Efectivament el relat i l’exposició de motius del Pla parlen de limitacions pel que fa a nous ports o ampliació dels mateixos, però això no obstant, planteja un creixement en amarraments i intensificació d’ús de les infrastructures porturàries, implica l’ocupació de més làmina d’aigua – sobretot a badies poc profundes- i l’incentiu d’eslores més grosses i el desplaçament de les petites eslores a marines seques de nova construcció, amb una visió mercantilista del litoral.
Des del GOB insistim que cal un canvi de plantejament real per poder ajustar la filosofia declarada i el discurs del Govern a les conseqüències i implicacions de les accions i directrius d’intervenció previstes al Pla. Ara mateix, tot i les converses iniciades amb Ports i la resposta a algunes de les al·legacions presentades, seguim tenint damunt de la taula que:
- S’estima que el Pla pot donar lloc al creixement de nombre d’embarcacions entre un 20 i un 25%. Prop 2.000 amarraments nous: 1.490 places noves a marines seques; 178 places noves a pantalans nous; 302 places a boies a l’exterior dels ports. Això, juntament amb altres mesures contemplades al pla – foment del turisme nàutic forani, promoció dels xàrters -lloguer de barques a motor i motos aquàtiques encara més del que hi ha, etc. – implicarà un increment del trànsit marítim que és incompatible amb la necessitat de que qualsevol planificació estratègica assumeixi la necessitat de posar límits, desmassificar la mar, rebaixar la pressió, i reduir emissions almenys en un 40% pel 2030 .
- L’estudi de capacitat de càrrega del SOCIB – que parlam d’una capacitat de 35.000 d’embarcacions per tota la costa – es fa atenent només a la capacitat fisica de presència d’embarcacions a la costa. Cal un vertader estudi de capacitat de càrrega mediambiental, social i econòmica del litoral i de cada un dels espais de fondeig i cales, i àrees d’influència, amb especial esment a les badies de poca fondaria i zones someres, com per exemple Pollença, Porto Colom, Aucanada, Cala Estància, Cala Gamba, Sant Antoni de Portmany… No es poden sembrar aquests espais de polígons de boies temporals o fixos per a allotjar més embarcacions, si es volen salvar aquests ecosistemes. No es pot incrementar el número i grandària de les hèlixs que remouen els sediments llimosos d’aquestes zones, degradant la cubertura vegetal del fons i els seus ecosistemes. Caldria doncs, realitzar estudis mediambientals en les zones d’influència de les zones portuàries i decréixer el número i trànsit d’embarcacions no tradicionals.
- Es plantegen una quantitat significativa de noves rampes i marines seques que contribueixen a una major antropització del litorial. De cap manera se pot permetre ocupar més superficie de làmines d’aigua amb dics, pantalans (ni de formigó ni de fusta) escars o rampes.
- Els espais d’amarrament que es recuperin o quedin buids per raó de reordenacions o de abandonament no s’han de oferir a embarcacions charter ni grans eslores, com preten el Plà, sino a embarcacions locals, tradicionals, de vela o elèctriques, i/o tal vegada a pesquers artesanals amb arts i pràctiques sostenibles.
- Les zones d’aigues someres que, encara que molt castigades ja han aconseguit resistir, han de ser objecte d”una especial cura per ajudar a la recuperació dels seus ecosistemes.
Ja hi ha suficients embarcacions a les illes Balears, i les concentracions que se produixen a les cales de les Illes i a zones de fondeig (lega i il·legal) són ja deshorbitades i perilloses. No fan falta més llocs per ubicar embarcacions, ni als ports ni a marines seques. Més aviat tot el contrari. S’ha de rebaixar la pressió. Si el plantejament de les administracions en planificacions estratègiques d’infrastructures, usos i gestió parteix de la voluntat de donar resposta a una demanda sempre creixent, les actuacions seguiran sense assumir radicalment els límits biofísics i els canvis que vendran determinats per la crisi climàtica. Cal començar a fer les planificacions sectorials estratègiques atenent el canvi de paradigma induït per la crisi climàtica, l’esgotament dels recursos i la necessitat de prioritzar la conservació de la biodiversitat marina.
Per a més detalls de les qüestions fonamentals esmenades en relació a la Proposta del Pla General de Ports:
