El GOB va presentar divendres al·legacions a l'aprovació inicial del Pla General de Manacor que preveu nous creixements més enllà de les rondes i noves zones industrials sense atendre la necessitat de rehabilitació i revitalització del centre que hauria de ser prioritari.
Des del GOB demanam eliminar nous creixements i desclassificar sòls urbans o urbanitzables no transformats i proposam un canvi radical de la normativa per a preservar el sòl rústic.
Manacor, amb una població de dret de més de 30.000 habitants i quasi 80.000 places residencials i turístiques construïdes, ha crescut de forma exagerada i desordenada. Amb un planejament urbanístic vigent iniciat en èpoques no democràtiques i amb un creixement immobiliari elevat, aquest municipi necessita actuacions urgents i contundents i al mateix temps un esforç de consens per abordar el seu futur amb garanties partint de criteris de sostenibilitat.
La normativa urbanística de Manacor, aprovada a principis dels 80, respon a un tipus d’urbanisme propi dels anys 60, a l’època del primer boom turístic i ha propiciat la realitat urbanística de la ciutat d'avui, marcada principalment per un exagerat creixement de Manacor i del polígons industrials i de serveis, amb una tendència a situar fora de la ciutat les activitats urbanes importants com comerç, equipaments o activitats d'oci i l'absurd augment de sòl apte per urbanitzar a Manacor, Portocristo, Cala Murada i Cala Domingos, Son Talents…
Un planejament continuista amb el model actual de ciutat.
Des del GOB consideram que seria imprescindible impulsar d’una vegada un nou instrument de plantejament amb criteris de sostenibilitat en termes ambientals, socials i econòmics, però per això, s'ha d'optar per un plantejament rupturista pel que fa al model de les actuals Normes Subsidiàries, cosa que no es fa. El propi document de planejament parla de que «la proposta d'aquest Pla General no té implícit un canvi a gran escala territorial, és continuista amb el model proposat a les Normes Subsidiàries i Complementàries, i proposa ajusts i millores per facilitar l'execució de les ordenances proposades». En aquest sentit, la premura de la resolució de la problemàtica de les zones verdes ha conculcat la possibilitat i l'oportunitat de plantejar una proposta que aposti vertaderament per fixar el model de ciutat de futur que vertaderament requereix el nucli de Manacor i les zones costaneres del terme municipal.
Sense participació ciutadana
La definició del planejament requereix la implicació de tots els agents econòmics i socials de la ciutat per tal de garantir que amb les idees que sorgeixin es pugui passar d'un urbanisme reactiu, a remolc de les iniciatives empresarials o dels sectors promotors, a un urbanisme proactiu, amb un model clar i constructiu, que respongui a les expectatives de la majoria de població.
En aquest sentit, hem de lamentar que, malgrat l'anunci d'un pla de participació per a la redacció del planejament, finalment l'Ajuntament hagi optat pels mínims exigits en relació a la participació ciutadana. D'aquí que hagi sortit una proposta de planejament, que en comptes de dibuixar el futur desitjable de la ciutat per aconseguir objectius de sostenibilitat, dinamització econòmica i cohesió social, sembla limitar-se a donar solució a problemes concrets i aïllats generats per la realitat urbanística actual.
Una vegada més, l'Ajuntament de Manacor, com tants d'altres i pel que fa a un aspecte tan important per la ciutadania com és l'urbanisme, oblida i nega la cultura de l'acció pública que permetria aportar valor a les actuacions de desenvolupament urbà en termes de millora de la qualitat de vida de l'espai urbà i eficiència en el funcionament de la ciutat.
El cas de la Ciutat de Manacor: nous creixements i la problemàtica de les zones verdes
Les propostes incloses en el PGOU en termes generals, faran que Manacor s'apropi encara més al model de ciutat difusa i extensiva – allunya els usos quotidians, com ara els escolars i comercials, ens fa més dependents del cotxe, amb més congestió, malbaratament energètic i pèrdua de temps, i menys cohesió social – front el model més desitjable de ciutat compacta i diversa que potenciï els desplaçaments a peu, la proximitat, l’estalvi energètic i les relacions socials. En aquest sentit el planejament preveu nous habitatges més enllà de les rondes de Manacor i oblida un assumpte cabdal pel futur de la ciutat: la rehabilitació, dinamització i recuperació del centre de la ciutat.
En aquest sentit consideram que cal descartar els urbanitzables A04 Fartàritx – Torre Florida (275 habitatges a l'exterior de la Ronda del Port) i A02 que preveu la construcció de 223 habitatges a l'Avinguda del Parc, fora de les rondes també.
