La Conselleria de Medi Ambient realitza una important campanya de fumigació a alzinars de la Serra i el Pla de Mallorca
La cuca de l’alzina, Lymantria dispar, és una papallona nocturna que en la seva fase d’eruga s’alimenta principalment de fulles d’alzina. Aquest insecte té un comportament cíclic, ben conegut per exemple a Menorca, on alguns anys es produeixen explosions en la població d’individus i se genera una defoliació més o manco important dels alzinars seguida de la desaparició de les cuques. La defoliació dura unes setmanes, fins que es completa el rebrot amb les noves fulles. Aquesta situació, que ja va observar l’Arxiduc, mai ha suposat cap impacte greu per als alzinars ni evidentment els ha fet desaparèixer, sinó que forma part de la seva dinàmica natural.
La fumigació contra l’eruga de l’alzina, encara que es realitzi amb plaguicides d’origen biològic com els preparats a base de Bacillus thuringiensis, no és exclusiva, ja que afecta qualsevol espècie de papallona que en les dates de fumigació s’estigui alimentant a l’alzinar durant la seva fase d’eruga. El nombre d’espècies que són víctimes col·laterals és, idò, molt important.
D’altra banda, l’eliminació puntual d’un gran nombre d’erugues i papallones, de Lymantria i altres espècies, genera als alzinars un daltabaix ecològic, generant una minva en la disponibilitat d’aliment per a les aus insectívores i per a altres espècies d’insectes que precisament són controladores naturals de Lymantria.
En opinió del GOB cal abandonar aquests tipus de tractaments massius de les masses forestals. Lymantria respon molt bé al trampeig amb feromones, pel que en cas que es detectin explosions prop de nuclis de població, on es puguin generar molèsties, es pot utilitzar aquest sistema per reduir la proliferació de cuques que, recordem, en cas cas són perilloses per a les persones ni animals (no són urticants). La instal·lació de caixes niu i refugis per a aus insectívores i rata-pinyades és una bona via per afavorir el control biològic de les explosions d’aquesta espècie.
A Catalunya, recentment el CREAF (centre públic d’investigació en ecologia terrestre, depenent de la Generalitat) s’ha manifestat (1) en relació al tractament dels alzinars afectats per Lymantria. Segons han exposat “el tractament fitosanitari dels boscos i altres ecosistemes per al control de flagells, sigui quina sigui l’espècie diana, és poc recomanable pels efectes que se’n poden derivar, especialment en àrees designades per la conservació dels seus valors naturals o en les seves proximitats. Hi ha un risc de provocar desequilibris en les xarxes tròfiques i en les relacions de competència i mutualisme entre organismes, que fins i tot poden afavorir l’expansió d’espècies exòtiques”. Per això demanen, entre altres mesures, “que aquesta mena d’actuacions per al control dels flagells forestals es redueixin al mínim imprescindible i que es valorin totes les alternatives existents”. Entre elles, suggereixen “potenciar aquells aspectes de la lluita integrada que es fonamenten en factors naturals de mortalitat o en la captura selectiva d’individus reproductors (ex. trampes de feromones) abans de recórrer a l’ús de mètodes biològics o químics menys específics”.
Des del GOB instam la Conselleria de Medi Ambient a abandonar les fumigacions massives i adoptar, tal i com suggereixen institucions científiques com el CREAF, uns criteris ecològicament més respectuosos.
—
