El GOB va presentar ahir al·legacions al macroprojecte de CEMEX amb ACCIONA, ENAGAS I REDEXIS per la creació de la planta d’hidrogen.
Des del GOB valoram positivament que l’objectiu d’un projecte tan ambiciós com el promogut per CEMEX sigui l’assoliment de l’objectiu de tendir a un futur renovable. Es tracta d’un projecte que aprofundeix en la necessària transició energètica que es pretén poder materialitzar a les Illes i que contempla l’esperit de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears.
Evidentment i des del punt de vista de contaminació, qualitat de l’aire i consum d’aigua, des del GOB consideram una notícia positiva el tancament de la planta de producció de ciment, que juntament amb la incineradora de residus, ha estat un dels dos punts de producció industrial més contaminants de les Illes.
Valoram també la intenció de convertir les Illes en un territori capdavanter des del punt de vista tecnològic i valoram positivament, la possibilitat de materialitzar un projecte de reindustrialització mantenint una part significativa dels llocs de feina que tenia la Cimentera de Cemex.
No obstant això, se’ns generen molts dubtes – a mode de consideracions generals i sense entrar en els aspectes purament tècnics del macro-projecte – per manca d’una justificació sòlida del projecte en molts aspectes que volem exposar aquí en forma d’al·legacions al projecte plantejat:
• La part fonamental del projecte, el projecte «Power to Green Energy» promogut per CEMEX, es preveu realitzar mitjançant un parteneriat público-privat, en el que invervenen a part de la multinacional CEMEX, ACCIONA ENERGIA S.A. o qualsevol filial del grup ACCIONA (min. 30%), ENAGAS S.A. o qualsevol de les filials d’ENAGAS (min. 30%) i la resta, amb un màxim del 10% per cada un, es repartirà entre CEMEX, Govern de les Illes Balears, IDAE, i altres socis «encara per determinar». Més de 46 milions d’euros de pressupost.
Ens trobam davant un projecte que es materialitza en un acord per grans empreses multinacionals que desembarquen amb un projecte pioner, amb una gran inversió sobre el territori i amb molt poca participació pública i molt manco comunitària.
Hem de lamentar que les possibilitats de generar noves indústries siguin plantejades únicament des de la perspectiva público-privada amb el pes fonamental en la part privada, i s’obviin altres plantejaments derivats de partenariats publico-cooperatius-comunitaris. Preocupa que les úniques fórmules que tenen possibilitat de desenvolupar-se siguin les posen recursos públics al servei de l’acumulació privada de capital en sectors estratègics, en aquest cas l’energia. En aquest cas, el projecte sorgeix de la iniciativa privada que veu la possibilitat de materialitzar un projecte ambiciós amb el suport públic, però està lluny de respondre com proposta econòmica estratègica, als models de democratització econòmica i de matriu público-cooperativa-comunitàri, en les que hi ha d’estar el sector públic, també el cooperativisme, que hi introdueix elements de democràcia econòmica; i a més a més, entenem que les comunitats locals han de participar-hi. No és el cas malgrat, concretament pel que fa a la gran inversió i aposta en la central de producció d’hidrogen que és la peça clau de la inversió i del projecte.
• El projecte de planta d’hidrogen, la seva raó de ser i la condició principal de la seva viabilitat és tenir garantida una demanda. Aquesta es pretén garantir amb una part de la flota d’autobusos de l’EMT, una part de la flota de vehicles de lloguer, i una per demanda de gas+hidrògen a la planta hotelera. Aquesta demanda, ara mateix no sembla, per la informació exposada que estigui 100% garantida com per poder tirar endavant aquest macroprojecte energètic. Trobam a faltar un estudi de viabilitat econòmica de tot el projecte complet, amb tots els actors implicats. Consideram que un projecte que no pot presentar clarament com es finançarà i com es sostendrà econòmicament, no pot ser avalat per l’administració pública. De fet, la pròpia Llei 14/2019 de projectes industrials estratègics de les Illes Balears estableix que «a efectes de la declaració d’una proposta d’inversió com a projecte industrial estratègic, cal tenir en compte: a) la viabilitat econòmica i financera del projecte» i pensam que aquest projecte no la té plantejada en claredat ni garantida en absolut.
• La proposta es presenta però com un paquet de projectes per tal de garantir la viabilitat econòmica del projecte a les grans multinacionals, i la part més significativa de llocs de feina: una planta d’àrids, una planta asfàltica, un centre logístic per a materials de construcció, el projecte de cooperativa de transport i un centre d’i+D+i, també però una planta fotovoltaica en sòl rústic en terrenys de CEMEX per alimentar la planta d’electròlisi i un parc fotovoltaic en sòl rústic a Petra, aquest darrer únicament per donar més rendibilitat a tot el global del projecte, però que en realitat no està per res vinculat amb l’objectiu general del projecte. I que per tant representa, un cop més una implantació en sòl rústic d’una activitat industrial per donar resposta només a la viabilitat econòmica de l’inversor que no queda en absolut justificada sense una avaluació econòmica que justifiqui aquesta necessitat, i que tampoc respon a un anàlisi d’alternatives on s’haguin pogut valorar altres localitzacions en espais ja urbanitzats, sobre cobertes o ens espais degradats. La propietat dels sòl – en ambdós casos – no pot ser en cap cas tampoc, l’argument únic per a la valoració de la necessitat d’implantar una central fotovoltaica en sòl rústic, de més de 10MW i sense declaració d’interès general.
Per tot això, consideram:
• Que cal aportar informació complementària sobre el projecte plantejat donada la seva transcendència tant pel que fa al model de projecte de reindustrialització (inversió privada amb col·laboració pública), com pel que fa a la seva incursió en la demanda energètica de sectors clau com el transport públic, els cotxes de lloguer i la demanda hotelera, per tal de poder determinar i garantir que no es tractara d’iniciatives pilot que per cost, d’inversió i funcionament, no tendrà una reproductibilitat real que pugui significar una alternativa o un canvi real.
• Consideram que el projecte no pot ser avalat amb una declaració de projecte estratègic sense una avaluació en profunditat de la viabilitat econòmica a partir d’una clarificació dels actors inversors (quantitats i percentatges de participació), demanda, costos de producció i costos de comercialització, no només pel projecte de generació d’hidrogen sinó per tots els projectes que l’acompanyen.
• Cal una avaluació ambiental estratègica de la complexitat de tot el projecte per tal de valorar amb claredat els impactes d’aquestes noves activitats industrials, no en comparació amb l’impacte que es deixarà de tenir pel fet de deixar de produir ciment, sinó en termes absoluts per la implantació integral de tot el projecte arreu del territori.
• I cal la participació i implicació – no imposició – dels projectes a les comunitats on s’implantarà. Malgrat que la Llei preveu que, en cas de discrepància d’alguns dels municipis afectats, el projecte pot tirar endavant igualment, cal que projectes d’aquestes envergadura tenguin un aval social majoritari per tal de garantir la seva integració i implantació efectiva en el territori i en la realitat social que pretenen canviar.
• Cal que el projecte prevegi el desmantellament de les instal·lacions actuals de la Cimentera que, en cas de no retirar-se, s’aniran degradant amb el temps generant un problema greu i impossibilitant la recuperació dels terrenys ocupats per la indústria cimentera.
