Una vegada més, l’Entitat «Es Figueral Gran, SLU» inicia tràmits per legalitzar el camp de polo existent a la parcel·la 417 del polígon 21 i sol·licitar permís pel projecte de construcció d’un altre camp de polo a la parcel·la 232 (també ja existent a dia d’avui) i una explotació equina, així com projecte de rehabilitació d’edificació agrícoles i ramadera a la parcel·la 425 del pol. 21 i projecte d’execució d’un estany a la parcel·la 337 del polígon núm. 21.
Sorprèn que el camp de polo, el projecte de legalització del qual es troba ara en exposició pública, que fa anys que funciona sense cap tipus de permís, no tengui antecedents d’expedient de disciplina urbanística ni expedient de sanció i clausura per funcionar sense llicència d’activitats. Ens demanam quina és la responsabilitat de l’Ajuntament per inacció davant unes activitats que difícilment és creïble que hagin passat desapercebudes per l’Ajuntament durant tots els anys que han estat en funcionament.
Tanmateix però d’institució que sí que ha actuat ha estat l’Agència per a la legalitat urbanística de Mallorca, que recentment ha precintat les instal·lacions ens assabentar-se de que hi havia hagut activitat mentre hi havia una ordre explícita de que no es podia dur a terme cap activitat fins a tenir els permisos per la legalització dels camps de polo existents i haver regularitzat la situació.
Al marge però d’aquesta qüestió bàsicament vinculada a la inacció reiterada en termes de disciplina urbanística per part de l’Ajuntament de Campos, i en relació als projectes en exposició pública, volem posarde manifest el següent:
ANTECEDENTS
Els projectes d’explotació equina i camp de polo i legalització d’un altre camp de polo, ja havien estat sotmesos a informació pública al gener de 2016. Iniciaren llavors el tràmit d’avaluació ambiental ordinària que finalment es va arxivar perquè no es va presentar, en temps i forma, la informació addicional relativa a l’estudi d’impacte ambiental requerida per la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, i imprescindible per a la formulació de la declaració d’impacte ambiental.
Nou procediment, canvi d’escenari normatiu i manca de justificació.
Així doncs l’empresa promotora inicia de nou el procediment donant lloc a l’actual exposició pública però en un marc normatiu diferents, ja que al gener de 2016 es va aprovar el Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística, d’acord amb el qual l’activitat de camp de polo deixa de ser considerada una activitat complementària a l’activitat agrària i per tant, haurà de tramitar la corresponent Declaració d’Interès General per a poder-se autoritzar i legalitzar, segons el cas.
Des del nostre punt de vista, no es justifica en absolut la necessitat de dos camps de polo i la construcció de 5 noves edificacions en una zona tan propera a un espai natural protegit de la Xarxa Natura 2000, ara també Parc Natural d’Es Trenc-Es Salobrar de Campos (Llei 2/2017, de 27 de juny, de declaració del Parc Natural Maritimoterrestre Es Trenc-Salobrar de Campos). No es garanteix en absolut la compatibilitat de la proposta (tant en el moment de la seva construcció com posterior explotació i activitat) amb l’alt nivell de protecció territorial i ambiental de la zona.
Veim que l’activitat de camp de polo substituirà casi completament, l’activitat agrària de la finca, per tant ni el camp de polo (ja no considerada com a activitat complementària) ni l’explotació equina, sembla que tenguin per objectiu complementar sinó més aviat substituir l’activitat agrària principal realitzada, suposadament, fins ara – tot i que insistim que els camps de polo ja estan construïts – a aquestes mateixes parcel·les de la finca.
En relació a les noves construccions i rehabilitació d’existents.
Al marge dels camps de polo, es pretén realitzar una explotació equina per a 52 equins de l’explotació equina actual (152 equins) mitjançant construccions de nova planta a la parcel·la 232 i la rehabilitació d’una edificació ja existent a la parcel·la 425 on s’hi destinarien 10 equins més dels 152 que ara estan en un corral situat en zona protegida ANEI.
A la parcel·la 232 s’hi preveuen: una edificació central de 52 quadres, dos magatzems agrícoles, un femer, un dipòsit estanc de lixiviats i aigües residuals, un aljub d’aigua potable i un aljub d’aigua de neteja. Una edificació de serveis on s’ubica el veterinari, vestuaris, paridora, oficina pel control i club social i un corral per equins (a banda del camp de polo).