En relació a la problemàtica vinculada a les zones verdes, hem notat que el PGOU pretén resoldre part del problema vinculat fent dues operacions: a) rebaixar la densitat d'habitants reduint la intensitat de l'edificació i computant una zona verda a Son Talent, a la perifèria. Per justificar que la zona verda està integrada al municipi, el PGOU proposa la creació d'un vial de connexió de 2 km– cosa que no garanteix en absolut la connexió i la funcionalitat de la zona verda. I alhora, per tal de garantir-ne l'execució de la qual proposa que se'n facin càrrec els propietaris de les parcel·les de Son Talents, els compensa doblant les possibilitats edificatòries de la parcel·la. Tota la operació ens sembla un autèntic despropòsit, tant des del punt de vista del concepte de zona verda totalment aliena al nucli, com des del punt de vista del vial, com de l'increment de l'edificabilitat. Demanam que aquesta zona verda sigui descartada, i amb ella, la resta d'actuacions associades (vial i increment edificabilitat).
Si s’executés la proposta de PGOU, més enllà de la transformació demogràfica, la fesomia de Manacor es transformaria encara més amb la consolidació de l'anell industrial, comercial i de serveis, que ja desplaça actualment la vida comercial als accessos per carretera i més enllà de les rondes. En aquest sentit consideram que cal descartar l'ampliació del polígon industrial i que la part corresponent al nou creixement previst de l'urbanitzable A7 passi a ser sòl rústic. Així mateix i a la Via de Palma, als extrems de l'actual terreny classificat com a polígon de serveis es pretén també que siguin transformades ampliant el polígon de serveis existents. Una operació que no consideram en absolut justificada i que per tant, demanaríem que es mantenguin com a sòl rústic.
Les noves àrees de creixement preveuen usos de caràcter comercial, d’equipaments, serveis i d’oci que excedeixen les necessitats de la ciutat de Manacor.
Amb aquest dimensionament global, està clar que el nou PGOU de Manacor no es compromet amb donar solució a l’actual desfiguració de la ciutat; ans al contrari, advoca per continuar el creixement, més enllà de les rondes, amb nou sòl urbanitzable i urbà. Els nous equipaments, com l’hospital i el nou hipòdrom, són excuses per promoure noves urbanitzacions vers la variant de la carretera de Palma a Artà.
Per a la revitalització del casc antic
Per la seva banda, creim imprescindible que el nou PGOU tengui com a objectiu prioritari la posada en valor del nucli de la ciutat, actualment en una estat de degradació important, afavorint la regeneració dels barris a partir de la previsió de rehabilitació, regeneració i renovació urbana, misticitat d'usos i eines per a facilitar la cohesió social. Aquesta qüestió és especialment preocupant donada l'actual situació de la ciutat tant des del punt de vista comercial, com social com purament arquitectònic i urbanístic.
Consideram que el PGOU hauria d'incloure un Pla Especial per a la rehabilitació del centre de Manacor.
És necessari que en els plànols i a la memòria hi figuri que és el que es vol fer perquè els ciutadans hi puguin dir la seva, per això serveix la informació pública oficial i la possibilitat de fer al·legacions.
A la vegada podem observar com els equipaments públics es projecten al perímetre del casc urbà, a les foranes, la qual cosa no ajuda gens a crear un ambient de relació entre els ciutadans al centre de la ciutat.
Objectiu principal: frenar el creixement urbanístic
A aquests darrers anys s'han continuat produint processos d’edificació intensius, de tipus turístic i residencial, a llocs com Cala Murada, Cala Magrana, Cala Mendia, Cala Anguila, Es Domingos, Portocristo Novo….
Al Port, la situació no és gaire millor, i el creixement que experimenta és del tot preocupant.
Milers de places turístiques i residencials s’han anat edificant als darrers anys, amb la consegüent degradació paisatgística, ambiental, social, d'infraestructures, serveis i de qualitat de vida.
Es per això que proposam que el PGOU retalli tot aquell sòl apte per urbanitzar que no estigui edificat, especialment al litoral, especialment a la zona de S’Estany d’en Mas, i Cala Magrana, així com e Cala Murada i Es Domingos. Un litoral com el de Manacor no permet noves urbanitzacions
De fet, des del GOB donam una passa més i demanam desclassificar sòls urbans o urbanitzables no transformats classificant com a sòl rústic els terrenys de qualsevol ús que estiguin en alguna de les següents situacions:
- Els terrenys classificats com a sòl urbanitzable no programat pel pla general d’ordenació urbana amb vigència superior a vuit anys.
- Els terrenys classificats com a sòl urbanitzable programat o com a sòl apte per a la urbanització que, incomplint els terminis establerts en el planejament actual, no hagin iniciat la tramitació del planejament parcial.
- Els terrenys classificats com a sòl urbanitzable o apte per a la urbanització, que malgrat disposin de planejament parcial definitivament aprovat, no hagin iniciat la tramitació del corresponent projecte d’urbanització en els terminis que el planejament parcial. En cas que aquests planejaments no haguessin previst terminis, s’entendrà que s’incompleixen dits terminis quan hagin transcorreguts quatre anys des de la vigència del planejament parcial.
