La proposta del PRI preveu un increment del sòl urbà en unes 105,93 Ha respecte el sòl urbà classificat segons els PGOU de Palma i Llucmajor.
Dilluns, 25 d’octubre de 2010
El GOB denuncia el nou creixement vinculat al PRI de Platja de Palma
La proposta del PRI preveu un increment del sòl urbà en unes 105,93 Ha respecte el sòl urbà classificat segons els PGOU de Palma i Llucmajor.
És evident que, en primera instància podem estar d’acord amb la necessitat de reconversió d’espais urbans existents i degradats. En aquest sentit, un projecte de transformació urbanística que, a més, tengui present el repte del canvi climàtic, tant des del punt de vista de transport i mobilitat, com des del punt de vista dels aspectes energètics de les noves edificacions i activitats econòmiques de la zona, hauria de ser un projecte ben rebut perquè sabem que la pitjor amenaça ecològica prové de llocs d’intensa “producció turística”.
En aquest sentit, per tant, i a grans trets, el GOB es manifesta partidari de l’esponjament, la creació d’espais lliures públics, la disminució de places turístiques, la impossibilitat de que els establiments hotelers puguin residencialitzar-se (canvi d’usos) i el reaprofitament del que ja està edificat amb mesures d’estalvi d’energia i materials. En principi, si la reconversió es fes d’acord amb els principis inspiradors d’aquesta escomesa, hauríem d’aconseguir aturar la pressió sobre els espais naturals i rurals amenaçats pel nou creixement urbanístic.
NOU CREIXEMENT EMMASCARAT
Malgrat això, tot i la retòrica de la memòria del PRI i la valoració molt positiva de la nova classificació com a sòl rústic d’amples sectors de sòl urbanitzable no programat, com són els de Son Fangos, Parcel·les i Ses Cadenes, juntament amb la classificació com a sòl rústic per al sector de Ses Fontanelles I, el PRI amaga nou creixement vinculat a la classificació de sòl urbà d’amples sectors de sòl urbanitzable i rústic al planejament vigent, als quals no concorren les circumstàncies d’haver estat “legalment sotmesos al procés d’integració en el teixit urbà”, tenir “tots els serveis urbanístics bàsics” o bé “trobar-se compresos en àrees consolidades per l’edificació” que determina l’article 1 de la Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears.
Es tracta d’un total de 27,64 Ha, d’entre les quals destaquen l’ampliació de la urbanització de Bellavista E (7,41 Ha) i el sector de Ses Fontanelles II (5,17 Ha). Segons la Memòria de Gestió, aquest últim sector, Ses Fontanelles II, es preveu que aculli un nou centre comercial, de 39.696 m2 de planta, que alteraria l’estructura territorial i urbana de l’àmbit, per atreure trànsit i concentrar usos.
Tampoc trobam explicació per al manteniment i/o nova classificació com a sòl urbanitzable d’un total de 75,02 Ha. que condemnen les actuals falques verdes –sotmesos al dictat postmodern que els converteix en “espais tractors” o “clústers d’activitats transformadores”– de La Porcíncula i el Torrent dels Jueus, així com els rerepaís de Can Pastilla i S’Arenal encara no urbanitzats.
Així es demostra que els pactes governs “progressistes” han derivat vers l’aplicació de velles receptes de creixement urbanístic, emmascarades de retòrica enganyosa, d’ençà que proposaven la derogació de l’articulat de la Llei General Turística per tal d’evitar les excepcions (habitatges turístics de vacances, turisme rural…) i els intercanvis fora de la mateixa zona turística, o d’assegurar l’ús públic dels espais alliberats per esponjament (Document del Pacte de Progrés (1999).
NOVA OFERTA TURÍSTICA
La retòrica de decreixement urbanístic del PRI –“desenvolupament sense creixement urbanístic” mitjançant “rehabilitació” (objectiu i criteri general 1.1 de la Memòria d’Ordenació, pàg. 72)– xoca de forma aberrant amb les propostes d’ampliació de l’oferta d’allotjament turístic: per exemple de les denominades “Catedrals Turístiques” com ara un “Centre de la Mediterrània” a Can Pastilla, un “Hotel més bio” de marca “sostenible i biològic” o un Centre d’Alt Rendiment Esportiu, que tenen a més, prevista la seva ubicació en les antigues canteres que, per congruència amb la filosofia general del pla haurien de ser recuperades i que per elles mateixes constitueixen un pol d’atracció turística pel seu interès etnològic, històric, ambiental, científic i patrimonial; i amb els nous desenvolupaments residencials, per exemple als esmentats rerepaissos de Can Pastilla i S’Arenal.
SES FONTANELLES
Tal i com queda perfectament reconegut a la documentació del PRI, l’espai natural de ses Fontanelles és el de major interès a la zona, per la presència d’una espècie endèmica amenaçada (Limonium barceloi) i per ser un dels darrers vestigis de la gran zona humida del Prat.
En relació a les previsions del PRI sobre aquest espai molt encertada la proposta de declassificació de la parcel·la de sol urbà colindant amb l’aquàrium i la parcel·la de sol urbanitzable de ses Fontanelles.
Suggerim que la futura planificació estigui marcada pels objectius de recuperar el màxim de zona inundada (creant més zona d’hàbitat potencial per L. barceloi), dur a terme una gestió hídrica fonamentada en el manteniment o millora de les condicions ecològiques i disposar un ús públic ben regulat i respectuós amb la importància ecològica i ambiental de la zona, evitant transformar-la en un típic parc urbà.
Malauradament però, tot i haver fet efectiva la protecció bàsicament de la zona inundada de la zona humida de Ses Fontanelles i per tant la protecció de 32ha, el projecte també preveu, en les seves inmediacions, una sèrie d’infrastructures que condicionaran el futur de la zona humida i contra els quals al·legam una sèrie de motius per evitar-ne o reconsiderar-ne la seva construcció: un centre comercial, un intercanviador de transport públic (tranvia-bus), el CCM (Centre de consolidació de mercaderies) i un PTM (punt de transferència de mobilitat io aparcament dissuassori), un aviàrium i un aparcament a Ses Fontanelles.
PARTICIPACIÓ DEMOCRÀTICA I DOBLERS PÚBLICS BEN INVERTITS.
La gestió del Pla hauria d’establir mecanismes d’informació pública digitalitzats i en obert per a tothom així com un nivell de consulta i revisió periòdica (cada 5 anys, com a màxim, per al conjunt del Pla, així com vistes anuals de progrés) amb participació veïnal, ecologista i sindical. La participació democràtica donaria segell de vertadera qualitat i excel·lència al projecte.
Les inversions públiques ja realitzades han tendit a consolidar la urbanització amb dotació d’infraestructures, com ara xarxes d’abastament, evacuació de pluvials i asfaltat de carrers. Les previsions futures d’inversió pública superen el miler de milions d’euros (1.360,45 milions d’euros segons informacions del Consorci). Aquestes futures inversions no haurien de contribuir a un model territorial afavoridor de l’acumulació de capital per part de les grans cadenes hoteleres –algunes de les quals naixeren a la Platja de Palma–, i creador de nous espais urbans excloents i elitistes, mitjançant estratègies de “regeneració urbana” de tall neoliberal. No som partidaris de que s’inverteixin doblers de la hisenda pública, dels imposts de tots, per afavorir els guanys de negocis privats d’empreses que paguen de cada vegada menys imposts; les mateixes empreses turístiques que reben multitud de subsidis, com per exemple la prestació d’atur per als treballadors que donen de baixa durant tot l’hivern mitjançant la seva contractació com a fixos discontinus.
