El GOB considera “de bojos” la dinàmica del Govern d’implementar excepcions urbanístiques a cop de decrets-llei amb l’excusa de la dinamització econòmica.
Divendres, 15 de juny de 2010
PROU D’EXCEPCIONS A LA NORMATIVA URBANÍSTICA; PROU D’URBANISME A LA CARTA.
El GOB considera “de bojos” la dinàmica del Govern d’implementar excepcions urbanístiques a cop de decrets-llei amb l’excusa de la dinamització econòmica.
DECRETS-LLEI DE DESPROTECCIÓ TERRITORIAL I AMBIENTAL: MASSA EXCEPCIONS A LA LLEI
La figura dels decrets lleis constitueix una incorporació de l’estatut d’autonomia del 2007: La idea era clara: es tractava d’usar aquesta figura per casos d’emergència, que no poden esperar la tramitació parlamentària o com a mesura cautelar fins a l’aprovació d’una nova llei. En aquesta legislatura però s’ha posat de manifest un abús d’aquesta figura, però sobretot un mal ús en favor de la desregulació urbanística, especialment pel sector turístic.
El primer dels decret-llei se va adaptar al seu objectiu estatutari: mesura cautelar i d’emergència, prèvia a la Llei de mesures urgents en matèria d’espais naturals (de fet té un nom molt llarg): va suspendre transitòriament els projectes urbanístics que afectaven a determinats espais naturals. D’aleshores ençà els altres tres decrets-llei constitueixen un clar abús.
Decret llei 1/2009, de 30 de gener, de mesures urgents per a l’impuls de la inversió a les Illes Balears. Decret-llei Nadal.
Aquest decret-llei estableix en el seu preàmbul les seves línies d’actuació, d’entre les quals, diu textualment ” …les encaminades a impulsar la indústria turística que de s de fa temps constitueix el motor sòlid de l’economia balear i l’activitat urbanitzadora i edificadora en determinats supòsits”. En aquest sentit, permet, per una banda, la legalització de places turístiques il·legals, sempre que les places no haguessin estat motiu d’infracció urbanística greu afavorint els establiments que han actuat al marge de la legalitat i per l’altre, permet a un sector econòmic (el turístic) actuar, durant dos anys, al marge de la legalitat urbanística i turística vigent, en concret estableix “dispensa excepcional de determinats requisits urbanístics i turístics” i fins i tot permet “increments d’edificabilitat”.
Es limita l’exoneració de paràmetres urbanístics sempre i quan no s’augmenti el volum i l’ocupació de la parcel·la en més del 10% respectiu sobre el legalment construït, ni es superi l’altura màxima permesa, al marge d’algunes excepcions. I es prohibeix l’exoneració del compliment dels paràmetres urbanístics en edificis situats al sòl rústic protegit i als edificis decla- rats BIC o catalogats.
Decret-llei 3/2009 de 29 de maig de mesures ambientals per impulsar les inversions i l’activitat econòmica a les Illes Balears. Decret-llei Grimalt.
Si bé és raonable que determinades actuacions de les que proposava el Projecte de Llei no hagin de passar per tramitació ambiental, com és el cas dels plans d’ordenació dels recursos naturals o els catàlegs de patrimoni històric, sempre que suposin un major grau de protecció patrimonial i ambiental, preocupen les excepcions que determinades actuacions que via la declaració “d’interès autonòmic” puguin reduir , o fins i tot veure’s exhimides del compliment de les corresponents tramitacions ambientals, especialment preocupen:
- Els equipaments sanitaris, docents i esportius, amb determinades ocupacions, no prevists al planejaments urbanístics, i que normalment solen estar situats en sòl rústic i autoritzar-se via declaració d’interès general.
- Les carreteres incloses en els convenis insulars
A més, aquest decret-llei implica el retard de la protecció dels espais naturals d’Es Trenc-Salobrar de Campos i de la Península de Llevant.
La Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental estableix a l’article 8 que el procediment per a l’aprovació dels Plans d’Ordenació de Recursos Naturals (PORNs) és de dos anys. Cas de no haver-se aprovat en aquest termini, el procediment caduca.
El “decret-llei Grimalt” modifica aquesta disposició, afegint que “No obstant això, el Consell de Govern pot acordar, per causa justificada en l’expedient, una pròrroga d’aquest termini per un màxim de dos anys.” Aquesta modificació afecta els dos espais esmentats.
Des del GOB hem considerat injustificable que per enllestir el PORN d’Es Trenc-Salobrar de Campos ja hagin fet falta més de tres anys, i ara es vulgui prorrogar encara un any més.
Igualment és escandalós el cas del Parc Natural de la Península de Llevant. Han passat gairebé dos anys des de l’inici de la nova tramitació, i tenint en compte que aquest espai ja comptava prèviament amb un PORN aprovat ens sembla injustificable que per modificar-lo no hagin estat suficients dos anys. I ara es pugui disposar de dos anys més.
Decret 60/2009 d’unificació i simplificació dels tràmits en matèria turística.
Aquest decret desenvolupa el decret-llei, 1/2009, i desvirtua les figures d’agroturisme i hotel rural, perquè no assegura que aquest ús d’allotjament i restauració es limiti a complementar explotacions agràries.
