La terrassa i piscina de l’Hotel Cala Vinyes, el complex Puro Beach a Can Pastilla o la terrassa i piscina de l’Hotel Daina al Port de Pollença, en són tres exemples
El proper dia 29 de juliol de 2018 es compliran 30 anys de l’entrada en vigor de la Llei 22/1988, de Costes. Això comportarà l’extinció automàtica de centenars de concessions administratives prèvies a l’entrada en vigor de la llei, ja sigui per termini (a partir de l’aprovació de la Llei del 88 s’establia per les concessions donades amb anterioritat, un termini màxim de 30 anys) o perquè no són susceptibles de ser prorrogades ni d’obtenir una nova concessió pel fet de no complir les determinacions que la Llei va imposar al 88.
La disposició transitòria dissetena del Reglament General de Costes és molt clara i taxativa en el seu anunciat, el qual disposa que; “En ningún caso podrá otorgarse prórroga del plazo de concesión existente a la entrada en vigor de la Ley 22/1988, de 28 de julio, en condiciones que se opongan a lo establecido en la misma o en las disposiciones que la desarrollen.”.
És a dir, no se poden prorrogar concessions contraries a l’objecte i condicions que preveu la Llei i el reglament general que la desenvolupa. Pel que fa precisament a l’objecte que poden tenir les concessions per ocupar el domini públic marítim terrestre, ve molt definit en l’article 61 del Reglament General, el quan disposa que:
- 1. Únicamente se podrá permitir la ocupación del dominio público marítimo-terrestre para aquellas actividades o instalaciones que, por su naturaleza, no puedan tener otra ubicación (artículo 32.1 de la Ley 22/1988, de 28 de julio).
- 2. Las actividades o instalaciones a que se refiere el apartado anterior son:
a) Las que desempeñan una función o presten un servicio que, por sus características, requiera la ocupación del dominio público marítimo-terrestre.
b) Las de servicio público o al público que, por la configuración física del tramo de costa en que resulte necesario su emplazamiento, no puedan ubicarse en los terrenos colindantes con dicho dominio.
3. En todo caso la ocupación deberá ser la mínima posible.”
En canvi, aquestes obres i ocupacions autoritzades abans de l’entrada en vigor de la Llei del 88, solen ser en ocasions explanades sobre les roques o directament sobre la mar les quals s’usen com a terrasses de bars, solàriums i piscines d’hotels, aferrats o pròxims, i també com a terrasses i solàriums de molts de xalets i cases particulars. També hi ha alguns habitatges. Així doncs, aquestes ocupacions tant comunes no podrien seguir ocupant el domini públic marítim terrestre i s’haurien de retirar del mateix.
Aquestes obres i/o ocupacions causaren i causen un gran impacte mediambiental sobre el litoral, desfigurant l’orografia i el paisatge en molts d’indrets de les Illes Balears, desnaturalitzant-los completament. Aquestes ocupacions són un clar reflexe de l’ocupació i la permissivitat existent en les dècades de mitjans segle XX.
El procediment de les pròrrogues
L’aprovació de la Llei 2/2013, de 29 de maig, de protecció i us sostenible del litoral i de modificació de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes, en el seu article 2 permetia, per primera vegada, la possibilitat de sol·licitar pròrrogues de les concessions vigents.
Determina però clarament en el punt 5 de l’article 2, l’obligació de complir les disposicions de la Llei 22/1988 de Costes per a que se li pugui concedir la pròrroga.
Atès que la tramitació de les sol·licituds de pròrroga no passen per informació pública, podria ser que se concedissin ja pròrrogues sense el compliment de l’establert al punt 2 de la Disposició setzena que especifica que s’ha de revisar que les concessions compleixen i responen a l’objecte i criteris que preveia la Llei del 88.
Per tant des del GOB sol·licitam a Demarcació de Costes una relació de les concessions vigents autoritzades amb anterioritat a la Llei 22/1988 i en cas, de que ja s’hagin concedit algunes pròrrogues, la relació d’aquestes i còpia de l’ordre ministerial corresponent.
Com a mostra citarem 3 casos d’ocupacions molt conegudes, d’abans de 88, que entenem que no podríen obtenir pròrroga perquè no compleixen l’objecte pel qual, d’acord amb la Llei 22/1988 es podrien autoritzar. Aquest són la terrassa i piscina de l’Hotel Cala Vinyes a Cala Vinyes, el complexa Puro Beach a Can Pastilla, la terrassa i piscina de l’Hotel Daina al Port de Pollença.
Hotel Cala Vinyes (Calvià)
Hotel Daina (Port de Pollença)
Puro Beach (Palma)
