Difonem un clip que documenta els fondejos sobre posidònia i l’abocament d’aigües mal depurades a la badia
La badia de Sóller presenta, en una superfície relativament reduïda, bons exemples d’alguns dels impactes més rellevants que pateix la posidònia a les Balears: la destrucció de la praderia a causa del fondeig i la contaminació i degradació del medi per abocament d’aigües residuals.
Per això, i aprofitant la sensibilitat i preocupació per part de socis i simpatitzants del GOB a Sóller, el passat 20 d’agost es va realitzar una immersió amb dos equips de bussejadors que varen documentar aquests dos impactes a la badia. El petit vídeo que presentam avui n’és el resultat.
L’aprovació del Decret 25/2018, de 27 de juliol, sobre la conservació de la Posidonia oceanica a les Illes Balears és una fita importantíssima per la qual no ens cansarem de felicitar el Govern, i constitueix una eina fonamental per abordar convenientment part de la problemàtica que pateix aquest hàbitat. Al llarg d’aquests tres anys s’ha fet molta feina i sense dubte s’han aconseguit avanços en conscienciació ciutadana. Però tot i això consideram que els esforços s’haurien d’incrementar substancialment.
Pel que fa la vigilància i informació sobre el fondeig, l’any passat es detectaren prop de 5.700 casos en que s’estava afectant praderia de posidònia amb l’àncora i/o la cadena. Afortunadament sembla que els darrers anys el percentatge d’embarcacions fondejades sobre posidònia està disminuint en relació al total, però tot i això el nombre de casos segueix essent altíssim. I el nombre real estarà bastant per damunt de les xifres oficials, clar, ja que el servei de vigilància no dóna a basto.
Àncora i cadena d’un gran vaixell afectant posidònia dins la badia de Sóller.
D’altra banda, el nombre d’actes iniciades pels Agents de Medi Ambient fou de 71, una xifra que suposa una ràtio d’una denúncia per cada 81 casos (un 1,24%) detectats pel servei de vigilància. Ja sabem que el servei de vigilància no sempre compta amb l’assistència dels AMAs, ja que aquests només pogueren fer 99 sortides amb les barques, però és que fins i tot tenint en compte aquesta limitació de personal la ràtio és de menys d’una denúncia per jornada de feina dels AMAs. Lògicament els fondejos que poden generar més impacte són els de les embarcacions més grans. L’any passat les embarcacions de més de 15 metres d’eslora suposaren aproximadament un terç de les assistides pel servei de vigilància, pel que fins i tot si es pretén actuar prioritàriament sobre els grans iots i velers el nombre l’actes d’infracció aixecades està molt per davall de lo desitjable.
La normativa ambiental que s’aprova (i costa molt aprovar-la) està per a donar-li compliment. Si no, la ciutadania pot interpretar que és una norma “de segona”, i que existeix una relaxació en la seva aplicació i per tant es permet una certa impunitat.
Pel que fa als abocaments, a les Balears hi ha 143 depuradores d’aigües residuals, de gestió pública o privada, de les quals 33 aboquen a la mar les aigües tractades a través d’emissaris. Es calcula que el volum d’aigua abocada es situa en torn als 69 milions de metres cúbics, dels quals un terç (uns 22 milions) provenen d’estacions que només compten amb tractament secundari.
Tot i que l’estació depuradora de Sóller disposa, segons ABAQUA, de tractaments addicionals al secundari, les queixes dels agricultors sobre la qualitat de l’aigua que reben i les analítiques realitzades durant el passat mes d’agost evidencien el dèficit en la qualitat del tractament, probablement a causa d’haver-se sobrepassat la capacitat de l’estació durant les setmanes de màxima pressió humana (turística). Aquesta situació és probable que també es produeixi a altres depuradores que, sobre el paper, haurien de depurar per damunt del tractament secundari.
Sortida de l’emisari de la depuradora de Soller, a l’entrada de la badia.
Més enllà dels episodis de sobrecàrrega, hem de tenir en compte els episodis puntuals de desbordament de la capacitat (i per tant d’abocament d’aigua mal depurada) per mor de les pluges a nuclis urbans on no estan completament separades les xarxes d’aigües pluvials i fecals. El cas de la depuradora de Palma és paradigmàtic.
El decret de protecció de la posidònia estableix que els titulars d’autoritzacions d’abocament al mar per conducció o emissari submarí han de remetre anualment a la Direcció General d’Ordenació del Territori els resultats dels controls de seguiment prevists en l’autorització, i que aquests resultats s’han de remetre, igualment, al Comitè Posidònia perquè els conegui. Estableix també que si a la vista dels resultats se’n pot inferir una afecció a la praderia de posidònia provinent d’un abocament, la Direcció General d’Ordenació del Territori, d’ofici o a sol·licitud de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat, ha de requerir al titular de l’abocament que efectuï les millores necessàries en el tractament de l’efluent per minimitzar-ne l’impacte.
Desde l’aprovació del decret ja s’han celebrat dues reunions del Comitè Posidònia, i en cap de les dues s’han presentat els resultats del seguiment. La nostra organització també els va demanar formalment, sense rebre resposta.
Aquest és un impacte poc visible per al ciutadà, però això no pot justificar la insuficient atenció i actuació administrativa. Estudis científics realitzats a les Balears posen de manifest l’impacte negatiu dels abocaments sobre la conservació de les praderies de posidònia. Ja sabem que les millores de les infraestructures són costoses, però no podem seguir embrutant la mar amb les aigües residuals. Des del GOB proposam que el Govern assumeixi i impulsi un full de ruta que contempli la disposició del tractament adequat (terciari) i la reutilització agrària de les aigües depurades. Basta d’abocar aigua (ben o malament depurada) a la mar.
Retornant al cas de la badia de Sóller, reclamam al Govern un major control sobre el fondeig il·legal que està degradant la praderia de posidònia, i la disposició si fos necessari de mesures alternatives (boies de baix impacte ecològic). Pel que fa a l’abocament d’aigües brutes, demanam la realització de les obres necessàries per reutilitzar agràriament totes les aigües tractades, clausurar l’emissari i deixar d’abocar a la mar.
De forma més ampla, demanam al Govern que impulsi amb més força tot allò que disposa el decret de protecció de posidònia, que és molt i de molt de calat. Molta feina feta, però moltíssima més per fer.
