aucell endèmic de les Balears i catalogat en perill d’extinció.
Des del GOB reconeixem i agraïm especialment l’esforç dedicat per la Conselleria de Medi Ambient, defensora d’aquesta ampliació davant Madrid. Al llarg de la legislatura les seves gestions amb el Ministeri han estat contínues, malauradament no sempre amb la receptivitat merescuda. Fins al canvi de govern espanyol, els responsables de la Conselleria batallaren contra una posició poc favorable a l’ampliació per part d’alguns departaments del Ministeri, però afortunadament amb la sortida del PP el projecte s’ha pogut desbloquejar. D’altra banda, hem de reconèixer també la gran feina científica i reivindicativa realitzada al llarg d’aquests anys per l’organització conservacionista Oceana, que va plantejar al govern la proposta inicial d’ampliació.
L’acord és, en la nostra opinió, millorable en alguns aspectes ja que permet, esperem que transitòriament, la pesca amb palangre, un tipus de pesca industrial que no s’hauria de permetre dins l’espai protegit per la seva afectació a espècies pelàgiques. Tot i això, consideram que en general l’ampliació és molt positiva per a la biodiversitat, i confiam que qüestions com la que apuntam puguin quedar resoltes en la futura modificació de la llei del parc, que s’haurà d’adaptar al nou àmbit.
Aconseguida l’ampliació, ara el repte de millorar la gestió del Parc Nacional és encara més important i complicat. Per això instam la Conselleria de Medi Ambient a procurar la disponibilitat suficient de mitjans econòmics, materials i humans, i a reactivar l’actualització del Pla Rector d’Ús i Gestió, vençut des de fa anys i pendent de revisió per adaptar-lo a la realitat del parc, especialment pel que fa a l’ús públic.
