Sòl rústic inedificable, fora urbanitzables, rebaixar capacitat de càrrega urbanística i donar ús residencial al parc ja construït, són les principals demandes del GOB
El GOB ha presentat aquesta setmana al·legacions a l’avantprojecte de llei urbanística de les Illes Balears que ha elaborat la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat.
La proposta esdevé un nou text normatiu que engloba les tres classes de sòl: urbà, urbanitzable i rústic i els aspectes claus de l’urbanisme: la planificació, la gestió i la disciplina. D’aquestes qüesitons valoram imprescindibles i encertats els principis generals inspiradors d’aquesta llei (sostenibilitat, reutilització front a nou creixement…) com a un indici del canvi que aquestes illes necessiten a l’hora de plantejar el seu futur des del punt de vista territorial i urbanístic.
Valoram molt positivament que la Llei doni continuïtat al ja previst en el Decret Llei 1/2016 de 12 de gener de mesures urgents en matèria urbanística i per tant elimini la figura d’assentaments en medi rural prevista per la Llei 2/2014 de 25 de març d’ordenació i ús del sòl i elimini definitivament el previs en les disposicions addicionals sisena i transitòria desena relatives a l’amnistia urbanística d’urbanitzacions fantasma que premiava els infractors i a les possibilitat de legalitzacions d’edificacions existents al sòl rústic amb infraccions ja prescrites.
Alguns dels aspectes que consideram també positius i imprecindibles són la incorporació sòl rústic, els mecanismes per garantir la transparència en la gestió urbanística i l’apartat extens sobre disciplina urbanística, de la que feim especial esment en relació a «la tipificació de infracció de la inactivitat de les autoritats i càrrecs públics que no adoptin mesures de reacció davant actiuacions il·legals i deixin prescriure infraccions i sancions o caducar els procediments corresponents».
En relació als aspectes generals però trobam que valdria la pena fer una incidència encara més significativa en els mecanismes de participació ciutadana i publicitat de les actuacions i també la incorporació de la protecció i ordenació paisatgística.
LES PRINCIPALS PROPOSTES DEL GOB
No obstant això hi ha alguns aspectes sobre els qual el GOB vol manifestar la seva opinió i que s’han transmès en forma d’al·legacions.
1. Es segueix considerant l’habitatge unifamiliar en sòl rústic com ús propi del sòl rústic.
La proposta del GOB seria: prohibir l’ús d’habitatge per a les noves edificacions i regular molt més restrictivament l’interès general al sòl rústic.
2. Es segueix permetent planificar noves urbanitzacions
La proposta del GOB: deixar de classificar nou sòl urbanitzable. D’ençà que s’han aprovat els tres Plans Territorials Insulars aquest ja fixen les hectàrees màximes de nou creixement per a cada municipi que els ajuntaments poden, si volen, autoritzar dins part de les anomenades “Àrees de Transició”. Així doncs no caldria que els plans municipals “classifiquessin sòl urbanitzable”.
3. No es qüestiona el dimensionat dels plans actuals.
Es segueix “amagant” el dimensionat potencial de la urbanització que resta “blindat” pels plans a favor dels propietaris del sòl.
No es diu res de l’estoc urbanístic que ja hi ha construït ni del que es pot construir en sòl urbà, no es parla de la Capacitat de Càrrega Urbanística del Territori.
La proposta del GOB : rebaixar la capacitat de càrrega urbanística:
COM: hi ha tres vies que no s’exclouen
1. fixar índexs d’intensitat d’ús residencial i/o turístic que impliquin la rebaixa
2. amb reclassificacions a rústic dels urbans no consolidats i d’urbanitzables
3. amb requalificacions d’usos residencials plurifamiliars a unifamiliars
QUANT: el més racional seria que els plans establissin un percentatge (10, 20, 30, 40…%) d’increment del parc construït en aprovar-se la llei que els plans no haurien de poder ultrapassar. Ara mateix els plans, de mitjana, permeten duplicar (100% de l’increment) el parc construït.
4. Cal obligar a donar ús residencial al parc ja construït
Davant la dramàtica situació actual del dret a accés a un habitatge, consideram que aquesta llei ha d’obligar, en el seu articulat, a la necessitat de donar ús residencial a tot el parc construït. És tractaria de preveure mesures fiscals o d’altre tipus, que desincentivessin la desocupació dels habitatges existents o la seva mercantilització per a usos turístis. Que desincentivessin l’adquisició d’habitatges pensant únicament amb la seva revenda a millor preu o a la seva comercialització turística.
ALTRES CONSIDERACIONS
5. Des del GOB consideram imprescindible impulsar la programació de l’atorgament de llicències d’obres (quotes)
Des del nostre punt de vista consideram imprescindible fixar la programació de noves llicències com una obligació, no com una possibilitat.
Atès que el TSJ ja ha obert tal possibilitat la LUIB el que hauria de fer és articular el mecanisme per tal que les diferents administracions competents duguin a terme la programació.
6. En relació als edificis fora d’ordenació.
Per tal de garantir actuacions directes contra els fora d’ordenació, consideram que la Llei hauria d’exigir als Consells insulars l’aplicació de l’art. 165,5 de la UIB, especialment la lletra b). En aquest sentit consideram que la llei hauria d’establir una Disposició Transitòria per exigir aplicar l’esmentat ariticle abans del termini d’un any.
7. En relació als sols urbanitzables no desenvolupats.
D’acord amb la Llei 2/2014 de Mesures Urgents per a l’Ordenació Urbanística Sostenible, aquells terrenys que, passats 3 anys des de l’aprovació de la Llei, es trobessin en situació de sòl rural, sense haver iniciat l’execució de la transformació urbanística, passaven a reclassificar-se directament com a urbanitzables. La realitat ha esta però que molts Ajuntament no tenien identificats ni inventariats els sòls que es trobaven en aquesta situació i han arribat a aprovar projectes de compensació en sòls que haurien d’haver estat reclassificats. Per això consideram imprescindible que la Llei obligui als Ajuntament a identificar i inventariar els sòls que es trobin en aquesta situació en un termini concret.
8. De la Disciplina Urbanística
Valoram molt positivament el paper rellevant que la Disciplina ocupa en aquesta proposta legislativa, això no obstant, des del GOB proposam a més que la Llei estableixi que els Ajuntaments mantinguin les competències de vigilància urbanística i disciplina en sòl urbà, però que transfereixin per llei aquestes competències pel que fa al sòl rústic als Consells (o, en cas de l’illa de Mallorca, a l’ADT -Agència per la Defensa del Territori de Mallorca-; cas de Menorca, Consorci per a la Protecció de la Legalitat Urbanística al Sòl rústic de l’illa de Menorca; cas de Formentera: Consell…).
 serveixi per establir límits reals al creixement i a l’especulació){kind=link}