Els projectes industrials estratègics entren l’excepcionalitat dels usos industrials (energètics) al sòl rústic, sense la planificació territorial necessària per a qualsevol implantació d’infrastructures energètiques i sense atendre els impactes sobre la planificació de la política agrària, i de paisatge.
A més, en la tramitació s’ha obviat el no posicionament favorable de l’Ajuntament de Selva per poder continuar amb el procediment d’acord i declaració de projecte industrial estratègic.
El GOB ha presentat un recurs de reposició contra l’acord del Consell de Govern de 16 de gener de 2023 pel qual es declara projecte industrial d’interès estratègic el parc fotovoltaic Fenix Energy, en els municipis d’Inca i Selva (publicat al boib núm. 8, de 17/01/2023 )
Antecedents
- La Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic ha portat a terme la tramitació del procediment per a la instal·lació del parc fotovoltaic Fenix Energy, de 49,93 MWp i 43,94 MWn, ubicat en els termes municipals d’Inca i Selva mitjançant el procediment que li permet la disposició final tretzena de la Llei 2/2020, de 15 d’octubre, que modifica la Llei 14/2019, de 29 de març, de projectes industrials estratègics de les Illes Balears, la qual estableix la possibilitat de tramitar per la via de projecte industrial estratègic els parcs fotovoltaics.
- En data 17 de gener de 2023 es va publicar al BOIB l’Acord del Consell de Govern de 16 de gener de 2023 pel qual es declara projecte industrial d’interès estratègic el parc fotovoltaic Fenix Energy, en els municipis d’Inca i Selva.
- Com a membres del Consell d’Indústria el GOB ha tengut accés als informes relatius a la proposta de l’informe relatiu a la declaració de projecte estratègic industrial del parc fotovoltaic Fenix Energy de 49,93 que es varen sotmetre a aprovació, amb el vot desfavorable motivat del GOB, en la sessió del dia 27 de desembre, previ a l’Acord del Consell de Govern de 16 de gener de 2023 pel qual es declara projecte industrial d’interès estratègic el parc fotovoltaic Fenix Energy, en els municipis d’Inca i Selva.
- Aquest projecte es troba ara pendent d’informar per part de la Comissió Balear de Medi Ambient, però ha transcendint la informació relativa a la caducitat de la tramitació de la DIE Ministerial relativa a l’autorització d’accés a la xarxa, cosa que ara mateix impossibilita la tramitació i hauria d’implicar el desistiment per part dels promotors.
El GOB actua com a entitat ciutadana ecologista i forma part de la Plataforma “STOP Macro renovables Selva-Inca”, agrupació de persones i veïnats que s’oposen a la ubicació d’aquest projecte en l’emplaçament aprovat (parcel·la 1 del polígon 11 del terme municipal d’Inca i parcel·la 3 del polígon 7 del terme municipal de Selva) i que s’ha creat el gener de 2023 a la vista de l’aprovació del projecte.
Els motius del recurs: manca de planificació territorial, incompliment disposicions normatives en matèria d’energia i manca informe favorable de l’Ajuntament de Selva.
El GOB ha fonamentat el seu recurs, per una banda, en un argument ja prou repetit pel GOB i altres entitats que fa temps que reclamen la planificació territorial de les infrastructures renovables que, el Consell té l’obligatorietat de fer d’acord amb la Llei d’Energia i Canvi Climàtica de 2019 de les Illes Balears i que a dia d’avui, tot i la pressió que hi ha sobre el sòl rústic i agrari de projectes cada cop de més grans dimensions, no està feta. Com tampoc està fet el Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic per concretar la penetració de les energies renovables i les actuacions a realitzar per l’estalvi i eficiència energètica a les Illes Balears. Aquest pla no està aprovat tot i que la mateixa Lle dona un termini màxim de 2 anys des de la seva entrada en vigor per a la seva realització.
Mentre, ja sigui via declaració d’interès general, o com és el cas d’aquest parc via declaració de projectes industrials estratègics de les Illes Balears, estam veient un allau de parcs de grans dimensions en sòl rústic i agrari. A tot això, s’hi suma els efectes del Decret-Llei 8/2020, de 13 de maig, de mesures urgents i extraordinàries per a l’impuls de l’activitat econòmica i la simplificació administrativa en l’àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19 que fa que per parcs inferiores a 20 Ha no calgui la Declaració d’Interès General.
En definitiva, hi ha una absència total de planificació territorial d’aquest tipus d’infrastructures i una voluntat explícita per part de les diferents normes posteriors a l’aprovació de la Llei de Canvi Climàtic, d’obviar qualsevol filtre de procediment administratiu vinculat a la planificació territorial que no va més enllà d’un informe de l’administració competent.
Per altra banda, la declaració de projecte industrial estratègic ignora els requeriments de la pròpia planificació energètica pel que fa als condicionants determinants de la idoneïtat dels parcs, per la dispersió normativa sobrevinguda via declaració de projectes industrials estratègics i decrets lleis. Com ja hem esmentat, la La Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears, al seu article 46.2 determina que els plans territorials insulars han de definir la ubicació de les zones de desenvolupament prioritari, així com la tipologia, les dimensions i altres característiques de les instal·lacions aptes per a cada zona.
