Els vessaments continuats han provocat que les coves estiguin en molts llocs recorreguts per aigües mal depurades i recoberts de sediments d’origen fecal.
El número 36 de la revista ENDINS, publicació de la Federació Balear d’Espeleologia, de data desembre de 2014, exposa en dos articles científics, el descobriment i exploració de la cova de els Dolç (Colònia de Sant Jordi, Ses Salines, Mallorca), veure planols nº 1 i nº 2. Es tracta d’una cova subaquàtica singular, de notable importància per situar-se en materials del Quaternari i del Pliocè i d’un alt interès científic, tant geològic com hidrogeològic.
Però a més la cova mostra clarament, com potser mai s’ha pogut observar, els efectes sobre el medi ambient, sobre les aigües subterrànies i potencialment sobre la salut de les persones, d’unes pràctiques d’abocaments d’aigües residuals mal depurades o sense depurar, probablement massa freqüents però rares vegades, tan ben observades.
En el text del primer de los articles, pàgines 69 a 96, en l’apartat “Conservació” (pág. 94), diu: “Les aigües de la bassa de la depuradora de la Colònia de Sant Jordi, a part dels dies que s’utilitzen per regar els camps, s’introdueixen dins de la cova per un dels costats de l’enfonsament que constitueix la cova de l’Aigua. L’aigua, els mesos d’hivern, quan la població és escassa, sembla que té una depuració correcta, ja que flueix transparent i inodora. Però, desgraciadament no succeeix el mateix al llarg de tot l’any. El Dolç Extern i part del Dolç Intern es troben en molts llocs recorreguts per les aigües mal depurades i recoberts de sediments d’origen fecal. No és aconsellable la immersió dins de la cova els mesos d’estiu per la poca visibilitat dins de la cova i per motius de salut dels escafandristes. La gran quantitat de residents que estiuegen en el nucli urbà, unit al de turistes que s’allotgen als hotels i apartaments, fa créixer de forma exponencial la població urbana. El deficient tractament de les aigües per part de la depuradora, segurament per no poder tractar un volum d’aigua residual per sobre de la seva capacitat, fa que no s’aconsegueixin uns mínims eficients de depuració de les aigües. A més, la cova actua com una gran canonada que emet les aigües directament a la bassa del Dolç, al costat de la platja del Dolç, situada a pocs centenars de metres de la Colònia de Sant Jordi.
A més d’un aigua pútrida amb molt poca visibilitat o gairebé nul·la, el recobriment per sediments orgànics supera en alguns punts el metre i mitjà d’espessor. Una pàtina de bacteris i matèria orgànica recobreix les parets i sostres i fins i tot s’aglutina en forma d’agregats que recorden, per la forma, estalactites que arriben a aconseguir unes dimensions superiors als 1,5 m de longitud (foto núm.1). També els sediments fecals queden recoberts en molts llocs per fongs blancs que entapissen el sòl”.
També en l’apartat “Conclusions”, en el seu paràgraf final (pàg. 95) es diu: “L’abocament de les aigües residuals provinents de la Colònia de Sant Jordi, suposala contaminació de les aigües subterrànies i la destrucció progressiva d’una qualitat excepcional, amb uns valors patrimonials naturals geològics i biològics de primer ordre. La cova actua com un gran emissari que condueix directament les aigües al mar”.
La gestión de la depuradora de la Colonia de Sant Jordi correspon a ABAQUA Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori.
Es tracta d’uns fets molt greus i significatius, susceptibles de ser considerats presumpte delicte continuat contra el medi ambient i la salut de les persones.
