El GOB dóna suport a la Conselleria de Medi Ambient en la seva actuació a Es Vedrà, i insta a l’aprovació d’un pla de control per abordar seriosament la problemàtica a Mallorca
La població de cabres assilvestrades que pasturaven a la Reserva Natura d’Es Vedrà era un greu problema ambiental, identificat des de fa temps però que 14 anys després de la protecció de la zona encara no s’havia tingut coratge d’abordar. La retirada de les cabres era una passa imprescindible per possibilitar la recuperació forestal i ecològica de l’illot, i estam segurs que per part de la Conselleria de Medi Ambient s’era ben conscient de la dificultat de la decisió i que generaria polèmica, i per això donam per fet que s’ha duit a terme de la forma més adequada entre les viables.
La pastura de cabres als boscos, garrigues i muntanyes és un dels majors problemes ambientals de les nostres masses forestals. Quan la densitat d’aquests herbívors traspassa el màxim assumible per l’ecosistema es produeixen greus danys a la vegetació, s’impedeix la regeneració natural, s’empobreix la coberta vegetal i fins i tot es posa en perill la supervivència d’algunes espècies.
Els efectes són especialment greus a les zones recentment incendiades, on la pastura pot entrebancar greument o fins i tot impossibilitar la recuperació forestal de forma natural. Les reforestacions impulsades per administracions o particulars són més complicades, costoses i tenen poques possibilitats d’èxit si la zona manté poblacions de cabres.
Algunes formacions forestals molt importants, com els alzinars, s’estan envellint progressivament a causa de la manca de renovació, ja que les cabres es mengen les noves alzines, i per tant si no es posa remei s’albira un panorama de progressiva desaparició d’aqueixes masses arbòries.
A les Illes comptam amb un bon nombre d’espècies vegetals que en tot el món només viuen aquí o que presenten poblacions molt reduïdes. Una part d’elles es troben restringides a zones de muntanya, i la pressió herbívora de les cabres n’és el seu principal problema de conservació. Així ha estat reconegut als plans de conservació que s’han redactat per aconseguir la conservació de més de 30 espècies vegetals amenaçades. La recuperació i conservació d’aquestes espècies és una gran responsabilitat, i la lluita contra la seva problemàtica implica un gran esforç econòmic que finançam entre tots.
Així idò, per a garantir la conservació i possibilitar la recuperació de la biodiversitat a les nostres masses forestals és una responsabilitat ineludible abordar el control de les poblacions caprines assilvestrades per tal de reduir substancialment la seva densitat. Per això instam a dissenyar i aprovar un pla de control que ho faci possible, amb una estratègia d’acords amb els propietaris de finques i amb una dotació suficient de mitjans legals, humans i materials per tal que l’administració competent pugui intervenir quan sigui necessari.
La retirada de cabres de la muntanya s’ha de fer de la forma que impliqui el menor sofriment pels animals, capturant-les i reubicant-les a instal·lacions ramaderes sempre que sigui possible, i en darrer extrem eliminant-les amb els sistemes que comportin menor patiment. Aquesta problemàtica és compartida per altres indrets del món (especialment a Austràlia i illes d’Oceania) on les administracions públiques ja tenen una gran experiència acumulada i ho estan abordant seguint els corresponents protocols de minva del patiment.