- Els terrenys classificats formalment com a sòl urbà que tenguin materialment les condicions que determinen la situació bàsica de sòl rural, sempre que el seu àmbit perimetral confronti amb més d’un 50% amb sòl qualificat com a sòl rústic o amb vies de connexió interlocal, i haguessin transcorregut més de dotze anys des de l’aprovació del planejament que va efectuar la seva primera incorporació com a sòl urbà.
El Sòl Rústic
El segon municipi més extens de Mallorca pateix les conseqüències d’un creixement desmesurat també dins del sòl rústic. Al mateix temps el sòl rústic del municipi gaudeix d’uns valors agronòmics, paisatgístics i ambientals molt elevats.
L’existència d’una normativa permissiva i poc proteccionista per una banda, i per altra la manca de disciplina urbanística ha provocat l’ocupació indiscriminada del sòl rústic per part de tot tipus d’edificis i d’usos:
- Edificis i usos residencials: cases, casetes, xalets…són habituals a gran part del terme municipal, convertint àrees rurals en autèntiques zones urbanes.
- Indústries: esteses per una part del terme municipal, s’han anant situant edificis i activitats industrials, serveis, comerços, etc..
- Usos diversos: abocament d'enderrocs, de residus industrials, residus domèstics, aeròdroms, etc..
- La il·legalitat és massa habitual dins del sòl rústic: dissortadament la manca d’autorització o llicència és la norma en tot el que fa referència al sòl rústic.
Proposam un canvi radical en la normativa
- Prohibició de construir nous d’habitatges dins sòl rústic protegit.- Aquelles àrees que mantenen valors ecològics i paisatgístic notables han de ser inedificables i en general han d’evitar qualsevol actuació que degradi els seus valors. Així mateix l'ús d'habitatge ha d'estar restringit en el cas de les AIA i les ARIP.
- La parcel·la mínima dins el sòl rústic comú no ha de ser inferior als 50.000 m2.– Avui dia parlar de construir més habitatges dins el sòl rústic sembla ja fora de lloc. El PGOU proposa passar de 15.000m2 de parcel·la mínima a 14.000m2. La tendència ha d’anar adreçada a restringir les possibilitats de noves edificacions, a que aquestes siguin més petits i evitar construccions complementàries o tancaments impropis d’aquest tipus de sòl. Així doncs, consideram que la parcel·la mínima a efectes d’edificació no ha de ser inferior a 50.000 m2, si volem mantenir el caràcter rural d’aquestes àrees.
- Faixes de transició entre SRP i la resta de sòls.- El contacte entre el Sòl Rústic Protegit i el Sòl Rústic comú, ha de menester zones de transició, on la normativa, pel que fa al sòl rústic, sigui més restrictiva. Del que se tracta és de suavitzar les zones de transició i evitar agressions paisatgístiques o ambientals irrecuperables.
- Superfície edificada.- Les noves edificacions permeses dins el sol rústic comú, no han de superar els 180 m2, només permetre planta baixa i han de mantenir un tipologia tradicional
Camps de golf i altres equipaments turístics en sòl rústic
La proposta aprovada inicialment preveu la tipologia de resta d’equipaments com un ús condicionat a determinades qualificacions de sòl, i dins aquesta categoria s’hi inclourien activitats tant impactants com els camps de golf i els establiments hotelers, així com altres equipaments turístics igualment impactants. Es preveu aquest ús condicionat en les APR, AIA, AIA municipal, SRG i SRG-F, i en les ARIP i AT la redacció de les normes és molt ambigua quant a l’admissió d’aquests usos de resta d’equipaments.
Per tant consideram que aquestes modalitats d’usos turístics de camps de golf i altres equipaments de tipus turístic han d'estar expressament prohibits a totes les qualificacions de sòl rústic que preveu el pla general.
Els espais naturals
La redacció del PGOU ha de ser l’oportunitat per a protegir definitivament determinades àrees, les quals tenen valors ecològics i paisatgístics notables i fins i tot molt elevats, mereixedors d’una protecció tipus ANEI:
Entre aquests cal destacar:
1. Front litoral entre Cala Morlanda i es Port: Cala Petita. El Pla proposta la creació d'una ANEI-Municipal.
2. Barranc del Torrent de na Llebrona i ses Talaioles i Es Rivet
3. Serra de Llodrà, Muntanya de sa Vall i sa Muntanya Grossa
En concret proposam la inclusió d’aquestes àrees dins el PGOU amb una categoria de protecció semblant a a ANEI.
D’altra banda proposam que totes les àrees que en el Pla Territorial pareixen com SRG- Forestal han se ser considerades com a inedificables en el PGOU.
Per tot això i altres consideracions exposades a l'Ajuntament en relació al catàleg de patrimonis, demanam que l'Ajuntament de Manacor acordi modificar el Projecte de Pla General d’Ordenació Urbana i al mateix temps s’obri un període de consultes, de debats i de participació.
