L’acord entre Consell de Mallorca i Conselleria de Medi Ambient no té en compte ni la normativa dels espais protegits ni l’increment de pressió humana i dels seus impactes que suposarà obrir aquesta porta
Dimarts passat el director general d’Espais Naturals i Biodiversitat (Conselleria de Medi Ambient) i el director insular de Cooperació i Caça (Consell de Mallorca) anunciaren un acord per tal de poder autoritzar la pesca del cranc blau Mallorca.
El cranc blau (Callinectes sapidus) és una espècie invasora d’origen americà que ha colonitzat ràpidament el litoral i les zones humides de les Balears. Depreda sobre un ampli espectre d’animals invertebrats, fet que sumat a la seva gran voracitat pot generar canvis importants en els ecosistemes.
La colonització es troba ja en un punt en què l’eradicació de l’espècie a les Balears és pràcticament impossible, per la qual cosa es fa necessari disposar d’una estratègia per al control sostingut de les seves poblacions que eviti els danys en la mesura del que és possible i que no tengui derivades greus per als hàbitats i espais naturals. La discussió en aquest cas és si s’implica la població local en el control de l’espècie, mitjançant l’autorització de la pesca, o s’assumeix el control per part de l’administració a l’igual que ja es fa amb altres espècies invasores. Cal valorar-ne bé els pros i contres, i potser dissenyar una estratègia mixta que tengui en compte la sensibilitat de cada localitat.
La proposta presentada aquesta setmana per Medi Ambient i Cooperació i Caça presenta, en la nostra opinió, importants contradiccions i fins i tot conflictes legals.
Així, al mapa de zones on es permetria la pesca apareix grafiada S’Oberta de s’Albufera (inclosa dins el Parc Natural de s’Albufera de Mallorca), quan al comunicat emès per la Conselleria s’indica que no es permetrà la pesca als espais naturals protegits. De fet, el Pla d’Ordenació de Recursos Naturals del parc natural, a punt d’aprovar-se definitivament, prohibeix específicament la pesca a S’Oberta. Cal tenir en compte que tot i això, la pesca (furtiva) ja representa actualment un important problema de gestió per al parc natural, ja que genera accés incontrolat de persones a zones ambientalment sensibles, molèsties a la fauna, impacte sobre la vegetació i contaminació per fems. Autoritzar la pesca recreativa obre la porta a l’agreujament del problema.
D’altra banda, la cartografia inclou també les zones humides de Son Bauló, Son Real i Na Borges, que formen part de l’àmbit de l’ampliació del Parc Natural de la Península de Llevant que es troba en tramitació en aquests moments. Al Pla de Gestió Natura 2000 de Barrancs i Puigs de Mallorca, aprovat per Decret del Govern el maig de 2019, s’assenyalen les activitats recreatives com element de pressió sobre els hàbitats de zona humida de Na Borges, i es cita la pesca com amenaça. L’autorització d’aquesta activitat generarà sense dubte un increment de pressió humana i dels problemes derivats sobre aquestes zones humides, fins ara relativament tranquil·les i ben conservades.
També la zona humida de Ses Fontanelles apareix a la proposta de zones autoritzables. Recordem que a Ses Fontanelles hi viu l’única població mundial de Limonium barceloi, saladina endèmica catalogada en perill d’extinció. Aquesta espècie compta amb un pla de recuperació aprovat el 2008 que estableix que a la zona s’ha de declarar una microreserva de flora i definir-ne l’ordenació dels usos per tal de garantir la conservació de l’espècie. A data d’avui encara no s’ha fet res d’això. Promoure l’afluència de pescadors a la zona, sense que a data d’avui es compti ni amb normativa ni amb mitjans per assegurar que no es generarà impacte sobre la població de Limonium barceloi seria una greu irresponsabilitat.
Entenem que donar sortida a la pesca recreativa per al control de les poblacions de cranc blau es una via fàcil i econòmica per a les administracions responsables de la conservació de la biodiversitat i del control de les espècies invasores, però consideram que cal assumir un major grau de responsabilitat i disposar l’estratègia més convenient des del punt de vista ambiental.
