Després d’un intent per part de l’Ajuntament per intentar dilatar l’execució de la sentència que obligava a la demolició, el jutjat contenciós-adminsitratiu n.2 li imposa a un termini de dos mesos improrrogables . En cas de no fer-ho s’imposaran multes coercitives al batle.
16.09.2013. L’Ajuntament d’Andratx té dos mesos per demolir els apartaments il·legals de Cala Llamp
Després d’un intent per part de l’Ajuntament per intentar dilatar l’execució de la sentència que obligava a la demolició, el jutjat contenciós-adminsitratiu n.2 li imposa a un termini de dos mesos improrrogables . En cas de no fer-ho s’imposaran multes coercitives al batle.
___________________________________________________________________________________________________________________________________________________
La justícia reacciona un cop més de manera contundent davant l’intent de dilatar l’execució de sentències de demolició per part dels Ajuntaments.
En aquest cas es tracta de l’Ajuntament d’Andratx. El 29 de juliol de 2005 l’Ajuntament d’Andratx va concedir una llicència per a construir 24 habitatges, aparcaments i piscina a la urbanització costa d’Andratx de Cala Llamp. Aquesta llicència va ser declarada nul.la de ple dret per la sentència 180/2009, confirmada posteriorment per la sentència de la Sala 738/2011 de dia 7 d’octubre.
La sentència deixava clara l’obligació per part de l’Ajuntament de restaurar l’ordre infringit i procedir a la demolició.
Les “maniobres” de l’Ajuntament per evitar l’execució de la sentència.
El mes d’octubre de 2012 l’Ajuntament va ser requerit perquè informés al jutjat sobre les actuacions realitzades per tal d’executar la sentència de 2009. L’Ajuntament, que no havia fet absolutament res, va actuar amb total cinisme obrint un expedient de disciplina urbanística a l’entitat Marmacén Sol SL i requerint-li que en el termini de dos mesos demanés l’oportuna llicència .
L’Ajuntament d’Andratx sabia prou bé que es tracta d’una llicència anul·lada per resolució judicial i que per tant, no tenia cap sentit requerir demanar una llicència que és impossible de ser otorgada. Queda clar que l’Ajuntament pretenia dilatar la demolició de les obres declarades il·legals mitjançant sentència ferma.
Davant això, ahir mateix (16.09.2013), el jutjat contenciós administratiu n.2 va dictar una interlocutòria clara i contundent: entèn que la sentència no n’ha complit, que cal procedir a la demolició, que l’Ajuntament n’és l’únic responsable i li dona el termini improrrogable de dos mesos per fer-ho.
De no fer-ho, es considerarà que correspon al batle de l’Ajuntament d’Andratx el total compliment de la sentència esmentada i se li imposaran multes coercitives a càrrec del seu patrimoni personal fins al seu compliment.
La similitud amb el cas de ses Covetes
El passat 13 de novembre de 2012, la Sala ordenà a l’Ajuntament de Campos, procedir a la demolició immediata dels 28 apartament, piscina i bar restaurant del nucli de Ses Covetes.
Tal com en el cas d’Andratx, es tractava d’uns terrenys, no classificats com urbans en el moment de concessió de la llicència i per tant la sentència implicava necessàriament la demolició de tot el que s’havia construit.
Davant els reiterats intents per part de l’Ajuntament de Campos d’impedir i en tot cas, dilatar l’execució de la sentència la ressolució del 13 de novembre de la sala CA del TSJB va ser qualificada d’històrica i va suposar el punt i final al llarg conflicte de Ses Covetes. El tribunal, mitjançant l’esmentada interlocutòria, ordenà l’Ajuntament de Campos l’esbucament dels 68 apartaments il·legals de Ses Covetes i a la restitució dels terrenys a l’estat original amb un estricte calendari de demolició de 6 mesos.
Ara, a l’Ajuntament d’Andratx se li dona un termini improrrogable de dos mesos per executar la demolició dels històrics també apartaments de Cala Llamp, contra la llicència dels quals el GOB presentà recurs al 2006 per implicar la construcció en una zona rústica, no edificable de Cala Llamp. amb un tipus d’edificació no permesa tampoc a les hores pel POOT (PLa d’Ordenació de l’Oferta Turística) vigent en aquell moment. Aquest contenciós va donar lloc a la sentència que en el 2009 anulà l’esmentada llicència.
Foto: Michel’s
