La proposta d’avantprojecte que ha llançat el Govern dona peu a la mercantilització de l’habitatge.
L’habitatge no és una mercaderia turística.
La situació està totalment desbordada. Pisos en finques plurifamiliars, habitacions en cases, unifamiliars en sòl rústic etc. tot es lloga a Mallorca.
El Consell de Mallorca, va presentar la setmana passada les dades relatives a l’oferta reglada i no reglada dels habitatges de lloguer turístic a l’illa de Mallorca (una feina feta arran dels estudis preliminars de l’elaboració del PIAT), en el marc de les jornades «Territori i turisme: les estades turístiques d’habitatges (ETH)» . Les dades són alarmants:
- 19.900 habitatges comercialitzats a Mallorca (122.902 places): d’aquests, poc més de 5.000 estan registrats a la Conselleria de Turisme, la resta són oferta no reglada.
- D’aquestes més de 120.000 places, un 39% es situen en sòl rústic. I d’aquestes de sòl rústic, un 87% es situen en parcel·les que no compleixen els paràmetres urbanístics (i per tant edificis il·legals o fora d’ordenació)
- De la resta de l’oferta, un 35% es troben en urbanització litoral, un 13% a Palma (gairebé tota oferta no reglada en plurifamiliars), un 13% en nuclis d’interior.
- El 86% són habitatges sencers, 0,23% habitació compartida, i la resta, habitacions privades.
- Més d’un 40 % de comercialitzadors (particulars, immobilàries i altres empreses professionals, moltes vinculades a cadenes hoteleres) comercialitzen més de 5 habitatges. Un 66% més d’un habitatge. Mostra de que es tracta ja d’una activitat altament professionalitzada i no tant d’economia col·laborativa com s’ha volgut fer veure.
- Palma està dins les 20 primeres ciutats del món pel que fa a densitat d’habitatges turístics (amb 90% de l’oferta no reglada).
Les primeres conseqüències ja són evidents:
- Increment de la capacitat d’allotjament en una Mallorca que des del punt de vista de territori, infraestructures i recursos ja pateix les conseqüències de la massificació turística.
- Mescla d’usos turístics en espais urbans que per normativa urbanística són residencials, amb les problemàtiques de convivència i les transformacions dels barris
- Terciarització del sòl rústic, destinat cada vegada més al lloguer turístic d’habitatges unifamiliars situats al camp, amb la conseqüent urbanització del camp (fosses sèptiques, asfalt de camins rurals, piscines, jardins, etc.)
- Una nova onada especulativa vinculada al lloguer turístic d’habitatges amb la conseqüent disminució disponibilitat d’habitatges que es destinen a lloguers de llarga durada per a destinació a ús d’habitatge el conseqüent augment de preus.
- Inversió estrangera que desplaça la població local per a destinar pisos i finques senceres a lloguer turístic. Gentrificació. Pressió immobiliària que desallotja els residents. L’augment de la densitat d’habitatges turístics es pot correlacionar amb la disminució de la població resident.
- Augment de preus de compra-venta d’habitatges que es compren i reformen per destinar a lloguer turístic.
Tot i estar pendents d’estudiar en profunditat la proposta d’avantprojecte, ja podem avançar que davant aquesta situació de descontrol absolut per part de l’administració de controlar l’oferta reglada i no reglada dels habitatges destinats a lloguer turístic, el Govern treu una norma que incentiva el lloguer turístic d’habitatges , tot imposant una sèrie de condicions que són insuficients per garantir el control sobre els aspectes socials, econòmics i territorials més greus d’aquesta nova modalitat turística que capgira la realitat dels barris, de la Ciutat i de la illa i l’ordre establert i consensuat durant anys a través de diferents instruments normatius relatius a l’ordenació territorial urbanística usos turístics sobre el territori.
Moratòria ja!
A més, aquesta norma no serà d’aplicació directe per a regular aquesta nova modalitat d’establiment turístic, sinó que deriva la responsabilitat de limitar l’activitat als Consells Insulars i Ajuntaments, i fins i tot a les comunitats de propietaris. Aquest fet, a part d’evitar la responsabilitat de la Conselleria de Turisme de regular una nova activitat turística, farà que la regulació es dilati en el temps sense posar ordre a la realitat que ja ens ha desbordat. D’aquí la necessitat d’una imminent moratòria per a noves llicències d’habitatges turístics que ja arriba tard, però que permetria posar en «pausa» l’allau de nous habitatges destinats a lloguer turístic.
De totes maneres cal tenir present les autoritzacions turístiques ara mateix només són possibles en habitatges unifamiliars perquè ara mateix l’oferta dels plurifamiliars és una oferta no reglada i per tant il·legal sobre la qual el Govern no ha actuat en absolut, que cal denunciar i obligar a tancar.
