Després de més de 25 anys, a la fi, podem celebrar la demolició dels xalets que responien a les llicències irregulars atorgades per l’Ajuntament de Deià.
El GOB vol donar l’enhorabona a tots els que han lluitat perquè aquesta zona protegida recuperi els seus valors i es faci efectiu el compliment de la legalitat.
Dimarts, 14 de desembre de 2010
El GOB celebra l’inici de l’esbucament de les cases de Llucalcari.
Després de més de 25 anys, a la fi, podem celebrar la demolició dels xalets que responien a les llicències irregulars atorgades per l’Ajuntament de Deià.
El GOB vol donar l’enhorabona a tots els que han lluitat perquè aquesta zona protegida recuperi els seus valors i es faci efectiu el compliment de la legalitat.
El GOB celebra que finalment enguany, poguem veure l’inici de l’esbucament de dos dels quatre xalets il·legals de Llucalcari. Entenem que amb aquesta demolició es crea un precedent molt positiu per al compliment de la legalitat urbanística a Mallorca, s’acaba amb la impunitat dels infractors i s’apel·la de forma inexcusable al paper i responsabilitat dels ajuntaments en la concessió de llicències irregulars.
UNA ZONA PROTEGIDA I UNES CASES IL·LEGALITZABLES.
La zona on se va dur a terme la parcel·lació, la construcció del camí i l’edificació dels xalets s’anomena Can Simó, just devora el llogaret de Llucalcari, al terme municipal de Deià.
Des del 1972 aquest lloc té la consideració de Paratge Pintoresc, gràcies a un Decret del govern espanyol. Quan entra en vigor la Llei del Patrimoni Històric espanyol, l’any 1985, aquest Paratge Pintoresc se reconverteix en Bé d’Interès Cultural, gaudint per això de la protecció que li atorga la nova normativa.
Les NN.SS. de Deià consideren des de 1989 aquesta zona com a no apte per a noves construccions.
Mentrestant la zona se declara l’any 1991, Àrea Natural d’Especial Interès a la Llei d’Espais Naturals, exigint 200.000 metres2 per a poder edificar una casa.
Les DOT de 1999, considera aquesta zona com a Àrea de Protecció territorial i la Llei 9/99 la fa inededificable com a totes les ANEI. Posteriorment el PTM ha mantengut aquesta potencio.
MÉS DE 25 ANYS DES DE L’INICI D’AQUEST AFER
A finals de 1985 s’inicia un conflicte social, urbanístic i jurídic a Llucalcari (Deià). El mes de març de 2005 semblava que el conflicte havia finalitzat, amb 4 sentències i tres auto, tots ells a favor de l’esbucament.
Vet aquí una breu història dels fets:
Fets:
Al 1985, el propietari de la finca de Can Simó procedeix a la seva parcel·lació (en parcel·les de 15.000 m2) a fi de dur a terme l’edificació d’una sèrie xalets.
CAMI D’ACCÉS.
- A finals del 1985 el propietari de Can Simó demana permís per fer un “camí agrícola” que connecti les noves parcel·les
- Al 1986 l’Ajuntament de Deià dóna permís per fer el camí
- El GOB mentretant presenta diversos escrit i recursos d’alçada davant l’Ajuntament i Patrimoni, fins que al setembre de 1988 posa un contenciós contra el camí.
- Al mes de desembre de 1989 el TSJB declara nul la llicència del camí.
- El 1990 l’Ajuntament i el propietari presenten recurs davant el Tribunal Suprem, el qual manté la sentència declarant nul el camí
XALETS
- Entre 1986 i 1987 l’Ajuntament de Deià dóna llicència per edificar 4 xalets i un magatzem agrícola a les noces parcel·les de Can Simó
- Entre 1986 i 1989 el GOB interposa denúncies i recursos davant l’Ajuntament i la Comissió de Patrimoni, en considerar que aquestes llicències eren irregulars.
- Al 1990 , el GOB presenta un recurs Contenciós Administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de les Balears
- Al 1992 el TSJB estima el nostre recurs , anul·la les llicències, i ordena la seva demolició, a causa de l’incompliment de la Llei del Patrimoni.
- Davant el recurs de cassació interposat per Bancals S.A., Bartomeu Mayol i l’Ajuntament de Deià, el Tribunal Suprem al mes de gener de 1999 ratifica la sentència del TSJB, declarant nul·les les quatre llicències i ordenant la demolició de les cases i la restauració dels terrenys afectats.
- Posteriorment el Tribunal Constitucional rebutjà el recurs d’empar presentat pels promotors.
- A fi d’evitar l’execució de la sentència del TS, l’Ajuntament promou “incident d’execució de sentència, en considerar que el Pla Especial de Deià legalitzava les edificacions.
- En un auto de juliol de 2001, el TSJB rebutja la pretensió de l’Ajuntament i ordena “sin más dilacion” l’esbucament dels edificis.
- Cinc dies després l’Ajuntament presenta recurs de súplica davant el Tribunal.
- A finals de juliol del 2002 el TSJB desestima la pretensió municipal d’aturar la demolició i conforma les sentències anteriors.
- Març de 2005: El Tribunal Suprem desestima tots els recursos, tant de l’ajuntament de Deià com de l’empresa Bancals S.A. , posant punt i final a aquest conflicte. Aquesta sentència no era recurrible davant cap instància superior.
- Abril 2009. De llavors ençà, s’havien anat reiterant les peticions d’execució de les demolicions a l’Ajuntament de Deià. El mes d’abril del passat 2009 el TSJB treia una resolució mitjançant la qual s’imposava una multa de 600 euros, a càrrec del seu patrimoni personal, al batle de Deià davant l’incompliment reiterat de la sentència que l’obliga a esbucar els 4 xalets de Llucacari. A més a més el Tribunal imposà una multa setmanal de la mateixa quantia fins a l’efectiva resolució de la sentència.
- Desembre 2010. S’inicia l’esbucament de dos dels xalets il·legals. Encara en queden dos més per fer totalment efectiu el compliment de la sentència