Aquestes figures tenien, fins al nou decret, limitacions de magnitud, per exemple d’un màxim de 25 i 50 places respectivament, per tal de restringir l’ús turístic únicament com a complement de les activitats agràries. Tal com eren l’agroturisme i els hotels rurals podien complementar les rendes agràries, però sense substituir-les ni desfigurar el camp amb més hotels també a foravila.
Modificacions al Projecte de Llei de Mesures urgents per a l’impuls de la inversió a les illes Balears.
El Govern va anunciar un acord de totes les forces polítiques per a modificar el projecte de llei (tramitació parlamentària del decret-llei Nadal). Si el decret-llei ja va ser àmpliament contestat per part del GOB, les mesures proposades en aquesta tramitació de projecte de llei són encara més escandaloses.
Permeten la consolidació d’aberracions turístiques: els establiments que hagin fet ampliacions irregulars, podran fer remodelacions, mantenint els volums existents encara que la normativa urbanística actual no permeti les mateixes altures, i ampliacions del 10% de la superfície realment construïda (inclosa la part il·legal)
Per altra banda s’augmenta el termini per a legalitzar les places il·legals fins a dos anys però, en aquest cas, sense tenir en compte el fet que tenguin un expedient de disciplina urbanística obert.
Decret llei 1/2010 de 26 de març, i projecte de llei de mesures urgents relatives a determinades infraestructures i equipaments d’interès general .
Fa excepcions a la situació general permetent seguir edificant a urbanitzacions que no tenen els serveis urbanístics mínims. Fins ara, tant la Llei del Sol de l’estat, com la Llei de Mesures Urgents com el propi Pla Territorial consideraven que per a poder atorgar llicencies cal disposar prèviament tots els serveis bàsics (llum, aigua, accés rodat i clavegueram). Mitjançant aquest decret-llei, s’obri la porta a que se segueixen donant llicencies per edificar a sols urbans i urbanitzables que no tenen servei de clavegueram.
A més, es retalla l’àmbit d’una ANEI a Eivissa, per a la implantació i execució d’equipaments i infrastructures a Sa Coma.
LA DINAMITZACIÓ ECONÒMICA, L’EXCUSA
Aquestes actuacions del Govern s’emmarquen en l’impuls de l’economia a les Illes Balears, a costa del medi ambient, i sobretot, a costa de la desregularització urbanística i de la filosofia de determinats planejaments i normatives que s’havien impulsat amb l’objectiu de reconvertir el model turístic i exercir un control sobre les actuacions il·legals i la regulació urbanística dels establiments hotelers: POOT, Pla Territorial de Mallorca, Llei General Turística , planejaments municipals,, etc..
El govern s’equivoca aplicant mesures de desprotecció del territori. El govern ha d’explicar perquè s’entesta en aquest tipus de mesures, que mantenen l’economia en una direcció que s’ha demostrat equivocada, que no esdevenen una solució estructural a la problemàtica econòmica actual i que creen precedents que, ni els partits conservadors, s’haurien atrevit a impulsar.
LES PROPOSTES DEL GOB PER A LA DINAMITZACIÓ ECONÒMICA, ECOLÒGICA I SOCIAL
Ara fa un any, el GOB va presentar les seves propostes, davant una tendència d’aquest govern a seguin incidint en les mateixes receptes que han provocat i aprofundeixen la crisi actual:
- Diversificació econòmica, per fer més autònoma la nostra societat, amb més autoabastament productiu, energètic, alimentari… amb més productes locals.
- Ambientalització del turisme, de qualitat i de proximitat.
- Proximitat, per reduir el consum energètic derivat del transport de mercaderies i persones. Per unes ciutats més amables, dissenyades per apropar-nos als llocs on vivim, fem feina o ens esbargim.
- Reduir el consumisme i el malbaratament dels recursos
- Reconversió dels espais urbans ja establits, per recuperar, reformar i rehabilitar els habitatges existents per tal de treure’n un ús òptim.
- Transport públic, per racionalitzar els desplaçaments i lliurar-nos de la dependència del cotxe. Especialment, amb l’impuls del tren i el tramvia.
- Espai públic pels ciclistes i pels vianants, per moure’ns amb salut i seguretat.
- Producció agrícola ecològica que millori la salut del nostre medi ambient, de la pagesia i de tothom.
- Suport a la ruralia, amb fórmules de cooperació amb la pagesia com ara la “custòdia de territori” i el “contracte agrari”.
- Energies netes, amb projectes de petita escala i baix impacte ambiental que ens proveeixin de prou energia per a apropar-nos a l’autoabastament.
- Conservació de la naturalesa, per contribuir a la preservació de la biodiversitat amenaçada a les nostres illes.
- Espais naturals, ben gestionats i que recuperin els desprotegits en el passat.
- Democràcia de qualitat, amb més política ciutadana, rigor, compromís i responsabilitat més enllà dels períodes electorals.
- Dotació pública d’equipaments i serveis docents, sanitaris, asistencials, esportius, de tractament de residus…
- Conservació del patrimoni arquitectònic i etnogràfic, a les ciutats, els pobles i el foravila.
