Les aigües de Parc Nacional són plenes d’aquests residus altament problemàtics.
Fa setmanes que les aigües del Parc Nacional de Cabrera presenten una densitat altíssima de residus plàstics portats per les corrents marines.
Exemple de com es troben les aigües en alguns punts del Parc Nacional.
A més a més de l’impacte estètic, aquests residus generen un important impacte ambiental, que en alguns casos ja s’està manifestant.
Exemplar de tortuga, Caretta caretta, embullada en plàstics.
Desconeixem la procedència d’aquesta sopa de plàstics. S’estima que el 20% dels plàstics que arriben a la mar han estat llançats des d’embarcacions (recreatives, pesqueres, de transport de mercaderies o de persones) mentre el restant 80% prové de terra, i arriba a la mar bé arrossegat per rius i torrents, bé per què a molts llocs existeixen abocadors de fems molt prop de la costa (o directament sobre ella). A nivell mundial els grans contribuents al problema són Xina, seguida per Indonèsia i altres països del sud-est asiàtic, mentre a la Mediterrània Occidental destaquen Marroc i Algèria.
Principals emissors de contaminació per plàstics a la mar. Font: revista Science.
Se calcula que a nivell mundial enguany arribaran a la mar de l’ordre de 9 milions de tones de plàstics. Aquesta quantitat s’incrementa cada any, i s’ha calculat que el 2025 serà el doble. Els plàstics a la mar afecten a fauna de tots els nivells, des de balenes i grans peixos fins a musclos i altres invertebrats. Algunes espècies pateixen problemes digestius fins arribar a morir, per acumulació dels plàstics a l’estomac i intestins, mentre altres, especialment les més petites i filtradores, són afectades per l’efecte tòxic d’alguns components dels plàstics (com el bisfenol A) i també per l’efecte agregador del plàstic sobre determinades partícules orgàniques i tòxiques, com els pesticides (DDT, PCB).
Davant el cas particular de Cabrera, des del GOB sol·licitam la Conselleria de Medi Ambient que desplaci embarcacions de neteja a les aigües del Parc Nacional per tal de minvar aquesta contaminació el més aviat possible, i evitar així que l’impacte ambiental sigui major.
A nivell global cal abordar aquest problema mitjançant la reducció en la generació de fems, i especialment dels embalatges i envasos, i el correcte tractament i reciclatge dels residus. Caldria també prendre mesures contra els països que no gestionen bé aquest tipus de residus, generant així un problema ambiental a escala mundial (ben apreciable, per exemple, amb la immensa acumulació de plàstics que ocupa el nord de l’oceà Pacífic). A nivell individual, podem començar per reduir el nostre consum de productes envasats amb plàstics (botelles d’aigua, fruita empaquetada, etc).
