Després de les imatges de la nova destrucció de Punta Prima, difoses per les xarxes aquests dies, el GOB recorda que ja demanà la desclassificació de Punta Prima al 1999.
El GOB al 99 ja demanava la des classificació de Punta Prima arran de l'urbanisme desbocat del municipi (http://www.gobmallorca.com/comuni/com1999/991207.htm).
Al 1998 a aquestes parcel·les de Punta Prima (i després ja d'un canvi d'ús de residencial a turístic) ja s'hi havia donat llicència per a la construcció d'un hotel de 5 estrelles a la mateixa promotora de la que Álvaro Middleman n'és el representant S&R, Immobiliengesellshaft mbH&Co Mallorca KG, que va iniciar la l'excavació i va iniciar les obres d'un edifici pilot que mai es va acabar del tot, ja que les obres varen ser paralitzades per decisió del promotor.
15 anys després i amb la llicència de l'hotel caducada, el Sr Middelman aprofità la Llei impulsada per Carlos Delgado, per, al 2012, aconseguir el vistiplau de la Conselleria de Turisme per a un nou canvi d'ús de Punta Prima de turístic a residencial per poder construir així, un complexe residencial «Zona Residencial Punta Prima», argumentant la impossibilitat de tirar endavant un projecte turístic rentable i factible.
El projecte, que té una capacitat de població de 300 habitants preveu tres zones:
Zona 1: destinada als usos complementaris que exigeix l'aplicació de la llei turística, situada davora el vial d'accés. En aquesta zona es permetes 4 alçades
Zona 2: residencial de tipologia bloc situada a la part superior del solar, allunyada de la mar, on es permeten també 4 alçades.
Zona 3: residencial de tipus habitatge aïllat, situat al llarg de la costa, on es permeten 2 alçades.
Imatge orientativa del projecte
Aquests dies s'han difós imatges d'aquesta nova construcció (https://twitter.com/GOBMallorca/status/772713244318437376/photo/1) , avalada per l'article 78 de la Llei 8/2012 de 19 de juliol, de Turisme de les Illes Balears impulsada per Carlos Delgado, ex-batle de Calvià. Unes fotografies que generen el rebuig social i la incredulitat de que, a dia d'avui, encara siguin possibles aquests desenvolupament a primera línia de costa.
I Calvià continua planificant creixement
Ara mateix, l’Ajuntament de Calvià ha presentat les “línies bàsiques de la revisió del Pla General Municipal”, a les que el GOB ha presentat suggeriments, de paraula a la seva Comissió d'Assessorament i Seguiment.
El diagnòstic de la situació actual del municipi de Calvià no és gens esperançador, perquè el municipi de Calvià figura com un dels municipis amb major superfície costanera urbanitzada d’Espanya a l'informe "Costas inteligentes", coordinat per Fernando Prieto per a Greenpeace (disponible online: http://www.greenpeace.org/espana/es/reports/-Costas-inteligentes/). L'informe destaca la paradoxa de que les polítiques urbanístiques municipals promoguessin la “sostenibilitat” (per exemple amb l’Agenda 21 Local), mentre que el seu parc d'habitatges va créixer un 45% entre 1991 i 2001 (assolint les 35.076 unitats, 60% de les quals eren segones residències) i les places turístiques passaren de 51.959 el 1988 a 59.966 el 2001. Aquest escenari d'insostenibilitat es produí malgrat el PGOU desclassificà unes 1.660 hectàrees de sòl urbanitzable el 1996.
A partir d'aquest diagnòstic i a l’entendre del GOB, cal que les línies bàsiques de la revisió del Pla General Municipal de Calvià eliminin tots els sòls urbanitzables del municipi, els sòls urbans vacants i els sistemes generals dins sòl rústic. Sense pretendre ser exhaustius, ens referim a les propostes que recull la documentació exposada al públic de creixement urbanístic a: Son Bugadelles, la Marina de Magaluf o de Sa Porrassa (zona humida que ha estat reblida d’enderrocs en temps recents on es manté la proposta de construir hotels, habitatges i un centre comercial), Peguera Oest, la Costa d'en Blanes/Son Caliu/Portals Nous, Ses Planes, el denominat "Triangle Galatzó", etc. Entenem que només així es pot contenir el creixement urbanístic i de la capacitat d'allotjament potencial.
En segon lloc, suggerim que el sòl rústic sigui del tot inedificable.
En tercer lloc, demanam que no s’obrin nous vials per al trànsit rodat, ni s’eixamplin els existents; en canvi, sí som partidaris d'assegurar l'accés públic regulat, per vianants i ciclistes, al medi natural.
Una quarta proposta del GOB és la promoció de la declaració del cap de Cala Figuera i Refeubeig com a Parc Natural.
En darrer lloc, proposam que no es permeti cap canvi de qualificació del sòl que suposi una intensificació de l'ús lucratiu: d'equipament a residencial, de turístic a residencial o a la inversa, etc.