En total 4 edificis que a primera vista, sembla superar els paràmetres d’edificabilitat, volum i ocupació màxima de la parcel·la.
Igualment i en relació a la rehabilitació d’edificació agrícoles i ramadera a la parcel·la 425 del pol. 21 ja fa més d’un any que ha començat la rehabilitació de l’edifici agrícola i ramader, sense disposar com és evident de les llicències necessàries per fer-ho. (adjuntam annex fotogràfic). Des d’aquí volem recordar, que fa dos anys aquest edifici volia ser recuperat per fer-hi un segon agroturisme que el passat estiu la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears ha arxivat i que ara sembla que la promotora ha descartat fer. Ara curiosament, resulta que ja han començat la rehabilitació i no sabem amb quina finalitat, les obres de reforma que hem pogut comprovar no sembla que siguin per acollir animals.
Finalment, cal ressaltar que el planejament de Campos és un planejament no adaptat a les LDOT, ni al PTM ni a la LOUS, però que tot i així cal garantir que es compleixen: l’article 69 de la Llei 2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús del sòl (LOUS) (AD) i els articles 187 a 191 del Reglament LOUS Mallorca (AD)
En relació als recursos hídrics
Tal i com preveu el mateix projecte, l’aigua consumida pels dos camps de polo prové del pou de regadiu d’ús agrari de l’explotació (expedient ARE 546) amb un cabdal autoritzat de 38.500 metres cúbics/any ubicat a la parcel·la 417 i d’un altre pou situat a la parcel·la 232 (expedient ARE 1168) amb un cabdal autoritzat de 50400 metres cúbics per any.
Ara mateix, no hi ha cap garantia de que el consum d’aigua de pou per a reg d’una activitat d’oci (camps de polo) no tengui un impacte negatiu sobre la suficiència d’aigua de la zona ni sobre la repercussió negativa que pugui tenir sobre la intrusió salina, en una zona on precisament això ja representa un problema. Aquesta problemàtica va provocar de fet, que el mateix promotor hagués de sol·licitar autorització per a la instal·lació d’una planta d’osmosi per dessalar l’aigua extreta del sondatge ARE 546 – que es va informar favorablement amb la condició de reduir el cabal d’extracció – i també la petició d’autorització d’abocament de la salmorra provinent de l’osmosi. Una petició encara no autoritzada per «imprecisions a l’expedient». A més el Servei de Planificació ja adverteix de la «fragilitat i el mal estat qualitatiu de l’aqüífer de Campos que podria motivar el sentit de l’autorització en cas que aquesta s’acabés atorgant, ja que insistim, ara mateix NO la tenen.
Al nostre entendre, hi ha motius suficient des del punt de vista de l’estat actual de l’aqüífer de Campos per revisar les autoritzacions d’extracció atenent que ara no es pretenen dedicar a usos agraris sinó a usos d’oci. En aquest sentit, en tot cas, s’hauria de presentar un estudi d’alternatives per satisfer la demanda d’aigua dels camps de polo i instal·lacions equines amb la utilització d’aigües residuals regenerades i/o dessalades, evitant en qualsevol cas l’ús d’aigua de pous per a activitats d’oci i la necessitat de dessalar amb la corresponent injecció posterior de salmorra a subsol, incidint negativament en el pèssim estat qualitatiu de l’aqüífer de Campos.
Una consideració final
Aquests darrers anys hem pogut detectar una maniobra que ens sembla que pot ser més que sospitosa. Resulta que el camí asfaltat que històricament ha passat per davant sa Barralina fa anys que s’està deixant degradar per part de l’Ajuntament de Campos, en canvi, un camí que mai havia estat asfaltat i assenyalat com a tal, ha estat asfaltat i se li ha posat un indicador «Camí Sitjar» a un dels costats on s’inicia aquest camí nou hi han posat una altra senyalització que diu «Ses Covetes – Platja des Trenc». Mentre, la carretera de tota la vida resta mig abandonada per l’administració local, plena de sotracs. Ens sembla una jugada premeditada per part de la propietat amb la connivència de l’Ajuntament de Campos.
La maniobra sembla clara, privatitzar la carretera original per ús exclusiu de l’agroturisme i camps de polo de Sa Barralina, i la creació d’un nou camí, que ara ha esdevingut carretera principal sense comptar amb les necessitats que ha de tenir. I tot amb el beneplàcit de l’Ajuntament de Campos.
){kind=link}