Dimecres, 06 Novembre 2013 12:07

06.11.2013. El GOB adverteix de les amenaces pel territori de la Llei del Sòl, Bauzà - Company

La Llei afavoreix més creixement, la mercantilització del sòl rústic i rebaixa els estàndards de sostenibilitat i qualitat de vida.

 

 

 

06.11.2013. El GOB adverteix de les amenaces pel territori de la Llei del Sòl, Bauzà - Company

 

La Llei afavoreix més creixement, la mercantilització del sòl rústic i rebaixa els estàndards de sostenibilitat i qualitat de vida.

_________________________________________________________________________________________

 

Després de l'anàlisi de la Llei del sòl, el GOB considera que aquesta és una més de les lleis impulsades pel Govern Bauzà amb l'objectiu de posar Mallorca a la venda i seguir impulsant el creixement a costa del territori, el medi ambient i les persones. D'entre els aspectes més significatius i greus de la llei: la legalització de les il·legalitats al sòl rústic, l'impuls de nou creixement, i la rebaixa dels estàndards de sostenibilitat i qualitat de vida en la regulació de l'ordenació del sòl.

 

Al sòl rústic, només hi entram per legalitzar il·legalitats.

 

Amb aquest panorama, ara hem de lamentar que s'impulsi una Llei del sòl que exclou la regulació d'usos i activitats al sòl rústic, remetent-nos a la "legislació específica". Això sí, sí que l'haurem de tenir com a referència a consultar pel que fa a la regularització/legalització d'edificacions existents en aquest tipus de sòl, ja que sí que entra a regular un procediment extraordinari de legalització de cases il·legals a través la disposició transitòria desena del text del projecte de Llei aprovat pel Consell de Govern i que no apareixia a l'avantprojecte sotmès a exposició pública.

 

Legalitzar els xalets al sòl rústic els revaloritza al mercat immobiliari especulatiu, de compra-venda i de lloguer. Els xalets il·legals, un cop legalitzats, es podran escripturar, vendre, hipotecar, és a dir, augmenten el seu valor com actius financers, per salvar als bancs i als especuladors.

 

Només a Mallorca, hi pot haver 226.590 edificacions al sòl rústic amb usos turístics i residencials. S’hagin construït o no legalment, el Govern Bauzá planteja legalitzar-los. Primer de tot, és un greuge per als que han respectat la Llei fins a dia d’avui ; a més, abona la indisciplina urbanística dels que apostaren per fer infraccions; i compromet la sostenibilitat del futur perquè elimina les “portes” de la ciutat al camp amb l’extensió de la ciutat difusa.

 

L'objectiu de la Llei: facilitar MËS creixement

 

En un altre ordre de coses, es valora positivament que s'hagi recollit el que disposa la Llei 8/2013, de 26 de juny de Rehabilitació, Regeneració i Renovació Urbanes, malgrat que no s'hagin previst en el text articulat el desplegament dels instruments prevists a l'esmentada Llei i sobretot, malgrat que trobam a faltar que aquests principis no siguin els inspiradors d'aquesta Llei que segueix centrant-se en donar les eines urbanístiques per a possibilitar nous creixements en un territori fràgil i limitat com és el nostre.

 

El projecte de llei del sòl del Govern Bauzá està fet per acontentar als propietaris de sòl urbanitzable i als promotors (que solen coincidir), per revaloritzar els seus actius tòxics, "zombis urbanístics" morts amb l'esclat de la bombolla immobiliària.

 

La crisi s'ha d'afrontar amb promoció de la reconversió ecològica de la ciutat, per crear proximitat, abastament local i minimitzar el transport. La contenció del creixement urbanístic és la base d'un model territorial sostenible.

 

El GOB aposta per rebaixar la capacitat de càrrega urbanística

 

Per altra banda, la llei segueix "amagant" el dimensionat potencial de la urbanització que resta "blindat" pels plans a favor dels propietaris del sòl. No es diu res de l'estoc urbanístic que ja hi ha construït ni del que es pot construir en sòl urbà, no es parla de la Capacitat de Càrrega Urbanística del Territori.

 

COM: hi ha tres vies

1. fixar índexs d'intensitat d'ús residencial i/o turístic que impliquin la rebaixa

2. amb re-classificacions a rústic d'urbans (sí es pot fer) i d'urbanitzables

3. amb requalificacions d'usos plurifamiliars a unifamiliars

QUAN: quatre possibilitats

1. d'ofici per part de la pròpia llei del sòl

2. en la primera revisió i/o modificació dels PTI's o de les DOT

3. en la primera revisió i/o modificació dels plans municipals

4. en qualsevol dels tres moments anterior però amb un règim transitori i subsidiari per part de la Llei que asseguri la seva efectivitat mentre no arriben les revisions o modificacions puntuals esmentades.