La mateixa Llei incorpora una disposició transitòria sisena, arrel del Decret Llei 4/2022 de 30 de març, pel qual s’adopten mesures extraordinàries i urgents per pal·liar la crisi econòmica i social produïda pels efectes de la guerra a Ucraïna que tracta sobre la delimitació provisional de zones de desenvolupament prioritari a les illes de mallorca i eivissa, i que diu textualment el següent:“ En tant que el Pla Territorial insular no delimiti les zones de desenvolupament prioritari previstes en l’article 46 d’aquesta llei, i per un termini màxim de dos anys des de l’entrada en vigor d’aquesta disposició, té la consideració de zona de desenvolupament prioritari per a la implantanció d’energia renovable: el sòl urbà o urbanitzable d’ús diferent al residencial, turístic o dotacional i tot el sòl rústic comú, tret del que s’ubiqui en les categories de de sòl de règim general forestal (srg-f) o en les àrees d’interès agrari definides per l’esmentat pla, que tinguin la consideració de zones d’aptitud alta en el pla director sectorial energètic de les illes balears. Només es poden acollir a aquest règim extraordinari les instal·lacions que no superin una superfície de 10 hectàrees a Mallorca i 5 hectàrees a eivissa. en tot cas, s’haurà d’atendre a la normativa sectorial i d’avaluació ambiental vigent.”
La pròpia memòria presentada per el promotor que consta a l’expedient subjecte a informació pública a la DG d’Energia del Govern de les Illes Balears a la pàgina 35 d’aquest document manifesta textualment el següent:
“El terreno es prácticamente llano y sin pendientes. Según el Plan director Sectorial Energético (PDS) de las Illes Balears, la zona de implantación está considerada como de aptitud fotovoltaica media y baja. A continuación, en el plano siguiente se puede observar la poca disponibilidad de zonas altas, medias y bajas a un radio de 5 Km de una SET de transporte con capacidad disponible; destacando la necesidad de cumplir con los objeticos de energías limpias e independencia energética de las islas Balears.”
És a dir, a data d’avui Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears, a la seva disposició transitòria sisena preceptúa una sèrie de condicionats i requisits ex lege, per poder instal·lar parcs fotovoltaics, i el projecte per a la instal·lació del parc solar fotovoltaic FENIX ENERGY no els compleix, perquè es tramita per via de les normatives sobrevingudes de projectes industrials estratègics i decrets llei d’emergència que desconfiguren totalment la planificació racional d’aquestes infrastructures per la via d’urgència.
Finalment, i el fet més significatiu és que, tot i que la Llei de declaració de Projectes Industrials Estratègics determina que “El projecte s’ha de trametre a l’ajuntament corresponent perquè n’emeti un informe en el termini d’un mes, sobre el que comporta el projecte i la seva incidència en el municipi. Per continuar el procediment, l’informe de l’Ajuntament ha de ser favorable”. Un cop tingut accés a l’expedient administratiu de la Comissió de Medi Ambient, i tal i com va constatar el mateix batle de Selva a la xerrada oberta organitzada pels veïns a l’auditori de Selva sobre el Megaparc, hem pogut constatar que pel que fa a l’Ajuntament de Selva, hi consta tan sols un informe emès per l’arquitecte municipal el senyor Bartomeu Cifre Bennassar de data 15 de desembre de 2022 per part de l’Ajuntament de Selva, que d’acord amb el seu contingut no consta cap conclusió NI FAVORABLE NI DESFAVORABLE al projecte. L’informe es limita a exposar una sèrie de consideracions tècniques i legals, que no deriven en cap cap cas a valorar el projecte de forma favorable. A més és un informe que, a diferència de l’informe emès per l’Ajuntament d’Inca, no està signat pel bàtle ni pel tècnic jurídic de l’Ajuntament.
Així, l’Acord del Consell de Govern està viciat de nul·litat plena de conformitat amb l’article 47.1.e) de la llei 39/2015, d’1 d’octubre, de Procedimient Administratiu Comú, atesa la manca, a l’informe emès per part de l’Ajuntament de Selva (de l’arquitecte municipal), d’un pronunciament clar i concís amb una conclusió contudent de caràcter favorable o desfavorable al projecte industrial d’interès estratègic el parc fotovoltaic Fenix Energy. S’ha omès un tràmit que d’acord amb la lectura de l’article 3.3 de la Llei 14/2019, es considera esencial, donat que “per continuar el procediment l’informe de l’Ajuntament cal que sigui favorable”
Per tot això des del GOB hem sol·licita la nul·litat de l’acord del Consell de Govern en relació a la declaració d’aquest projecte com indutrial estratègic i la suspensió dels efectes d’aquesta declaració, atès també que tanmateix, aquest parc té caducada l’autorització del punt d’accés a la xarxa per part del Ministeri.
A més, insistm una vegada més que la urgència de les inversions no pot evitar la necessària planificació territorial d’aquest tipus d’infrastructures i per això, demanam eliminar de la llei 14/2019, de 29 de març, de projectes industrials estratègics de les Illes Balears, les implantacions d’energies renovables, per implicar la tramitació d’infrastructures de producció d’energia sense la necessària i pertinent planificació territorial prèvia que atengui els criteris d’impacte sobre terrenys fèrtils, d’ordenació territorial, agrària i energètica, ambiental i paisatgística.
