La platja en ple Parc Natural té instal·lacions fixes de 380 m2 quan el nou reglament de 2014 només permet instal·lacions desmuntables i de 20 m2 com a màxim de superfície tancada
Fa unes setmanes, el GOB ja va denunciar que a Es Trenc, sa Ràpita i la Platja d’Alcúdia l’incompliment de la Llei de Costes i el seu reglament és sistemàtic i consentit https://www.gobmallorca.com/que-feim/territori-i-urbanisme/el-gob-adverteix-que-moltes-instal-lacions-de-temporada-a-les-platges-no-compleixen-la-normativa
Des de l’any passat duim presentant escrits a la Direcció General d’Ordenació del Territori de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat, i a la Demarcació de Costes de les Illes Balears advertint que els plànols de distribució de les ocupacions i instal·lacions de temporada de les Illes Balears que elabora la Direcció General d’Ordenació del Territori no sempre compleixen les normatives pels quals s’han de regir: la Llei de Costes amb el seu Reglament i l’Ordre del Conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori de 19 de juny de 2013 de Criteris generals de distribució d’instal·lacions de servei de temporada per a les platges de les Illes Balears.
Per aquest motiu hem sol·licitat en reiterades ocasions a la Direcció General d’Ordenació del Territori del Govern de les Illes Balears la revisió dels plànols de distribució d’instal·lacions de serveis de temporada del litoral de les Illes Balears i a la Demarcació de Costes de les Illes Balears que no autoritzi ocupacions, instal·lacions i activitats disconformes amb la Llei de Costes i el seu Reglament.
Al Parc Natural de Mondragó, un nou incompliment
El GOB denuncia ara que la platja de ses Fonts de n’Alis situada al Parc Natural de Mondragó, que enguany celebra els 25 anys de la seva declaració, ens trobam amb un nou cas d’incompliment.
Com en el cas d’Es Trenc, d’acord amb la normativa de Costes, a les platges naturals no hi ha d’haver instal·lacions fixes en el domini públic, i molt menys com la de ses Fonts de n’Alis, que ocupa la part central de la platja.
D’acord amb la nova llei de Costes, concretament amb el reglament, les instal·lacions fixes han de tenir concessió. Ara mateix ses Fonts de n’Alis no en té i per tant és competència de l’administració general de l’Estat ordenar la seva retirada i substitució per una instal·lació temporal. La darrera sentència del Tribunal Suprem així ho corrobora.
Situació desbordada al litoral
En aquests moments en que la Demarcació de Costes de les Illes Balears està sense un titular i tenint una situació molt precària a tot al litoral: la Conselleria de Territori no ha realitzat els Plans d’Ordenació del Litoral, que havien d’estar enllestits a l’octubre de 2015; l’Administració General de l’Estat no ha estat tramitant les concessions per a instal·lacions fixes, i per la seva banda els Ajuntaments segueixen aprofitant les buits legals per omplir les seves arques a costa del lucre damunt el domini públic.
Aquesta és una situació inadmissible, perquè bàsicament tota aquest cúmul d’incompliments, estan anant en detriment de la conservació dels sistemes dunars a les platges naturals.
El cas concret de ses Fonts de n’Alis
Concretament a ses Fonts de n’Alis, en ple Parc Natural, la Conselleria de Medi Ambient va denunciar l’any passat un incompliment manifest de l’adjudicatari, que estava superant en més del 50% la capacitat d’hamaques i para-sols. Davant d’aquesta situació de descontrol cal que es posi fre a aquest abús del domini públic abans que comenci la temporada turística.
D’acord amb el visor de instal·lacions de temporada, la platja de ses Fonts de n’Alis te autorització per 70 Hamaques, 35 Para-sols, 40 Taules, 160 Cadires, 1 Mòdul primers auxilis, 1 Dutxes, 1 Torre de vigilància i 5 Patins amb pedals.
Se dona la circumstància, com ja hem denunciat en anteriors ocasions, que els plànols de distribució i ocupació d’instal·lacions de temporada que realitza la Direcció General del Territori, els quals són d’obligada observança pels Ajuntaments i els explotadors dels serveis, ja fan impossible el seu compliment. Així s’autoritzen 40 taules i 160 cadires en una superfície de solament 63 m2 (9mx7m) en l’espai IT-3.
Si comptam a 1 m2/cadira resulta que en l’espai autoritzat per la D.G. d’Ordenació del Territori solament hi cabrien 63 cadires i 16 taules. Per tant per força, la mateixa planificació d’ocupació d’espais ja fa impossible el compliment de l’autoritzat. Tampoc s’ha autoritzat un umbracle metàl·lic que te un caràcter permanent de més de 200 m2 ni una explanada d’obra de més de 300 m2.
Per altra banda, a la documentació tècnica ni administrativa de la licitació se fa esment a si totes aquestes obres fixes, quiosc, explanada, cuines, etc , disposen de la concessió pertinent d’acord amb la Llei de Costes, ni si en el moment de la seva construcció disposaven de totes les autoritzacions exigibles.
La Demarcació de Costes encara no ha emès autorització per a l’ús del bar de platja, i vistes les darreres sentències no pot emetre una autorització, sinó que ha d’ordenar la seva demolició, ja que va en contra de la Llei. Per què doncs un Ajuntament com el de Santanyí, es salta aquest petit detall i treu el concurs per urgència i amb un ingrés previst de mínim 196.500 €?
Per acabar, la licitació es fa per urgència, sense cap clàusula ambiental, i sense tenir per res en compte que es tracta d’una instal·lació en un Parc Natural. Per tots aquests motius es demana a Costes que aturi aquest procediment que posa en risc un arenal d’un gran valor natural, com és ses Fonts de n’Alis.
L’exemple a seguir es troba a la veïna platja de s’Amarador, també en el Parc Natural, que té una instal·lació desmuntable de fusta, que es retira en acabar cada temporada, retornant el caràcter natural i verge a la platja.