QUANT: el més racional seria que els plans establissin un percentatge (10,20,30,40...%) del parc construït en aprovar-se la llei que els plans no haurien de permetre ultrapassar. Ara mateix els plans, de mitjana, permeten duplicar (100% de l'increment) el parc construït.

 

Afavoreix la segregació social

 

Per altra banda, el projecte de Llei redueix la reserva de sòl per a la construcció d’habitatges de protecció oficial, és a dir, afavoreix la segregació social dels rics, perquè permet que els barris es diferenciïn per classes socials, sense afavorir a més l’allotjament per als més desafavorits.

 

El GOB considera que una mesura que facilitaria l'accés al dret a un habitatge digne, seria precisament que la llei obligués en el seu articulat, a la necessitat de donar ús residencial a tot el parc construït. És tractaria de preveure mesures fiscals o d’altre tipus, que desincentivessin la desocupació dels habitatges existents. Que desincentivessin l’adquisició d’habitatges pensant únicament amb la seva revenda a millor preu i facilités l'accés a l'allotjament a les classes socials més desafavorides.

 

 

 

Rebaixa de zones verdes als pobles. Ni sostenibilitat ni qualitat de vida com a principis rectors.

 

El projecte rebaixa les cessions de sòl lucratiu a l'administració del 20 al 10%, amb minva de les dotacions de zones verdes. Aquesta pèrdua de dotacions i equipaments farà perdre qualitat a les nostres ciutats i pobles.

 

De fet, queda clar que ni la Natura, ni el Paisatge o ni la necessitat de revitalitzar el teixit productiu rural (agrícola i ramader) no compten pel projecte de Llei de Sòl, tampoc les zones humides ni els Llocs d'Interès Comunitari. Només l'urbà i per a créixer encara més. En aquest sentit, la llei no inclou aspectes d'integració i ambientals ni tampoc parla de criteris de protecció del paisatge.

 

L'agilitat no ha d'implicar la pèrdua de control.

 

Amb l'excusa de donar agilitat a les tramitacions urbanístiques municipals, lleva competències als Consells insulars pels municipis de més de 10.000 habitants, amb la qual cosa els seus consistoris podran aprovar els plans parcials i els plans especials que els permetran fer créixer el sòl urbà sense un coherència supramunicipal d’ordenació del territori. Això en una comunitat líder en corrupció urbanística, la llei encara dona més facilitats. En aquest cas, menys control implica menys garanties.

 

La Llei del sòl: una peça més de la política que ven el territori, el medi ambient i les persones.

 

Amb la Llei del sòl, el Govern Bauzà dona una passa més en la seva estratègia política perversa que consisteix a utilitzar la crisi coma a excusa per a consolidar beneficis d'uns pocs però poderosos col·lectius i persones, a costa del territori, el medi ambient i el benestar social mitjançant l'impuls de lleis i normes sectorials ad-hoc i de la rebaixa sistematitzada dels valors ambientals i democràtics.

Unes polítiques que difereixen en el temps els seus efectes, de manera que abonen el terreny per a recollir el fruit de la destrucció en el futur, valent-se de la prepotent majoria parlamentària, a esquenes de la població, al marge de l'interès general i aprofitant la desinformació derivada de la complexitat de tota la regulació urbanística i fent servir el fals argument de la necessitat social i generalitzada de "recuperar" l'activitat econòmica.

 

 

Campanya: "Mallorca cap al col·lapse. Atura el comptador, reinicia el sistema."

Així, la Llei Company és un més dels punts que han impulsat el GOB a llançar la campanya "Mallorca cap al col·lapse. Atura el comptador, reinicia el sistema" que s'estendrà arreu del territori - aquest divendres encetam la roda de presentacions a sa Pobla, a les 20h a sa Congregació - amb l'objectiu de donar a conèixer denunciar aquestes polítiques, advertir de les seves conseqüències i unir-se a la societat per tal d'evitar polítiques despòtiques i abusives que malmeten el territori i les persones.

Pretenem obrir un debat dins de la societat mallorquina a favor d'un nou ordre econòmic i social, sobre la problemàtica ambiental i la necessitat d'aprofundiment democràtic amb una participació social efectiva i la creació i implantació d'alternatives sorgides des de la base social, la justícia i l'equitat.

 

 
Llegir 1043 vegades Darrera modificació el Dissabte, 13 Juny 2015 19:03

uneixtealgob

Reps el nostre newsletter?

Subscriure's

Vols rebre el nostre newsletter setmanal? Inscriu-te aquí i et mantindrem informat de les darrers notícies, agenda d'activitats i altres informacions interessants.