Ahir mateix l’Audiència Nacional donava raó a les tesis que des del GOB hem vengut denunciant en relació a les múltiples irregularitats de les ocupacions i concessions del Domini Públic Marítimo Terrestre, denegant la pròrroga i per tant donant per extingida la concesió per a la piscina, terrassa i embarcador de Pedro J. Ramírez i emplaçant al seu desmentallament.
Des del GOB recordam que com aquesta, hi ha moltes concessions de domini públic que han sol·licitat pròrroga i se’ls ha concedit tot i comportar un incompliment per part de Demarcació de Costes de la Llei de Costes i el seu reglament, per quan no són instal·lacions que puguin justificarper la seva naturalesa, la seva necessitat de ser ubicades en domini públic.
Des de fa tres temporades que el complexa comercial de bar-restaurant, terrasses, solàrium i piscina de l’antic “Hotel Mar y Paz” de Can Picafort funciona amb tota normalitat sense la preceptiva autorització de la Demarcació de Costes.
És més, l’autorització 1943 CT per a les temporades 2019 a 2022 consta com a denegada al visor d’instal·lacions de temporada de la web de la Conselleria de Medi Ambient i Territori. Aquesta denegació 1943 CT ho fou al sol·licitant D. Sebastià Rosselló Estelrich, antic concessionari d’aquesta ocupació.
Ara bé, la realitat és que la vertadera explotadora, des de fa molts anys, és l’empresa “100 Emocions, SL”, segons els tickets de consumició del bar-restaurant, el que se podria considerar com una empresa “okupa” del domini públic marítim terrestre, doncs no té cap relació amb l’antic concessionari.
No entenem com la Demarcació de Costes de les Illes Balears tolera aquesta situació de total il·legalitat, com moltes altres ocupacions i explotacions, sense que prengui cap mesura efectiva per a acabar amb el descontrol i impunitat existent a les costes de Mallorca des de fa molt de temps.
En conseqüència, el GOB ha sol·licitat a Demarcació de Costes que se prenguin les mesures legals adients per acabar amb la ocupació i explotació de les obres i instal·lacions de l’antiga concessió de la piscina i bar-restaurant del Mar y Paz de Can Picafort i també amb la resta de les nombroses explotacions del domini públic marítim terrestre de característiques similars.
L’Audiència Nacional ens dona la raó
Ahir precisament, i en relació també a les múltiples denúncies que el GOB ve fent sobre irregularitats que es donen en el Domini Públic, l’Audiència Nacional va anular dues ordre ministerials per les que es concedia una pròrroga de 60 anys a la concessió de l’ocupació de domini públic de la piscina de Pedro J. Ramírez a Son Servera. I en conseqüència acordà l’extinció de la concesió adminsitrativa prorrogada.
En la seva sentència, la Sala analitza l’article 32.1 de la Llei de Costes, en relació amb l’article 61 de l’Reglament General de Costes de 2014 pel qual únicament es pot permetre l’ocupació de l’domini públic marítim -terrestre per a aquelles instal·lacions que, per seva naturalesa, no poden tenir una altra ubicació.
Després d’assenyalar la doctrina constitucional i l’article 2 de la Llei 2/2013 el tribunal conclou que en matèria de pròrrogues de concessions també s’ha de justificar que les instal·lacions afectades no poden situar-se en un altre lloc.
La resolució impugnada fonamenta la pròrroga en la incidència negativa que la demolició (o transformació) de tals instal·lacions causaria en l’harmonia amb l’entorn en el qual actualment s’integren. No obstant això, la Sala considera que això no justifica la necessitat d’ocupació de l’domini públic per les obres de l’embarcador, terrassa i piscina.
El tribunal conclou que en el present cas no s’ha complert amb el deure de justificar raonablement que no existia un altre lloc, ni respecte de la piscina, ni de la terrassa quant elements integrants de la concessió. I tampoc en el cas de l’embarcador.
Per això, atès el caràcter excepcional i restrictiu amb el qual necessàriament s’ha d’interpretar tota ocupació de domini públic marítim terrestre, la Sala estima que “hi ha raons d’interès públic, en canvi, per a denegar la pròrroga de la concessió atorgada per l’Administració i acordar el desmantellament de les obres, única forma en què queda garantit el gaudi de l’domini públic marítim terrestre per a la seva lliure utilització per totes les persones i per a tots els usos comuns i acords amb la naturalesa de tal demani envaït, com ara passejar, estar , banyar-se, navegar, embarcar i desembarcar, encallar, pescar “.
Aquesta és la tesi que el GOB ha posat sobre la taula de Demarcació de Costes per a qüestionar nombroses pròrrogues de concessions que al nostre entendre anàvem contra la Llei: és el cas de l’Hotel Cala Vinyes de Cala Vinyes, el complexe Puro Beach de Can Pastilla o la terrasa i piscina de l’ Hotel Daina del Port de Pollença.
Des del GOB continuarem treballant perquè es compleixi la Llei de Costes tant per part dels particulars com per part de la pròpia Demarcació que massa sovint ha infringit els preceptes de la Llei, especialment pel que fa a les pròrrogues de concessions extingides per llei al 2018. De fet, a dia d’avui s’han continuat concedint pròrrogues que al nostre entendre, es troben en el mateix cas que la piscina de Pedro J. Ramírez.
Cal que les institucions competents en matèria de Costes, treballin de valent per a la retirada i restitució al seu estat natural de moltes obres existents en Domini Públic, començant per actuar de manera implacable sobre aquelles que incompleixen la Llei ja sigui per no justificar la seva ubicació, ja sigui per operar sense les correponents i preceptives autoritzacions.
