Amb caràcter general, el Consell de Mallorca deixà d’esquitxar les carreteres fa 3 anys, però alguns ajuntaments continuen enverinant carreteres i camins de titularitat municipal
Aquests dies hem pogut comprovar com a alguns municipis de Mallorca s’estan esquitxant les voreres de camins per tal d’eliminar les plantes que hi creixen. Així hem observat la fumigació als camins sa Vall i Conilles a Manacor, i també altres actuacions amb el mateix sistema a les zones urbanes de Portocolom i la Platja de Muro.
Des del GOB i APAEMA insistim a reclamar l’abandonament d’aquesta metodologia altament inconvenient per la natura i per les persones.
Recordem que el producte més habitualment utilitzat per eliminar la vegetació de les voreres de camins i carreteres és el glifosat, en alguna de les seves formes comercials (Roundup, Garlon, etc.). Aquest pesticida no és gens selectiu i és bastant persistent, acumulant-se en el sol durant mesos i essent susceptible d’arribar als nivells freàtics. Recordem que l’any passat l’Organització Mundial de la Salut va qualificar el glifosat com a producte potencialment cancerigen per a les persones.
La vegetació que creix a les voreres de carreteres i camins juga un paper important, no només estètic durant la floració primaveral, sinó també ecològic, a causa de la seva elevada diversitat biològica i per la producció de recursos tròfics que són aprofitats de forma important per moltes espècies d’invertebrats i d’aucells. A les voreres de camins i carreteres hi viuen moltes espècies de flora, fet que ajuda a compensar la pèrdua de biodiversitat a la resta de l’àmbit agrícola. A més a més la vegetació de les voreres fa una funció connectora entre diferents sistemes naturals arreu del territori.
Des de la perspectiva agrària, l’aplicació d’herbicides a les voravies de les carreteres suposa no només un risc per a la salut de les persones i el medi ambient sinó un perill per als cultius que limiten amb les vies de transport. En molts casos els herbicides arriben a afectar una àrea important de terreny, més enllà de la vorera de la carretera, reduint la producció de cereal, lleguminoses o farratges, i debilitant bardisses i alguns arbres cultivats. Els pagesos que han triat l’opció de fer agricultura ecològica poden patir greument els afectes d’aquesta pràctica ja que la contaminació dels seus cultius per deriva dels herbicides emprats a les carreteres pot fer perillar la seva certificació ecològica. Per l’altra, els fitosanitaris de síntesi, com els aquí esmentats, resulten mortals per una gran quantitat de fauna auxiliar, la qual el productor eco procura mantenir d’alguna manera pel seu benefici en el control de plagues i malalties.
Des del GOB i APAEMA recordam que l’any 2013 el Consell de Mallorca amb caràcter general va deixar de fumigar les carreteres de la seva titularitat, passant a utilitzar (com ja feien Menorca i Eivissa) sistemes mecànics per eliminar la vegetació quan és necessari per motius de seguretat vial o prevenció d’incendis. Aplaudim aquella mesura, que ha permès recuperar la vida a les voreres de carreteres i s’ha demostrat un sistema perfectament viable per a realitzar el manteniment.
Malauradament a alguns municipis es segueixen utilitzant els mitjans químics per eliminar la vegetació dels camins i carreteres locals, i també per al manteniment de carrers, places i zones verdes. Per això els propers dies farem arribar peticions a tots els ajuntaments per tal que acordin no utilitzar agroquímics per al control de la vegetació, ja que es pot fer de forma mecànica sense riscos pel medi ambient i les persones.
